divendres, 27 de desembre del 2013

POETES  JOVES DE GUADASSUAR

Guadassuar ha sigut  tradicionalment un poble agrícola en el qual difícilment podien aparéixer escriptors, ja que l’accés a la cultura era molt restringit. Principalment trobàvem gent formada en els camps de l’administració i de l’església, on saber de lletra era necessari. Ara, en canvi, assistim a una eclosió d’escriptors joves, amb presència femenina inclosa i, també, en la nostra llengua, que, a més a més, ho fan molt bé.

Aquest és el cas d’ALBA CAMARASA, que des de molt xicoteta començà a escriure. Als 16 anys, cursant primer de Batxillerat, ja havia guanyat diversos premis locals i comarcals, normalment en prosa i no en poesia. Havia escrit contes com Carles i les estreles, La dona, Caçadors de destins, Això era una vegada una princesa molt bonica...

A partir d’ací va anar guanyant premis, i ara de poesia, com el  Premi Bancaixa-Universitat de València de Poesia 2008 amb la plaquette Dreceres i naufragis (Publicacions de la Universitat de València, 2008), i el Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi Ciutat de la Vall d'Uixó (2008), amb el seu poemari Apologia dels dies (Ed. Brosquil, 2009).

Poema VIII

El temps ho cura tot, i no deuria: 
hauria de deixar algunes ferides enceses.
Com una espècie de memòria històrica.
Com una forma de mantindre’s alerta. 



L’últim poemari publicat ha sigut el de La farina que admeta, publicada per l’editorial Germania d’Alzira (2012), poemari de gran emotivitat i mostra de maduresa de l’autora. Podeu vore la presentació a Guadassuar: https://www.youtube.com/watch?v=kjjeLagXeko

Ha estat antologada per Alfons Navarret al volum Tibar l'arc: Una mirada a la poesia valenciana actual (Tria llibres, 2012), amb pròleg d'Enric Sòria.

Alba Camarasa i Baixauli, nascuda a Guadassuar l'any 1987, és diplomada en Educació Social i, després de fer un Postgrau a la Universitat de València, es va instal·lar a la ciutat de Reus, on treballa d'educadora social. Al seu Twitter: @albacamarasa la podeu seguir.

CARLES ALÒS és un altre jove poeta, nascut a València l’any 1983 però arrelat a Guadassuar. Es reconeix lector des de sempre i escriptor des dels dèsset anys, mogut per impulsos vitals. És estudiant de Filologia Catalana en la Universitat de València. Es considera un apàtrida que escriu sobre tot el que l’envolta, com podeu comprovar al seu bloc: http://goticflamiger.blogspot.com.es/

Al nostre poble, li ha dedicat un interessant poemari titulat Fragments de Guadassuar, que podeu llegir al seu bloc.












Bacs de vidre (Germania, 2012) és el seu primer poemari publicat, de temàtica amorosa amb tocs eròtics i amb el rerefons de la comarca de la Ribera. Als poemes trobem un treball de recuperació i poetització de moltes de les nostres paraules, a vegades amb un resultat sorprenent.

També ha estat inclòs en la mostra poètica Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI. Mostra poètica (Germania, 2012).

Com a mostra de la seua poesia o prosa poètica, el passat nou d’octubre publicava aquest text on podeu trobar referències al poble, a la comarca....
Pont
Ningú al carrer, havíem creuat el pont d’Alzira sobre el Xúquer. Un bocí de pa, les viandes escollides, la carmanyola, el formatge.
Els nens dormien, el Carrer Major a caramull de gent. La voravia estreta, les lleganyes als ulls. Havia arribat la tardor, amb tot el que això implica. Les dones cosien per altri, aviat arribaria Tots Sants. Les cadires al carrer, un Xúquer mil·lenari. La corba de la teua boca, cada dejú ordinari.
El carrer d’Alzira, el cementeri. Una vida que rajava del cos. Els seminaristes tornaven al poble, la pallissa reblerta d’útils, les comandes. Una vida apaivagada, un èxtasi de neules. La son, el sopor, les marraixes mig plenes, la Garrofera, l’autumne als teus ulls.


Finalment també vull referir-me a MIQUEL CATALÀ, pseudònim literari de Miquel Llàtzer, nascut a Algemesí l’any 1961, però assentat a Guadassuar. Tot i ser d’una generació anterior, ara és quan ha publicat la seua obra poètica que durant molts anys havia estat una creació personal.

Miquel Llàtzer és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor des de 1986 als instituts d’Alcoi, Petrer, Oliva, Picassent, Alzira, Alginet, Novelda i Catadau. A més ha participat en els Cursos de Valencià i la seua didàctica de l’ICE, i s’ha dedicat també al treball sindical a l’STPV.



Reconeix que la seua passió és la poesia. Lector des de jove, també ha practicat l’escriptura, sempre per una necessitat interior i pel plaer de fer-ho. Darrerament, compartia poemes propis i fragments d’altres autors al seu bloc personal: lletres en xarxa http://miquelcatala.blogspot.com.es/

El seu poemari publicat s’anomena Poemes de la nina libèl·lula (Germania, 2012), un poemari farcit de tendresa, anhels, petits paradisos, sirenes... A la difusió del poemari li està dedicant molt d’esforç amb múltiples presentacions per tot arreu. I acaba de tindre, ara mateix, una continuació en un altre poemari titulat Poemes de la nina mandarina (Germania, 2013).
"la nena que portes dins
no li agrada aquell cel negre
per çò tanca els ulls i pensa
un desig de benvolença
i bufa tot de llavors
que faran florir les roses,
endur-se la maltempsada
i amb ella totes les noses"

La veritat que és tot un luxe presentar-vos aquest conjunt de treballadors de les paraules, mostra la normalitat de l'ús de la llengua, quan de nou intenten fer-nos retrocedir. Disfruteu-los, que val la pena! Ah, per a mi llengua i història estan íntimament unides i, per això, inclouré temes de llengua i literatura també.

No voldria deixar-me a ningú per esmentar, però si per ignorància ho faig, demane disculpes anticipades.

J. Enric Mut i Ruiz

Com no tinc la seguretat que aquest text aparega en el Programa de Festes, ací el teniu com a regal de Nadal i de Cap d'Any]   

dissabte, 30 de novembre del 2013

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL CANÇONER DE GUADASSUAR


CANÇONER DE GUADASSUAR

Autor: AGUSTÍ ROIG BARRIOS
Editors: Joan B. Boïls i J. Enric Mut
Editorial: Institució Alfons el Magnànim - Diputació de València
Col·lecció: Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, núm. 4
ISBN: 978-84-7822-648-1
València, 2013, 307 pàgines

L'acte de presentació del llibre es farà a Guadassuar el proper dia 22 de desembre, diumenge, a  les 19 h., a l'Auditori Municipal. Comptarem amb diverses col·laboracions musicals, la presència de Fermín Pardo, autor d'una de les introduccions del llibre, el parlaments dels editors, així com d'altres intervencions, tot tancant l'acte la família i l'Alcalde en nom de tot el poble de Guadassuar.

El CANÇONER DE GUADASSUAR, una gran obra d'Agustí Roig Barrios, editat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, compta amb els estudis introductoris de Fermín Pardo, cronista de Requena i gran especialista en música popular, i de Jordi Reig, musicòleg, i un pròleg dels editors.

Al CANÇONER es recullen unes 150 cançons populars de totes les temàtiques. El llibre té tres grans blocs: 
1.- Danses i cançons dansades: danses, bolero i jotes.
2.- Cançons de text valencià: de bressol, de bateig, de noces, de Nadal, de la nit de Reis, de Setmana Santa, de Pasqua, de jocs pasqüers, infantils, romanços, de queixa, amatòries, de ronda, de treball, de venedors, humorístiques, de bevedors i de jocs d'adults.
3.- Cançons religioses de text castellà: el rosari de carrer, rosari de difunts, la despertà i rosari de l'Aurora, cant per les ànimes i gojos.

(El Cançoner de Guadassuar el podeu aconseguir a Instrumentomanía, Gran Via 121, tel. 696 918 393, Guadassuar)

dimarts, 26 de novembre del 2013

LES VISITES DEL PATRIARCA RIBERA A GUADASSUAR (1570 i 1597)

Tots hem sentit parlar de l'Arquebisbe de València i Patriarca d'Antioquia, D. Juan de Ribera (Sevilla 1532 - València 1611), un dels grans bisbes tridentins i contrareformistes, fill natural d'un dels grans aristòcrates andalusos. Ací ens limitarem a comentar la seua relació amb Guadassuar, que com a prelat va visitar en un mínim de dues ocasions segons la documentació conservada.

La primera visita la va efectuar el dia 15 de setembre de 1570, però per desgràcia no es conserva a l'Arxiu Diocesà de València perquè aquest volum va ser cremat el 1936. Per sort, el nostre paisà, el canonge Antoni Barberà Sentamans, va copiar algunes notes abans de 1936 que verifiquen la visita:

A.D.V. Visites Pastorals, volum 27. Anotacions Antoni Barberà Sentamans.
1570, setembre, 15. València.

15 septiembre 1570 visitó el lugar de Guadasuar, carrer de Alzira, con 160 casas de cristianos viejos.”


Igualment, per l'únic Quinque Libri (1590-1612) conservat a la nostra parròquia, sabem que de nou visità Guadassuar el dia 11 de gener de 1597, on va confirmar 96 joves. Al llibre podem llegir:

Divendres, que contam 11 del mes de jener del present any 1597, a gloria y honra de nostre Señor, se trobà lo señor Arquebisbe de València en aquesta parròquia del benaventurat s. Visent màrtir, y confermà a to<t>s los infraescriptis en un dia, y per ser axí, etc., dia, añy ut supra.

També visitaren Guadassuar els seus col·laboradors, els bisbes auxiliars de València:

1.- D. Miquel Espinosa, bisbe de Marroc, que confirmà més de 56 joves (hi ha fulls molts deteriorats i no podem fer un recompte exacte). Llegim al principi del Llibre de Confirmats el següent:

Llibre dels confermats en la església parrochial de
Guadasuar, comensant en lo any <...>, sent
rector lo molt reverent senyor mos­sén Jaume Roger.
...
Dimecres, que contam XXIII dies del mes de octubre <...>, Miquel Espinosa, bisbe <...>.”

2.- D. Alonso de Ávalos, bisbe de Coron, que confirmà 80 joves el dia 31 de desembre de 1599. Al Llibre de Confirmats trobem la relació:

Memòria dels Confirmats, a 27 de deembre
de 1599, per lo señor, molt il·lustre y reverendíssim, don Alonso
de Avalos, Bisbe de Coron, etc., per lo il·lustríssim
señor don Juan de Ribera, Patriarca y arche-
bisbe de València, monsenyor. Essent rector Juan Pérez, prevere.
...
Yo, Juan Pérez, rector de Guadaçuar, fas fee com les sobrescrites guitanta persones foren confirmades per lo molt il.lustre y reve­rendíssim senyor don Alonso de Avalos, bisbe de Coron, en la sglé­sia de Guadaçuar, a 31 de deembre de 1599, en fee del qual fiu lo present a 2 de giner de 1600.
Juan Pérez, qui supra (rúbrica)”

3.- Fr. Lorenzo Galatino, bisbe minerbiense, que visità Guadassuar el 4 de gener de 1608 per confirmar 155 joves. L'anotació diu així:

A 4 de giner 1608 confirmà en Guadazuar lo señor bisbe don fr. Laurencio Galatino, obispo minerbiense...

Per altra banda, la decisió d'expulsar els moriscos valencians el 1609, presa pel rei Felip III, deixava la porta oberta al lliurament de xiquets morisquets a famílies valencianes. En el cas de Guadassuar, documentem el bateig de tres xiquetes, amb l'autorització del Patriarca Ribera. Al llibre de Batejos de la parròquia podem llegir les següents inscripcions:

(887)
Esperansa Jusepa

Maria
Gràcia
A 17 de octubre 1610, io, el dit rector Yvarra, bategí sub conditione, de orde del señor Patriarcha, a dos chiquetes morisquetes, la una se li a posat nom Esperansa Jusepa, de la qual és compare Jaume Torres y comare Hisabet Joan Cornejà y de Yvarra, viuda, y a l'altra se li posà nom Maria Gràcia, de la qual són compares Pere Sentamans, major, y Catalina Vallsebre y de Boïls, viuda.


(910)
Agna Jusepa
Catalina
A 10 de febrer 1611, io, el dit rector Yvarra, de manament del sor. Patriarcha y també de orde del señor don Baltazar de Borja, vicari general, sede vacante, bategí, sub conditione, a Agna Jusepa Catalina, de dotse a tretse añys, la qual a restat de la expulsió dels moros, estant ja sufficienter instructa; compares Miquel Ximeno de Jaume y Catalina Valsebre y de Boïls, viuda.




dimarts, 29 d’octubre del 2013

BUSCAR-SE  LA VIDA A NOVA YORK (1920)

Finalitzada la primera guerra mundial, els EEUU durant la major part de la dècada dels anys 20 van viure un període de prosperitat, amb la reducció del desequilibri de la balança de pagaments i el creixement dels guanys industrials, fins l’arribada de la crisi de 1929.
Açò afavorirà l’arribada d’immigrants de molts països europeus (alemanys, irlandesos, italians, polonesos... i, també, alguns hispans), atrets per l'American way of life. Però l’entrada als EEUU no era fàcil, primer calia superar tots els tràmits legals i mèdics a l’illa d’Ellis.
L’illa d’Ellis va ser la duana per on passaven tots els immigrants abans d’entrar en territori americà. Entre 1890 i 1940 es calcula que passaren 12 milions d’immigrants, dels quals un 2% va ser retornat al seu país.
Per allí passaven els viatgers de tercera, perquè els de primera i segona desembarcaven en al ciutat directament. Les revisions mèdiques i els diversos tràmits legals podien durar unes 5 hores o alguns dies, fins poder entrar als EEU .

Illa d’Ellis. Font: domini públic


Aquest illot començà a funcionar el 1850 com a centre gestor de la immigració de l’estat de Nova York. A partir de 1892 es convertí en un gran centre federal, tot renovant les seus instal·lacions l’any 1900. Actualment és un museu associat al de l’Estàtua de la Llibertat.
Pels llistats del govern nord-americà, conservats a l’arxiu de Washington, coneixem ara l’entrada de molts valencians als EEUU. Ací reproduïm el llistat dels veïns de Guadassuar que anaren a buscar-se la vida l’any 1920, bé en grup o bé individualment.

IMMIGRANTS DE GUADASSUAR
(“New York, Passenger Arrival Lists (Ellis Island), 1892-1924”,
 United States National Archives, Washington, D.C.

Nom
Data d’arribada
Edat
Port d’eixida
Estat
Nom del vaixell

AÑÓ OLIVER, Agustín
17-07-1920
36 anys
Le Havre
casat
France

CLERIES, Juan
17-07-1920
33 anys
Le Havre
casat
France

GIMENO PASTOR, José
17-07-1920
28 anys
Le Havre
casat
France

FAYOS GONZÁLEZ, Salvador
13-08-1920
29 anys
Le Havre
casat
Rochambeau

MESEGUER CELARES, Julio
13-08-1920
28 anys
Le Havre
casat
Rochambeau

VILLALBA MARQUÉS, Salvador
13-08-1920
29 anys
Le Havre
solter
Rochambeau

SALOM, Eduardo
30-08-1920
38 anys
Le Havre
casat
La Savoie

GRAU, Vicente
05-09-1920
33 anys
Le Havre
casat
France

ALBENTOSA, Daniel
18-09-1920
36 anys
Bordeus
casat
Caroline

ALBENTOSA MOSCARDÓ, Irene
18-09-1920
23 anys
Bordeus
casada
Caroline

ALBENTOSA, Vicente
18-09-1920
29 anys
Bordeus
casat
Caroline

CALERO, Maria
18-09-1920
29 anys
Bordeus
casada
Caroline

CALERO, Rosa
18-09-1920
4 anys
Bordeus
solter
Caroline

COLOMER, Salvador
18-09-1920
23 anys
Bordeus
casat
Caroline

COLOMER PIQUER, Teresa
18-09-1920
23 anys
Bordeus
casada
Caroline

DOMINGO, Vicente
18-09-1920
17 anys
Bordeus
solter
Caroline

FERRER, Vicente
18-09-1920
33 anys
Bordeus
viudo
Caroline

GONZÁLEZ, Carmen
18-09-1920
27 anys
Bordeus
casada
Caroline

GONZÁLEZ, Carmen
18-09-1920
14 anys
Bordeus
soltera
Caroline

ROIG, Joaquín
18-09-1920
27 anys
Bordeus
casat
Caroline


Ara que molts joves se'n van a Europa a guanyar-se la vida, podem recordar aquests pioners, alguns dels quals sabem que no pogueren suportar la distància i les diferències culturals i lingüístiques i al mes se'n tornaren.


Instal·lacions de la immigració (1904). Font: domini públic.