dilluns, 9 de novembre de 2020

ELS CEMENTERIS DE GUADASSUAR

 


Durant l’edat mitjana i l’edat moderna el cementeri s’ubicava en la mateixa església i voltants; era conegut com el Fossar de Sant Vicent, segons llegim en el testament de Bernat Barberà de 1515:

Item, elegesch sepultura al meu cors[1], quant nostre Senyor Déu serà plasent la mia ànima sia separada de aquell, en lo sementeri o fossat del gloriós Sent Vicent del dit loch de Guadaçuar, en la fossa hon són incinerats mos pare, mare e tots los meus.[2]

Des del campanar a l’hort de l’Abadia s’estenia un fossar exterior, però tot el subsol de l’interior de l’església era un cementeri, en el qual eren soterrats alguns en els diversos vasos (criptes) existents, tant de les confraries com dels particulars, tot depenent de la capacitat econòmica del difunt. Cal reconéixer que els diners també comptaven a l’hora de la mort i amb totes les deixes destinades al destí de l’ànima del difunt (diverses cerimònies religioses) volien assegurar-se que no anirien a l’ìnfern. Existia la crença que les relíquies, les imatges sagrades i el rituals protegien els difunts i els aproximaven al cel, per això tots volien ser soterrats en l’interior de les esglésies i el més prop possible de l’altar major.

Un testimoni dels enterraments a l’interior de l’església ens l’aporta el pare Agustí Bella, en la Vida del Venerable Agustí A. Pasqual (1699), que esmenta el fet que en l’any 1689 fou soterrada en l’interior de l’església la donzella Anna Barberà, després declarada Beata, i que es va col·locar sobre la seua tomba una llosa funerària de marbre pagada per la comunitat (conservada perquè es va reutilitzar després de la guerra civil com a base dels escalons de la porta d’accés al presbiteri des de la sagristia). També s’ha conservat a la parròquia una de les lloses d’entrada a una cripta particular, en este cas amb l’escut de la família Gavarda (1574).

Altres criptes que tenim documentades de la nova església són les següents: el Vas de les Ànimes en l’antic altar al costat de la porta principal (1575), el Vas de la Capella del Roser o Capella de la Comunió (1635), el Vas de la Mare de Déu de l’Esperança (1635), el Vas de Sant Joan Baptista (1638), el Vas de Sant Miquel on ara està Sant Josep (1751), etc. És a dir, que des de cada altar lateral cap al centre del temple hi ha una cripta, normalment de les distintes confraries o advocacions, a més de les particulars. Actualment solament està descoberta l’entrada a una de les criptes situada davall del presbiteri.

A continuació reproduïsc un conjunt de disposicions testamentàries on es detalla el lloc de la sepultura i altres deixes econòmiques, algunes quantioses, destinades al destí de l’ànima del difunt (misses, dobles, aniversaris, etc.), dels segles XVI al XIX. Com podem llegir alguns poden construir-se una tomba particular.

-  Anna Jornet i d’Esteve, muller de Joan Esteve, argenter, habitadors d’Alzira, fa testament i disposa entre altres coses que la porten en processó d’Alzira a Guadassuar (Imagineu l’escena del trasllat pels camins!):

E primerament, accomanant la mia ànima a mon Senyor Déu Jesuchrist elegisch sepoltura al meu cos fahedora en la sepoltura de Joan Jornet, quondam pare d’ella dita testadriu, construhyda en la església del gloriós Sent Vicent del loch de Guadacuar, a la qual vull ésser acompanyada de la present Vila de Algezira al dit loch de Guadacuar ab sis capellans, los quals hajen de ésser de missa y en lo meu enterrament essent lo cos en lo dit loch y entrevinguen sis frares del orde de Sent Francés, los quals hagen de ésser de missa. Vull que dits capellans e frares sien de missa perquè lo tal dia del meu enterrament aquells diguen misses de rèquiem per la mia ànima, als quals sia pagada la caritat acostumada.

Item, vull, orden e man que lo dia que portaran lo meu cos a la dita (realiter) sepoltura, si serà ans migjorn me sien dites tres misses cantades, missa de cos present, aniversari e cap d’any, y si serà aprés migjorn, vespres de morts, y en lo sendemà, si enpediment no y aurà, me sien dites i celebrades les dites tres misses cantades.” (APPV. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 21 de març de 1575)

- Antoni Perales, llaurador de Guadaçuar, fa testament i disposa:

E primerament accomanant la mia ànima, etc. elegesch sepoltura al meu cos ésser feta en la sepoltura hon stà soterat mon pare, en la qual sia posat mon cos fins tant sia fet lo vas que havien de fer al costant del vas de Pere Gavarda, ab ses preveres.   

Item, que lo dia que portaran lo meu cos, etc., me sien dites tres misses cantades per ànima mia, missa de cos present, aniversari e cap d’any, e si serà aprés lo migjorn, vespres de morts y en lo sendemà dites tres misses cantades ab sa letania.” (APPV. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 16 de maig de 1575)  

-  Mestre Anthoni Montull, obrer de vila, de l’equip de constructors de la nova església, fa testament i disposa: sepultura en el vas de les Ànimes. Deixa 25 lliures per a la sepultura, capellans, misses, etc. (APPV. Notari Joan Josep Portell, sig. núm. 24.583, 8 de juny de 1575)

-  Cosme Anyó, ciutadà, de la Universitat de G. habitador, fa testament i disposa:

En aprés, acomanant la mia ànima a Nostre Senyor Déu, qui aquella ha creada, elegixch cepultura al meu cos ésser feta en la mia pròpria cepultura construïda y fundada dins la parrochial Isgléscia de la present Universitat de Guadasuar, prop la capella de Nostra Senyora del Roser, e vull e man la dita mia cepultura sia feta bé y honrradament segons ma condició e possibilitat y usansa de la present Universitat, a coneguda, emperò, y total dispossitió del dit germà y marmessor meu y ab vot y parer de Vicenta Munyós y de Anyó, muller al present mia, y no altrament ni de altra manera.

E prench de mos béns per ànima y cepultura mia setanta liures reals de València, de les quals vull sia feta la mia cepultura y pagada la charitat de l'àbit davall scrit e la charitat de la dobla davall scrita, eo la fundació de aquella per una vegada tan solament, y dites mises per ànima mia, a coneguda y dispossitió de dit germà y marmessor meu y ab vot y parer de la dita muller mia, y no de altra manera.

Item, vull, orden y man, aprés la mia fi, lo meu cos sia sepellit y soterrat e liurat a dita eclesiàstica cepultura ab lo àbit del pare seràphich St. Francés, de l'orde dels descalsos, e per aquell vull sia pagada la charitat acostumada de dites setanta liures per ànima y cepultura mia preses y no de altres béns meus.

Item, vull, orden y man, aprés la mia fi, de dites setanta liures per ànima y cepultura mia preses, no tocant als altres béns meus, sia presa y treta per lo dit germà y marmessor meu aquella cantitat que justament serà menester per a la fundació de la dobla davall scrita y dita cantitat, quant que sia y serà treta de dites setanta liures, sia carregada a censal en lloch tot y segur, a coneguda dels rector y capellans de dita parrochial isgléscia de la present Universitat de Guadasuar per a que de la annua pensió de dit censal cascun any perpètuament per los dits rector y capellans sia dita y celebrada per ànima mia y  de la dita Vicenta Munyós, muller mia, cascun any en lo dilluns consecutivament aprés del primer diumenge del mes de janer una dobla a honor y glòria de la Mare de Déu del Rosser, ab lo modo y manera que semblants dobles se solen dir y celebrar per los rector y capellans de dita parrochial Isgléscia de la present Universitat  y conforme costum en aquella, ab pacte emperò y con­dició  que los dits rector y capellans de dita parrochial Isgléscia  per rahó de la fundació de dita dobla sien tinguts y obligats de acollir-me y me acullguen ab lo dret de amortització y nova gràcia, si algú o alguna ne tenen, concedit e concedida, per Sa Magestad, y no de altra manera.(APPV. Notari Valero Fortuny, sig. 13.744, 15 de març de 1635)

-  Maria Ximeno i de Boyls, muller de Pere Boyls, de la Universitat de G. habitadora, fa testament i disposa: sepultura pròpia en el vas de Sant Joan. Deixa 20 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc, missa de rèquiem cantada de cos present i altres misses “per ànima mia e de tots fels difunts y en remisió de mos pecats”. (ARV. Protocols Notarials. Notari Lluís Perales, sig. 4.227, 13 de juny de 1638).

-  Pere Boyls, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura pròpia en el vas de Sant Joan Baptista. Deixa 20 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Bernat d’Alzira, missa cantada de cos present i altres misses. (ARV. Protocols Notarials. Notari Lluís Perales, sig. 4.227, 15 de juny de 1638).

 

- Agostí Ximeno, batle de la Universitat de G., fa testament i disposa:

Ittem, sepultura en lo vas del gloriós Sent Joan, cosntruït en la parrochial església de la present universitat en la capella de Sent Joan, sepultura pròpria.

Prench per ànima mia y de tots fels difunts y en remissió de mos pecats quaranta lliures moneda reals de València, de les quals vull sia feta la dita mia sepultura, y vull lo meu cos sia vestit ab lo àbit del pare seràfich Sent Francés, del convent y monestir de la gloriosa senta Bàrbera construhit en la Vila de Alsira, pagant la caritat acostumada de les dites quaranta lliures per mi per ànima dexades, y vull així mateix en lo dia de la mia fi se me diguen y celebren per ànima mia dos misses cantades de cos present, la una de Conceptione y l’altra de Sacramento, pagant la caritat acostumada de dites quaranta lliures per mia ànima mia dexades, y si quantitat alguna sobrarà, vull sia distribuïda en fer, dir y celebrar tantes misses de rèquiem resades, a hon a la mia marmesora li parexerà y ben vist li serà.” (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet , sig. 10529, 21 de juliol de 1638)

- Matheu Anyó, llaurador de G., fa testament i ordena: Sepultura en el vas de Nostra Senyora del Roser, en la capella del Roser. Deixa 30 lliures per ànima: sepultura, hàbit de Sant Francesc, tres misses cantades de cos present, “la una de Conceptió e l’altra de Sacramento y l’altra de Rèquiem”, i altres misses de rèquiem. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 12 d’agost de 1638)

- Pere Oste, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Nostra Senyora del Roser. Deixa deu lliures per a la sepultura, missa cantada de cos present i altres misses. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 8 de desembre de 1638)

-  Luís Clérigues, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 40 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc, etc. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 11 de desembre de 1735)

-  Rosa López, esposa de Joseph Gil, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 15 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc de l’Alcúdia, missa cantada. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 12 de desembre de 1735)

-  Francisca Ferrandis, viuda de Joseph Hisona de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 15 lliures per a la sepultura, hàbit de la Mare de Déu del Carme del convent de Santa Bàrbara del camí del València, misses. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 9 de febrer de 1736)

-  Florènsia Ximeno, viuda de Roque Osca d’Antonio, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan Baptista. Deixa 30 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, dos misses cantades (una de cos present i, l’altra, a l’altar de la Mare de Déu del Roser, on el frare que l’atenga diga misses a tres sous: deixa dos lliures) i altres misses. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 15 de febrer de 1736)

-  Margarita Clérigues, muller de Joseph Añó i Ortega, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas del Roser, amb hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, amb missa cantada de cos present, amb tot el clergat i confraria de Sant Joachim. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 27 de gener de 1739)

-  Francisca Esquer, viuda de Joseph Navarro, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan Baptista, amb hàbit del Carme que té en “una arca del quarto que [h]abito”, amb tres misses cantades, una de cos present, altra de Sant Joaquim i altra de la M.D. del Roser, amb tot el clergat i confraries. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 11 de febrer de 1739)

-  Francisco Montalvà de Valero, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas dels Montalvans, amb hàbit de Sant Francesc de la vila d’Alcúdia, amb dos misses cantades el dia del funeral, una de cos present, i altra de la M.D. del Roser, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 15 de febrer de 1739)

-  Agustín Torres, llaurador de G., fa testament i disposa:  sepultura en el vas de Sant Joan, enfront de dita capella, amb hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, amb una missa cantada de cos present, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 3 de març de 1739)

-  Prudència Ximeno, esposa d’Antonio Torres, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan, amb hàbit de Sant Francesc d’Alcúdia, amb una missa cantada de cos present, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 10 de març de 1739)

En l’últim que presentem ja es fa referència al cementeri nou, ubicat al sud de la població (partida de l’Escorredor). És curiosa la referència a la presència de la música en l’acompanyament i possiblement és la primera constatació de l’existència d’un conjunt de músics o banda en 1830, a no ser que es referisca només a la missa cantada.

 -  Josefa Montoliu Mora, "soltera, mayor de los veinte y cinco años, hija de Ygnacio Montoliu y de Josefa Lorente, consortes ya difuntos, vecina de G." fa testament: 

Enterrada en el cementerio de la Yglesia Parroquial de dicha Villa, vestida de mortaja, con asistencia del cura y capellanes del reverendo clero, de la música y demás asistentes a ella; con tres misas cantadas, una de cuerpo presente, todas en el altar mayor de San Vicente Mártir: 10 libras para pagar, y lo que sobre, para misas. (ARV. Notari Mathias Ximeno, sig. 10.773, 12 de febrer de 1830)

Des de finals del segle XVIII ja existia una preocupació per la salubridad i el control de les epidèmies, en especial les causades per les febres tifoïdees terçanes i quartanes, pel còlera, etc. i ja s’havien dictat diverses Reials Ordres pel rei Carles III, com la Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 per la qual prohibia la inhumació en les esglésies, excepte en casos molt concrets (prelats, sacerdots, etc.).

La Reial Cèdula de 1787 recomanava la construcció de “los cementerios fuera de las poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e immediatos a las Parroquias y distantes de las casas de los vecinos y se aprovecharán para capillas de los mismos cementerios las ermitas que existan fuera de los pueblos.” Aconsellava una introducció gradual dels cementeris “comenzando por los lugares en que haya habido o haya epidemias o estuvieran más expuestos a ellas, siguiendo por los más populosos, y por las parroquias de mayor feligresía en que sean más frecuentes los entierros y continuando después por las demás.

Però a Espanya, en general, fins al segle XIX no es construïren els cementeris fora de les poblacions. Seran les Circulars de 1804, de 28 d’abril (“Activar la construcción de cementerios”), i de 28 de juny (“Reglas para la construcción de cementerios”), les que impulsen definitivament la construcció de cementeris extramurs, tot vencent l’oposició de l’església en particular.

A Guadassuar serà molt important el trasllat del cementeri fora de la població per raons higièniques. Fins l’any 1804 els soterrars es van efectuar en l’interior o al costat de l’església, com era habitual en tots els pobles, però la por a possibles contagis els va fer decidir-se finalment per traslladar-lo al costat de l'Ermita de Sant Roc (1804), per ser un lloc sagrat, però finalment es va instal·lar al sud de la població, a la partida de l'Escorredor (al costat de l'actual carrer de Ramon y Cajal). Aquest cementeri estaria en funcionament fins al 1907, quan es va inaugurar l’actual cementeri.

Llegiu la següent acta de l’Ajuntament de 1804 i entendreu què va passar:

 AMG. Llibre d’Actes d’Ajuntament, sig. 04/05 (anys 1795-1816)

En la villa de Guadasuar y Sala Capitular de la misma, los señores Félix Boils, Alcalde ordinario primero; Joseph Gosalbes, Vicente Colomina, Bacilio Varó, regidores primero, segundo y tercero en orden (y no Antonio Gomis, regidor quarto, por no haver sido encontrado); Bernardo Barberá, Diputado, y Bautista Colomina, Síndico Procurador General (y no Mariano Osca, Personero, por hallarse ausente de esta villa), componentes el Ayuntamiento de la misma, con asistencia del Rev. Cura Párroco Retor de la Yglesia Parroquial de Sn. Vicente Mártir de la misma, el Dr. Dn. Blas Gresa, con arreglo á la Real Orden comunicada, su fecha 26 Marzo de mil setecientos ochenta uno (x), Dixeron: Que por quanto en esta villa se están observando muchas epidemias de tercianas epidémicas con bastante putrefacción, atribuyéndosele una de las causas más principales la recopilación de cadáveres en las muchísimas sepulturas que hay en la Yglesia, al passo de que en esta se observa evidentemente la putrefacción que exalan, y que en el día haviéndose arruinado una sepultura se haze el edor perceptible en las calles de la Población, amenazando puedan originarse fatales concecuencias á la salud pública del vecindario, Deliberaron: Que se cumpla la Real Orden de su Magestad y que en lo successivo no se entierre cadáver alguno en las sepulturas y se hagan los entierros en el Sementerio de la Sacristía de dicha Parroquial y se empiezen á terraplenar primeramente por la que se ha derruhido. Y firmaron los que supieron.

Felis Boils (rubricado)                 Bautista Colomina                                                                                                       Ante mi            Mathías Ximeno (rubricado)

(x) 20 junio 1783, impreso en Madrid, año 1786….

Com es pot llegir es van prohibir els enterraments en l’interior de l’església i ordenaren terraplenar les criptes i tombes, però mentre es decidia on construir-lo habilitaren com a cementeri la sagristia de l’església i annex. Això explica que actualment es moguen els rajols de la sagristia i, també, la major altura del conegut abans com a corral de les llimeres, ja que allí es dipositaren totes les restes de les criptes.

El metge Pasqual Martines, el dia 20 d’agost de 1804, va proposar que el cementeri s’ubicara al voltant de l’Ermita de Sant Roc. El dia 1 d’abril de 1805 l’ajuntament va aprovar que s’elegira un terreny definitu per instal·lar-lo i que s’encarregara el plànol del nou cementeri, ja que el poble estava envaït per les epidèmies de terçanes i quartanes.  

AMG. Llibre d’Actes d’Ajuntament, sig. 04/05 (anys 1795-1816)

1805, abril, 1. Guadassuar.

En la Villa de Guadasuar y Sala Capitular de la misma, al primero del mes de Abril de mil ochocientos cinco años: Estando congregados, como lo han de costumbre para tratar y conferir los asuntos de importancia, los señores Bruno Perales, Alcalde ordinario primero; Agustín Montalvá, Rafael Osca y Vicente Osca y Ximeno, regidores primero, segundo y quarto en orden (y no el regidor tercero Manuel Sentamans, por hallarse ausente); Gerónimo Barberá, Síndico Procurador General, y Vicente Asensi, Personero del Común, componentes el Ayuntamiento de la misma, con asistencia del Reverendo Cura Párroco el Dr. Dn. Blas Gresa, haviéndose lehído la Resolución Real de su Magd., de veinte y ocho de Junio de mil ochocientos quatro, que incerta las reglas que deven observarse para la construcción de Sementerios, teniendo precente que esta Villa se halla afligida de muchas epidemias de tercianas y quartanas malignas, que la han arruhinado con muchísima decadencia en el número de vecindario, unánimes y conformes deliberaron se proceda á la elección de terreno, formación de plano y construcción del sementerio con arreglo á lo prevenido en las Reales Órdenes que rigen, librándose testimonio de esta deliberación que se colocará por frente el Expediente de diligencias que se practiquen al intento.

Lo que assí resolvieron y firmaron los que supieron con el dicho Reverendo Sor. Retor = Dr. Blas Gresa, Rr. (rubricado)        Bruno Perales      Agustín Montalvá   Gerónimo Barberá  Visente Asensi                         Ante mi     Mathías Ximeno (rubricado)”

Este cementeri estaria actiu fins a 1907, quan es va inaugurar el nou més allunyant del poble perquè el primer estava ja massa pròxim a la població i no podia ampliar-se.

El projecte va començar el 1904, del qual es conserva tot l’expedient: AMG. Obres Públiques, sig.  05/056, (anys 1886 a 1905).

Ayuntamiento de Guadassuar- Año de 1904. Expediente de concurso para la adquisición de un campo con destino al emplazamiento de un nuevo Cementerio y de construcción del mismo. (Aparte) Además se acompaña en documentos sueltos, el Proyecto de emplazamiento que contiene los cuatro siguientes: 1º La Memoria. 2º Los Planos. 3º Pliego de las condiciones facultativas. 4º Presupuestos de las obras. Por el arquitecto D. Antonio Ferrer y Gómez.

Proyecto de Cementerio para el pueblo de Guadasuar. Documento núm. 3. Pliego de condiciones facultativas. A continuación estado de cubicaciones, cuadro de precios y presupuesto de contrata.

El 1904, en aplicació d'una R.O. (16, juliol, 1888), es va adquirir un camp de 640 mts al sud de les últimes cases del poble. El projecte, de gener de 1905, era de l'arquitecte Antonio Ferrer Gómez, fill d'una important família d'arquitectes, que va formar part de la nòmina d'arquitectes de l'eclecticisme que treballaren a València entre 1875 i 1925. Es formà a Madrid i va ser arquitecte d'Hisenda (1877), més tard arquitecte diocesà, de l'Ajuntament de València (1890) i de l'Eixample de la ciutat de València.

Com  podem llegir al plànol comptava amb una capella, un vestíbul o entrada, una sala d’observació i d’autòpsies, l’habitació del conserge i una sala d’efectes funeraris. A més, on ara està la primera porta, es va deixar un mínim espai per a Cementeri Civil. En aquell moment tot el cementeri es considerava Cementeri Catòlic.

 


El veí de Guadassuar José Marqués Oliver, en les seues Notas curiosas: Apuntes que principian en 1906, ens ha deixat la descripció de la inauguració, amb un interessant comentari sobre un antiquíssim Crist crucificat procedent de la parròquia.

13
"En este mismo día 6 de Agosto de 1906, segundo de la solemnísima fiesta del SSmo. Christo de la Peña en esta Villa de Guadasuar, siendo sobre las siete de la mañana, se bendijo y se ynauguró el nuevo sementerio de esta misma villa. 

Eran en esta Villa: Cura, Dn. Eduardo Alberich Verdejo. Vicario, Dn. Arturo Ruiz Perales. Alcalde, Federico Sáiz Osca. Teniente Alcalde, Aurelio Perales Osca. 2º Teniente, Antonio Oliver Barberá, hijo. Consejales: José Gil Giner, Vicente Alonso Ramos, Vicente García Martínez, Joaquín Boil Renart, Vicente Roig Juan, Vicente Marqués Oliver, Joaquín Oliver Llidó. 

Se hizo esta ynauguración con toda solemnidad, é iban con sus revestidas de tres, el Clero, y acompañados del Ayuntamiento; se voltearon las campanas y acompañavan gran parte del pueblo, tanto niños, mugeres y hombres. En este día, tocava la fiesta del Christo la música vieja de Carlet, y no acompañó á este acto por algunas rensillas del pueblo. 
Concluida la bendición de la Ermita del cementerio, acto seguido, el Sor. Cura hizo un discurso, manifestado en breves palabras, la certesa de la resurrección de los hombres en el día del Juicio Final. Y se concluyó esta ceremonia con una Misa resada en la hermita del sementerio, celebrada por el Sor. Vicario, y presedida por el Ayuntamiento. 
El Christo que hay en la hermita del sementerio, data del año 1100, ó sea del siglo 12, según algunos datos del Sor. Vicario, pues es Christo que ocupava el altar que había donde ocupa hoy el Altar de la SSma. Trinidad en esta parroquia y que estava muchos años retirado en algunos puntos de esta Parroquia referida. 
El primero que se enterró en este sementerio fué Gracia María Domingo García, párvula, hija de Joaquín Domingo Gomis y Gracia María García Salvá; residentes en el barrio nuevo del Camino Real (= carretera). 
Este Ayuntamiento antes mensionado, por Real Orden, fué relevado el día 14 de agosto de este mismo año 1906. 

14
El primer cuerpo mayor que se enterró en el cementerio católico de esta Villa de Guadasuar, fué Adela Pelluch Soler, de 21 años de edad, hija de Dn. Francisco Pelluch, médico de esta ya referida Villa, la que falleció en 15 de agosto de 1906.

El pressupost total de la construcció va pujar a 17.769,80 ptes, a banda de l’adquisició dels terrenys.

 


El 29 de gener de1920 els preveres de Guadassuar Arturo Ruiz i Antonio Barberà sol·licitaren que l’antic cementeri fora convertit en un Via Crucis i espai d'oració, però no va prosperar la prosposta (AMG. Llibre d'Actes Municipals, sig. 04/28, anys 1920-1922).

Posteriorment, l’any 1926 l'arquitecte municipal José Luis Testor Gómez va elaborar el projecte d'ampliació d’este cementeri, que s’ampliaria per la part esquerra, amb l’amplitud que presenta ara. L’arquitecte municipal, José Luis Testor Gómez, ja havia redactat el plànol de l’Eixample de Guadassuar i de Reforma interior (amb la Gran Via, l’estació del tren, etc.), i els projectes de la Casa Quarter, del nou Grup Escolar, etc. i altres projectes privats com el Cinema Quevedo, etc.  Es conserva tot el projecte: AMG. Expedientes varios, sig. 05/067 (any 1928).

 


Provincia de Valencia Partido de Alcira. Ayuntamiento Constitucional de Guadasuar. Año 1926. Expediente tramitado para la ampliación del Cementerio Católico de esta villa. Alcalde D. Pío Pellicer Arándiga, Secretario D. Eulogio Puig Usina. (Adjunta plànol).

Provincia de Valencia - Distrito de Alcira. Ayuntamiento de Guadasuar. Año 1928, negociado Obras Públicas. Expediente instruido a instancia de Decreto de Alcaldía sobre revisión del coste de las obras de ampliación del Cementerio. Alcalde D. Vicente Marqués, Secretario Don Eulogio Puig.”

Justificaba l’ampliació per l’esquerra per ser la millor opció: “En cambio, se eligió como más factible el terreno objeto del plano por múltiples razones: 1ª. Su dimensión, 2ª. La forma. 3ª Ser de un solo propietario. 4ª. Aprovechameinto máximo del terreno. 5ª. No restarle superficie alguna al mismo. 6ª. Fácil comunicación por el andén central mediante una puerta que se dejó en la tramada de nichos construida, lo que ya prueba que siempre se pensó en la ampliación por ese lado, etc.

El pressupost total de l’ampliació va pujar a 16.359,98 ptes, tot incloent l’adquisició del terreny.

Una vegada efectuada l’obra va tornar a ser beneït de nou com a Cementeri Catòlic.


A partir d’ací, han continuat les diverses reformes i ampliacions en la part posterior per adequar el cementeri a les noves necessitats.

                                                                                                                                                                 J. Enric Mut Ruiz                                                                                                                                                      Cronista Oficial de Guadassuar



[1] DCVB. Grafia antiga de cos.

[2] Si algú vol llegir l’edició del testament de Bernat Barberà de 1515 pot accedir al blog Cròniques de l’Arxiu, del cronista E. Mut: http://cronistaguadassuar.blogspot.com/

 

dimecres, 12 d’agost de 2020

EL TESTAMENT DE BERNAT BARBERÀ DE GUADASSUAR (1518)

 

1.- Introducció

El dret romà establí el procediment per fer testament en el qual el testador davant testimonis (testament oral o nuncupatiu) regulava el destí de l’herència dels béns entre els hereus. Posteriorment, durant l’edat mitjana, l’església afegí també un sentit religiós al testament amb la incorporació de disposicions pel destí de l’ànima; a això contribuí també el fet que moltes vegades en absència de notari el rector de la parròquia actuava com a fedatari.

Així, a més de ser un document jurídic, es convertí en un document que assegurava la reconciliació de l’ànima del testador amb Déu davant d’una mort imminent i insegura; per això, en la primera part dels testaments s’afegí tot un seguit de disposicions relacionades amb les necessitats espirituals, tot fent una professió de fe i apel·lant a la redempció per la creu de Jesucrist, per la qual mitjançant la celebració de misses, novenes, aniversaris, etc. es podia allunyar l’ànima de les penes de l’infern.

En aquest sentit els testaments són una mostra del tipus de societat existent en cada moment (vida marcada per la por a la mort i a la malaltia, sentiment religiós davant la mort, prevalença dels fills sobre les filles a l’hora d’heretar, tractament masclista del destí de les viudes, etc.). Per altra banda, en el cas dels testaments valencians podem dir que durant molt de temps van tindre, més o menys, la mateixa estructura, amb la repetició de les mateixes frases o expressions, com succeeix en el testament de Bernat Barberà, habitant de Guadassuar.


2.- El testament de Bernat Barberà

Entre els fondos de l’Arxiu del Regne de València (ARV) existeix una secció de pergamins i, entre ells, un grup conforma el Fons Nicolau Primitiu, que comprén un conjunt de pergamins datats entre 1249 i 1901. Ací es troba el testament de Bernat Barberà, habitant de Guadassuar, redactat el 1518, que mesura 36’5 cm per 63’5 cm, escrit sobre pell.

El cognom Barberà hui és habitual al nostre poble, però durant l’edat mitjana encara no hi eren presents. El primer Barberà que trobem residint als nostre poble és precisament Bernat Barberà, que apareix en el Manifest de cases i bestiars [1], ordenat per les Corts de Montsó de 1510. Probablement els Barberà de Guadassuar provenen del poble veí d’Algemesí, perquè eren molt freqüents els matrimonis entre famílies d’ambdós pobles.

En aquell moment el lloc de Guadassuar comptava encara amb molt poques famílies, perquè va perdre molta població a la fi del segle XIV entre guerres i mortaldats: es compatiblitzen 40 contribuents o caps de família en la col·lecta del Morabatí de 1505 [2] i 58 en la col·lecta del Morabatí de 1511 [3], però en la col·lecta del Morabatí de 1535 [4] ja arriben als 93. Al llarg del segle XVI es quintuplica la població per l’expansió de la morera i del negoci seder, amb la vinguda i fixació de nous habitants al poble, erigit en Universitat distinta i separada d’Alzira l’any 1581.

Els fills de Bernat Barberà, Bertomeu i Miquel, continuaran el llinatge a Guadassuar, amb casa al carrer de santa Llúcia. Al recompte fiscal del Morabatí de 1572 [5] ja tornem a documentar un altre Bernat Barberà, possiblement un net. Aquest cognom s’estendrà de manera important durant el segle XVII i encara perdura en els nostres dies amb un nombre importants de portadors.

Bernat Barberà era un llaurador, jurídicament veí d’Alzira i habitant de Guadassuar, ja que Guadassuar encara era un carrer d’Alzira i el seu territori formava part del terme general d’Alzira. Va dictar el testament a sa casa de Guadassuar perquè estava greument malalt. En el testament no es detallen els béns destinats als hereus principals, que sí s’inclourien en l’inventari post mortem realitzat a petició de l’usufructuària, en nom dels fills menors.

La llengua utilitzada en el testament és el valencià, la llengua oficial del regne, excepte a la part final del tancament notarial escrita en llatí, també usat en l’àmbit jurídic. Podem referir-nos a alguns trets lingüístics presents al text:

-  Manteniment de l’ordre sintàctic llatí, pres del model cancelleresc, amb el verb al final en les fórmules estereotipades: “Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables e ningú en carn posat al perill de la mort corporal acanpar no puxa”. Aquestes fórmules jurídiques també es poden llegir als textos literaris per donar versemblança al relat, compareu amb el testament de la princesa Carmesina de la novel·la Tirant lo Blanc: "Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables e degú qui sia en carn posat a la mort scapar no puixa ans li és certa cosa lo morir, e les persones sàvies deuen dispensar e proveir en l'esdevenidor, perquè complir lo temps del peregrinar de aquest miserable món, tornant al seu Creador, ab molta alegria puixa dar bon compte de la sua ànima,. E per amor de açò, yo, Carmesina... [6]."

  Alguna vacil·lació en l’escriptura del grup palatal sord (x, ix): conexeran, lexe/leixe  (deixe), dexant-ho, axí, conexien, conexia, lexat.

 - La perduració de formes verbals medievals: sien (siguen), sia (siga), so (soc), puxa (puga), volrà (voldrà), vulla (vulga), valla (valga), dix (digué), dixeren (digueren).

-   Formes incoatives verbals en -esc i en -isc: elegesch/elegixch, instituhixc/instituexch, substituexch.

Tot seguit podem visualitzar l’esquema del contingut del testament, que a continuació s’edita en versió original:

Primera part:

-  Invocació religiosa i al·lusió a la mort, que sol repetir fórmules estereotipades que s’allarguen en el temps: “Com totes les coses mundanals… puxa”, com comença el present testament; “Com entre totes les coses çertes no sia cosa pus çerta que la mort, ne més inserta que la hora de aquella [7]". “En  nom de nostre Senyor Déu Jhesuchrist y de la  sacratíssima Verge Maria, mare sua y de tots los pecadors spescial advocada..[8]”. S’hi esmenta generalment la certitud de la mort i la incertesa de la seua arribada.

-  Dades de l’atorgant, motius per fer testament (malaltia, vellesa, viatge…), amb les condicions legals exigides (seny, memòria plena, parla…)  i professió de fe, recordant el fet de la redempció per tal que en el judici final siga perdonada la seua ànima lliure de pecats.

-  Verb dispositiu: fas e ordene aquest mon derrer testament e la última derrera voluntat mia..

Segona part:

-  Petició de pagament de deutes i restitució de les injúries comeses.

-  Elecció del marmessor, executor testamentari, ací el seu cosí germà Antoni Frigola.

- Disposicions per l’ànima: extremaunció, missa exequial, 33 misses de sant Amador, novenes, aniversaris, misses de rèquiem, etc.

-  Elecció de sepultura en el cementeri parroquial: ací el cementeri o fossat de sant Vicent en la primitiva església de Guadassuar, anterior a l’actual, en la fossa o vas familiar.

Tercera part:

-  Distribució dels llegats familiars: A Beneta i Caterina, filles seues i menors d’edat, 50 lliures a cadascuna com a dot matrimonial; a la seua filla Úrsula, casada amb Perot Carbó, 5 sous, a més del que havia rebut en casar-se; a Na Elionor, germana seua i esposa d’Andreu Garrigues, 5 sous.

-  Declaració dels hereus generals i universals, i possibles substitucions: en aquest cas del seus fills Bertomeu i Miquel, menors d’edat, amb la condició que si moren passen tots els béns a les seues germanes vives.

-  Declaració d’usufructuària i dona poderosa (plenitud de l’usdefruit sobre tots els béns de l’herència amb la consideració de propietària temporal dels mateixos) de la seua esposa Úrsula, però amb la condició de viure castament com a viuda i sense marit, mentre els seus fills i filles siguen menors. És una fórmula general pròpia d’una societat masclista que regula el futur de l’esposa més enllà de la mort.

Clàusules complementàries:

- Elecció de tutor/tudriu i   curador/curadriu, quan els fills o filles són menors d’edat: en aquest cas de la mare Úrsula, amb les condicions ja esmentades.

-  Revocació d’altres testaments o codicils anteriors.

-  Clàusula final, on signen el testador i els testimonis, així com el notari, que també data el document: document fet a Guadassuar el dia 3 d’abril de 1518, amb signe de Bernat Barberà, testador, i, a continuació, relació dels testimonis presents (Joan Eximeno; Bertomeu Perales, fill d’Antoni; Andreu Miquel i Andreu Magraner, tots llauradors i habitants de Guadassuar).


Publicació del testament:

 A partir del segle XIV es va afegir també l’acte de publicació del testament, com en el nostre testament, publicat díhuit dies després de la mort del testador: el dia 2 de maig de 1518 el notari d’Alzira, Francesc Traucador, rebedor del testament, llig i publica el testament a petició de la viuda, en la casa del testador a Guadassuar,  en presència del marmessor Antoni Frigola, del seu cunyat Andreu Garrigues i d’altres testimonis (Joan Ferrando, major, i Joan Ferrando, menor, llauradors de Guadassuar). En aquest acte marmessor, usufructuària i tudriu i curadriu accepten les disposicions testamentàries.

Part final:

-  Taxes notarials, en llatí.

-  Clausura del document pel notari, que li confereix eficàcia pública: escrit en llatí de la seua pròpia mà, conté el nom del notari, el seu senyal notarial, la referència a l’autoritat reial que l’ha investit, la declaració d’haver rebut i publicat el testament davant testimonis, així com del fet d’haver-lo fet escriure a altre, validant els afegits.


 3.- Edició

Com és habitual en l’edició de textos antics, se separen les paraules segons les convencions actuals. En les elisions vocàliques es regularitza l’ús de l’apòstrof segons la normativa vigent. Quan hi ha una elisió no normativa, es marca amb el punt volat (e·m> e em, que·s> que es, e·n> e en).

Igualment s’accentuen les paraules i s’utilitza la dièresi (loqüela) d’acord amb la normativa vigent. Es regularitza també l’ús de l/l·l (cancel·lant…). S’afegeix puntuació, guions i cometes segons les convencions actuals.

Es regularitza l’ús de majúscules i minúscules. També es restitueixen les hacs que exigeix la normativa actual (m’he penit, l’honorable). Es manté, però, l’ús de tan/tant, quan/quant, on/hon, tot i que no segueixen la norma actual.

També es mantenen les formes lèxiques patrimonials (cors>cos; cars>cas), les formes verbals ara en desús (dix>digué, dixeren>digueren…), etc., amb la finalitat d’acostar un text clàssic al lector actual.

En general, podem dir que és una mostra de la llengua clàssica, amb alguns elements especialitzats de tipus jurídic i alguns arcaismes. Per això, com que està destinat a un públic general, s’edita amb anotacions explicatives, principalment del lèxic no actual o especialitzat. Com a autoritats de referència, es recorre al Diccionari Normatiu Valencia (DNV), editat el 2016, actual i al Diccionari Català, Valencià, Balear (DCVB) d'A. M. Alcover  i F. de B. Moll, publicat entre 1926 i 1962. 

Edició del document 

ARV. Fons Nicolau Primitiu: Pergamins, núm. 427 (1518). Testament de Bernat Barberà, llaurador.

1518, abril, 3. Guadassuar.

Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables [9] e ningú en carn posat al perill de la mort corporal acanpar [10] no puxa [11], per so qualsevol persona sàvia deu dispondre e ordenar dits béns temporals los quals nostre Senyor li ha acomanats [12] per tal que quant sia davant lo tribunal del juhí divinal puxa retre e donar bon compte e rahó de aquells. En per amor de acò conexeran tots com yo, En Bernat Barberà, laurador, vehí de la vila de Algezira e habitant en lo loch de Guadacuar, terme de la dita vila, detengut de greu malaltia [13] de la qual tem morir e estant emperò en mon bon seny, ferma memòria, loqüela [14] íntegra e manifesta, crehent e confessant los sancts articles de la sancta fe catòlica, volent viure e morir en aquella, crehent encara e havent ferma speranca que en nom de nostre senyor Jesu Crist per los mèrits de la sua sagrada passió me haurà mercé e pietat e·m perdonarà la gran multitut dels meus peccats, per los quals molt [cora]lment [15] he pregat a sua Magestat, hon lo suplich los me vulla perdonar e acollir-me ab los seus sancts en glòria. Cassant [16], irritant [17], cancel·lant qualsevol testament o testaments, codicil o codicils e qualsevols altres últims càrrechs, voluntats mies, per mi en dies passats fetes e ordenades en poder de qualsevol notari encara ab qualsevol paraules derogatòries, de les quals al present no so [18] recordant e suscrites hi són, de aquelles m’[h]e penit [19] e vull haver per no dites com si de verbo ad verbum [20] fossen ací scrites e insertades, fas e ordene aquest mon derrer [21] testament e la última derrera voluntat mia, en e per la forma següent:

Primerament, vull, ordene e mane que tots mos torts [22], deutes, injúries sien satisfetes e pagats, aquells emperò que·s mostrarà yo ésser tengut e obligat ab cartes públiques e albarans, testimonis dignes de fe e altres legíttimes proves, for de ànima [23] benignament observat. 

Item, elegesch marmessor [24] meu e de aquest meu derrer testament execudor l’[h]onorable En Antoni Frigola, llaurador, veí de la dita vila de Algezira e habitant en lo dit lloc de Guadassuar, cosin germà meu, al qual done facultat e bastant poder, tants de mos béns puxa vendre, alienar e vers si empare que los preus de aquells basten a inseguir e complir les coses per mi davall escrites e ordenades sens auctoritat de jutge ni de altra persona, mas [25] per llur [26] pròpia auctoritat, sens mal ni dan [27] que a ell ni llurs béns li’n vinga.

Item, me prenc de mos béns deu lliures de moneda reals de València de les quals vull, ordene e mane sien fetes les mies obsèquies [28], ço és extremaunció, la mia sepultura, novena e cap d’any [29] bé e honradament segons ma condició, dexant-ho a coneguda del dit meu marmessor. Més avant vull, ordene e mane sien celebrades per ànima mia les trenta-tres misses apel·lades de Sent Amador en la església del dit lloc de Guadassuar per aquells prevere o preveres que lo dit meu marmessor volrà [30] e ben vist li serà ab ses ofertes e caneles [31] segons és acostumat. Totes les quals coses vull e mane sien pagades de les dites deu lliures e, si res sobrarà de aquelles, vull sia distribuït en celebració misses de rèquiem [32] per la dita ànima mia en la dita església del dit lloc de Guadassuar per los prevere o preveres al dit meu marmessor ben vists.

Item, elegesc sepultura al meu cors [33], quant nostre Senyor Déu serà plasent la mia ànima sia separada de aquell, en lo sementeri o fossat del gloriós Sent Vicent del dit loch de Guadaçuar, en la fossa hon són incinerats mos pare, mare e tots los meus.

Item, done e leixe per dret de legat a Beneta e Catherina, filles mies e de la dona Na Úrsola, muller mia molt amada, en menor edat constituïdes, cinquanta liures de la dita moneda a cascuna de aquelles en contemplació de matrimoni e no en altra manera per qualsevol dret de legíttima trabel·liànica [34] e qualsevol altre dret que en mos béns los pertanga.

Item, done e lexe a Úrsola, filla mia e de la dona Na Úrsola, muller mia, sposada d’en Perot Carbó cinch sous per qualsevol dret de legíttima trabel·liànica e qualsevol altre dret que en mos béns li pertanga com ja li haja donat tot lo que havia y tenia de donar en quant casí aquella.

Item, done e leixe a Na Elionor, muller d’En Andreu Garrigues, jermana mia, cinch sous per qualsevol dret de legíttima trabel·liànica e qualsevol altre dret que en mos béns li pogués pertànyer.

Tots los altres béns meus axí mobles, sehents [35] com semovents [36], drets e actions a mi pertanyents e pertànyer podents e devents ara o en lo sdevenidor e per qualsevol títol, causa, manera e rahó, luny o prop, que sien, done e leixe a Berthomeu e.n Miquel, fills meus e de la dita Na Úrsola, muller mia, en menor edat constituïts, e aquells hereus meus proprys universals y encara generals fas e instituhixch per dret de institució de tots los dits béns e drets meus per eguals parts entre aquells faedores [37], sots [38] tal emperò [39], vincle e condició, que si hu de aquells moria en menor edat de vint anys e sens fills legítims e naturals e de legíttim matrimoni procreats e nats, vull e mane que la part de aquell axí morint vinga a l’altre que sobreviurà, e si los dos moren en la dita forma e manera, lo que Déu no vulla, en tal cars [40] vull, ordene e mane que tots los dits béns meus, drets e actions vinguen a les dites filles mies que en aquell cars vives seran. E aquelles advenint lo dit cas hereues mies pròpies e universals mies juris [41] instituexch, e als dits fills meus substituexch de tots los dits béns e drets meus per eguals parts entre aquelles faedores a for [42] de aquelles a ses planes [43] e líberes [44] voluntats en per tots temps.

Item, lexe usufructuària e dona poderosa [45] la dita Na Úrsola, muller mia, de tots los dits béns e drets de tota la vida, vivint emperò castament e sens marit, enaxí emperò que de lo dit usufruyt aquella sia tenguda pagar tots los càrrechs, co és censos, peytes, cequiatges e altres càrrechs e deutes de la dita heretat mia e calsar e vestir e alimentar e fer tots sos ops [46] als dits fills e filles mies dementre estaran en sa potestat.

Item, elegixch, lexe e assigne tudriu e curadriu [47] dels dits fills o filles mies la dita Na Úrsola, muller mia molt amada, vivint emperò castament e sens marit, a la qual pregue e encarregue regixca e administre les persones e béns de aquelles com a bona tudriu e curadriu e com yo de aquella confie.

Aquest és lo meu derrer testament e la última e derrera voluntat mia, lo qual vull valla [48] per dret de testament, codicil o testament nuncupatiu [49] o per aquell dret, fur, ley e rahó que mils [50] valer e tenir puxa e deja [51], lo qual fonch fet en lo loch de Guadacuar e terme de la vila de Algezira, a tres dies del mes de abril del any de la Nativitat de nostre Senyor mil cinch cents y díhuyt. Se+nyal de mi Bernat Barberà, testador desús [52] scrit, qui lo present meu derrer testament de les coses en aquell scrites, insertades totes aprove, ratifique e conferme de la primera línea fins a la derrera inclusive.

Testimonis foren presents a la confectió del dit testament appel·lats e pregats los honrats En Johan Eximeno; En Berthomeu Perales, fill d’En Anthoni; En Andreu Miquel e En Andreu Magraner, lauradors, vehins de la vila de Algezira e habitants en lo loch de Guadacuar, terme de la dita vila, los quals interrogats per mi, notari deiuscrit [53], si conexien lo dit testador e dixeren que sí, e lo dit testador dix [54] que conexia bé los dits testimonis, nomenant aquells per sos noms e connoms e a mi, dit notari, e yo aquell e los dits testimonis e aquells a mi.

En aprés [55], diumenge comptava dos dies del mes de maig del dit any de la Nativitat de nostre Senyor mil cinch-cents y díhuyt, que fonch díhuyt dies aprés que lo dit testador morí e passà de la present vida en l’altra, a instància e requesta [56] de la dona Na Úrsola, muller quòndam [57] del dit En Bernat Barberà, testador desús scrit, e en presència de aquella e d’En Anthoni Frigola, cosín germà de aquell, e d'En Andreu Garrigues, cunyat seu, e dels testimonis deiús scrits, lo present e desús scrit testament fonch lest [58] e publicat per mi Francesch Traucador, notari, rebedor de aquell en lo dit loch de Guadasuar dins la casa del dit testador en la qual aquell estava e habitava quant vivia e finà [59] ses derrers dies, e, publicat lo dit testament, en continent [60] lo dit En Anthoni Frigola dix que per reverència a nostre Senyor Déu e per amor que tenia al dit testador acceptava la dita marmessoria. E la dita Na Úrsola dix que acceptava los dits usufruyts e usufructuària, e com a tudriu e curadriu desús scrita dix que acceptava los herència e legats als dits lurs fills e filles lexat [61] ab los pactes, vincles e condicions en lo dit testament aposades fent-ne infinides gràcies al dit lur marit. Presents foren per testimonis a la publicació de lo present testament, apel·lats e pregats, En Johan Ferrando, maior de dies, En Johan Ferrando, menor de dies, lauradors, vehins de la dita vila de Algezira e habitants en lo dit loch de Guadacuar, terme de aquella.

Ffiat diffinicio de decem libris per quibus solvit Anthonius Frigola, manumissor, quinque solidos michi fff. solet auditorii.

Sig(senyal)num mei, Francisci Trauquador, regia publici auctoritate notarii per universam terram et dominacionem potentisimi domini Regis Aragonum et Valencie qui confectioni huismodi testamenti et publicacioni eiusdem predistinctis testibus interfui eaque recepi et per alium scribi feci clausique hora, diebus, mensibus et anno prefixis cum supraposito in VI linea ubi legunt “publiques, albarans”.

[Faça’s definició de deu lliures per les quals m’ha pagat Antoni Frigola, marmessor, cinc sous .fff.  acostumat de l’audiència.

Se(signe notarial)nyal meu, de Francesc Traucador, notari públic per autoritat real per tota la terra i domini del potentíssim senyor rei d’Aragó i València, que vaig prendre part en la confecció del present testament i la seua publicació davant els anteriors testimonis i aquest vaig rebre i vaig fer escriure a altre i vaig tancar en l’hora, dies, mesos i any prefixats, amb el sobreafegit en la VI línea on es llig “publiques, albarans”]

 

 BIBLIOGRAFIA

Borràs, Antoni: Els testaments catalans del segle XV, testimoni de la vida religiosa de la burgesia catalana i valenciana d’aquell segle, en Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26, pp. 1051-1062.

Cárcel Ortí, Mª Milagros: Advocaciones religiosas y onomásticas en la diócesis de Valencia (siglo XVI). Medievalia, núm. 10, 1990, pp. 83-113.

Ferrer Mallol, Mª Teresa: L’instrument notarial (segles XI-XV), en Actes del III Congrés d’Història del notariat català (Barcelona, 1998). Barcelona, Fundació Noguera, 2000.

Mikes Jani, Tünde: Legislació històrica de la família catalana medieval i moderna, en Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. XXVIII, 2017, pp. 163-196.

Piqueras Juan, Jaime: La transmisión de los patrimonios y la libertad de testar en la sociedad medieval valenciana a través de la documentación notarial: 1381-1450, en Edad Media, Revista de Historia, núm. 15, Universidad de Valladolid, 2014, pp. 295-318.



[1] ARV. Reial Cancelleria, núm. 514 – ter. Manifest de cases i bestiars (Corts de Montsó, 1510).

[2] ARV. Mestre Racional, sig. 10.881. Morabatí 1505 Guadaçuar.

[3] ARV. Mestre Racional, sig. 10.882. Morabatí 1511 Guadaçuar.

[4] ARV. Mestre Racional, sig. 10.886. Morabatí 1535 Guadaçuar.

[5] ARV. Mestre Racional, sig, 10.893, Morabatí any 1572 Guadaçuar.

[6] Joanot Martorell. Tirant lo Blanc, capítol CCCCLXXVII. Barcelona, MOLC (núm. 100), p. 394.

[7] Arxiu de Protocols Notarials del Col·legi del Patriarca de València (APPV). Notari Joan Josep Portell, any 1575, sig. núm. 24583. Testament de Pare Brossa de Guadassuar.

[8] APPV. Notari Valeri Fortuny, any 1635, sig. núm. 13744. Testament de Cosme Anyó de Guadassuar.

[9] DNV i DCVB. Llenegadís, que s’esmuny.

[10] DNV i DCVB. Salvar-se d’un perill, guardar de la mort.

[11] ‘Puga’, forma medieval del subjuntiu del verb poder.

[12] DCVB. Encomanar, comanar.

[13] DCVB. Detengut de malaltia: impedit per malaltia.

[14] DCVB. Llenguatge.

[15] Lectura dubtosa. DNV. De cor.

[16] DNV. Anul·lar un acte en virtut de la pròpia voluntat.

[17] DCVB. Anul·lar, privar de validesa.

[18] Forma verbal antiga, jo soc.

[19] DNV. Saber mal haver fet o deixat de fer una cosa. Variant antiga del verb penedir.

[20] Locució adverbial llatina: paraula per paraula, al peu de la lletra.

[21] DCVB. Variant antiga de darrer, últim.

[22] DNV i DCVB. Greuge causat indegudament a algú, cosa malfeta, injusta…

[23] DCVB For d'ànima o for de consciència: els dictats de la consciència.

[24] DNV. Persona nomenada pel testador i encarregada de complir i executar la seua última voluntat.

[25] DNV i DCVB. Variant antiga de la conjunció mes, sinó.

[26] DCVB. Llur, d’ell o d’ella, en textos antics.

[27] DCVB. Variant antiga, dany.

[28] DCVB. Variant antiga per exèquies, ceremònies fúnebres fetes a un difunt.

[29] DCVB. Misses d’aniversari.

[30] Forma verbal antiga de voler, voldrà.

[31] DNV. Variant de candela.

[32] DNV. Missa de difunts.

[33] DCVB. Grafia antiga de cos.

[34] TERMCAT. Dret. Quarta part dels béns relictes, una volta deduïts els deutes del causant i les càrregues hereditàries, les llegítimes i els llegats per a fins benèfics, pietosos i docents, que l'hereu fiduciari té dret a detraure dels fideïcomís en concepte de béns lliures.

[35] DNV. Bé seent, bé immoble.

[36] DNV. Bé que consistix en animals.

[37] DNV. Que es pot fer o que s’ha de fer.

[38] DNV. Prep. Sota, davall.

[39] DCVB. Objecció.

[40] DCVB. Variant antiga de cas.

[41] Loc. llatina, de dret.

[42] DCVB. Variant antiga de fur, amb el significat de a la manera, costum de tal o tal cosa.

[43] DCVB. Íntegre, complet.

[44] DCVB. Variant antiga, lliure.

[45] Manera de referir-se a la dona mestressa de casa i del llinatge que passa a controlar el patrimoni i, fins i tot, els enllaços matrimonials dels descendents, una vegada viuda.

[46] DNV i DCVB. Ant. Fer els ops d’algú: atendre les seues necessitats, proveir-lo d’allò que necessita. Necessitat.

[47] DNV i DCVB. Ant. Tutora i curadora, cuidadora, respectivament.

[48] Forma antiga del subjuntiu del ver valer o valdre, valga.

[49] DNV i DCVB. Que s’ha efectuat oralment i públicament davant testimonis, encara que després es reduïsca a escriptura.

[50] DNV i DCVB. Adverbi antic, millor.

[51] Variant ortogràfica per dega.

[52] DNV i DCVB. Adv. i prep. ant, damunt.

[53] DNV i DCVB. Adv. i prep. ant., davall.

[54] Formes verbals antigues del perfet, digueren i digué.

[55] DNV i DCVB. Adv. ant., després.

[56] DNV. Requeriment, demanda.

[57] DNV i DCVB. Que fou, que ja no viu, difunt

[58] DCVB. Variant ant. del participi de llegir, llegit.

[59] DCVB. Ant., Finar sa vida, finar sos dies: morir.

[60] DNV i DCVB. Loc. adv., tot seguit, de seguida.

[61] DCVB. V. ant. lleixar, deixar.