EL LLOC D'ORIGEN DEL MESTRE CUEVAS (JUAN VICENTE CUEVAS PERALES)

Juan Vicente Cuevas, fill de Vicente Cuevas i de Mariana Perales, ambdós de Guadassuar, va nàixer el dia 8 de febrer de 1782 i va morir el 20 de desembre de 1855, als 73 anys. Sacerdot, organista i mestre de Capella de les catedrals de Tortosa (1817-1818), Col·legiata de Xàtiva (1818-1825), Toledo (1825-1826), Còrdova (1826-1833) i València (1833-1855).

Existia el dubte d’on havia nascut Juan Cuevas perquè es repetia que havia estat batejat a la parròquia de la Santa Creu de València, però nova documentació de la pròpia mà de Juan Cuevas aclarix la qüestió. Fins al segle XX la majoria de nadons eren batejats el mateix dia del naixement o dies posteriors més immediats, per això era molt estrany que nasquera a Guadassuar i fora batejat a València.

A son pare, Vicente Cuevas, el tenim documentat a Guadassuar com a Mestre dels Xiquets de Primeres Lletres entre 1764-1765, quan renuncia per la rebaixa del seu sou, encara que també el trobem com a encarregat dels Llibres de l’impost de l’Equivalent (1765) o col·lector del sequiatge (1771) ... Es va casar el 1775 a Guadassuar i, abans de 1782 data del naixement del fill, es van traslladar a València. Sembla que el seu germà era Joseph Vicente Cuevas, sastre. Els dos estan documentats en el llistat de l’Equivalent de 1771, el primer amb 19 lliures i el segon amb 10 lliures.

Vicente Cuevas

6-II-1764: Vicente Cuevas, mestre dels xiquets, per salari de 50 lliures

28-II-1765: Renuncia a l’ofici de mestre, possiblement per ser escàs el sou (rebaixat a 20 lliures) i pels endarreriments ocasionats per l’endeutament municipal  

1765: Encarregat dels Llibres de l’Equivalent  

1771: Col·lector del Sequiatge i escuratge

Fins febrer 1777: Substitucions mestre dels xiquets

AMG. Actes Municipals i de la Junta de Propis i Arbitris.

Juan Cuevas, el 21 d’agost de 1801, amb 19 anys, va sol·licitar accedir als Quatre Ordes Menors (l’acolitat, l’exorcistat, el lectorat i l’ostiariat) a títol de Mestre de Capella de la Parròquia de Sant Martí, abans d’accedir al sacerdoci. Ja era un clergue tonsurat (amb coroneta), adscrit a la parròquia de la Santa Creu (o del Carme) de València.

“Nos, D. Fray Joaquín Company, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica, Arzobispo de Valencia, del Consejo de S.M., etc.

Hacemos saber al rector, ó Regente la Cura de Almas de la Iglesia Parroquial de Sn. Martín: Que D. Juan Cuevas se halla admitido por Nos á los Quatro Menores Órdenes á título de la Plaza de Magisterio de Capilla de dicha Iglesia…”

El dia 3 de setembre de 1801 comparegué en la Secretaria de l’Arquebisbat i, després de jurar dir la veritat, va contestar sobre el que li demanaven i en esta declaració afirma ser natural de València, de la parròquia de Sant Pere:

“En la ciudad de Valencia, a los tres de Setiembre de mil ochocientos uno, en esta Secretaría de Cámara y Gobierno de S.E.Y. el Arzobispo, mi Sor, compareció D. Juan Cuevas, á quien se le recibió juramento que hizo por Dios Nuestro Señor, bajo de cuyo cargo prometió decir verdad en lo que supiere y le fuere preguntado, y siendo de su naturaleza, domicilio y demás concerniente en el asunto, dixo ser natural de esta ciudad, hijo de Vicente y de Mariana Perales, consortes. Que ha residido siempre en Parroquial de Sn. Pedro sin ausencia notable. Que no ha contrahido impedimento ni irregularidad, ni padece enfermedad contagiosa ni otra que le prive los sentidos é impida poder recibir los Quatro Menores á que se halla admitido por S.E.Y. á título de Plaza de Magisterio de Capilla [f. 2v] en la Parroquial de Sn. Martín.

Que esta es la verdad so cargo del juramento en el que se afirmó, y dixo ser de diez y nueve años de edad, y lo firmó conmigo, de que certifico.

Dn. Juan Cuevas (rubricado)”

Declaració jurada de Juan Cuevas. Correcció: Parroquial de Sta. Cruz = Sn. Pedro

A partir de les seues respostes i de l’expedient format podem deduir la següent informació:

1.- Era natural de la Parròquia de Sant Pere de València, existent a l’interior de la Catedral o Seu de València (actualment suprimida), i segurament seria batejat allí.

2.- Quan és tonsurat està adscrit a la Parròquia de la Santa Creu (o del Carme) de València. Moltes vegades es confon este destí amb la seua procedència.

3.- Accedirà als Quatre Ordes Menors com a Mestre de Capella de la Parròquia de Sant Martí, el 1801, com ja se sabia.

Rectificació: 19 (anys), natural de Sta. Cruz, hijo de Vicente y Mariana Perales = S. Pedro


Firma autògrafa del Mestre Cuevas

Esta informació no desvincula en cap moment la seua relació amb Guadassuar, on tenia casa i propietats rústiques. La seua casa, encara existent, està situada al carrer de la Mola o de la Mola de l’Alter (documentat des de 1609), actual carrer del Mestre Cuevas núm. 17, carrer que porta el seu nom perquè existia coneixement que havia residit allí. El 15 de febrer de 1917 l’ajuntament li dedicà el carrer i el 21 de novembre de 1920 aprovà la col·locació de la placa al carrer.

Sembla que com tenia una salut delicada amb èpoques de baixa per malaltia de tipus depressiu, passava llargues temporades al nostre poble, per això encara es conserven algunes partitures dedicades a les advocacions religioses locals, a la primera Banda de Música, etc., a més de totes les obres cremades durant la guerra de l’arxiu musical de la parròquia.

Pel que fa a les propietats, el seu nom el trobem en els llistats de la Contribució:

Per exemple, en el Llibre de les Hisendes de 1841, llegim: “Calle la Muela, una casa lind. Ramón Perales y D. Juan Cuevas, justipreciada en 1.200 rs. vellón. Renta 36 rs. vellón.”

També en els registres de la contribució rústica; per exemple, el 1854 les seues propietats a Guadassuar estaven valorades en 2.479 reals.

Contribuents de València:
  
Núm. 1232. D. Juan Cuevas     Terres: 2.320 rs   Casa: 159 rs    Total: 2.479 rs    Quota contribució: 367’16 rs            Quota trimestral: 91’29 rs

El seu nom es repeteix fins a l’exercici 1874-75, entre els contribuents de València, i això que havia mort el 1855. La contribució, en este últim registre, ja s’expressa en pessetes:

Repartiments de la Contribució 1874-75 (últim):

Contribuents de València =

Núm. 1075    D. Juan Cuevas      Valor total: 290 ptes       Recàrrec municipal 9,28 ptes     24 cèntims (cobrança municipal)    Total 9,52 ptes  Total trimestral 2,38 ptes

En definitiva, aclarim un dubte que ja existia i que no implica cap canvi perquè Juan Vicente Cuevas Perales sempre es va sentir vinculat amb Guadassuar, on exercí també durant certes èpoques el seu magisteri musical en la parròquia, aportà les seus obres i influí en els organistes i músics de Guadassuar.

J. Enric Mut Ruiz

Cronista Oficial de Guadassuar

Documentació d’arxiu:

ADV. Secció I, fondo I, Ordes, sig. 49/31 (1801).
AMG. Llibre d’Ajuntaments de la Vila de Guadassuar, sig. 04/02 (1752-1764).
AMG. Llibres d’Actes d’Ajuntament, sig. 04/03 (1765-1778).
AMG. Llibre de Juntes i deliberacions de Propis i Arbitris, sig. 04/07 (1762-1827).
AMG. Llibre de les Hisendes dels veïns de Guadassuar (1841).
AMG. Contribucions. Rústica i Pecuària, sig. 5/011 (1854-1860).
AMG. Contribucions. Rústica i Pecuària, sig. 5/001 (1861-1867).
AMG. Contribucions. Rústica i Pecuària, sig. 5/002 (1868-1875).


Bibliografia:

AADD. Gran Esciclopedia de la Región Valenciana. Valencia, 1973.
AADD. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, dir. Emilio Casares Rodicio, vol. 4. Madrid: SGAE, 1999, pp. 298 i 300-301.
AADD: Diccionario de la música valenciana, dir. Emilio Casares Rodicio. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2006.
Adam Ferrero, B.: Músicos valencianos. Valencia: Ed. Piles, 1986.
Boïls Ibiza, Juan B.: “Sobre J. Cuevas i alguna cosa més”, en Setmana de Danses. Guadassuar, 1995.
Boïls Ibiza, Juan B.: El mestre de capella Juan Cuevas. València: Universitat de València - Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 2001 [tesina inèdita].
Boïls Ibiza, Juan B.: "Juan V. Cuevas: el mestre Cuevas", en Revista de la Societat Musical Guadassuar, n. 19 (abril-juny 2002), p. 8-9.
Boïls Ibiza, Juan B.: “Unes notes sobre l’autor dels Misteris del novenari de Montesa: el mestre Juan Cuevas (1782-1855)”, en Festes Patronals Montesa. Montesa, 2007.
Boïls Ibiza, Juan B.: “El mestre Cuevas encara sona», en Així som, núm. 13. Guadassuar, 2007.
Boïls Ibiza, Juan B.: “Música a Guadassuar fins a les darreries del segle XIX”, en Actes de la XV Assemblea d’Història de la Ribera. Benimodo, 2012.
Boïls Ibiza, Juan B.: “Músics guadassuarencs anteriors al segle XIX”, en Fira 2013. Guadassuar, 2013.
Climent i Barber, J.: Fondos musicales de la región valenciana, I. Catedral metropolitana de Valencia. València: Diputación de Valencia, 1979.
Climent i Barber, Josep: Orgues i organistes catedralicis de la València del segle XIX. València: Lo Rat Penat, 2002.
García Seco, José Andrés: “El maestro Juan Vicente Cuevas y Perales”, en Fira i festes 1987. Guadassuar (Gràfiques Boix, l’Alcúdia), 1987.
Roig Barrios, Agustín: “El maestro Juan Vicente Cuevas y Perales”, en Feria y Fiestas 1973. Guadassuar (Imp. Peris, Guadassuar), 1973.
Roig Barrios, Agustín: “Hijos ilustres: Juan Vicente Cuevas Perales”, en Boletín Informativo Municipal, núm. 3 (gner-febrer 1980). Guadassuar: Ajuntament, p. 9.
Roig Barrios, Agustín: “Hijos ilustres: Juan Vicente Cuevas Perales”, en Ribera Alta, juny 1984, p. 5.
Roig Barrios, Agustín: “Villancet a la Verge de l’Assumpció, composat pel nostre paisà, el mestre Cuevas”, en Festivitat de la Verge de l’Assumpció 1993. Guadassuar, 1993.