diumenge, 14 de juny de 2015

TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MODERNA 5: GUADASSUAR 1572



1. Introducció

El segle XVI és una època de grans transformacions per al lloc de Guadassuar: després d’un inici de segle amb una escassa població (unes 60 famílies) i superades les conseqüències de la Guerra de les Germanies, a partir de la dècada dels 30 s’inicia un procés de forta expansió demogràfica que assolirà el punt més alt a la fi del segle. Aquest canvi va lligat a la notable expansió de la morera, que generà uns guanys importants, en especial per la comercialització il·legal de la seda (no declaració de la producció en les Taules Reials, exportació il·legal a Castella per camins clandestins, etc.).   

Cap a 1580 hi havia dos torns de seda a Guadassuar que treballaven nit i dia  (A.R.V. Generalitat, núm. 3319). I els mateixos contemporanis advertiren la importància d'aquest nou conreu que deixava en un segon lloc els cereals, com el blat, tant important en temps anteriors, així com altres arbres fruiters, oliveres i vinya:
"Lo gran augment y lo molt que han crescut los pobles de Guadaçuar y altres de la Ribera del Xúquer, per haver crescut los torns de tòrcer seda, y lo comerç de la seda en aquells, per ço que han arrancat diversos arbres fruitals per a plantar, com de fet han plantat moltes moreres en los camps, y en molts altres han deixat de sembrar forments, y així mateix n’han fet morerals, per ser la collita de la seda la més principal, y d'aquella se sustenten y viuen tots." ().

El síndic de Guadassuar s'hi referia també al gran creixement demogràfic i urbanístic de la població, en novembre de 1582 quan declarava que:
"Aquella està poblada de persones molt riques, e que cascun dia va obrant y edificant moltes cases, com de pochs anys a esta part ne ha edificat moltes, que estan moltes altres començades a obrar y edificar, en especial que los vehins e habitadors de dita universitat tenen moltes possessions y moltes heretats, y en algunes de les cases de dita universitat hi ha dos caps de cases y més...". (A.R.V. Reial Audiència. Processos, 2. Addenda, lletra S-486, fol. 12).

En efecte, al carrer Major no hi havia suficients cases, ni al carrer Nou i, per això, el poble s’expandí pel nou carrer de Santa Llúcia, anomenat així perquè la major part de les terres pagaven un cens al convent de monges de Santa Llúcia d’Alzira.  

El 1588 mossén Joan Paulo Navarro, rector de Guadassuar, igualment declarava que "s’han arrancat molts olivars y altres arbres y vinyes" per plantar moreres.

Tot açò explica que durant aquesta segona meitat del segle els habitants de Guadassuar puguen iniciar la construcció d’un nova església parroquial a partir de 1560, obra del mestre picapedrer Joan Matalí, que també s’encarregà de la nova sagristia, dels repilarets i de les portades exteriors, on destaca la notable portada renaixentista (1577-1578), amb uns costos que ascendiren a les 8000-10000 lliures.

I, seguint l’exemple d’Algemesí (1574) i Carcaixent (1576), l’any 1581 obtindran del rei Felip II l’emancipació jurídica d’Alzira, previ pagament d’un donatiu de 5000 ducats al Reial Patrimoni.

Podem afirmar que es produeix una segona refundació de la població, després d’aquella inicial del temps de la conquesta jaumina. Ara és quan es fonamenta el Guadassuar modern, amb un augment notable de famílies, moltes de les quals han perdurat fins a l’actualitat. Segurament, en aquest moment, es reorganitzaren les festes de Guadassuar, les d’hivern, al voltant del Porrat i fira de sant Vicent, i les d’estiu, les danses, per a celebrar la huitava de la Mare de Déu d’agost i de sant Roc.    

Com a mostra de l’espectacular creixement de la població, al final podeu consultar la taula I.

2. Morabatí de 1572: relació nominal

Entre les relacions censal i fiscal de 1510-1511 fins a 1572 no disposem de cap llistat nominal, cosa que ens permetria estudiar millor aquest període de creixement de la població que va ocórrer en gran part dels municipis de la Ribera. En el nostre cas, a partir de 1530 ja es superen els 90 caps de casa, fins superar llargament els 170 en 1572.

Els llistat ens proporciona informació sobre l’onomàstica masculina, principalment. Podem observar que els noms predominants són els habituals en la nostra àrea lingüística: Joan (amb doble forma escrita, possiblement per la distinció en la pronunciació entre o/u), Pere, Jaume, Antoni, Miquel.... En canvi, només hi apareixen tres noms femenins: Àngela, Caterina i Jerònima.

Les dones no tenen una existència jurídica, depenen dels pares o dels seus marits. Això explica que les viudes siguen inventariades a partir del nom del marit (13 casos) o amb el cognom feminitzat del marit, precedit del determinat Na (9 casos).

Noms: entrades 158 noms masculins i 3 femenins

Juan/Joan
14/12
16.45%
Damià
1
0.63%
Pere
24
15.18%
Esteve
1
0.63%
Jaume
18
11.39%
Gabriel
1
0.63%
Anthoni
11
6.96%
Gaspar
1
0.63%
Miquel
11
6.96%
March
1
0.63%
Luys
10
6.32%
Macià
1
0.63%
Cosme
9
5.69%
Mateu
1
0.63%
Geroni/Hieroni
8
5.06%
Martí
1
0.63%
Berthomeu
6
3.79%
Melchior
1
0.63%
Vicent
6
3.79%
Nicolau
1
0.63%
Bernat
5
3.16%
Rodrigo
1
0.63%
Francés
5
3.16%
Salvador
1
0.63%
Batiste
2
1.26%
Simon
1
0.63%
Alonso
1
0.63%
Thomàs
1
0.63%
Andreu
1
0.63%
TOTAL
  158
99.88%
Baltazar
1
0.63&


Noms femenins
Àngela
1
Caterina
1
Hierònima
1
TOTAL
3





Altra informació rellevant és la dels cognoms, on constatem la continuïtat d’alguns llinatges presents en l’etapa medieval, com els Boïls, Montalbà, Osca, Perales, Roig, Ximeno, etc., que encara en els nostres dies tenen una gran preponderància.

Cognoms: entrades 1572

Osca
15
X
Serra
3

Collado
1

Madramany
1

Boyls
12
X
Venrell
3
X
Claus
1

Magraner
1

Jornet
9

Ervàs
2
X
Cordovés
1

March
1

Montalbà
7
X
Gavarda
2
X
Escrivà
1

Martínez
1

Ximeno
7
X
Pascual
2

Ferrandis
1

Matalí
1

Sentamans
6
X
Sans
2

Forces
1

Ortega
1

Anyó
5

Torres
2

Friuola
1

Pérez
1

Climent
5

Vinyoles
2

Gaçó
1

Prats
1

Macià
5
X
Yanyes
2

Garceor
1

Pujades
1

Perales
5
X
Alòs
1

Garrigues
1
X
Renart
1

Roig
5

Asensi
1

Gil
1

Renau
1

Pals
4
X
Balaguer
1

Girona
1

Rodrigues
1

Avellà
3
X
Barberà
1
X
Gonsales
1

Romeu
1
X
Balcebre
3
X
Bardaxí
1

Guerau
1

Santamaria
1

Carbó
3
X
Brossa
1

Guterri
1

Servant
1

Ferrando
3
X
Caraval
1

Lemosí
1

Verdejo
1

Ferrer
3
X
Castell
1

Ligalbé
1
X
Vizedo
1

Navarro
3

Castelló
1

Lopis
1
X
Ynogues
1

Savall/Çavall
3

Castells
1

Lopo
1

TOTAL
173

(X cognoms presents en Cens de 1510 de les Corts de Montsó)

Una dada curiosa és la presència d’alguns elements referencials i la generació de malnoms per distingir les persones amb noms idèntics, ja que la comunitat creix; per exemple un Joan Boïls és el de la Reixa o Castell, moliner, i qui té un ofici especial o un cognom únic és identificat per la comunitat directament per aquests elements (mestre Matalí = arquitecte constructor de l’església; mestre Pascual; cognoms: Castelló, Garceor, Romeu, Servant).  En canvi, va a la baixa la distinció entre major i menor tan freqüent en relacions medievals.  

Dissortament poques dades més ens pot proporcionar un llistat que té una finalitat fiscal, però ja hi apareix alguna distinció d’ofici en el cas dels mestres. Per altra banda, el creuament amb altres dades d’origen notarial ens permet identificar altres oficis no explicitats ací, a més del treball predominant entre la població que és el de llaurador.

Aquesta escassa classificació, però, és important perquè la major part dels oficis estan relacionats amb l’expansió sedera i tèxtil i amb el creixement de la població i les seues consegüents demandes (construcció de cases, vestuari, alimentació, etc.).   

Oficis: mestres i altres artesans (segons informació notarial)

Ofici
Mestres
Ofici
Sense especificar
Desconegut
2
Mercader
1
Fusters
2
Moliner
1
Pedrapiquer
1
Obrer de vila
1
Sastres
2
Pedrapiquer
1
Teixidor de lli
1
Rajoler
1


Velluter
1

Quant a topònims, sols s'hi esmenta la ciutat de València i Castella, cosa que evidencia una certa mobilitat per raons econòmiques, que cal vincular amb el negoci seder i tèxtil. A partir de 1590, l'únic Quinque Libri conservat ja aporta detalls de la procedència de les famílies que continuen assentant-se a Guadassuar.

3. Edició del llistat

Es reprodueix amb l’ortografia original, però ordenat alfabèticament per facilitar la seua consulta. Entre claudàtors s’hi afegeix informació d’origen notarial de les mateixes dates.

A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.893. Morabatí 1572.

Lo loch de Guadaçuar, terme de dita Vila de Algezira, stament real.



Anyó, Cosme
Anyó, Francés
Anyó, Jaume
Anyó, Vicent
Asensi, Joan [mercader]
Avellà, March
Avellà, Miquel
Avellà, Pere
Balaguer, Pere
Balcebre, Luys
Balcebre, Miquel
Barberà, Bernat
Bardaxí, mestre, Anthoni [fuster]
Boyls de la rexa, Joan
Boyls, Geroni
Boyls, Juan
Boyls, Luys
Boyls, major, Luys
Boyls, Pere
Boyls, Vicent
Brossa, Pere
Caraval, Rodrigo
Carbó, Berthomeu
Carbó, Pere
Castells, Pere
Claus, Anthoni
Climent, Jaume
Climent, Joan
Climent, Luys
Climent, Simon
Ervàs, Luys
Ervàs. Jaume
Ferrandis, Pere
Ferrando, Cosme
Ferrando, Jaume
Ferrer, Berthomeu
Ferrer, Pere
Ferrer, Pere
Forces, Pere [rajoler]
Friuola [Frigola], Anthoni
Garceor
Gavarda, Juan
Gavarda, Pere
Gil, Jaume
Girona, Pere
Gonsales, Baltazar
Guerau, mestre, Joan [teixidor de lli]
Guterri, Juan
Jornet, Cosme
Jornet, Jaume
Jornet, Juan
Jornet, Pere
Lemosí, Joan [pedrapiquer]
Ligalbé, Berthomeu
Lopis, mestre, Cosme [fuster]
Lopo, Cosme
Macià, Bernat
Macià, Gaspar
Macià, Luys
Macià, Pere
Madramany, Bernat
Magraner, Francés
March, Andreu
Martínez, Juan
Matalí, mestre [pedrapiquer]
Montalbà, Joan
Montalbà, maior, Jaume
Montalbà, major, Luys
Montalbà, menor, Jaume
Montalbà, menor, Luys
Montalbà, Pere
Montalbà. Bernat
Montull, Anthoni [obrer de vila]
Navarro, Berthomeu
Osca, Anthoni
Osca, fill de Miquel, Geroni
Osca, fill de Pere, Anthoni
Osca, fill de Pere, Geroni
Osca, Hieroni
Osca, Jaume
Osca, Joan
Osca, menor, Vicent
Osca, Pere
Osca, Pere
Osca, Vicent
Pals, Cosme
Pals, Francés
Pals, Geroni
Pasqual, Cosme
Pasqual, mestre
Perales, Anthoni
Perales, Luys
Perales, Nicolau
Perales, Pere
Perales, Pere
Pérez, mestre, Juan [sastre]
Prats, Pere
Pujades, Thomàs
Renart. Anthoni
Renau, Joan
Rodrigues, Salvador
Roig, Hieroni
Roig, Jaume
Roig, Juan
Roig, Macià
Romeu
Sans, Grabiel [velluter]
Savall, Miquel
Sentamans, Anthoni
Sentamans, Francés
Sentamans, Miquel
Sentamans, Miquel
Serra, Jaume
Serra, Vicent
Servant
Torres, Anthoni
Torres, Joan
Venrrell, Jaume
Venrrell, Joan
viuda de Berthomeu Roig, la
viuda de Cosme Jornet, la
viuda de Damià Climent, la
viuda de Francés Osca, la
viuda de Geroni Boyls, la
viuda de Geroni Pals, la
viuda de Jaume Boyls, la
viuda de Melchior Boyls, la
viuda de mestre Juan Anyó, la
viuda de Miquel Osca, la
viuda de Miquel Sentamans, la
viuda de Miquel Venrrell, la
viuda de Steve Sentamans, la
viuda Maciana, la
viuda N.Osquera, la
viuda Na Balsebra, la
viuda Na Boyls, la
viuda Na Garrigues, la
viuda Na Navarra, la
viuda Na Ortega, la
viuda Na Sansa, la
viuda Na Verdeja, la
Vizedo, Joan
Ximeno, Cosme
Ximeno, Jaume
Ximeno, major, Juan
Ximeno, major, Miquel [sastre]
Ximeno, menor, Jaume
Ximeno, menor, Juan
Ximeno, Pere
Yanyes, Alonso
Yanyes, Miquel
Ynogues, mestre, Martí [sastre]

Pobils
/o/ -  Los pobils de Castelló
/o/  - Los pobils de Matheu Vinyoles
/o/ -Los pobils de Ortega (Algemesí; tutor: mestre Antoni Serrano, sastre)
Cordovés, Àngela
Cordovés, Catherina
Cordovés, Hierònima
Cordovés, Juan 
Lo pobil de Berthomeu Roig
Lo pobil de Joan Boyls
Los pobils de Antoni Carbó
Los pobils de Juan Serra
Los pobils de Luys Çavall
Los pobils de Pere Navarro
Santamaria, Jaume

Stament eclesiàstich
Primo, mossén Vicent Garcia, rector
Mossén Juan Osca

Pobres
Scrivà, Berthomeu
Ferrando, Jaume 
Jornet, Pere
Jornet, Vicent

/o/ - Castell, lo moliner
/o/ Luys Çavall (Castella)
+ Pere Gaçó, ferrer (no està)

Po. - Batiste Çavall
Po. - Jaume Collado
Po. - Juan Vinyoles
Po. - La viuda de Juan Osca



Lo lloch de Guadaçuar
Primo, Pere Pasqual, absent, y no té béns.
- Miquel Jornet, pobre
- Batiste Jornet, pobre
- Miquel Ximeno, sastre, stà en València y no té béns.
- Loís Cavaller stà en Castella y no té béns.
- Bernat Alòs, pobre.
- Los pobils de Damià Climent;  la mare és senyora.                        (17, octubre, 1574)

TAULA I

1510
58 caps casa
Censal
ARV. Reial Cancelleria, núm. 514-ter.
1511
58 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.882
1523
Integrat Alzira
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.883
1529
Integrat Alzira
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, 10.884, 10.885
1535
93 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.886
1562
130 cases
Eclesiàstica
ADV. Visites Pastorals
1570
160 cases
Eclesiàstica
ADV. Visites Pastorals
1572
182 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.893
1584
206 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.894
1590
251 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.895
1596
267 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.896
1602
193 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, 10.897, 10.898
1608
205 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.899
1609
233 cases
Eclesiàstica
ASVaticà
1609
240 cases cris. vell
Censal
Relació de Caracena