dilluns, 25 d’agost de 2014

LES DANSES DE GUADASSUAR: Tradició ininterrompuda

Article de Joan B. Boïls
Revista Caramella (Revista de música i cultura popular), núm. 31 (juny-desembre 2014)




dimecres, 13 d’agost de 2014

TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MEDIEVAL 3: GUADASSUAR (1432-1433)

En aquest tercer recull dels contribuents de Guadassuar, reunim quatre llistats conservats que tenen un contingut molt semblant excepte unes quantes divergències (4 contribuents només apareixen en el llistat de la Peita). Es tracta d’un llistat de la Col·lecta de la Peita de la Vila d’Alzira, tribut en metàl·lic que pagaven proporcionalment els veïns en funció del seu patrimoni personal, i de tres llistats de l’Impost del Morabatí, altre tribut que consistia en el pagament d’un morabatí (fixat en 7 sous) per cada casa els béns de la qual superaren els 15 morabatins, és a dir, 7 sous per cada unitat familiar amb patrimoni igual o superior als 105 sous. Aquest impost també es coneixia com a impost del Monedatge i fogatge, perquè es pagava per cada casa.

Reunim un conjunt de 72 a 79 contribuents, segons el llistat, quantitat menor en relació als llistats anteriors de 1399-1400 i 1428.

Pel que fa a l’antroponímia, els noms de persona més usats corresponen a les advocacions religioses més arrelades en aquell moment, majoritaris en tota l’àrea catalana: Pere, Antoni, Bernat, Jaume, Joan, Pasqual..., com ens recordava Antoni Furió en el seu article “Onomàstica medieval d’Alzira. Noms, cognoms i renoms”. A Alzira, Joan, Pere i Bernat foren hegemònics durant molt de temps, com ja s’ha comentat en l'entrada anterior. Resulta curiós com a Guadassuar el nom de Vicent, titular de la parròquia, no és dels més destacats.

Cal, però, referir-se a la presència de dones, tot i la invisibilitat que han sofrit al llarg dels segles. Són cinc casos, però mai estan individualitzades amb el seu nom propi, sinó que sempre s’inscriuen amb un cognom feminitzat. Totes elles deuen ser viudes, però no sabem si usen el cognom del marit en tots els casos.

A Guadassuar, dels 78 noms diferenciats, poder establir la següent classificació:

Noms masculins
1432-1433
1428
Pere
14
20
Antoni
10
18
Bernat
9
17
Jaume
6
6
Joan
6
12
Pasqual
5
5
Andreu
4
5
Arnau
3
3
Bertomeu
3
4
Domingo
3
15
Berenguer
2
4
Vicent
2
1
Aparici
1
1
Bonanat
1
1
Lluís
1
1
Macià
1
1
Ramon
1
2
Sanxo
1
-
Llorenç
-
3
Martí
-
3
Ferrer
-
2
Garcia
-
2
Francesc
-
1
Jordà
-
1
Mateu
-
1
Miquel
-
1
Pedro
-
1
Total
73
131

Noms femenins
1432-1433
Na Boïls
1
Na Cardona
1
Na Gisberta
1
Na Montalbana
1
Na Tercera
1
Total
5

Pel que fa als cognoms o llinatges, podem dir que ja estaven fixats des de finals del XIV i encara que algun és d’origen toponímic, no necessàriament la persona que el du procedeix d’aquell lloc. Apareixen alguns noms i cognoms d’origen aragonés, com en el cas de Domingo Alonso, Sanxo d’Ayón i de Pero Maça, així com Sánchez/Sánxez, valencianitzat en un Sanxet. No trobem, en canvi, cap indicació d’ofici, només en els cas del rector s’hi especifica.

En canvi, continuen en ús els elements diferenciadors “major/menor”, “lo fill de”, “la muller de”, per tal de distingir les persones amb el mateix nom i llinatge, etc., com en els llistats anteriors. 

De tota manera, cal recordar que la majoria de llinatges actuals de Guadassuar no s’originaren durant l’etapa medieval sinó durant la gran expansió i nova repoblació efectuada al llarg del segle XVI, quan el poble va experimentar un notable creixement lligat al conreu de la morera i el comerç de la seda.

Coincideixen els quatre llistats amb les algunes vacil·lacions ortogràfiques (Arbeca/ Arbequa; Osca/Oscha/Osqua; Pasqual/Paschual...) i amb algun cas especial de confusió o mala lectura del mateix escrivà (Lebià/Libià/Libra). En el registre de la Peita apareixen quatre entrades diferents, que s’indiquen entre claudàtors. Entre parèntesi incloem la informació que només apareix en algun llistat.

Guadaçuar
Alfonso, la muller de Domingo
Alfonso, la muller de Domingo, menor, e sos fills menors, los pobils
Arbeca/Arbequa, Berenguer
Arnau, Anthoni
Arnau, Pere
Ayon, Sanxo d’ [peita]
Aznar, Pere                                        
Bosch, Anthoni
Boyls, Johan
Boyls, Loys
Boyls, Na e son fill
Bresca/Brescha/Bresqua, Bernat e son pare
Canyelles, Pere
Canyelles, la muller de Pere
Canyelles, Pere, major
Carbonell, Andreu                             
Cassallins, Pere [peita]
Creus, Arnau                         
Eximeno, Pere [peita]
Ferrer, Anthoni
Ferrer, Arnau
Ferrer, Bernat
Ferrer, Pere
Fontfrida, Domingo
Garrigues/Guarriques, Berthomeu
Garrigues/Guarrigues, Johan e son fill
Garrigues/Guarrigues, Arnau
Gizberta, Na
Just, Berenguer
Lebià/Libià/Libra, Johan                    
Lebià/Libià/Libra, Ramon                  
Libre, Jacme
Libre, Macià                                      
Ligalbé, Anthoni
Ligalbé, Bernat, major                       
Ligalbé, Bernat, menor
Ligalbé, Berthomeu
Ligalbé, la muller d.en Anthoni
Ligalbé, la muller d.en Bonanat, e sos fills e filles presents [e la pobila –Peita]
Ligalbé, la muller d.en Pere
Ligalbé, Pasqual/Paschual
Ligalbé, Pere
Maça, Andreu
Maça, Pere/Pero                                 
Martorell, Andreu                  
Martorell, Jacme                                
Monçó, Anthoni
Montalbà, Aparici
Montalbana, Na
Olit, Bernat d.
Olit, Pasqual/Paschual d., major
Olit, Pasqual d., menor
Osca/Osqua, Johan d.
Oscha/Osqua, Andreu d.
Oscha/Osqua, Pasqual/Paschual d.
Perales, Anthoni
Perales, la muller d.en Anthoni
Perales, Bernat
Perales, Berthomeu
Perales, Domingo
Perales, Johan (ab los béns de sa muller Na Cardona)
Perales, Pasqual/Paschual
Poyo, Bernat
Ravasqual, Anthoni
Romeu, Bernat (e son pare en Jacme)
Romeu, Jacme
Romeu, la muller d.en Vicent (e son fill Pere)
Romeu, Pere, major
Romeu, Pere, menor
Romeu, Vicent
Ruvio, Anthoni
Ruvio, Pere
Salses, Pere
Sànchez/Sànxez/Sanxet, Bernat
Segarra/Seguaria, Jacme
Terzera, Na [peita]
Venrell, Jacme, major                        
Venrell, Jacme, menor
Venrell, Johan

Aquesta documentació fiscal també recull el llistat de les persones que no contribueixen per no tenir béns que superen els mínims establits. De fet són els únics llistats que esmenten la presència de musulmans, possiblement esclaus, al servei dels principals contribuents de Guadassuar, ja que l’alqueria de Guadassuar des de la conquesta va ser destinada als cristians.

Atrobats sense béns
La germana del Rector
Mossén Canyelles, prevere [no té béns de realench]
Lo moro d.en Andreu Martorell, menor
Lo moro d.en Bernat Ferrer
Lo moro d.en Berthomeu Garrigues
Lo moro d.en Berthomeu Ligalbé
Lo moro d.en Jacme Venrell
Lo moro d.en Johan Garrigues
Lo moro d.en Luys Boyls e mora
Lo moro de Pasqual d.Olit
Lo moro d.en Pasqual Perales
Lo moro de Pere Ligalbé
Los dos fills d.en Pere Canyelles

Per finalitzar, reproduïm la llista de les alqueries pròximes al nostre poble, senyories que sí comptaven amb població musulmana des de la conquesta.

Montortal
Azmet Rupit
Caat Moqdedem
Jucef Xullelbi
Abrahim Xullelbi
Caat Petrayre
Caat Pacet
Mahomat Ubeyt
Achap Alaharep                    
Jucef Casado
Anthoni Floreta
Bernat Morell
En Pradell, qui està en lo mas

Mulata                                  
Bernat Alcover                      
Domingo Celfa                     
Hayet Alfaquí                                   
Jucef Azquer
Jucef Alfaquí
Granatí, qui vengué de Alberich

Tarragona
Caat Moqdedem
Alluix
E un cristià appel·lat Joan de Castella

En aquestsa llibres igualment es pot consultar la població de les alqueries d’Algemesí, Benimacli, Benimuslem, Cabanyes, Carcaxén, Cogullada, la moreria d’Alzira, lo Pujol, lo Toro, Ternils...

Fonts arxivístiques:
A.M.A. Llibre de la Col·lecta de la Peita, sig. 230/6 (1432).
A.R.V. Mestre Racional, núm. 11788 (Morabatí 1433).
A.R.V. Vària, llibre 36. Morabatí de Guadassuar, Montortal, el Toro, Algemesí, etc. (1433).
A.R.V. Vària, llibre 195. Morabatí de Guadassuar, Montortal, el Toro, Algemesí, etc. (1433).