dissabte, 13 de desembre de 2014

L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA A GUADASSUAR : 
ELS PROFESSIONALS DE LA SALUT (Segles XVI-XVII)

La XVI Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a la localitat d’Albalat de la Ribera els dies 24, 25 i 26 d’octubre, de 2014, va dedicar les seues sessions monogràfiques al tema de La sanitat a la Ribera del Xúquer.

L’assistència sanitària hui en dia es considera un dels grans pilars, juntament amb el de l’educació, de la societat del benestar, tot i els intents de privatitzar aquesta assistència en aplicació de les teories neoliberals que circulen. Però no sempre ha sigut així, durant segles la capacitat econòmica era la que permetia una assistència superior o inferior. En aquells temps l’esperança de vida se situava entre els 35-40 anys a causa de la incidència d’una taxa de mortalitat infantil elevada, de calamitats, fams, epidèmies, infeccions, etc.

Per al nostre poble només disposem d’informació a partir del segle XVI, quan es produeix una espècie de nova refundació de la població amb l’expansió de la morera. La documentació conservada prové de l’únic Quinque Libri (1590-1612) conservat a la parròquia de Guadassuar i de les fonts notarials. L’increment demogràfic serà espectacular, s’arriba al miler d’habitants i han de construir una nova església a partir de 1560. Per altra banda, seguint el camí de Carcaixent i Algemesí, l’any 1581 obtindran la segregació d’Alzira amb l’adquisició del títol d’Universitat Reial per 5.000 ducats.
 
Pel que podem entendre de la documentació, en principi només tenien metges o físics les viles més grans, mentre que als llogarets i universitats el més freqüent era comptar amb barbers-cirurgians, que resolien tota classe de problemes (dents, ferides, fractures, sagnies, etc.);  comares o madrines, que s’ocupaven d’assistir a les dones en l’embaràs i el part (a més de batejar les criatures, en cas de perill de mort); algun apotecari, que facilitava els remeis a partir de les herbes medicinals (a més de vendre ciris, verins, etc.), i, per últim, algun sanador o sanadora, hereus de la cultura tradicional transmesa de pares a fills. En molts casos sembla que si mancava un professional determinat, un altre ampliava els seus camp. Per exemple, als cirurgians se'ls associa també amb els apotecaris, especiers, droguers..., així llegim a l'Espill de Jaume Roig,  "Ell és aromatari e ungüentari cirurgià" . Finalment, per curar els animals es recorria als menescals o veterinaris, molt necessaris en una comunitat agrària i ramadera.

En aquest sentit tenim un testimoni de 1526 de la contractació d’un metge per la vila d’Alzira, per atendre als malats de la ciutat i dels llocs del seu terme, que ocasiona la protesta dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro perquè no s`havia convocat Consell General i no s’havia conduït o contractat segons les ordinacions de la vila (Annex I). 

Consultar un metge devia ser una cosa molt especial i de famílies ben acabalades. Aixi i tot, documentem la presència de diversos doctors en medicina o metges, a principis del segle XVII, que actuen com a padrins en diversos batejos, possiblement en agraïment o amistat amb la família, com el doctor Bernardí Granja (bateig del fill d’un notari, 1607), Hipòlit Sandoval (1607, 1608), Joan Oriol (1606) i Pere Bernabeu Masó (1610)[1]. Només s’hi indica que són doctors en medicina, la qual cosa no ens permet afirmar que treballaren a la universitat de Guadassuar. Algunes vegades els metges també exercien con a testimonis en l’acte d’atorgament d’un testament per un malalt, com en el cas d’Anna Jornet i d’Esteve, natural de Guadassuar, muller de l’argenter d’Alzira Joan Esteve, on documentem el metge Geroni Garcés, d’Alzira.[2]

El més freqüent, com ja s’ha dit, era comptar amb barbers-cirurgians, ara ja residents a Guadassuar, com en el cas del cirurgià Francés Esteve (bateig dels seus fills i filles, 1599, 1601, 1604, 1606, 1608, 1612)[3], al qual va substituir en l’ofici el seu fill Lluís Esteve, cirurgià de la universitat de Guadassuar (capítols matrimonials amb Nadala Flores, filla del difunt teixidor de lli de Guadassuar, Francés Flores, 5 d’agost; testimoni d’un pagament, 15 d’octubre; procurador del seu germà, 24 d’octubre)[4]. L’any 1735 encara documentem un Joseph Esteve, mestre cirurgià, cosa que ens permet suposar la continuïtat de l’ofici dins de la mateixa família.

No exercia un únic cirurgià, perquè al mateix temps en documentem un altre a Guadassuar: Marc Peron o Perron (reconeixement de deute per compra de teles al mercader de València Joan Coll, 7 de juny; testimoni en una cessió, 14 de juny)[5]. A l’Alcúdia el mateix aquell any documentem el cirurgià de la vila, Batiste Chipitell (testimoni en un pagament, 9 de juny)[6].

Pel que fa a les comares, el seu paper era molt important, perquè elles amb les dones de casa assistien les dones en el part i atenien els nadons. A Guadassuar documentem tres comares o madrines treballant pel mateix temps: Catalina Llopis i de Macià (Na Maciana) (batejos: 1 al 1599; 2 al 1600; 2 al 1601; 2 al 1603; 2 al 1604; 2 al 1605; 1 al 1606; 3 al 1607; 6 al 1608; 2 al 1609; 6 al 1610; 1 al 1611; 4 al 1612); Jerònima Soler i de Magraner (bateig de 1599) i Jerònima Osca i de Ortega (Na Ortega) (bateig de 1598, 1602 i 1607), perquè actuen batejant els xiquets i xiquetes en cas de perill de mort[7]. Sembla que les dones acudien a la seua casa per al part, ja que en alguns casos s’especifica que els xiquets en perill de mort són batejats en casa de la madrina.

A partir del segle XVIII ja tindrem més informació (contractes o condutes, obligacions, etc.)  dels metges-cirurgians, comare,  veterinaris, que treballen al nostre poble, ja que el nostre Arxiu Municipal conté documentació a partir de 1713, després de la Guerra de Successió.

ANNEX I

A.P.P.V. Notari Miquel Jeroni Climent, sig. núm. 11.506 (any 1529).

Alzira. 1529, maig, 13.
Protesta dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro per haver contractat un metge sense convocatòria de Consell General.

Die XIII mensis Madii anno a Nativitate Domini MºDºXXVIIIIº.

Anno a Nativitate Domini Millesimo quingentesimo vicesimo nono, die vero intitulata decima tercia mensis madii. Constituhits personalment los honorables en Johan Pujalt e en Pere Osset del loch de Carcaxent; en Anthoni Hosca, en Andreu Perales y en Jaume Boïls del loch de Guadaçuar, e en Pere Balcebre e en Miquel Balcebre del loch del Toro, terme de la Vila de Algezira, davant la presència del magnífich en Geroni Périz, racional de la dita Vila, personalment attrobats en la casa e habitació de aquell, los quals axí en son nom propri com encara, ço és, los dits en Joan Pujalt e en Pere Osset com a procuradors e síndichs de tota la universitat del loch de Carcaxent, e los dits Anthoni Hosca, Andreu Perales y en Jaume Boïls de tota la universitat del dit loch de Guadaçuar, e los dits en Pere e Miquel Balcebre com a procuradors e síndichs del dit loch del Toro, los quals dihuen que com a notícia e sabiduria de aquells sia prevengut que los magnífichs jurats de la dita Vila sens convocació de Consell General ne dels pro[hò]mens dels dits lochs haurien conduhit un metge per a la dita Vila e terme de aquella, lo que per justícia, capítols e ordinacions de la dita Vila no.s pot ne deu fer sens convocació de Consell General, que protesten ells sobredits axí en sos noms propris com encara en noms de ses universitats com a interessats en la present negociació que no consenten en la dita conducció del dit metge, ans penitus hi dissenten. Requerint-li que no assente en pagaments de la dita Vila salari ningú al dit metge, per ço com aquell no sia conduhit juxta los capìtols e ordinacions de la dita Vila, ans si lo contrari feya, dihuen que protesten de tots danys e damnatges, interessos e messions si per la dita causa algunes los ne convenia fer. De les quals coses los sobredits en dits noms, requiren a mi, Miquel Hieroni Climent, notari públich de la ciutat e Regne de València, per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi los ne fonch rebuda en la dita Vila de Algezira los dia e any damunt dits, a la qual foren presents per testimonis lo magnífich en Benet Garcia, ciutadà, y en Gaspar Gil, tender, habitadors de la dita Vila, quant a la ferma dels dits en Joan Pujalt, en Pere Osset, e quant a la ferma dels altres, los honorables en Miquel Gombau, apothecari, en Joan Carrasco, obrer de vila, habitadors de la dita Vila, y en Bernat Gomis de Xàtiva.




[1] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).
[2] A.P.P.V. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 21-III-1575.
[3] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).
[4] A.P.P.V. Notari Valero Fortuny, sig. 13.744, any 1635.
[5] A.P.P.V. Ibidem.
[6] A.P.P.V. Ibidem.
[7] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).

diumenge, 28 de setembre de 2014

L’OBRA DE L’ESCULTOR LEONARDO BORRÀS A GUADASSUAR. EN HOMENATGE.

El passat dia 19 de setembre moria als 91 anys el prestigiós escultor d’Algemesí, Leonardo Borràs Artal, professor i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Entre 1983 i 1987 formà part de l’ajuntament d’Algemesí com a regidor.  L’any 2005 va rebre el Guardó d’Honor de la Ciutat d’Algemesí, i dos anys després el Guardó d’Honor de la Ribera per la seua trajectòria en favor de la llengua, cultura i el territori de la comarca.

Compaginà la seua obra artística amb la seua tasca com a catedràtic de Dibuix en diversos centres docents, però especialment en l’institut José Mª Parra d’Alzira, on el coneguérem molts estudiants de la Ribera. Té una obra prolífica i fecunda, tant en mans privades com en espais públics, en especial visible en molt pobles de la Ribera.

A Guadassuar tenim la sort de comptar amb un bell i expressiu treball dedicat als collidors de taronja, un baix relleu en pedra, en el qual observem com queda ressaltada la importància de l’ajuda mútua entre els treballadors.

El nou magatzem de comercialització de la Cooperativa del Santíssim Crist de la Penya de Guadassuar va ser construït l'any 1966 i per rematar les obres es va encarregar al prestigiós escultor Leonardo Borràs, un treball escultòric al·legòric de la cooperativa, en aquell moment presidida per Vicent Barrios Rosell. No sabem com es va fer el contracte, però el ben cert és que  l'any 1967 s'instal·lava. Segons podem llegir a les actes, el relleu està “magníficament instal·lat i dóna prestància a l’esmentada façana". Ara està situat en un extrem, però estava previst que presidira la part central quan es construira un nou magatzem d’adobs al costat i seguira la mateixa línia d’edificació.

L’any 2011 la cooperativa de Guadassuar va commemorar els 100 anys i va remodelar tota la seua imatge corporativa, després de la fusió de les dues cooperatives de la població, passant a anomenar-se Guadacoop Coop. V. Aprofitant l’ocasió es va publicar el llibre 1911-2011, 100 anys unint esforços, en homenatge al cooperativisme a Guadassuar, en el qual es va reproduir en la portada el relleu de Leonardo Borràs, una vegada confirmada l’autoria en les actes de la cooperativa. També es va il·luminar adequadament el relleu.

Si voleu consultar la publicació, ací teniu les entrades:
http://www.guadacoop.eu/llibre_histcoop/
http://www.guadacoop.eu/

Ací volem fer el nostre modest homenatge difonent la imatge d’aquest relleu que conservem a Guadassuar, dedicat al treball de collidors de taronja, perquè puguem valorar el treball del mestre.



Els collidors (1967). Baix relleu de Leonardo Borràs. 
Façana cooperativa agrícola de Guadassuar.


dilluns, 25 d’agost de 2014

LES DANSES DE GUADASSUAR: Tradició ininterrompuda

Article de Joan B. Boïls
Revista Caramella (Revista de música i cultura popular), núm. 31 (juny-desembre 2014)




dimecres, 13 d’agost de 2014

TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MEDIEVAL 3: GUADASSUAR (1432-1433)

En aquest tercer recull dels contribuents de Guadassuar, reunim quatre llistats conservats que tenen un contingut molt semblant excepte unes quantes divergències (4 contribuents només apareixen en el llistat de la Peita). Es tracta d’un llistat de la Col·lecta de la Peita de la Vila d’Alzira, tribut en metàl·lic que pagaven proporcionalment els veïns en funció del seu patrimoni personal, i de tres llistats de l’Impost del Morabatí, altre tribut que consistia en el pagament d’un morabatí (fixat en 7 sous) per cada casa els béns de la qual superaren els 15 morabatins, és a dir, 7 sous per cada unitat familiar amb patrimoni igual o superior als 105 sous. Aquest impost també es coneixia com a impost del Monedatge i fogatge, perquè es pagava per cada casa.

Reunim un conjunt de 72 a 79 contribuents, segons el llistat, quantitat menor en relació als llistats anteriors de 1399-1400 i 1428.

Pel que fa a l’antroponímia, els noms de persona més usats corresponen a les advocacions religioses més arrelades en aquell moment, majoritaris en tota l’àrea catalana: Pere, Antoni, Bernat, Jaume, Joan, Pasqual..., com ens recordava Antoni Furió en el seu article “Onomàstica medieval d’Alzira. Noms, cognoms i renoms”. A Alzira, Joan, Pere i Bernat foren hegemònics durant molt de temps, com ja s’ha comentat en l'entrada anterior. Resulta curiós com a Guadassuar el nom de Vicent, titular de la parròquia, no és dels més destacats.

Cal, però, referir-se a la presència de dones, tot i la invisibilitat que han sofrit al llarg dels segles. Són cinc casos, però mai estan individualitzades amb el seu nom propi, sinó que sempre s’inscriuen amb un cognom feminitzat. Totes elles deuen ser viudes, però no sabem si usen el cognom del marit en tots els casos.

A Guadassuar, dels 78 noms diferenciats, poder establir la següent classificació:

Noms masculins
1432-1433
1428
Pere
14
20
Antoni
10
18
Bernat
9
17
Jaume
6
6
Joan
6
12
Pasqual
5
5
Andreu
4
5
Arnau
3
3
Bertomeu
3
4
Domingo
3
15
Berenguer
2
4
Vicent
2
1
Aparici
1
1
Bonanat
1
1
Lluís
1
1
Macià
1
1
Ramon
1
2
Sanxo
1
-
Llorenç
-
3
Martí
-
3
Ferrer
-
2
Garcia
-
2
Francesc
-
1
Jordà
-
1
Mateu
-
1
Miquel
-
1
Pedro
-
1
Total
73
131

Noms femenins
1432-1433
Na Boïls
1
Na Cardona
1
Na Gisberta
1
Na Montalbana
1
Na Tercera
1
Total
5

Pel que fa als cognoms o llinatges, podem dir que ja estaven fixats des de finals del XIV i encara que algun és d’origen toponímic, no necessàriament la persona que el du procedeix d’aquell lloc. Apareixen alguns noms i cognoms d’origen aragonés, com en el cas de Domingo Alonso, Sanxo d’Ayón i de Pero Maça, així com Sánchez/Sánxez, valencianitzat en un Sanxet. No trobem, en canvi, cap indicació d’ofici, només en els cas del rector s’hi especifica.

En canvi, continuen en ús els elements diferenciadors “major/menor”, “lo fill de”, “la muller de”, per tal de distingir les persones amb el mateix nom i llinatge, etc., com en els llistats anteriors. 

De tota manera, cal recordar que la majoria de llinatges actuals de Guadassuar no s’originaren durant l’etapa medieval sinó durant la gran expansió i nova repoblació efectuada al llarg del segle XVI, quan el poble va experimentar un notable creixement lligat al conreu de la morera i el comerç de la seda.

Coincideixen els quatre llistats amb les algunes vacil·lacions ortogràfiques (Arbeca/ Arbequa; Osca/Oscha/Osqua; Pasqual/Paschual...) i amb algun cas especial de confusió o mala lectura del mateix escrivà (Lebià/Libià/Libra). En el registre de la Peita apareixen quatre entrades diferents, que s’indiquen entre claudàtors. Entre parèntesi incloem la informació que només apareix en algun llistat.

Guadaçuar
Alfonso, la muller de Domingo
Alfonso, la muller de Domingo, menor, e sos fills menors, los pobils
Arbeca/Arbequa, Berenguer
Arnau, Anthoni
Arnau, Pere
Ayon, Sanxo d’ [peita]
Aznar, Pere                                        
Bosch, Anthoni
Boyls, Johan
Boyls, Loys
Boyls, Na e son fill
Bresca/Brescha/Bresqua, Bernat e son pare
Canyelles, Pere
Canyelles, la muller de Pere
Canyelles, Pere, major
Carbonell, Andreu                             
Cassallins, Pere [peita]
Creus, Arnau                         
Eximeno, Pere [peita]
Ferrer, Anthoni
Ferrer, Arnau
Ferrer, Bernat
Ferrer, Pere
Fontfrida, Domingo
Garrigues/Guarriques, Berthomeu
Garrigues/Guarrigues, Johan e son fill
Garrigues/Guarrigues, Arnau
Gizberta, Na
Just, Berenguer
Lebià/Libià/Libra, Johan                    
Lebià/Libià/Libra, Ramon                  
Libre, Jacme
Libre, Macià                                      
Ligalbé, Anthoni
Ligalbé, Bernat, major                       
Ligalbé, Bernat, menor
Ligalbé, Berthomeu
Ligalbé, la muller d.en Anthoni
Ligalbé, la muller d.en Bonanat, e sos fills e filles presents [e la pobila –Peita]
Ligalbé, la muller d.en Pere
Ligalbé, Pasqual/Paschual
Ligalbé, Pere
Maça, Andreu
Maça, Pere/Pero                                 
Martorell, Andreu                  
Martorell, Jacme                                
Monçó, Anthoni
Montalbà, Aparici
Montalbana, Na
Olit, Bernat d.
Olit, Pasqual/Paschual d., major
Olit, Pasqual d., menor
Osca/Osqua, Johan d.
Oscha/Osqua, Andreu d.
Oscha/Osqua, Pasqual/Paschual d.
Perales, Anthoni
Perales, la muller d.en Anthoni
Perales, Bernat
Perales, Berthomeu
Perales, Domingo
Perales, Johan (ab los béns de sa muller Na Cardona)
Perales, Pasqual/Paschual
Poyo, Bernat
Ravasqual, Anthoni
Romeu, Bernat (e son pare en Jacme)
Romeu, Jacme
Romeu, la muller d.en Vicent (e son fill Pere)
Romeu, Pere, major
Romeu, Pere, menor
Romeu, Vicent
Ruvio, Anthoni
Ruvio, Pere
Salses, Pere
Sànchez/Sànxez/Sanxet, Bernat
Segarra/Seguaria, Jacme
Terzera, Na [peita]
Venrell, Jacme, major                        
Venrell, Jacme, menor
Venrell, Johan

Aquesta documentació fiscal també recull el llistat de les persones que no contribueixen per no tenir béns que superen els mínims establits. De fet són els únics llistats que esmenten la presència de musulmans, possiblement esclaus, al servei dels principals contribuents de Guadassuar, ja que l’alqueria de Guadassuar des de la conquesta va ser destinada als cristians.

Atrobats sense béns
La germana del Rector
Mossén Canyelles, prevere [no té béns de realench]
Lo moro d.en Andreu Martorell, menor
Lo moro d.en Bernat Ferrer
Lo moro d.en Berthomeu Garrigues
Lo moro d.en Berthomeu Ligalbé
Lo moro d.en Jacme Venrell
Lo moro d.en Johan Garrigues
Lo moro d.en Luys Boyls e mora
Lo moro de Pasqual d.Olit
Lo moro d.en Pasqual Perales
Lo moro de Pere Ligalbé
Los dos fills d.en Pere Canyelles

Per finalitzar, reproduïm la llista de les alqueries pròximes al nostre poble, senyories que sí comptaven amb població musulmana des de la conquesta.

Montortal
Azmet Rupit
Caat Moqdedem
Jucef Xullelbi
Abrahim Xullelbi
Caat Petrayre
Caat Pacet
Mahomat Ubeyt
Achap Alaharep                    
Jucef Casado
Anthoni Floreta
Bernat Morell
En Pradell, qui està en lo mas

Mulata                                  
Bernat Alcover                      
Domingo Celfa                     
Hayet Alfaquí                                   
Jucef Azquer
Jucef Alfaquí
Granatí, qui vengué de Alberich

Tarragona
Caat Moqdedem
Alluix
E un cristià appel·lat Joan de Castella

En aquestsa llibres igualment es pot consultar la població de les alqueries d’Algemesí, Benimacli, Benimuslem, Cabanyes, Carcaxén, Cogullada, la moreria d’Alzira, lo Pujol, lo Toro, Ternils...

Fonts arxivístiques:
A.M.A. Llibre de la Col·lecta de la Peita, sig. 230/6 (1432).
A.R.V. Mestre Racional, núm. 11788 (Morabatí 1433).
A.R.V. Vària, llibre 36. Morabatí de Guadassuar, Montortal, el Toro, Algemesí, etc. (1433).
A.R.V. Vària, llibre 195. Morabatí de Guadassuar, Montortal, el Toro, Algemesí, etc. (1433).