divendres, 18 d’abril de 2014

IMATGERIA DE SETMANA SANTA DE GUADASSUAR (I):
OBRES D' ENRIQUE GALARZA MORENO (1896-2000)

Guadassuar compta amb unes quantes obres de l'escultor i imatger valencià Enrique Galarza Moreno, un destacat escultor cada vegada més reconegut. La seua obra la podem trobem a llocs molt diversos (Huelva, Villaviciosa d'Astúries, Lima, Alcoi, la Font de la Figuera, Oriola, Massamagrell, etc.).

Nascut l'any 1896 al Grau de València va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Després va començar a treballar en els tallers d’altres escultors, com és el cas del taller de Royo-Rabasa, en el qual l'any 1940 va tallar la imatge de Sant Vicent Màrtir de Guadassuar, que ara presideix el despatx parroquial. Galarza va instal·lar el seu taller al carrer Pintor López, núm. 1, de València, i va desplegar una gran activitat. Afincat a Picassent, on tindria un seguidor en la persona d’Efraín Gómez Montón (Benaguacil, 1924), va morir allí als 105 anys.

Una vegada conclosa la guerra, a causa de la massiva destrucció d'imatges, gran part dels artistes valencians es dedicaren a la construcció d'imatges religioses, entre els quals brilla especialment Enrique Galarza. Centrat en la imatgeria religiosa, tot i que va dissenyar alguna falla també, va utilitzar materials com la terracota i l’escaiola amb vernís o pàtina. Es diu que és l’escultor de l’orde Caputxí, a través del qual va ser requerit a Guadassuar.
Entre altres obres podem destacar aquestes:
A Alcoi, les rèpliques de la imatge de la patrona, la Mare de Déu dels Lliris, destruïda durant la guerra, i la imatge de Sant Jordi (1940).
A Oriola, on es diu que es conserven les seues obres mestres, la Divina Pastora (ara al convent de caputxins d'Orito) i el grup escultòric del Sant Sopar (1944). Allí va deixar altres importants talles com els passos del Crist del Calvari (1942) i la Flagel·lació (1945).
Per a Villaviciosa d'Astúries va construir dos impressionats passos processionals: La Coronació d'espines (1947) i la Flagel·lació (1948). I per a Huelva va construir un important pas del  Sant Sopar (1949).

Albaida conserva una de les seues obres mestres: el pas de l'Oració de l'Hort, anterior al de Guadassuar, que diuen que és molt semblant. La Font de la Figuera, un Sant Josep (1952). I al centre de Lima, capital del Perú, es pot admirar l’estàtua de Francisco Pizarro.

A Guadassuar Galarza ens ha deixat dos singulars passos de Setmana Santa de gran valor artístic: L’Oració de l’Hort (1958) i la Preciosíssima Sang (1958). Segons ens conta Agustí Roig, el pare Estanislao va ser qui gràcies al pare Leonardo de Picassent va posar en contacte l’artista amb els confrares de Guadassuar. Els dos passos foren beneïts en la setmana santa de 1958 pel bisbe monsenyor Vicent Roig i Villalba. Anteriorment, a més de la imatge de Sant Vicent (1940), havia reconstruït les andes del Crist de la Penya (1942), còpia de les originals de 1916, per això el seu treball ja era admirat.



El pas de l’Oració de l’Hort de Guadassuar, segons Agustí Roig, va resultar una brillant obra d’art, de les més importants de l’artista. El pintor d’Albaida José Segrelles, que visitava l’estudi de l’artista quan el construïa, els va preguntar als confrares de Guadassuar quant costava i li digueren que 140.000 pts., i ell va replicar que Galarza els regalava un tresor, perquè només una sola mà de la figura de sant Joan superava tot el cost. El pas és quasi bessó del que havia realitzat per a Albaida.






Pel que fa al pas de la Preciosíssima Sang, segons Agustí Roig, és una meravellosa obra escultòrica, en la qual destaca la figura del crucificat. El seu cost va ser de 160.000 pts. El cap, els peus i les mans de Crist, així com els angelets que estan al peu de la creu, foren esculpits amb la fusta d’un tronc de xiprer procedent del nostre cementeri. Durant el present any 2014, s'ha restaurat el pas de la Preciosíssima Sang, amb una subvenció de 20.000 euros, dins del pla de restauració de béns artístics de la Diputació de València.

Per tot això, Guadassuar es pot congratula per comptar amb dos mostres extraordinàries de la imatgeria religiosa valenciana, que ara es poden contemplar durant tot l'any al nostre Museu de la Imatgeria de Setmana Santa, situat al centre Cultural de Guadassuar. Totes elles han estat inventariades i incloses en el Catàleg Patrimonial del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria d'Educació, Esport i Cultura valenciana.
J. Enric Mut i Ruiz
Cronista oficial
Bibliografia:
A.A.D.D. Enrique Galarza Moreno. Imaginero valenciano 1895-2000. Diputació d'Alacant, Institut Juan Gil-Albert, Ajuntament de Cocentaina, Pía Unión del Milagro, 2001.
BONET SALAMANCA, Antonio: “Enrique Galarza Moreno”, en Pasos de arte y cultura, núm. 6 (Ceuta: Sede del XXI encuentro nacional de Cofradías), 2008, pp. 28-34.
ROIG BARRIOS, Agustí: “50 aniversari de la Confraria de la Preciosíssima Sang”, en Guadassuar 2005, Setmana Santa, pp.8-10.
ROIG BARRIOS, Agustí: “Confraria de l’Oració de l’Hort”, en Semana Santa Guadassuar 2007, pp. 10-12.