dimarts, 18 d’agost de 2015

L’ÚLTIM VIATGE D'ANNA JORNET I D'ESTEVE (segle XVI)

La comitiva ha eixit de la casa familiar a Alzira i enfila el camí cap a Guadassuar. Davant de tots, els escolans porten la creu i les llanternes, seguits per sis capellans revestits amb capes negres que canten el respons en sufragi de l’ànima d’Anna Jornet. El seu cos reposa dins d’un taüt, que transporta un carro ornamentat amb teles de color negre. Al seu darrere caminen els familiars i coneguts que l’acompanyen en el seu últim viatge.

Els cants fúnebres s’escolten mentre creuen la partida del Pla, deixant Maranyent a l’esquerra, i els sorpresos llauradors deixen de treballar per contemplar atònits el pas d’aquell lúgubre seguici.

Quan arriben a Guadassuar, al cap del carrer d’Alzira, els reben el clero parroquial i altres familiars. A l’església, de cos present, els capellans i altres sis frares franciscans li canten tres misses de rèquiem abans de ser sepultada, amb l’acompanyament musical requerit. Tot això ho havia deixat ordenat, igual que la institució de diversos aniversaris, en especial un a celebrar el dia de Nostra Senyora de l'Esperança.

Anna Jornet volia, i podia, ser soterrada en el poble que la va veure nàixer, en el vas funerari construït per son pare, Joan Jornet, en la parroquial església de sant Vicent Màrtir de Guadassuar, recentment edificada. I així ho va disposar quan va dictar el seu testament el 21 de març de 1575, perquè estava prenyada i potser tenia por de morir, davant d’un prevere, d’un metge i d’un cavaller.

El seu marit era l’argenter d’Alzira Joan Esteve, a qui va elegir com a marmessor, i tenia un fill menor, Joan Esteve, a qui va declarar com a hereu, del qual havia d’ocupar-se son pare com a tutor i curador fins als vint-i-cinc anys. També tenia en compte el xiquet o xiqueta que havia de nàixer.

Pertanyia, per tant, a una família acomodada. I, com solia passar, la classe social marcava grans diferències fins i tot en el moment de la mort. En aquella societat l’ostentació era una manera de manifestar l’orgull familiar, la pertinença a una classe determinada, i quan més exhibició de poder es fera, millor.

En realitat no sabem quan va morir i com ocorregueren els fets. Açò simplement és una recreació de les seues disposicions testamentàries que va dictar per precaució, amb bon estat de salut.

Església de sant Vicent Màrtir de Guadassuar. 
Llosa d'entrada al vas funerari dels Gavarda (1572)


Tot seguit presente el testament complet, amb algunes llacunes, que es conserva a l’Arxiu de Protocols Notarials del Col·legi del Patriarca de València. Només he accentuat a la moderna i respecte l’ortografia original.

Edició

A.P.P.V. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815 (any 1575).

Alzira. 21  de març de 1575.

Dit dia.

En nom de nostre Senyor Déu, etc., yo Agna Jornet y de Steve, muller de Joan Steve, argenter, habitador de Alzira, stant sana, etc. Revocant etc. Fas mon testament del tenor següent:

E primerament, accomanant la mia ànima a mon Senyor Déu Jesuchrist, elegisch sepoltura al meu cos fahedora en la sepoltura de Joan Jornet, quondam pare d’ella dita testadriu, construhyda en la església del gloriós sent Vicent del loch de Guadacuar, a la qual vull ésser acompanyada de la present Vila de Algezira al dit loch de Guadacuar ab sis capellans, los quals hajen de ésser de missa y, en lo meu enterrament essent lo cos en lo dit loch, y entrevinguen sis frares del orde de sent Francés, los quals haien de ésser de missa. Vull que dits capellans e frares sien de missa perquè lo tal dia del meu enterrament aquells diguen misses de requie per la mia ànima, als quals sia pagada la caritat acostumada.

Item, vull, orden e man que lo dia que portaran lo meu cos a la dita realiter sepoltura, si serà ans migjorn me sien dites tres misses cantades, missa de cos present, aniversari e cap d’any, y si serà aprés migjorn, vespres de morts, y en lo sendemà, si enpediment no y aurà, me sien dites i celebrades les dites tres misses cantades.

Elegesch marmessor al dit mon marit Joan Steve, al qual, etc.

E prench de mos béns per ànima mia ΧV(?) lliures reals de València, e si fetes les dites coses res faltarà sia fet comp[...] merit, e si res sobrarà misses de requie, hon lo dit mon marmessor voldrà.

Item, vull sien preses de mos béns deu lliures e, precehint amortizació del senyor rey, amortizades d’elles matexes e consignant al clero del dit loch de Guadacuar, perquè cascun any e perpetualment se me sia fet e celebrat un perpetual per ànima mia en lo tal dia com yo mane.

Item, que tots mos torts, (...), los altres béns meus do e leix a Joan Steve, mon fill, y aquell hereu meu fas e instithueix. E si recordant estar al present prenyada e lo pòstum naxedor si vendrà olim e serà fill lo fas hereu ensemps ab lo dit Joan Steve per eguals parts entre aquells fahedor, e si serà filla li dexa cent lliures en contemplació de matrimoni e no en altra manera. E si cas serà que lo hu de aquells morrà menor de edat, vinguen al altre que sobreviurà. E si tots morren, lo que a Déu no plàcia, en tal cas dexe senyor y manador de tots los dits béns meus al dit Joan Steve, marit meu, de vida de aquell y, haprés òbit de aquell, vull que de dits meus béns sien preses cent lliures y aquelles amortizades, d’elles matexes, y del procehit de aquelles ne sia dita una missa cantada lo dia de Nostra Senyora de Sperança, ab primeres e segones vespres completes, matines, axí per ànima mia e com per ànima de mos pare e mare, e la restant quantitat de les dites cent lliures e de la penció de aquelles sien dites misses de requie en lo dit loch de Guadacuar, axí per ànima mia e per ànima de mos pare e mare tantes quantes del que restarà cascun any dir-se e celebrar se poran hara de present.

Do e lex al dit mon marit cent lliures reals de València, ha fer de aquelles a sa voluntat per los bons servicis que yo de aquell tinch rebuts y de la mia herència mentres aquell ne serà senyor, ans ni haprés no se li puxa fer forsa, ni aquell sia obligat a donar fermansa nengú, E levades les dites [dos-]centes lliures, ço és les cent per la mia ànima, seguint-se lo dit cas, e les cent que yo de continent legue al dit mon marit, de la restant cantitat fas hereus a mos jermans de part de part y sia aquells vius no seran als fills de aquells ha fer de la mia herència a sa voluntat.

Darrerament dexe tudor e curador al dit mon marit Joan Steve, lo qual vull no sia tengut ni obligat de donar compte o rahó, axí al dit mon (...) com al pòstum naxedor fins tant aquell o aquells tengueren atessa edat de vint-y-cinch anys e del dit usufruyt ne fas legat al dit mon marit ha fer a sa voluntat. Aquest, etc.

Testes: Bernat Marqués, prevere, Geroni Garcés, metge, e Berenguer Tonda, cavaller.