Fesa de Fentina de la Séquia Reial del Xúquer
Entre els termes d’Algemesí i Guadassuar s’estén l’antic territori de l’alqueria de Fentina, que tot i estar dividit ha perdurat a través del temps com una unitat amb el manteniment del topònim per designar una sèquia i una gran partida rural, repartida entre els dos pobles.
Aquesta alqueria es pot documentar des del temps de la conquesta cristiana, en un primer moment amb la variant Fantina; però, com que no va reeixir com a nucli de població, possiblement per la seua inadequada ubicació, molt prompte es va convertir en un despoblat.
1. 1242: Donació a Fançina, terme d’Alzira (Llibre del Repartiment): “2070. Dominicus Martini, S. d.Olit, Paschal de Stelle, cum L sociis, Cl jovatas in Fançina et singulos domos. Et dant annuatim unusquisque IIII solidos et alia regalia. V idus decembris. Recipit MD solidos” (9 desembre 1242).
(“Domingo Martí, S.
d’Olit, Pasqual d’Estella, amb 50 socis, 150 jovades a Fentina i sengles cases. I donen anualment 4 sous i
altres regalies. 9 de desembre. Rep 1.500 sous”)
2. 1246: Alqueria de Fantina, terme d’Alzira: “Et volumus quod idem sarraceni recuperent
hereditates de Alguayepes, et quod cristiani tenentes instrumenta nostra quibus
in certis sive spetialibus aut assignatis locis iovatas sive terras non
dederamus, habeant et percipiant hereditates suas in illis septem alcheriis que
vocantur Iegena, Albotayner, Axara, Aurin, Fantina, Cudiasuar et Terrachona...”
(A.M.A. Pergamins de la Cancelleria Reial, sig. 010/1).
(“I volem que els
mateixos musulmans recuperen les heretats d’Alguayeps, i que els cristians, tenint documents nostres en els quals
no els havíem donat jovades o terres en certs llocs ja siga particulars o assignats,
tinguen i reben les seues heretats en set alqueries que es diuen Gègena, Albotaina,
la Xara, Aurí, Fentina, Guadassuar i Tarragona...”)
3. 1273: Donacions al carrascar de Fentina:
“Noverint universi quod nos Jacobus,
etc. per nos et nostros damus et concedimus Petro Folcau et tuis in perpetuum
per hereditatem propriam octo jovatas terre in termino Algezire in carrascallo
de Fentina, in hereditate que fuerit assignata Bernardo de Plano, quam quidem
ratione absencie fecimus emparare, et patuum ad opere domorum in populatione
Algezire...” (A.C.A. Reial Cancelleria, registre 19, f. 75-76).
(“Sàpien tots que
nos Jaume, etc., per Nos i els nostres donem i concedim a Pere Folcau i als teus
per sempre per heretat pròpia 8 jovades de terra en el terme d’Alzira en el
carrascal de Fentina, en l’heretat que havia estat assignada a Bernat del Pla, la
qual en efecte férem embargar per raó d’absència, i un pati por obrar cases a
Alzira...”.)
Sobre el seu origen s’han formulat diverses interpretacions, però, ara per ara, cap ha estat satisfactòria. Joan Coromines, a l’Onomasticon, fa derivar el topònim Fantina del plural oblic hãnutîn, de l’àrab hispànic hanût ‘botiga, taverna’, del qual deriven també els topònims Fantaixat i Fantaquí, però sense comentar l’actual Fentina. En canvi, l’arabista Carme Barceló, en el seu estudi sobre les alqueries i castells valencians, conclou que “probablement es tracta d’un topònim anterior a la conquista àrab”.
En efecte, en la regió de Pulla o d’Apúlia, situada al sud-est d’Itàlia, va existir una demarcació territorial denominada Tribus Oufentina, estesa al voltant del riu Ofanto (Oufens, Ufente). Aquesta regió de colonització grega va ser conquerida pels romans el 317 a.C. i el 318 va ser constituïda aquesta tribu en el territori dels Volscos. L’any 242 a.C. es va fixar el nombre de tribus romanes en 35 (Clustumina, Falerna, Lemonia, Maecia, Oufentina, etc..). A ella es van adscriure colònies com Milà (Juli Cèsar, 42 a.C; on trobem inscripcions com O(u)fentina Mediolane(n)si; Oufentina Mediolano miles legionis), Siena (Vespasià, 70 dc.), Aquino (en temps de Ciceró), etc., per la qual cosa el seu nom el podem trobar en múltiples inscripcions, escampat per les legions romanes (Abreviatures: OF, OFE, OFEN, OFENT, OFFENT, OFENTIN, OFF, OUF, OUFF, OUFEN, UFEN...).
Entre les fonts clàssiques trobem referències a aquest apel·latiu:
· M. Tul·li Ciceró (106-43 aC.), en Orationes: Pro Cn. Plancio Oratio (Capítol 16, secció 38): “quid Plancio cum Lemonia, quid cum Oufentina, quid cum Clustumina?”.
· Tit Livi (59 aC. – 17 dc.), en Ab urbe condita (Llibre IX, capítol 20, secció 6): “eodem anno primum praefecti Capuam creari coepti legibus ab L. Furio praetore datis, cum utrumque ipsi pro remedio aegris rebus discordia intestina petissent; et duae Romae additae tribus Ufentina ac Falerna”.
·
Diodor Sícul (XIX, 10, 1): τήν τε Φαλερίναν καί τήν Ώφεντίναν”.
·
Pompei Festus, gramàtic (s. III?),
en el resum De verborum significatione de
Verrius Flaccus (Llibre XIII, 194): “Oufentina
tribus initio causa fuit nomem fluminis Oufen, quod est in agro Privernate mare
intra et Tarracinam. Lucilius: ‘Priverno Oufentina venit, fluvioque Oufente’;
postea deinde a censoribus alii quoque diversorum civitatum eidem tribui sunt
adscripti”.
Per tot això, el nom es va propagar amb variants diverses, també en grec: Ofentin, Oufentina, Ofentina, Hofentina, Offentina, Hoffentina, Ufentina, (Ού)φεντείνα, Ούφεντίνα, etc. En la major part dels casos el diftong OU monoftonga en O, i no en U com era previsible, però cal remarcar que el riu que li va donar nom era el Aufidus, en llatí. En altres casos, per afèresi va caure la vocal inicial.
Així, per exemple, a Itàlia documentem viu aquest topònim per denominar vies tradicionals en diverses ciutats amb la variant Fentina (Via Fentina)), que no s’ha de confondre amb la Via Faentina, pròpia de la ciutat de Faenza, l’antiga Faventia romana, situada a l'Emilia-Romagna. També localitzem a Sicília un municipi anomenat Fondachelli Fantina, que els estudiosos italians expliquen de la següent manera: Fondachelli, procedent de Fondaci, adaptació de l’àrab Funduq = magatzem; Fantina: d’origen incert.
Certament, la principal objecció a la procedència llatina és que els primers textos documentals presenten la variant Fantina, que no podem saber exactament si es tracta d’una variant de Fentina, amb canvi de vocal per contacte amb l’àrab, o bé és tracta d’una forma àrab, ja que aquest nom existeix com a nom de dona en els països àrabs (p. ex., una de les filles de Marco Polo, s’anomenava Fantina, nom que també localitzem a França).
Tot i això, no seria d’estranyar que fins a les terres valencianes pogués arribar un rastre d’aquest ètim llatí traslladat pels veterans romans establerts a la nostra àrea, on curiosament també denomina una àrea a la vora d’un riu, el Xúquer i posteriorment, durant l’època musulmana, experimentés els canvis de vocals habituals que explicarien les formes Fançina i Fantina.
“El propietario de Guadasuar D. Vicente Tortosa y Perales ha regalado á la Academia de Bellas Artes una fíbula romana, hallada en el huerto del Tejar, propiedad del donante, situado en la partida de Fentina de aquel término”. (La Correspondencia de Valencia, 10 de març de 1908, i Las Provincias, 11 de març de 1908). També tenim la constància de la troballa d'alguna moneda romana en aquella àrea (sestercis).
En conclusió, en
aquest cas, podem considerar que la millor opció per explicar aquest topònim és
la de l’origen llatí, com ja aventuraven els arabistes, i el seu manteniment
durant la dominació àrab fins a l’arribada dels cristians. Seria, per tant, un
cas de toponímia trasplantada com ocorre en altres casos.
J. Enric Mut i Ruiz
Bibliografia:
A.A.D.D. (1942). Paulys Realencyclopädie der Classischen
Altertumswissenschaft, volum 36. München, Aldred Druckenmüller Verlag.
BARCELÓ, M.C.
(1983): Toponímia aràbiga del País
Valencià. Alqueries i castells. València-Xàtiva, Diputació de València, p.
154.
COROMINES, JOAN (1995): Onomasticon Cataloniae, volum IV. Barcelona,
Curial Edicions, p. 188.
ELLIOTT, Tom: Abbreviations in Latin Inscriptions.
FERRANDO, A. et
alii (1978): El Llibre del Repartiment.
València, Vicent Garcia Editors, p. 186.
McMANUS, B.F.
(1999): Roman Nomenclature. The
College of New Rochelle.
