dimecres, 23 de desembre de 2015

ELS TRESORS DE GUADASSUAR (1) : LA CREU GÒTICA

Des de fa anys, Guadassuar ha sigut objecte d’estudi per part dels estudiosos de la història de l’art per la importància dels béns patrimonials que atresora. Per això, l’inventari dels béns patrimonials ha estat corregit i revisat regularment, tant per part del Ministeri de Cultura - Direcció General de Patrimoni com per diversos especialistes.  

Recentment acaba de publicar-se un magnífic treball del professor Francisco de Paula Cots, expert en plateria valenciana de la Universitat de València, que monogràficament ha dedicat el seu estudi a fer una nova catalogació de la col·lecció d’orfebreria de la Parròquia de sant Vicent Màrtir de Guadassuar [1]

En aquest treball fixa la cronologia de les peces d’acord amb les seues característiques i les valora dins del context valencià. Amb el seu permís presentem la informació més rellevant sobre la creu gòtica de Guadassuar.




La peça més antiga, sobre la qual existien molts dubtes per la presència de materials de diferents èpoques, és la creu processional gòtica. En efecte, la creu actual és producte de diverses intervencions i restauracions efectuades al llarg del temps. Segons el professor Cots es tracta d’una creu, de perfil flordelisat amb expansions tetralobulades en els braços, datada aproximadament cap al 1440. Està llaurada a partir de planxes de plata i coure sobre ànima de fusta. Més antigues, però, serien les plaques de plata blanca (ara sense els esmalts perduts), que serien del segle anterior. Aquestes plaques serien posteriorment inserides en una nova creu, amb les planxes de plata daurada amb carnosa decoració vegetal. Aquestes planxes porten la marca de la ciutat de València (Valen amb la corona reial), com a marca d’autenticitat i de l’obrador. Per altra banda, certs detalls vinculen aquesta creu amb alguns obradors de la cort relacionats amb la ciutat de Siena. 

El canonge Sanchis Sivera ja havia escrit sobre Guadassuar que “del primitivo templo apenas quedan vestigios, si se exceptúa una hermosa cruz parroquial del siglo XIV...” (1922).



En efecte, segons la documentació conservada a l’arxiu diocesà de València, l’any 1351 el bisbe de València, Hug de Fenollet (1348-1356), havia ordenat al rector de Guadassuar, Jaume Falomir, que com “dicta ecclesia non sit decenter adornata” adquiriren una creu, una custòdia, un calze de plata, etc. I, en la visita efectuada en 1401, el vicari general de la diòcesi, Guilllem Dolç, constata queAltare erat ornatum lineis, vestimentis sacerdotalibus, calice, patena, cruce, custodia argenteis, libris et aliis omnibus necessariis ornamentis” (L’altar estava adornat amb estovalles de lli, vestidures sacerdotals, calze, patena, creu, custòdia de plata, llibres i altres objectes d’adorn necessaris). Aquests són els únics documents que hem pogut aportar, ja que l’arxiu parroquial fou totalment destruït durant la guerra.


Segons el professor Cots el nus ovoide inferior seria posterior, aproximadament de 1580, quan es faria una nova restauració, moment també de confecció de la nova creu renaixentista després de la construcció de la nova església. La canya és gòtica, de traça hexagonal, amb bany de coure daurat i amb decoració d’escates.

El programa iconogràfic està relacionat amb la Passió, Resurrecció i Redempció de Crist, tot i que a causa de diverses restauracions està alterat i desordenat. Així tenim, en l’anvers, al centre el Sant Sopar (sobre el qual devia anar el Crist Crucificat); la Dolorosa  i sant Joan, als costats; dalt, el pelicà amb els seus tres pollets, símbol del sacrifici de Crist, i en la part inferior, la resurrecció d’Adam.

En el revers, en el centre, el Pantocràtor, i al voltant els símbols dels quatre evangelistes amb el seu nom escrit en valencià: dalt, àguila de sant Ioan; baix, àngel de Mateu; esquerra, lleó de March, i dreta, el bou de Lluch. Possiblement existiria en el centre una imatge de la Mare de Déu amb el Jesuset, com és tradicional en la majoria de creus processionals valencianes des de l’últim quart del segle XIV.




El Crucificat, de plata blanca sembla del segle XIV i és bastant arcaic. Està coronat com les majestats romàniques i clavat amb quatre claus a l’estil de les imatges inspirades per les visions de santa Brígida. Ha d’anar, però, en l’altra cara, sobre el Sant Sopar.

En definitiva, la creu gòtica de Guadassuar és un exemple de creu modesta i relativament econòmica, però molt important a causa de la pèrdua de la majoria de creus gòtiques valencianes. És una obra relacionada amb la tradició valenciana i catalana dels segles XIV i XV, vinculada amb els orfebres italians i els esmalts de Siena, però que no permet més estudis a causa de les diverses restauracions efectuades en diferents èpoques.

J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar






[1] Francisco de Paula Cots Morató: “Plata en la iglesia de Guadassuar (ss. XIV-XX)”, en Archivo de Arte Valenciano, XCIII. València, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, 2012, pp. 13-26.

(Article publicat en el Programa de Fira i Festes de Sant Vicent Màrtir 2014)