dimecres, 22 de gener del 2020

FESTES DE GUADASSUAR: LA FESTA DE L'AURORA


LA FESTA DE L’AURORA FINS AL SEGLE XX

En la Relació de les festes de Guadassuar de 1770-1771, confeccionada en contestació a l’ordre de l’il·lustrat Comte d’Aranda, no figura com a tal la festa de la Divina Aurora, però sí la de la Mare de Déu del Roser o del Rosari, de la qual deriva com a manifestació matutina del res del rosari. La relació es va ordenar per saber quants diners públics es gastaven en festes.

La descripció que es fa és la següent:
La de Nuestra Señora del Rosario, que también la hasen dos mayordomos, que en la Yglesia gastan, en misa, cera y proseción general, ocho libras, tres sueldos y seis, y fuera de la Yglesia en fuegos, sermón y dulsayna catorse libras, que juntas con los gastos de la Yglesia toman suma de 22 L[ibras], 3 &[sueldos],6 [dineros]."
                                                                            
Gastos de Yglesia  / Id. en exterioridades
Fiesta de Nuestra Señora del Rosario la costean dos Mayorales nombrados anualmente y gastan en Misa, cera, procesión, Sermón, Dulsayna y fuegos... 8 l. 3 s. 6  / 14 l.  s.”
           
Pel que llegim només es refereix a la celebració de la festa (amb missa major, sermó, ciris, processó general, focs d’artifici i dolçainer), per la qual cosa no podem deduir altres manifestacions relacionades amb la festa com els rosaris cantats amb música, etc.

Va ser una advocació propagada pels ordes religiosos regulars, concretament pels Predicadors o Dominicans. La festa litúrgica de la Mare de Déu del Roser va ser proclamada pel Papa Pius V per al dia 7 d’octubre, aniversari de la victòria cristiana de la batalla de Lepanto (1571). Posteriorment s'afegiren en la seua difusió els franciscans i caputxins.

D’esta advocació de la Mare de Déu tenim a Guadassuar prou documentació: Sabem que estava associada a una Confraria i a un benefici eclesiàstic fundat el 1600. Eugenio Muñoz ens diu el següent, cap a 1750:

Beneficio de Nuestra Señora del Rosario

Otro en la Capilla y bajo la invocación de Nuestra Señora del Rosario, fundado por Cosme y Vicente Añó, hermanos, como herederos de Jayme Añó, según se dice en dicha Visita, con 25 L. de renta y 61 missas de carga, con escritura ante mosén Juan Bautista Almoradí, Notario Apostólico en 9 de septiembre de 1600, y el testamento del fundador lo autorizó Francisco Juan Tolosa, escrivano de Alcira en 24 de mayo de 1597, publicado por el mismo en 30 de octubre del mismo año. El Patronato activo es de la familia Añó por agnación y primogenitura, el pasivo libre.”

Davant del seu altar en la Capella estava el vas o sepultura de la confraria, que sembla ja existia en 1591, segons el llibre Racional de la parròquia. Aquesta confraria, sobretot, va impulsar el res del rosari públic i privat, però a finals del segle XIX desapareix totalment.

Per ser l’advocació mariana principal de la parròquia va presidir l’altar major de la Capella de la Comunió. No tenia la categoria de patrona perquè en aquell moment només existia un patró/patrona com a titular d’una parròquia. Segons la informació de José Arlandis Barberá, gràcies al qual tenim dades extretes de documents que després van ser cremats durant la guerra, la imatge era obra del famós escultor valencià Ignasi Vergara Gimeno.

Pel que fa a l’expansió de la festa de la Divina Aurora, com ens recordava Agustí Roig Barrios al Cançoner de Guadassuar i a altres treballs, hem de tindre en compte que el convent dominicà de l’Anunciata o Anunciació de Carlet organitzava cada any la festa del Roser el primer diumenge d’octubre a la coneguda finca o Heretat dels Frares, de la seua propietat (establiment de 1755 aprox.). És a dir, impulsaren la devoció per la Divina Aurora per atraure la joventut. Segons el Racional de 1755, la seua festa se celebrava el dia 26 de desembre, però durant el segle XIX es va traslladar al dia 23 de gener, a l’endemà de la festa de sant Vicent Màrtir, i la festa del Santíssim Crist de la Penya, que se celebrava aquell dia, va passar a celebrar-se el 6 d’agost, dia de la Transfiguració del Senyor.

El 1843 es va construir una capella nova en l’atzucac de l’església, als peus del campanar, coneguda com la Capella de l’Aurora, per a la Confraria del Roser que de nou és restaurada pel rector Antoni Sanchis el 1849. En aquell lloc havia estat situat el cementeri de la Confraria del Roser. El 1878 seria elevat el sostre i la teulada aprofitant la construcció de la casa veïna, segons podem llegir en l’acord entre l’Ajuntament, custodi de l’edifici, i el veí, signat davant del rector. Inicialment era utilitzada com un traster de la confraria per guardar les llanternes, guió, etc., però l’any 1899 la imatge hi va ser traslladada i la capella beneïda el 29 d’abril de 1900 pel rector Eduardo Alberich Verdejo.

El 26 d’abril 1913 l’arquebisbe de València Victoriano Guisasola Rodríguez va visitar la parròquia de Guadassuar i quedà tan gratament impressionat del rosari públic diari que concedí 100 dies d’indulgència per a tots els assistents i 200 per als portadors del guió de la Mare de Déu, el crucifix, els fanals o qualsevol altre instrument del rosari.

El 14 d'agost de 1924 l'Ajuntament va decidir dedicar un nou carrer obert com a carrer de la Mare de Déu del Roser o del Rosari.

L’any 1945 l’escultor Antonio Sanjuán Villalba va construir una nova imatge de la Divina Aurora, d’excel·lent qualitat, per a presidir aquesta capella, que va ser beneïda el 30 de març de 1945, pel rector Salvador Cotanda Mateu. L’any 1977 va ser assolada totalment esta Capella, part integrant del patrimoni de Guadassuar.

Imatge de la Divina Aurora actual, d'Antonio Sanjuán Villalba

De quina manera s’organitzava la festa a finals del segle XIX i XX?

Primerament, com hem llegit al primer text, dos majorals eren triats a sort per organitzar la festa, com solia ser habitual en totes les festes. Normalment s’elegien en una data destacada en la missa major pel mètode de l’extracció de bolletes d’un saquet (insaculació), per un menor de set anys, igual que es feia durant l’època foral per a l’elecció dels Jurats del poble.

Tot i que al llarg del segle XVIII es va popularitzar el cant de les “Aurores” pel carrer, sembla que al segle XIX és quan a Guadassuar tingué major protagonisme, com també va ocórrer en la majoria de pobles valencians (En este sentit alguns historiadors vinculen l'auge de les Aurores amb la utilització política per part dels carlistes). Això suposava comptar amb més gent encarregada dels rosaris, portadors de llanternes, creu, guió, etc. Però, pel que sembla, la confraria restaurada el 1849 no va perdurar.
   
Per això, per a conéixer l’organització interna hem de recórrer a documentació d’altre tipus, com un Judici Verbal de 1912, que ens proporciona dades molt interessants sobre la gestió de la festa de la Divina Aurora i dels actes associats (rosaris, etc.).

Aquell any quinze joves es presentaren voluntaris a l’Ajuntament per ser clavaris i foren nomenats solemnement des de la trona el dia dos de febrer, festa de la Candelera, “según inmemorial costumbre”, pel rector José Miquel Roig. Des del principi existiren desavinences entre Ajuntament i clavaris, i al final estos denunciaren a l’alcalde, Joaquín Boils Renart, i al regidor síndic, Bernardo Pellicer Arándiga,  el dia 16 de desembre de 1912, perquè els havien requisats els fondos de la festa. Així sabem que era habitual fer col·lectes i plegues públiques, en metàl·lic o en espècie (“el cacahuet que es costumbre dar los cosecheros en dicha época con destino a la fiesta”, i altres productes), pel poble, a més de criar animals per revendre.

Els quinze clavaris eren José Montalvá Salom, Joaquín Barberá Perales, José Cucarella Cerveró, Agustín Oliver Cerveró, Joaquín Añó Ferrer, Vicente Plaza Montalvá, Reginaldo Barberá Marqués, Vicente Varios Añó, José Baldoví Montañana, Vicente Gimeno Añó, José María Roig Añó i Arturo Marqués Clari, majors d’edat, llauradors, veïns, solters, a excepció dels tres últims que eren casats, i també Enrique Rosell Alonso, José María Jornet Añó i Enrique Lafarga, menors d’edat (la majoria d’edat era als 21 anys en hòmens), que no podien participar en la denúncia per ser menors.

El problema és que la festa era supervisada pel síndic de l’ajuntament per evitar que els diners es malgastaren i això va provocar suspicàcies entre ambdues parts. Al final acabaren confiscant-los els diners guardats en la Capella de l’Aurora o que ells havien dipositat a l’Ajuntament. Els joves festers per la seua banda es menjaren algun animal retingut sense pagar... per fer festa.

Així s’explica al procés judicial:

Existe en este pueblo una Capilla en que se venera a la Divina Aurora, y no obstante la devoción que en este pueblo despierta dicha imagen, no existe hermandad, cofradía ni organización alguna de esta índole previamente constituida y con funcionamiento regular que organice las fiestas que anualmente se celebran en su honor, como ocurre con otras devociones católicas. La carencia, pues, de un régimen constituido, ha dado margen al nacimiento de una costumbre tradicional de recurrir los devotos de la Divina Aurora que desean tomar parte en la organización de los festejos anuales, y previo el consentimiento de la Autoridad,… , reservándose éstas siempre el cargo de depositario, bien desempeñándolo por sí, ya nombrando para el mismo a persona de su confianza, siendo por lo regular éste concejal del Ayuntamiento.”

El judici tingué lloc el dia 23 de desembre de 1912, un mes abans de la festa, presidit pel jutge municipal Joaquín Osca Codina, acompanyat de dos adjunts per a l’ocasió, Enrique Tortosa Rosell i Vicente Boils Renart, i els corresponents lletrats. El judici es va celebrar al Saló de Plenaris i la sentència es va dictar el dia 30 de desembre de 1912.

La sentència salomònica serà objecte d’un pacte entre les parts per salvar l’honor de tots i és la següent:

Continuación del Acta del Juicio / En la Villa de Guadasuar a treinta de Diciembre de mil novecientos doce:  Siendo la hora señalada y ante el Tribunal Municipal compuesto por el Señor Don Joaquín Osca Codina, Juez municipal, y de los adjuntos Don Vicente Boils Renart y Don Enrique Tortosa Rosell y de mí el Secretario, comparecen las partes para la continuación del juicio verbal, asistidos los demandantes por el letrado Don Salvador Perepérez Belsa y por los demandados el también letrado Don Luis Rosario; y de iniciativa de estos señores al objeto de lograr una avenencia que dejando a salvo el decoro y dignidad de demandantes y demandados, sea al mismo tiempo prenda de armonía entre los mismos. Han transigido la cuestión en los siguientes términos:

Primero: Que el presente año no se celebrarán por nadie los festejos a la Divina Aurora.

Segundo: Que el dinero que, por todos conceptos se ha recaudado y se recaude en lo sucesivo, se entregará al señor Cura párroco de este pueblo para que lo invierta en obras en la Capilla u otras necesidades de su culto que crea necesarias.

Tercero: Los Clavarios del año actual, o sea los demandantes, entregarán a Don Bernardo Pellicer el día seis del presente Enero, trescientas treinta y una pesetas, de las que este Señor se retendrá ciento setenta que anticipó para la compra de los carneros; y las ciento sesenta y una pesetas restantes, que con el producto de las colectas, forman un total de quinientas diez y ocho pesetas, noventa y dos céntimos hasta el día, se entregarán así como lo que se recaude en lo sucesivo hasta el veinte y tres del próximo Enero, al Señor Cura párroco de esta Villa para que como dicho queda, las invierta en obras y reparaciones de la Capilla de la Divina Aurora

Cuarto: Los corderos o reses de que se incautaron los Clavarios demandantes, quedan en la absoluta propiedad de éstos.

Quinta: Por el Señor Cura se satisfarán los gastos ocasionados hasta el día, del depósito que se le entrega o sea el importe de la Música en los actos en que ha tomado parte, que se fija en sesenta y cinco pesetas, debiendo abonar asimismo la cera, pirotécnico y los demás gastos que se hayan ocasionado con motivo de los festejos.

En vista de lo que queda expuesto el señor Juez dio por terminado este auto mandando se extendiera la presente acta que firman todos los comparecientes que saben, de que de todo lo cual yo el Secretario doy fe.

Joaquín Osca (rubricado)
Vicente Boils (rubricado)
Enrique Tortosa /(rubricado)
Vicente Plaza (rubricado)
Reginaldo Barberá (rubricado)
José Montalvá (rubricado)
Arturo Marqués (rubricado)
Joaquín Barberá (rubricado)
Vicente Barios (rubricada)
Agustín Oliver (rubricado)
José Baldoví (rubricado)
José Cucarella (rubricado)
Vicente Gimeno (rubricado)
Joaquín Añó (rubricado)
Bernardo Pellicer (rubricado)
Joaquín Boils (rubricado)
Luis Rosario (rubricado)
Salvador Perepérez (rubricado)
Agustín Gimeno (rubricado)

En definitiva, aquell any 1913 es va fer la festa sense clavaris o festers, i com podem comprovar durant l’any s’havien fet ja despeses en música, focs d’artifici, ciris... segurament en els actes dels Rosaris de carrer extraordinaris del mes de maig i d’octubre.

 Festa de l'Aurora, anys 46-50 (Joves festers nascuts l’any 1923)

Durant gran part del segle XX es va continuar amb el sistema de joves voluntaris per organitzar la festa, normalment en edats del servici militar, fins que desaparegueren quan s’intentà forçar a fer-la als voluntaris de la festa de Sant Roc, per això acabaren fent-se càrrec les esposes dels Festers de Sant Vicent.

Festers de l’Aurora de 1950

En conclusió, com sempre passa, les festes es reorganitzen segons les noves necessitats, així  de ser una festa organitzada per dos persones, es va passar a ser-ho per un grup més nombrós, elegit per sort o voluntaris, perquè havien d’ocupar-se dels rosaris pel carrer; després de la guerra civil, continuaren sent voluntaris fins que de nou el sistema es reorganitza per falta de candidats i s’adopta la solució de fer-se càrrec de la festa de l’Aurora les dones dels festers de Sant Vicent.
            
J. Enric Mut
Cronista oficial de Guadassuar

dilluns, 13 de gener del 2020

FESTES DE GUADASSUAR: SANT ANTONI



Article publicat per Agustí Roig Barrios, cronista oficial de Guadassuar entre el 1954 i el 2006, en "Guadassuar. Boletín Municipal Informativo. Nº 15, Enero-Febrero 1982", sobre la Festa de Sant Antoni amb altres comentaris interessants del nostre poble dels segles XIX i XX. 

Nota. Agrairíem que si algú coneix quin escultor va construir l'actual imatge de Sant Antoni, ens ho fera saber.