Segons la documentació conservada a l’Arxiu Municipal de Guadassuar, el dia 2 de juny de 1960 la Parròquia de Guadassuar, representada pel vicari Antonio Muñoz Palacios, escripturava l’adquisició dels terrenys (un magatzem de taronja de 739 m2 i un solar de 466 m2) de Vicente i d'Enrique Tortosa Rosell pel sistema de compra-venda, amb l’objectiu de construir un Patronat Parroquial (Escoles Parroquials, etc.), per 65.000 i 15.000 ptes. respectivament.
Poc després, es va procedir a la construcció de la primera fase de l’edifici (entrada i cinema), de la qual no es conserva cap documentació, tot i que al full del cadastre l’edifici es data l’any 1961. En canvi, sí es conserva el “Projecte d’Escoles de Sant Vicent Màrtir”, datat en març de 1963, segona fase i última, amb els plànols del centre parroquial, però presentat el 26 d’abril de 1965 i aprovat per l’Ajuntament el 21 de maig de 1965. Així sabem que l’arquitecte es deia Miguel Colomina Barberà.
Miguel Colomina Barberà (València 1915-1994) es va formar a l’Escola
d’Arquitectura de Madrid. L’any 1955 es va traslladar a València, on es va doctorar
l’any 1967. Vinculat a l’ensenyament de projectes en l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura des de 1968, va obtindre la càtedra de Projectes el 1977. Entre
1973-1977 va ser nomenat Director de l’Escola d’Arquitectura i, després de
jubilar-se, continuà com a professor Emèrit. També va actuar com a conseller de
Belles Arts entre 1980 i 1983.
El 1991 se li va concedir el premi extraordinari a la
trajectòria professional del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat
Valenciana.
Segons els autors del llibre Miguel Colomina.
Arquitecto [1],
admirava l’obra de Cordech, Gutiérrez Soto, Khan, Le Corbusier i Wright. Des
dels seus inicis va participar dels idearis del Moviment Modern,
tot des d’una senzillesa de plantejaments que anaren gestant una figura amb
indiscutible ofici.
Com a culminació d’esta primera etapa arquitectònica i
inici de la seua obra més rellevant destaca l’edifici de la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer, en l’avinguda Blasco Ibáñez (1962-65), fruit
d’un concurs restringit del MOPU.
L’obra de Miguel Colomina parteix de la coherència interna del projecte i respecte a l’entorn. Així, es pot destacar un habitatge unifamiliar a Xàbia per a Juan Colomina (1963), la reforma de l’IES Lluís Vives de València (1975), l’Aulari Universitari de València (1985), reforma façana i ampliació de la Facultat de Psicologia (1986), etc.
En el terreny urbanístic la seua obra més important és
la proposta d’Ordenació del Passeig Marítim de València, juntament amb
l’arquitecte J. L. Piñón. L’edifici d’oficines per a l’EMT de València va ser
el seu últim projecte (1994).
Cronologia d’Obres i Projectes
més destacats
1955 Projecte
de seu bancària en la Plaça de l’Ajuntament. València. Amb Eugenio Aguinaga. Seu bancària en el carrer de Rusafa.
València.
1957 Projecte
d’habitatges en l’avinguda Baró de Càrcer. València.
1961 Edifici d’apartaments. Xàbia (Alacant).
1963
Habitatge unifamiliar per a Juan Colomina. Xàbia (Alacant).
1965 Edifici
per a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. València.
1966 Edifici d’habitatges en el carrer Cirilo Amorós. València.
1975 Reforma
per a l’Institut Lluís Vives. València.
1985 Aulari
Universitari per a la Universitat de València. València. Amb I. Bosch i L.
Carratalá.
1986 Reforma
Facultat de Psicologia (Blasco Ibáñez).
1988
Biblioteca Universitària del Campus de Burjassot (València). Amb L. Carratalá,
F. Cadel, I. Bosch i A. Escario.
1989 Proposta
d’Ordenació del Passeig Marítim. València. Amb J. L. Piñón.
1994 Edifici d’Oficines per a l’EMT. València.
2.- El Projecte del Patronat
Segons la documentació conservada, es tracta d’una construcció relativament senzilla però funcional.
L’arquitecte en la seua Memòria (AMG. Urbanisme. Projecte del Patronat Parroquial, expedient 640/625, aprovació sessió 21 maig de 1965), presentada per a la realització de la segona fase (aulari i façana exterior), detalla les característiques principals de la construcció:
“L’edifici es projecta amb una estructura de formigó amb forjats plans
de 34 cm d’espessor. Amb això s’aconsegueix una gran elasticitat de distribució
sense jàssenes aparents a part d’una gran resistència.
Els murs seran de rajola vista tipus Graco de Madrid, color siena, amb
distintes gradacions en ½ peu, amb cambra d’aire i barandat.
La fusteria exterior es projecta metàl·lica i la interior amb cercles
metàl·lics i portes prefabricades envernissades.
Els paviments, de
granit artificial polit, amb rajola de 40x80 en vestíbul i de 20x20 en la
resta.
El sistema
d’electricitat projectat és de tub Bergman amb fil N.T. Les classes amb llum
fluorescent i la resta, incandescent.
La instal·lació de fontaneria és senzilla, d’aigua freda només amb canya galvanitzada i desaigües de plom.”
Com podem observar, es va tenir molt en compte l’entrada de llum en l’aulari,
així com la funcionalitat amb una façana geomètrica moderna, que no necessita
manteniment (pintura, etc.) per ser de rajola cara vista. En l’actualitat la
façana està deformada en la part que va ser destinada a bar, també amb la
instal·lació d’aparells d’aire condicionat, trencament d’escalons d’accés a la
sala principal, etc.
La llàstima és que no comptem amb el Projecte de la Primera Fase on es descriuria el plantejament de la Sala Principal, destinada a saló d’actes, teatre-cinema, però amb la Memòria conservada de la segona fase podem entendre la filosofia del projecte. No obstant això, sí que podem destacar que es va incorporar un sistema modern de calefacció amb caldera d’aigua calenta.
També podem, confirmar la bona acústica de la sala que va aconseguir amb el traçat elegit, que s’adaptava perfectament al terreny, i amb un sostre acústic absorbent.
L’edifici una vegada finalitzades les obres es va destinar a Escoles
Parroquials durant uns anys i a Cinema, tant cobert com
d’estiu. Però amb el pas del temps, les Escoles deixaren de funcionar ja que es
va construir el nou Col·legi de Sant Francesc (1970-1972) i, pel que fa al
cinema, també deixà de funcionar, després d’uns anys llogat a l'empresa del Cinema Rex.
Un projecte com aquest va generar un deute important. El dia 3 d’abril de 1963 l’arquebisbat autoritzava un document de reconeixement de deute, per valor de 2.095.240 ptes, a 20 feligresos, a tornar en dos anys, per a la construcció del Patronat.
Va ser molt notable l’aportació de grups com el Grup de teatre “La
Antorcha” que amb les seues actuacions aportà diners per a les obres, igual que
altres inciatives grupals o individuals.
L’increment del deute va provocar la substitutció del retor Salvador Cotanda Mateu, que per elevació va ser nomenat cononge de la Seu de Xàtiva. Per intercessió de la Santa Seu, la Parròquia de Guadassuar passà a ser administrada pels Caputxins des del 26 de setembre de 1965 i el P. Estanislao, el nou rector, hagué d’afrontar el problema ràpidament. Ell mateix ens resumix tot el problema:
A LOS GUADASUARENSES. LIQUIDACIÓN DE LAS CUENTAS DEL PATRONATO…, (text reproduït en Fiestas en honor de nuestra excelsa patrona la Virgen de la Misericordia. Guadasuar - agosto 1990).
“PATRONATO.
Al tomar posesión de la Parroquia los Capuchinos
el 26 de septiembre de 1965, las deudas del Patronato ascendían a 3.065.640
pesetas. Se hicieron algunos pagos improrrogables y se procuró liquidar los
préstamos de las entidades bancarias; a la Caja de Ahorros se han pagado
910.000 pesetas del préstamo y 237.028 de intereses y gastos; a la Cooperativa
del Stmo. Cristo de la Peña 1.200.000 ptas. del préstamo y 471.209 de intereses
y gastos, y a Vicente Roig Villalba sus facturas por 269.000 ptas. y 45.462 de
intereses; también se han pagado a los acreedores que lo han pedido, todos los
cuales han perdonado parte de la deuda, algunos toda, en favor del mismo
Patronato o del Colegio; ninguno de ellos ha cobrado intereses.
La
suma total de todo lo pagado, con gastos e intereses, asciende a 3.942.416 pesetas.
Agradecemos de veras a todos los acreedores la paciencia y bondad que han
tenido con la Parroquia y la generosidad con que han ayudado a resolver este grave
problema económico. Dios se lo pague a todos. La Parroquia hizo público su
deseo de que todos los acreedores presentaran los justificantes de lo que se
les adeudaba, pero han sido pocos los que lo han hecho, y suponemos que la
mayoría lo dejan para el Patronato o Colegio; en caso contrario, pasen por la Abadía
y se les atenderá cuando se pueda. Se lo agradecemos sinceramente.”
Guadasuar, 21 de junio de 1973. Fr. Estanislao Mª de Guadasuar
4.- Una opció frustrada: Auditori Municipal
Segons l’Expedient d’Adquisició dels terrenys del Patronat Parroquial (AMG. Expedient B/15-1991), el 8 de gener de 1991 el rector Vicente Vañó Cerdá va oferir a l’ajuntament la venda del cine d’estiu per 12.815.000 ptes per poder restaurar la Casa Abadia, que presentava un accelerat deteriorament. El vicari general de la diòcesi el 23 de març n’autoritzava la venda. De nou, el rector el 17 d’abril reiterava la proposta de venda, però especificant que només s’hi referia al solar del cine d’estiu.
Durant l’any 1992 la Generalitat Valenciana va posar en marxa el “Programa Música 92”, destinat a la construcció d’Auditoris Municipals i l’Ajuntament de Guadassuar es va acollir i va obtenir una subvenció per a tal objecte. Aleshores pensaren adaptar el Patronat com a Auditori Municipal i Casa de la Música. Es va fer una oferta de 31.290.000 ptes. pel complex. L’arquitecte municipal, José Luis Arnandis Núñez, va procedir a l’alçament dels plànols del Patronat, el 7 de juliol de 1992: 802 m2 del cine i 439 m2 del cine d'estiu.
El Plec de Condicions
de la compra del Patronat es va aprovar per l’Ajuntament el dia 28 de maig de
1992 (AMG. Llibre d’Actes d’Ajuntament, 1992). Reproduïm el dos punts de
l’ordre del dia sobre l’adquisició del Patronat i sobre el “Programa Música
92”, en versió valenciana.
“3.4
Plec de condicions Patronat.
Donat compte de l’expedient que es tramita per a
l’adquisició d’uns terrenys de la propietat de l’Església Parroquial de Sant
Vicent Màrtir d’esta localitat, així com de l’edifici construït per dita entitat en
el carrer de Colón, conegut amb el nom de “Patronat”.
Obert el debat, el Sr. M. pregunta sobre si ha tingut
lloc alguna conversa al respecte amb la Parròquia i contesta el Sr. Alcalde, V. Roig, sobre
els particulars que ja obren en l’expedient.
Examinat el Plec de Condicions que ha de servir de
base a la compra-venda que es proposa. Vist el dictamen favorable de la
Comissió de Governació que consta en el mateix, l’Ajuntament Ple, després de
deliberar, per huit vots a favor i quatre abstencions, dos d’Unió Valenciana i
dos del Grup Popular, ACORDA:
1r - Declarar el seu interés en l’adquisició dels terrenys i edifici que la Parròquia de Sant Vicent Màrtir posseeix en esta localitat amb emplaçament en el carrer de Colón, coneguts amb el nom de “Patronat”.
2n - Determinar que l’adquisició d’estos terrenys i edifici s’efectuarà per compra-venda.
3r - Prestar-li
aprovació al Plec de Condicions Economicoadministratives reguladores de
l’adquisició i que ha de servir de base al contracte administratiu que se
celebre.
4t - Prestar-li
aprovació al Projecte d’alçaments de Plànols redactat per l’enginyer de Camins,
Canals i Ports Municipal Sr. J. L. Arnandis Núñez, on es detallen,
defineixen i concreten els béns projecte d’esta compra-venda.
5é - Que
es notifique el present acord a la Parròquia de Sant Vicent Màrtir de la
localitat, als efectes que si està interessada en la celebració d’esta
compra-venda, així ho manifeste formalment en el terme de quinze dies més, tot
proveint el que és necessari d’acord amb el dret canònic per a la celebració de
l’alienació.
6é. Que a dita notificació s’acompanyen sengles exemplars dels esmentats Plec de
Condicions i Projecte a fi que per l’Òrgan Autoritzant es tinga un complet
coneixement de l’operació, la seua extensió i detall.
7é - Autoritzar
el Sr. Alcalde per a tota la resta que siga de rigor.
3.4.1. Sol·licitud Ajuda Programa Música 92
Per l’Alcaldia-Presidència es va donar compte de la
situació en què es troba la realització del pretés Auditori Musical amb
el qual poder satisfer l’afició per este art que senten els veïns de
Guadassuar.
Com tots recordaran, digué, la qüestió prengué cos amb
la decisió de reconstrucció en el solar de propietat municipal situat en el
Gran Via, sorgint amb posterioritat la idea de la seua realització en l’edifici
conegut com el “Patronat”. De tots és sabut com d’avançat està l’operació de
compra i els avantatges que ofereix esta operació per a l’Ajuntament.
Per altra part, este projecte està inclòs en els Plans
de la Conselleria de Cultura, dins del marc del Programa “Música 92”, en el
qual s’ha sol·licitat i obtingut una subvenció per a tal fi.
Les possibilitats econòmiques municipals no permeten
assumir la diferència entre la despesa total que el projecte suposa ja que
ascendeix a més de 31.000.000 pessetes, de les quals s’ha concedit una
subvenció, per dit organisme de 10.000.000 pessetes, sent possible la seua
realització si per dit organisme es concedeix una Ajuda d’altres 10.000.00
pessetes.
Per tot això, el Sr. Alcalde proposa que enfront de la
idea de realitzar el pretés Auditori en un període de quatre anys i a un cost
superior, es continue amb l’adquisició del citat edifici i sol·licite la
concessió d’esta Ajuda al “Programa Música 92”, ja que, amb esta fórmula, puga
passar-se a l’ús immediat de l’immoble.
L’Ajuntament Ple, després de deliberar, per unanimitat
ACORDA:
1r - Sol·licitar
a la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Comissariat
Música 92, la concessió d’una Ajuda Econòmica per import de deu milions
(10.000.000) de pessetes per fer front a l’adquisició de l’edifici que ha
d’albergar l’Auditori Musical de Guadassuar, el qual puja a més
de trenta milions de pessetes.
2n - Remetre
certificació d’este acord a l’esmentat organisme sol·licitant que la
contestació es realitze en el més breu termini possible, a fi d’ultimar els
extrems de l’adquisició de l’esmentat edifici.”
En un primer moment es va acordar que l’aulari continuaria sent propietat de la parròquia, però finalment el 15 de setembre de 1992 es va acordar la compra de tota la propietat. En aquest sentit l'arquebisbat va valorar el preu dels terrenys considerant-ho tot com un solar, perquè l’edifici s’havia construït amb les aportacions dels veïns de Guadassuar. L’Ajuntament, per la seua part, va afegir la clàusula que la parròquia disposaria sempre de l’ús gratuït de les instal·lacions per a la catequesi parroquial.
Però, quan tot semblava ja concertat, l’oposició de certes persones de Guadassuar al projecte de compra completa, va fer variar l’autorització de l’arquebisbat que només autoritzà la venda del solar del cinema d’estiu. Per tot això, l’Ajuntament va decidir construir l’Auditori Municipal al costat del centre de Salut i la Banda de Música va invertir el seus deu milions de pessetes en l’adquisició de la seua Casa de la Música.
5.- Conclusions
L’edifici, com ja hem dit, és una mostra de
l’arquitectura moderna en un àmbit rural, projectat per un arquitecte destacat,
caracteritzat per l’ús de la rajola cara vista color siena, la geometria de la
façana, la preocupació per l’entrada de la llum i una bona sonoritat de la sala
principal, etc.
L’edifici, però, ha patit un deteriorament produït pel pas del temps, per la falta de manteniment i per no estar en actiu des de fa anys. A més, tant els materials com el acabats d’aquell temps no són els actuals, pel que fa a l’aïllament del fred i calor, el tipus de finestres i vidres, el sistema elèctric, el tipus de sanitaris, la coberta de l’edifici (uralita o amiant), etc. Mancances que es podrien solventar amb els nous materials i acabats.
Informe elaborat a Guadassuar, 12 de novembre de 2020
Ara ens han anunciat la compra per l'Ajuntament per destinar-lo a Musical, perquè el recinte del teatre-cinema és una autèntica sala de concerts o auditori a causa del seu disseny i els elements auditius absorbents del sostre que li atorguen una millor qualitat sonora. Una altra cosa és el cost de la compra i de la rehabilitació de l'edifici.
J. Enric Mut Ruiz
Cronista Oficial de Guadassuar
[1] José Luis Piñón, Pablo Martí, Miguel Fisac, Luis Carratalá, Jorge
Torres: Miguel Colomina. Arquitecto. València, CTAV (Col·legi Territorial
d’Arquitectes de València), 1998.
