dissabte, 19 de setembre de 2015

EL PADRE EFRÉN, GOTARRENDURA I SANTA TERESA

El dia 2 d’octubre es compleixen cent anys del naixement del guadassuarenc José Maria Montalvà Cléries (Guadassuar 2-X-1915 – Desert de les Palmes, Benicàssim 10-V-1996), que com a carmelita descalç adoptà el nom de Pare Efrén de la Madre de Dios, O.C.D. (Ordo Fratrum Discalceatorum Beatae Virgo de Monte Carmelo).

Rvt. Doctor Pare Efrén de la Madre de Dios, OCD
(Aquesta fotografia va ser publicada pels carmelites de Benicàssim com a recordatori de la seua defunció,  
als 80 anys d’edat i 65 de vida religiosa,  en l’any 1996)

Va estudiar a València, Castelló i Albacete. Amplià estudis a Roma i es va doctorar en teologia, amb premi extraordinari, en la Universitat Pontifícia de Salamanca i per la Pontifícia Facultat Teològica Teresianum de Roma. Políglota destacat (dominava, a més del llatí, grec i hebreu, el francés, italià, anglés i portugués), també es va dedicar a la investigació i a l’oratòria. Va exercir diversos càrrecs en l’orde (Prior del convent i seminari de Saragossa, Superior de l’orde carmelità, etc.) i va actuar com a Assessor de Mística i Espiritualitat durant el Concili Vaticà II a Roma, on va coincidir amb els guadassuarencs monsenyor Vicent Roig i Villalba, O.F.M. Cap. (Bisbe d’Arad i vicari apostòlic de la Guajira, a Colòmbia) i el pare Estanislao de Guadassuar, O.F.M. Cap. (Ordo Fratrum Minorum Cappuccinorum), aleshores definidor general de l’orde caputxí per als països de llengües hispanolusitanes.

Confessor de la Madre Maravillas de Jesús, carmelita, mística i santa (1998); assessor del papa Pau VI sobre santa Teresa i del papa Joan Pau II sobre sant Joan de la Creu.

Aquest guadassuarenc és considerat un dels màxims especialistes en l’obra teresiana, per la qual cosa se’l coneixia com “l’escriptor de santa Teresa”. Per això, enguany, en què es commemora el Vé Centenari del naixement de Santa Teresa (28-III-1515), s’han obert diverses exposicions, com l’exposició de Las edades del hombre titulada “Teresa de Jesús, maestra de oración” (Àvila i Alba de Tormes) i la de Gotarrendura, titulada “Ecos-Vida”, on es fa un homenatge al pare Efrén per les seues aportacions.

El pare Efrén començà estudiant l’obra de Sant Joan de la Creu  (San Juan de la Cruz y el misterio de la Stma. Trinidad en la vida espiritual, premi extraordinari de doctorat), però s’especialitzà en l’estudi de la història i obra de Santa Teresa, entre les quals destaquen l’edició de les Obres completes de Santa Teresa, Intimidades del Carmelo i Tiempo y vida de Santa Teresa, moltes d’elles editades per la BAC.

Coronació Mare de Déu del Carme (Guadassuar)

Encara que va passar gran part de la seua vida a Madrid, sempre que venia a Guadassuar participava en les festes i col·laborava en tot allò que se li demanava. En reconeixement a la seua dedicació l’Ajuntament de Guadassuar li va dedicar un carrer de la població en homenatge.

Festa de Sant Vicent Màrtir (Guadassuar, 22-I-1963)

Una de les grans aportacions del pare Efrén sobre la figura de Teresa de Jesús és que va qüestionar el seu naixement a Àvila, perquè pensava que segurament havia nascut a Gotarrendura, on la família materna tenia possessions i on solien hivernar cada any. L’argumentació principal és que tots els seus germans nasqueren allí, sa mare es casà allí i va morir allí; a més, en el Libro de nacimientos de Gotarrendura faltes 30 fulls corresponents a la data de naixement de la santa. La mateixa santa recorda en els seus escrits el temps d’infantesa passada a Gotarrendura; concretament esmenta el colomer de la família.

"Palomar de Santa Teresa" (Gotarrendura, Àvila)

El pare Efrén en 1951 ja escrivia que “El lugar feliz de su nacimiento hubo de ser, según parece, la riente aldea de Gotarrendura, adonde sus padres solían invernar”; tenint en compte també que les mares solien parir en casa de sa mare.

Aquesta hipòtesi formulada li va comportar atacs, tot i que en l’època del naixement de la santa l’aldea de Gotarrendura formava part de la ciutat d’Àvila, però evidentment decidir el lloc material del naixement tenia repercussions religioses i econòmiques (peregrinacions, etc.). L’alcalde d’Àvila va sol·licitar un informe al Director de la Reial Acadèmia de la Història per tal d’avalar l’indiscutible naixement a Àvila, on la família tenia també un gran casal.

L’informe, preparat per Mercedes Galibrois de Ballesteros, aprovat el 24 de juny de 1955, concloïa que: “Una vez expuesto el punto de vista del autor carmelitano, Fray Efrén de la Madre de Dios en su citada obra, reputamos que su hipótesis sobre el lugar de nacimiento de Santa Teresa no se apoya en pruebas; por tanto, mientras éstas no se aporten, permanece firme la tradición histórica documentada de que Santa Teresa de Jesús nació en Ávila”. És a dir, es deixaven les coses com estaven, però el dubte continuava obert.

Així mateix insinuà el pare Efrén l’origen jueu del pare de Teresa de Cepeda y Ahumada, cosa que no era ben vista en aquella Espanya franquista i que hui en dia està completament demostrat.

L’hispanista Joseph Pérez més recentment també ha afirmat que “Durante mucho tiempo se pensó que sólo podía tratarse de Ávila, pero existe la posibilidad de que el acontecimiento tuviese lugar en la casa de campo de Gotarrendura...”, donant-li la raó.

Per tot açò, l’Ajuntament de Gotarrendura ha commemorat també el Vé Centenari de Santa Teresa com a propi i ha decidit clausurar-lo amb la lectura del testament de Santa Teresa i un recordatori o homenatge al Pare Efrén, que tindrà lloc el proper dissabte dia 18 d’octubre a Gotarrendura, municipi de 170 h. A aquest acte assistirà una representació de Guadassuar.

Gotarrendura (Àvila)

Igualment va sol·licitar agermanar-se amb Guadassuar per compartir aquest gran erudit i estudiós els dos pobles, agermanament aprovat per l’Ajuntament de Guadassuar en ple el dia 30 de juliol de 2015 per unanimitat.

Finalment, la Parròquia de Guadassuar  també ha decidit commemorar entre els dies 29 de setembre i 2 d’octubre el Vé Centenari del Naixement de Santa Teresa, amb diverses conferències sobre la vida i obra de la santa, i amb una missa en record del I Centenari del naixement del pare Efrén, un dels fills il·lustres de Guadassuar del segle XX.


J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar

PRINCIPALS OBRES DEL PARE EFRÉN
Entre les obres publicades, deixant a part els nombrosos articles, podem destacar:

EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. San Juan de la Cruz y el misterio de la Stma. Trinidad en la vida espiritual. Zaragoza: Talleres Edit. El Noticiero, 1947, 526 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Intimidades del Carmelo. Zaragoza: Carmelitas descalzos, 1953, 214 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Flor de retama. Zaragoza: Art. Gráf. San Francisco, 1955, 44 p. 
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Intimidades del Carmelo. Valencia: Ed. Mediterráneo, 1957.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Santa Teresa por dentro. Madrid: Ed. de Espiritualidad, 1973, 359 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Beas y Santa Teresa. Madrid: Ed. de Espiritualidad, 1975, 190 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. La herencia teresiana. Madrid: Ed. de Espitualidad, 1975, 484 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Tiempo y vida de Santa Teresa. Madrid: BAC, 1977, 1023 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Teresa de Jesús. Madrid: B.A.C., 1981, 249 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Catalina de Cristo.  Barcelona: Carmelitas descalzas, 1982, 205 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Santa Teresa y su tiempo, 2 vols. Salamanca: Caja de Ahorros y Monte de Piedad, 1982-1984.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Santa Teresa  y su tiempo, 2 vols. Salamanca: Universidad Pontificia, 1984, 898 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. El Monte y el castillo: la vida de la gracia en Santa Teresa y San Juan de la Cruz. Ávila: Asociación Educativa Signum Cristi, 1987, 698 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Tiempo y vida de San Juan de la Cruz. Madrid: B.A.C., 1992, 916 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Santa Teresa, formadora de carmelitas: Guía espiritual. Alcalá de Henares: Imp. C.D., 1996, 507 p.
TERESA DE JESÚS, Santa. Obras completas, 3 vols. Ed. Efrén de la Madre de Dios, O.C.D., y Otilio del Niño Jesús. Madrid: BAC, 1951-1959.
TERESA DE JESÚS, Santa. Obras completas. Transcripción, introducciones y notas de Efrén de la Madre de Dios, O.C.D., y de Otger Steggnick, O. Carm. Madrid: B.A.C., 1986, 1478 p.

Bibliografia:
- BARRIOS ROSELL, V., “El padre Efrén de la Madre de Dios, carmelita descalzo” en Programa de Fira i Festes. Guadassuar, 1961.
- GONZÁLEZ CANALES, Mª Luz: “Gotarrendura, la posible cuna de Santa Teresa”, en Tribuna de Ávila (13, febrer, 2015).
- PÉREZ, Joseph: Teresa de Ávila y la España de su tiempo. Algaba, 2007. 
- SÚRIA, Rafael P., “El padre Efrén de la Madre de Dios” en Programa de Fira i Festes. Guadassuar, 1979.
-SÚRIA, Rafael P., “Más poeta: Del Verbo con mayúsculas... El padre Efrén” en Boletín Municipal Informativo, núm. 9. Guadassuar, 1981.