dimarts, 25 de setembre de 2018

DADES SOBRE ELS RECTORS I LA RECTORIA DE GUADASSUAR, SEGONS LA DOCUMENTACIÓ CONSERVADA






1246. juliol, 18: Jaume I resol les diferències hagudes entre cristians i musulmans, en diverses alqueries d’Alzira i estableix en quines poden instal·lar-se exclusivament els cristians:

1270, agost, 12: Jaume I confirma la donació de terres (3 jovades per cap, 108 fanecades en total, de regadiu i secà) a 39 colons instal·lats a l’alqueria de

Segles XIII-XIV: Alqueria de Guadassuar, carrer d’Alzira, amb una església sufragània (primer temple) de la parròquia de Santa Maria d’Alzira.

1341-febrer-27: Fundació de la Rectoria de Guadassuar, durant el mandat de Ramon Gastó, bisbe de València entre 1312 i 1348.

abans 1360: mossén Domingo de Borges, primer rector conegut de Guadassuar, institueix el benefici de Santa Maria en l'església de Guadassuar (testament de 1348).

1351-1353: mossén Jaume Falaminus / Falomir / Felomir, rector.

1351: El bisbe Hug de Fenollet ordena al rector de Guadassuar que adquirisca una creu i una custòdia, piques de pedra... per al culte.   

1360: mossén Domingo d'Olit, beneficiat, benefici de Santa Maria en la parròquia.

1365: mossén Bernat Ravascall, regent.

1369-1389: mossén Nadal d'Ors, nou rector.
- mossén Bernat Ravascall, regent (encàrrec per 2 anys).
1371: mossén Nadal d'Ors, rector (autoritzat a absentar-se, resident a Alzira).
- mossén Bernat Ravascall, regent (encàrrec per 2 anys).

1383: mossén Miquel Milla, vicari substitut, per mossén Miquel Argent, vicari de G. Argent és acusat en la Visita Episcopal del bisbe Jaume d’Aragó, efectuada a Alzira, de negociar amb animals, blat, etc.

1385: mossén Nadal d’Ors, rector, procurador de l’Almoina de la Seu de València.
“ego Natalis d.Ors, presbiter, rector ecclesie de Guadacuar”

1391: mossén Miquel Guitard, beneficiat, benefici de Santa Maria, per mort de mossén Domingo Messeguer.

1393: mossén Nadal d’Ors, quondam rector de Guadaçuar, que en el seu testament institueix un aniversari perpetu en l’església de Guadaçuar (10 sous censals anuals) i un benefici i aniversari perpetu en Santa Caterina d’Alzira en la capella de Sant Nicolau (30 sous censals anuals), autoritzats pel rei Joan I.
1396: mossén Miquel Argent, beneficiat en benefici de Nadal d’Ors, quondam rector.
1399: mossén Domingo Messeguer, prevere (relació de béns difunt?).
1400: mossén Guillem Joan, beneficiat, benefici de Santa Maria, per mort de mossén Miquel Guitard..

1401: mossén Arnau Olmedes, rector, beneficiat en l’església de Santa Caterina d’Alzira, en l’altar de Sant Vicent Màrtir.

1401, novembre, 26: Visita del Vicari General Guillem Dolç, en nom del bisbe Hug de Llupià i Bages, “ecclesie Sancti Vincentii, loci de Guadaçuar: un altar; calze, patena i custodia d’argent; llibres i ornaments necessaris; fonts baptismals i vasos crismals. Primera documentació del titular de la parròquia Sant Vicent.

1407: “Visitatio et reformatio ecclesie Guadaçuar(sense informació de la reforma, no sabem si es refà l’edifici o se’n construeix un de nou com a Algemesí, on s’han documentat tres edificis al llarg del temps).

1408: mossén Bernat Joan, regent (encàrrec per 1 any), beneficiat en Santa Caterina d’Alzira.

1409: Pagament, per part del vicari Bernat Joan, de 40 lliures a compte del preu total del retaule encarregat al pintor Gonçal Peris (55 lliures).

1412: mossén Vidal de Caltermo, regent (encàrrec per 1 any), procedent d’una diòcesi francesa, prèvia presentació lletres dimissòries.

1416: mossén Joan Romero, rector.

1419: Fundació d’un segon benefici, sota invocació dels Sants Joans, Baptista i Evangelista, per testament de Joan Galllisans.

1421-1428: mossén Llorenç Romeu, nou rector.
- mossén Pere d'Osca, regent, substitut de Miquel Guitard (encàrrec per 1 any).
1425: mossén Berenguer Talens, beneficiat, benefici de Santa Maria.
- mossén Joan Çafabrega.
1428: mossén Domingo Messeguer, prevere (propietats difunt ?).
- mossén Joan Jusà, rector.
1433: mossén Canyelles, prevere.

ca. 1440: Datació de la creu gòtica de Guadassuar.




1446: mossén Bernat Çafont, rector
- mossén Bertran Bayona, benefici de Santa Maria
- mossén Joan Lauger, benefici de Sant Joan

1448: mossén Pere Bayona, beneficiat, benefici de Santa Maria

1475: mossén Johan Çafabrega, prevere, rector.
- mossén Pere Eximeno, beneficiat in ecclesia loci de Guadazuar.

1477: mossén Pere Arnau, oficial del senyor cardenal i bisbe de València, rector durant tres mesos solament, per mort.

1478: mossén Joan d’Insa, rector.
- mossén Vicent Botella, regent (arrenda la rectoria per tres anys).
1484: mossén Messeguer Monserrat, regent (encàrrec per 1 any).

1491: mossén Pere Caldes, rector, familiar del cardenal i bisbe de València, Roderic de Borja (futur Papa Alexandre VI, 1492-1503), absent, substituït per mossén Antoni Llàtzer, regent (encàrrec per 1 any), procedent de la diòcesi de Saragossa, prèvia presentació lletres dimissòries.

1491, desembre, 7: Visita Vicari General, Mateu Cirera. L’orfebreria es guardava en casa de Bernat Montalbà (una creu i tres calzes d’argent). El campanar comptava amb tres campanes “bene sonantibus”.
                       
1508: mossén Jaume Guardiola, nou beneficiat, benefici Sant Joan Baptista.
1510: mossén Pere Navarro, beneficiat, benefici de Sant Joan Baptista, per mort de mossén Jaume Guardiola.

1515: mossén Domingo Muneva /Munera, regent (encàrrec per 1 any).
- mossén Pere Joan Matalí, beneficiat, benefici de Santa Maria, per mort de mossén Onofre Costejà.

1522: mossén Rafael Ferriol, nou rector/vicari perpetu?, per mort de mossén Guillem Rubio.
1523: mossén Lluís Simó, regent.
1524: mossén Joan Piquer, nou beneficiat, benefici Santa Maria.
1524-1525: mossén Lluís Escrivà, regent, vicari temporal.
1527-1528: mossén Andreu Venrell, regent.
1528: mossén Nicolau Ortiz, nou beneficiat, benefici de Sant Joan Baptista, per permuta amb mossén Pere Joan Navarro.
1529: mossén Andreu Venrell, regent.

1530: mossén Pere Barberà, nou rector, per permuta amb mossén Rafael Ferriol.
1531: mossén Joan Osca, nou beneficiat, benefici de Sant Joan Baptista, per renúncia de mossén Nicolau Ortiz.
- mossén Joan Cucó, nou beneficiat, benefici de Santa Maria, per permuta amb  mossén Joan Piquer.
1533: mossén Joan Osca, vicari temporal.

Posterior 1536: Es documenta la Confraria de la Sang de Crist.

ca. 1540: Datació del portapau parroquial.

1546-1559: mossén Pere Barberà, rector.
1546-1558: mossén Joan Osca, regent.
1556: mossén Vicent Boyls, beneficiat, benefici de Santa Maria.

1560: Construcció de la nova església (preu estimat de la nau, 5.000 lliures) pel pedrapiquer Joan Matalí (-Guadassuar 1582) i de les façanes i sagristia (1577-78, per 1.062 lliures). El 1574 participa en la portada de Sant Jaume d’Algemesí, amb els pedrapiquers Domingo Gamieta i Joan d’Alacant. També va construir l’església de Massalavés.

L’any 1586 la Reial Audiència concedeix a la família el cobrament de 1.000 lliures més dipositades en la Taula de València. Al·legaven que les obres superaven les 10.000 lliures.
Altres col·laboradors: mestres pedrapiquers Joan Llemosí (treballa en la casa del Consell d’Alzira), i Joan Espinós; mestres Antoni Montull, de la Salzadella, i Francesc de Salamanca, obrers de vila.

 

ca. 1560: Datació del Lignum Crucis (creu parroquial, reliquiari i peu de custòdia).
                                  
1562-1572: mossén Vicent Garcia, rector.
- mossén Damià Ferri, vicari.
- mossén Joan Osca, prevere, beneficiat, benefici de Sant Joan.

1562, juny, 2: Visita pastoral, en que s’ordena restituir la terra de la rectoria que han pres per obrar l’església. Beneficis de la Verge Maria de l’Esperança i de sant Joan Baptista.

1570, setembre, 15: Visita pastoral del Patriarca Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València.

1573-1574: mossén Alfons Gutiérrez, regent.

1575-1579: mossén Nicolau Talavera, rector, mestre en Sacra Teologia.
1577: mossén Joan Osca, prevere.

ca. 1580: Datació creu parroquial renaixentista i del calze parroquial, amb la imatge de Sant Vicent.


1581-desembre-22: Reial Privilegi de Felip II concedint al lloc de Guadassuar el títol de Reial Universitat, distinta i separada de la Vila d’Alzira, després de pagar 5000 ducats.

1586: Felip II concedeix a Guadassuar la facultat per poder amortitzar 1000 lliures per a  l’ornamentació del nou temple.

1588: mossén Joan Pau(lo) Navarro, rector.

1590-1594: mossén Jaume Roger, rector (n. de Gandia).
1590-1594: Visita del bisbe auxiliar, Miquel Espinosa, bisbe titular de Marroc, per confirmar.

1591, gener, 21: Benedicció de la campana major amb el nom de Bàrbara pel rector Jaume Roger; foren padrins Nicolau Climent, batle de la Universitat, Àngela Savall i de Girona, viuda.

1594.1598: mossén Joan Mingues, rector.
1595.1596: mossén Josep Àvila, vicari.
1597-1598: frare Agostí Sesse, vicari.

1597, gener, 11: Visita del Patriarca Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València, per confirmar.

1598-1605: mossén Joan Pérez, rector.
1598: mossén Fernando Beltran, vicari.

1599, desembre, 31: Visita del bisbe auxiliar, Alonso de Àvalos, bisbe de Coron, per confirmar.

1600: Fundació del tercer benefici, sota invocació de la Mare de Déu del Roser pels germans Cosme i Vicent Anyó, en la Capella Major (actual capella?).

1605-1607: mossén Joan Reixac, prevere.
1605-1607: frare Lluís Jaca, vicari.

1606-1612: mossén Gaspar Yvarra, rector.

1608, gener, 4: Visita del bisbe minerbiense, fra Laurentio Galatino,  per confirmar.

1610: frare Miguel Asensio, vicari.
1611: frare Francisco Rubert, vicari.
1611: mossén Andreu Torrella, vicari.

1612: mossén Fernando Beltran, rector.
- mossén Gaspar Vicent Balaguer, vicari.
 
1612-1639: mossén Jeroni Sentamans, rector.
- mossén Jeroni Montalvà, prevere.

1626: Felip IV, a les corts de Montsó, concedeix la facultat d’amortitzar 500 lliures a la parròquia, lliure del dret d’amortització.           

1635: Existència d'una capella musical, mestre de capella Alfonso Fuentes, d'Aldaia

1635: mossén Miquel Hieroni Sentamans, rector (actiu en compres i vendes de fulla de morera).
1638: mossén Miquel Geroni Sentamans, rector, Dr. en Sacra Teologia.
- mossén Francés Anyó.  
- mossén Juan Enuches.
- mossén Geroni Sans.

1642: mossén Andreu Ervàs, rector.

1642: Felip IV concedeix la facultat d’amortitzar fins 1000 lliures en la parròquia.

1646- 1689: mossén Francés Alegre, rector.
1646: mossén Francés Anyó, beneficiat.
 - mossén Jaume Torres, beneficiat.

1648: El Consell General decideix construir una ermita a Sant Roc, considerat com un patró, per un vot de la població per haver-los lliurat de la gran epidèmia de pesta. S’aprofitaren les ruïnes del despoblat de Tarragona, segons la inscripció que existia a l’ermita abans de la guerra civil: “Hermita de San Roque / edificada de ruinas de Tarragona en 1648 / por voto de los vecinos de Guadasuar”.
  
1652: Felip IV concedeix la facultat d’amortitzar 500 lliures a Jeroni Montalvà per a la fundació d’un altre benefici en la parròquia, sota invocació del Santíssim Sagrament.

1659: mossén Gerónimo Montalván, prevere.

1659: Felipe IV concedeix facultat al rector Dr. Francisco Alegre per poder amortitzar, per a la fundació del quart benefici, sota invocació de Sant Miquel Arcàngel.

ca. 1660: Datació encenser i naveta de la parròquia.

1664: mossén Juan Torres, prevere.
1665: mossén Geroni Montalvá, prevere.
1673: mossén Jeroni Montalvà, síndic-procurador del clero.
1681: mossén Jaume Torres, prevere.
1684: mossén Juan Torres, prevere.
 - mossén Pere Osca, prevere.

1684: Carles II concedeix la facultat d’amortitzar fins 1000 lliures en la parròquia.

1690: mossén Joseph Gonsalbes, rector.
1695: mossén Jeroni Torres, síndic-procurador del clero.

Segle XVII: Datació calzes parroquials i tres reliquiaris.

Segles XVII-XVIII: Imatge del Santíssim Crist de la Penya, imatge apareguda segons la llegenda a la porta de l’ermita.

1703: Dr. Valero Pons, vicari.
1705: mossén Vicent Planells, regent, ecònom.
- mossén Josep Añó, beneficiat.
-mossén Gaspar Boyls, beneficiat.
- mossén Jaume Miquel, beneficiat.
- mossén Vicente Planells, beneficiat, ecònom.
- mossén Fernando Sentamans, beneficiat.

1705-1707: Durant la Guerra de Successió la parròquia és saquejada i s’ha d’amagar l’Arxiu Parroquial, que se salva, durant el setge d’Alzira.

1710: L’ermita de Sant Roc és refeta totalment, segurament pels grans desperfectes produïts durant la guerra.

1719: mossén Vicent Planell, regent
Possible construcció o reforma de la Capella de la Comunió (segons inscripció exterior).                           

1720: mossén Joseph Añó, beneficiat.
- mossén Bernat Casanoves, beneficiat.
- mossén Jaume Miquel, beneficiat, síndic del clero.
- mossén Vicent Planells, beneficiat, ecònom.
- mossén Fernando Sentamans, beneficiat.

1721: mossén Jacint Abella, rector.

1730: mossén Dr. Phelipe Margarit, rector.
- Inici de la reforma barroca de l’interior de l’església, que s’allargarà molts anys (apostolat ceràmic de l’últim terç de segle, atribuït al ceramista Vicent Navarro).


1731-abril-13: Reial Privilegi de Felip V concedint a la Universitat de Guadassuar el títol de Vila, previ pagament de 3.000 pesos.   

1731: mossén Joseph Añó, beneficiat.
- mossén Gaspar Boïls, beneficiat.
- mossén Jayme Miquel, beneficiat.
- mossén Fernando Sentamans, beneficiat.
- mossén Thomás Torres, prevere.
1732: mossén Joseph Simó.
1736: mossén Joseph Añó, beneficiat.
- mossén Gaspar Boïls, beneficiat.
- mossén Joseph Perales, beneficiat.
- mossén Tomás Torres, beneficiat.

ca. 1736: Corona de la Mare de Déu d’Agost, de l’argenter Pasqual Bellmont.

1737: mossén Francisco Ylles, beneficiat.
- Arribada relíquia Sant Vicent Màrtir des de Roma, portada per mossén Ylles, que s’inserirà en la imatge.

1738: mossén Francisco Villa, rector.

1740-1744: Dr. Andrés Ervàs, rector.
         
1740: mossén Joseph Añó, beneficiat.
- mossén Joachim Osca, beneficiat.
- mossén Bernardo Ruiz, beneficiat.
- mossén Miquel Sentamans, beneficiat.
1741: mossén Joseph Añó, beneficiat.
- mossén Gaspar Boyls, beneficiat.
- mossén Jaume Miquel, beneficiat.
- mossén Miquel Sentamans, beneficiat.

ca. 1750: Corona imperial de la Mare de Déu d’Agost.

1751: Dr. Miquel Sentamans, prevere, arxiver.
- Dr. Luís Ferrandis, vicari.

1752: Primera citació documental del Santíssim Crist de la Penya, “que está junto a dicha Hermita en capilla separada”. Imatge dels segles XVII-XVIII.                                  

1755: Dr. Miguel Sentamans, prevere, arxiver.
1764: mossén Joseph Miralles, vicari.

1764, octubre, 17: Relació de confraries i altres: Administració de Pobres (fundada per Bertomeu Lligalbé) i Administració de Nostra Senyora de la Misericòrdia; confraria de la Preciosíssima Sang de Crist, de la Sagrada Família, de la Mare de Déu del Roser i del Santíssim Sagrament.

1765-1775: Dr. Thomás Espí, rector.
1769: mossén Joachim Boïls.
- mossén Joseph Conejero.

1769-1789: Construcció de l'actual ermita de Sant Roc.


1771: Relació de festes de Guadassuar, elaborada per ordre del Comte d’Aranda, president del Reial Consell: Dolç Nom de Jesús, Sant Francesc d’Assís, Sant Antoni Abat, Sant Vicent Màrtir,  Mare de Déu de la Misericòrdia, Preciosíssima Sang de Crist, Sants de la pedra Abdó i Senent, Assumpció de la Mare de Déu, Sant Roc, Mare de Déu del Roser, Sagrada Família, Corpus i Santa Bàrbara.

1774: Relació de confraries existents: Confraria del Senyor (Santíssim Sagrament), de la Mare de Déu del Roser, de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de la Sang de Crist.

1786: Dr. Juan Sierra, ecònom.

1789: Dr. Vicente Sanchis, rector.
- mossén Tomàs Barberà, síndic del clero.
- mossén Joseph Conejero, racional.

1790, gener, 31: Entrada de la imatge processional de Sant Vicent Màrtir, obra de José Esteve Bonet,   destruïda en la guerra.


1796-1830: Dr. Blas Gresa, rector.
1796: mossén Joseph Añó, beneficiat.                      
- mossén Gaspar Boyls, beneficiat.
- mossén Jaume Miquel, beneficiat.
- mossén Miguel Sentamans, beneficiat.

1799: mossén Josef Conejero, beneficiat.

1803: Valentín Vendrell, de 24 anys i n. de Guadassuar, accedeix de subdiaca a diaca a títol de Mestre de Gramàtica de Guadassuar.

1812: Benefici vacant per mort de mossén Josef Conejero.
- Benefici vacant per renúncia de mossén Tomàs Barberà.                  
- mossén Salvador Puig, beneficiat.
- mossén Mariano Sala, beneficiat.
- Benefici vacant per mort de mossén Miguel Sentamans.

1830-1858: D. Antonio Sanchis, nou rector, per mort del Dr. Blas Gresa.
1837: D. Antonio Sanchis, rector (forma part de l’Ajuntament sota coaccions).

1843: Construcció de la Capella de la Mare de Déu del Roser o de l’Aurora, reformada en 1876 i enderrocada en 1977.

1854-1858: D. Juan Bautista Montes, vicari.

1857: Nova custòdia, atribuïda a l’orfebre Miguel Orrico.

1860-1867: D. Daniel Valls, rector.

1868: D. José Martínez y Oliver, rector.
- D. Ramon Noguera, vicari.
1869-1870: D. Juan Bautista Catalá, vicari.

1874: D. José Martínez, rector.
1877: D. Francisco Benlloch, vicari.

1875-1878: Dr. Cayetano Ramos, rector regent, ecònom.

1878-1907: D. Eduardo Alberich Verdejo, rector durant 29 anys (n. València, 1828), restarà a Guadassuar una vegada jubilat (1907-1917).

1885: Es va desplomar part de la teulada de l’ermita per una nevada.

1895: Fundació de la secció de l’Adoració Nocturna de Guadassuar. La seua bandera va ser beneïda el 1897.

1898-1900: D. Joaquín Llopis Sanfelipe, vicari.

1899: Visita de l’arquebisbe de València, Sebastián Herrero y Espinosa de los Monteros, per confirmar.

1900: Benedicció de la Capella de l’Aurora (ara desapareguda).

1901: Arturo Ruiz Perales (n. Guadassuar, 8 desembre 1874 - 28 febrer 1930), accedeix de subdiaca i organista del Seminari d'Oriola a diaca de Guadassuar.

 
(Església de Guadassuar, del pintor Teodor Andreu Sentamans, 1904)

1906: D. Arturo Ruiz Perales, vicari.  (Cap a 1911 el trobem de rector regent de Villar del Arzobispo. Posteriormnent a Cullera, sent vicari de l’església de la Sang, també exercí com a organista).
                                                  
1906, agost, 6: Benedicció del nou cementeri de Guadassuar, a les 7 del matí.

1907-1917: D. Eduardo Alberich Verdejo, rector jubilat fins a la seua mort als 89 anys.

1907-1911: D. José Miguel Roig, rector regent (n. de l’Alcúdia).

1908-1912: D. Juan José Calabuig Revert, vicari (n. Moixent 1883- assassinat a Madrid, Carabanchel Bajo 29 juliol 1936).

1911: Rematen el campanar, a partir de les campanes, sota la direcció del mestre d’obres Joaquín Oliver Boïls. El rector vellet, Eduardo Alberich va regalar el penell que el corona.

1913, abril, 24-26: Visita Pastoral de l’arquebisbe de València Dr. Victoriano Guisasola.

1913: Benedicció de la custòdia nova, manufacturada pels germans Janino, sufragada pel rector Eduardo Alberich.

1915: Renovació del daurat i pintures de l’altar major, a expenses del rector vellet Eduardo Alberich.


1915-1921: D. Manuel Vercher Perpiñà, rector (n. Carcaixent, rector de Xiva de 1932 a 1942).

1917, gener, 16: L’ajuntament cedeix un nínxol al cementeri per soterrar el rector vellet Eduardo Alberich Verdejo, en agraïment per les seues obres de caritat i per destinar més de 30000 ptes en la renovació del temple.

1921-1936: D. Fernando Ciscar Climent, rector (n. de Piles 1886, assassinat a Gata de Gorgos 12-09-1936, de 50 anys, amb del seu nebot sacerdot Fernando Verdú Ciscar, de 26 anys).

1930: D. Juan José Calabuig Revert (en aquell moment Auditor de la Rota a Madrid) és nomenat Fill Adoptiu de Guadassuar.

1934, juliol, 24: Atemptat contra el Crist de la Penya, amb líquid inflamable. La imatge no patirà destrosses, però en restaran tacades les cames i peus.

1934, desembre, 2: L’arquebisbe de València, Prudencio Melo i Alcalde, beneeix la primera bandera de la Diòcesi de la Juventut d’Acció Catòlica.


1936: D. Vicente Añó Rosell, n. de Guadassuar, sacerdot retirat, continua en actiu.

1936, juny, 1: Confiscació ermita de Sant Roc, campanar, casa Abadia.. L'ermita acabarà convertida en una porquera.

1936, agost, 18: Destrucció interior i saqueig de l’església; destrucció de l’orgue històric i de l’Arxiu Parroquial. Se salvarà, però, el Crist de la Penya, l’orfebreria, casulles i alguns llibres parroquials, amagats en cases particulars,  en els camps davall terra, etc. L'església serà destinada a presó i, posteriorment, es convertirà en un garatge.
         
Assassinat dels sacerdots naturals de Guadassuar: Vicente Añó Rosell (23 gener 1873 - l’Alcúdia 31 octubre 1936, 63 anys); Juan Bautista Fermín Arbona Llopis, vicari d’Algemesí (6 juliol 1903 - Alzira 16 setembre 1936, 33 anys); Antonio Barberá Sentamans, catedràtic de Dret Canònic, canceller i secretari del Bisbat d’Oriola (16 gener 1893 - Alzira, 21 octubre 1936, 43 anys); José Boïls Jornet, col·legial perpetu del Col·legi del Corpus Christi de València (21 abril 1876 - l’Alcúdia, 31 octubre 1936, 60 anys).

1939-1942: D. Ricardo Borrás Carrió, vicari (n Alzira).
1939: D. Ricardo Borràs Carrió, rector regent.

1939-1941: D. Antonio Calabuig Juan, rector (n. Moixent).

1941-1942: El fiscal Castro, instructor de la Causa General, es queixa de la nul·la col·laboració dels eclesiàstics de Guadassuar, que no li envien cap relació de denúncia dels fets de la guerra.

1942-1965: D. Salvador Cotanda Mateu, rector (n. Llíria, 13 agost 1897)
1942-1955: D. Salvador Orts Cortina, vicari.

1946, juliol, 5: Nomenament de monsenyor Vicent Roig i Villalba (Guadassuar 1904- Valledupar 1977), bisbe d’Arad i Vicari Apostòlic de Valledupar,  com a Fill Predilecte de Guadassuar, en la seua primera visita a Guadassuar com a bisbe. (Posteriorment, primer bisbe de la nova diòcesi de Valledupar, 1969).

Monsenyor Vicent Roig i Villalba i el Pare Estanislao de Guadassuar

1946, agost. 5: Benedicció de la mesa de l’altar major pel bisbe Vicent Roig i Villalba.
1946, desembre, 1: Consagració del temple parroquial per monsenyor Vicent Roig.

1952, febrer, 14: Visita pastoral de l’arquebisbe Marcelino Olaechea Loizaga.

1955: D. Joaquín Tur Bonora, vicari.

1956, juliol, 24: Decret del Vicari General autoritzant el recorregut especial de la processó del Crist de la Penya.

1959, agost, 3: Declaració, per la Sagrada Congregació de Ritus, com a patrons principals de Guadassuar de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Vicent Màrtir, titular de la parròquia.
 
1960, abril, 6: Visita pastoral, durant el mandat de l’arquebisbe Marcelino Olaechea Loizaga.

1965: D. Antonio Muñoz Palacios, vicari.

1965-1988: Parròquia Caputxina



1965, setembre, 3: fra Estanislao María de Guadassuar (José Garcia Barberà, Guadassuar, 3 maig 1902 - 1991), rector 1965-1970, per concessió de la Santa Seu.
- frare Francisco Gutíérrez Álvarez, vicari (Revedo, Lleó).i fra Antonio Hernández Hernández, ajudant (n. La Orotava, Tenerife).

1966: fra Carlos V., vicari (d'Oriola)
1966: fra Rafael Ferrer Martí, vicari (de Daimús)

1968: fra Vicente Peris Coret, vicari (n. Alboraia).
1968-1969: fra Xavier Cantera Chocarro.
1970-1986: fra Salvador Miñana Estruch, rector (n. Ador).

1970: Benedicció del Col·legi Sant Francesc.
- Bodes de Diamant de l’Adoració Nocturna de Guadassuar.

Missa concelebrada a la Plaça Major, presidida per monsenyor Vicent Roig

1970, agost, 25: Benedicció del nou retaule de l’altar major, construcció dirigida per Ramon Porta.

1971: El braç de Sant Vicent Màrtir visita Guadassuar (del 23 al 30 de gener). L’arquebisbe José Mª García Lahiguera visita Guadassuar la vesprada del 23. El donant del braç a la catedral de València, Pietro Zampieri, regala a Guadassuar el llenç que el va embolcallar.


1973, octubre, 7: Presentació oficial del Col·legi Sant Francesc, i nomenament del pare Estanislao com a Fill Predilecte de Guadassuar, que rebé l’Encomienda de Alfonso X el Sabio del govern espanyol en l’acte d’homenatge.

1975: fra Antonio Roig Miñana, vicari (n. Ador).

1976: Restauració de l’ermita de Sant Roc per adaptar-la al culte.
- Coronació del Crist de la Penya pel pare Estanislao.

1986-1987: fra José Ros Fabra, rector.
- fra Salvador Miñana Estruch, vicari.

1987-1988: fra Diego Pérez Arróniz, rector (n. Algezares, Múrcia, 1924-Totana, 1992).
- fra Francisco Ballesta Navarro, vicari.
- fra José Camps Albert, ecònom.
- fra Rafael Martínez Cuquerella, sagristà.
- fra José Garcia Barberà (P. Estanislao), jubilat.     
           
Parròquia diocesana

1989-1991: mossén Vicente Cerdà Vañó, rector (n. Carcaixent).

1991, març, 10: Defunció del pare Estanislao, soterrat en l’ermita de Sant Roc.

1991, setembre, 17, fins al 2018: mossén Javier Ferrando Domingo, rector (n. de Benifaió)  (27 anys de servici).

1995: Commemoració del I Centenari de l’Adoració Nocturna de Guadassuar.

1996: Restauració integral de la Casa Abadia, per part de la parròquia, prèvia autorització Direcció General de Patrimoni.

1999: Declaració com a BIC de l’església de Sant Vicent Màrtir, amb la categoria de Monument,  per part del Govern Valencià.

1998-1999: Restauració de les façanes, murs exteriors, campanar i cúpula de la Capella de l’església de sant Vicent Màrtir, per la Conselleria de Cultura i col·laboració parròquia.

1999, gener, 21: Benedicció de la restauració de la façana, pel bisbe auxiliar Jesús Murgui Soriano, amb presència de la Directora General de Patrimoni Carmen Pérez.


2000, setembre, 28: Benedicció de la restauració integral del Centre Parroquial pel Vicari Episcopal Juan José Llorens, del carrer Santa Llúcia, per part de la parròquia, prèvia aprovació de la DGP.

2001-2002: Restauració cobertes ermita, cúpula i murs exteriors, amb ajuda Diputació de València, per assegurar la impermeabilització.

2003, agost, 6: Benedicció de la creu processional renaixentista, restaurada per presidir el presbiteri (Durant tot el període s’ha restaurat i netejat pràcticament tota l’orfebreria de la parròquia).

2004: Visita arxiprestal de l’arquebisbe de València Agustín García-Gasco Vicente.

2004: Adaptació i reforma del presbiteri de l’església (col·locació pila baptismal i alliberament plafó ceràmic apòstol, eliminació obstacles i col·locació central de la mesa...), prèvia autorització DGP.

2006: Restauració integral del Crist de la Penya, per l’Institut de Conservació de Béns Cultural de la UPV, amb ajuda de la Diputació de València.

(Fotografia Institut de Restauració de Béns Culturals UPV)

2008: Restauració de totes les campanes, amb nova truja de fusta, per Tècnica i Artesania de Massanassa, per part de la parròquia.

2011: Licitació de la segona fase de restauració de l’església (coberta de la nau principal i de la sagristia), per part de la Conselleria de Cultura, i posterior anul·lació per falta de pressupost  (restauració pendent encara).

2012: Restauració d’urgència de la coberta de la sagristia, per la Direcció General de Patrimoni.

2013, abril, 12: Celebració vigília d’oració de joves, presidida per l’arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro Sierra.


2016-2017: Restauració interior de l’ermita de Sant Roc per part de la parròquia.
- Construcció porxada al pati de les llimeres per part de la parròquia, prèvia autorització DGP.

2017, desembre, 17: Segona visita del braç de Sant Vicent Màrtir, acompanyat pel bisbe auxiliar Javier Salinas Viñals, en record de la primera visita en l’any en què van nàixer els festers de Sant Vicent 2018.

(Fotografia Rafa Sais)

 (Fotografia Imatgestil)

(Fotografia M. G. Sahuquillo)

2018: Restauració pictòrica de la sagristia i revestiment ceràmica, amb ajut de la Diputació de València, COOPELEC i parròquia, prèvia autorització DGP.

2018. octubre, 30: Massiva missa d’acció de gràcies i de comiat del rector Francisco Javier Ferrando Domingo (69 anys), després de 27 anys de residència a Guadassuar, per trasllat a la parròquia de Sant Josep de Carlet. L'Ajuntament de Guadassuar comunica la concessió del títol de Fill Adoptiu de Guadassuar en reconeixement al seu treball durant tants anys, aprovada per unanimitat en la sessió extraordinària de dia 27 de setembre de 2018.

2018, octubre, 7: mossén Juan Sivera Henarejos, rector (Xàbia 1987, de 31 anys), entrada presidida pel bisbe auxiliar de València Arturo Pablo Ros Murgadas (n. Vinalesa). Estava adscrit a la parròquia del Sant Àngel Custodi de València, és director del Secretariat Diocesà de Pastoral Educativa i Viceconsiliari Diocesà del Moviment Junior de València.
2018, desembre, 25: Enrique Sáiz Zamorano, diaca a Guadassuar fins la seua ordenació.

2019, gener, 22: Missa major de Sant Vicent presidida pel bisbe auxiliar monsenyor Arturo Ros.
2019, maig, 10: Confirmació de joves pel bisbe auxiliar Arturo Ros.

2020, gener 13: Inici obres de restauració de la Capella de la Comunió, amb un pressupost de 170.000 euros.
2020, gener, 22: Missa major de Sant Vicent presidida pel bisbe auxiliar monsenyor Arturo Ros.
2020, juliol, 1: El rector Joan Sivera és nomenat Viceconsiliari de Júniors M.D.
2020, juliol, 12: Primera missa d'Enric Roig Vanaclocha, neosacerdot destinat com a rector a Villar del Arzobispo i Higueruelas, on entra el dia 28 d'agost de 2020.
2020, julio, 27: Missa funeral pel sacerdot Ernesto Colomer Añó (Guadassuar 1940 - Alzira 2020), presidida pel cardenal-arquebisbe de València, Antoni Cañizares i 27 sacerdots més. Ordenat sacerdot a Altura l'any 1967, va ser rector del santuari de la Mare de Déu del Lluch d'Alzira durant molts anys, on continuava adscrit. Des del 2001 era capellà de la llar de les Germanes dels Ancians Desemparats d'Alzira.
2020, octubre: ës nomenat vicari el sacerdot Benjamín Zorrilla Ronda, capellà coordinador del Cementeri General de València.
2020, novembre, 28 i 29: Confirmacions 2019, pel bisbe auxiliar Arturo Ros.
2020, desembre, 27: Benedicció de la restauració de la Capella i consagració de l'altar pel bisbe auxiliar de València Arturo Ros.

Elaboració: Treball iniciat per Agustí Roig Barrios (Cronista Oficial de Guadassuar) i completat per J. Enric Mut Ruiz (Cronista Oficial de Guadassuar)