dissabte, 13 de desembre de 2014

L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA A GUADASSUAR : 
ELS PROFESSIONALS DE LA SALUT (Segles XVI-XVII)

La XVI Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a la localitat d’Albalat de la Ribera els dies 24, 25 i 26 d’octubre, de 2014, va dedicar les seues sessions monogràfiques al tema de La sanitat a la Ribera del Xúquer.

L’assistència sanitària hui en dia es considera un dels grans pilars, juntament amb el de l’educació, de la societat del benestar, tot i els intents de privatitzar aquesta assistència en aplicació de les teories neoliberals que circulen. Però no sempre ha sigut així, durant segles la capacitat econòmica era la que permetia una assistència superior o inferior. En aquells temps l’esperança de vida se situava entre els 35-40 anys a causa de la incidència d’una taxa de mortalitat infantil elevada, de calamitats, fams, epidèmies, infeccions, etc.

Per al nostre poble només disposem d’informació a partir del segle XVI, quan es produeix una espècie de nova refundació de la població amb l’expansió de la morera. La documentació conservada prové de l’únic Quinque Libri (1590-1612) conservat a la parròquia de Guadassuar i de les fonts notarials. L’increment demogràfic serà espectacular, s’arriba al miler d’habitants i han de construir una nova església a partir de 1560. Per altra banda, seguint el camí de Carcaixent i Algemesí, l’any 1581 obtindran la segregació d’Alzira amb l’adquisició del títol d’Universitat Reial per 5.000 ducats.
 
Pel que podem entendre de la documentació, en principi només tenien metges o físics les viles més grans, mentre que als llogarets i universitats el més freqüent era comptar amb barbers-cirurgians, que resolien tota classe de problemes (dents, ferides, fractures, sagnies, etc.);  comares o madrines, que s’ocupaven d’assistir a les dones en l’embaràs i el part (a més de batejar les criatures, en cas de perill de mort); algun apotecari, que facilitava els remeis a partir de les herbes medicinals (a més de vendre ciris, verins, etc.), i, per últim, algun sanador o sanadora, hereus de la cultura tradicional transmesa de pares a fills. En molts casos sembla que si mancava un professional determinat, un altre ampliava els seus camp. Per exemple, als cirurgians se'ls associa també amb els apotecaris, especiers, droguers..., així llegim a l'Espill de Jaume Roig,  "Ell és aromatari e ungüentari cirurgià" . Finalment, per curar els animals es recorria als menescals o veterinaris, molt necessaris en una comunitat agrària i ramadera.

En aquest sentit tenim un testimoni de 1526 de la contractació d’un metge per la vila d’Alzira, per atendre als malats de la ciutat i dels llocs del seu terme, que ocasiona la protesta dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro perquè no s`havia convocat Consell General i no s’havia conduït o contractat segons les ordinacions de la vila (Annex I). 

Consultar un metge devia ser una cosa molt especial i de famílies ben acabalades. Aixi i tot, documentem la presència de diversos doctors en medicina o metges, a principis del segle XVII, que actuen com a padrins en diversos batejos, possiblement en agraïment o amistat amb la família, com el doctor Bernardí Granja (bateig del fill d’un notari, 1607), Hipòlit Sandoval (1607, 1608), Joan Oriol (1606) i Pere Bernabeu Masó (1610)[1]. Només s’hi indica que són doctors en medicina, la qual cosa no ens permet afirmar que treballaren a la universitat de Guadassuar. Algunes vegades els metges també exercien con a testimonis en l’acte d’atorgament d’un testament per un malalt, com en el cas d’Anna Jornet i d’Esteve, natural de Guadassuar, muller de l’argenter d’Alzira Joan Esteve, on documentem el metge Geroni Garcés, d’Alzira.[2]

El més freqüent, com ja s’ha dit, era comptar amb barbers-cirurgians, ara ja residents a Guadassuar, com en el cas del cirurgià Francés Esteve (bateig dels seus fills i filles, 1599, 1601, 1604, 1606, 1608, 1612)[3], al qual va substituir en l’ofici el seu fill Lluís Esteve, cirurgià de la universitat de Guadassuar (capítols matrimonials amb Nadala Flores, filla del difunt teixidor de lli de Guadassuar, Francés Flores, 5 d’agost; testimoni d’un pagament, 15 d’octubre; procurador del seu germà, 24 d’octubre)[4]. L’any 1735 encara documentem un Joseph Esteve, mestre cirurgià, cosa que ens permet suposar la continuïtat de l’ofici dins de la mateixa família.

No exercia un únic cirurgià, perquè al mateix temps en documentem un altre a Guadassuar: Marc Peron o Perron (reconeixement de deute per compra de teles al mercader de València Joan Coll, 7 de juny; testimoni en una cessió, 14 de juny)[5]. A l’Alcúdia el mateix aquell any documentem el cirurgià de la vila, Batiste Chipitell (testimoni en un pagament, 9 de juny)[6].

Pel que fa a les comares, el seu paper era molt important, perquè elles amb les dones de casa assistien les dones en el part i atenien els nadons. A Guadassuar documentem tres comares o madrines treballant pel mateix temps: Catalina Llopis i de Macià (Na Maciana) (batejos: 1 al 1599; 2 al 1600; 2 al 1601; 2 al 1603; 2 al 1604; 2 al 1605; 1 al 1606; 3 al 1607; 6 al 1608; 2 al 1609; 6 al 1610; 1 al 1611; 4 al 1612); Jerònima Soler i de Magraner (bateig de 1599) i Jerònima Osca i de Ortega (Na Ortega) (bateig de 1598, 1602 i 1607), perquè actuen batejant els xiquets i xiquetes en cas de perill de mort[7]. Sembla que les dones acudien a la seua casa per al part, ja que en alguns casos s’especifica que els xiquets en perill de mort són batejats en casa de la madrina.

A partir del segle XVIII ja tindrem més informació (contractes o condutes, obligacions, etc.)  dels metges-cirurgians, comare,  veterinaris, que treballen al nostre poble, ja que el nostre Arxiu Municipal conté documentació a partir de 1713, després de la Guerra de Successió.

ANNEX I

A.P.P.V. Notari Miquel Jeroni Climent, sig. núm. 11.506 (any 1529).

Alzira. 1529, maig, 13.
Protesta dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro per haver contractat un metge sense convocatòria de Consell General.

Die XIII mensis Madii anno a Nativitate Domini MºDºXXVIIIIº.

Anno a Nativitate Domini Millesimo quingentesimo vicesimo nono, die vero intitulata decima tercia mensis madii. Constituhits personalment los honorables en Johan Pujalt e en Pere Osset del loch de Carcaxent; en Anthoni Hosca, en Andreu Perales y en Jaume Boïls del loch de Guadaçuar, e en Pere Balcebre e en Miquel Balcebre del loch del Toro, terme de la Vila de Algezira, davant la presència del magnífich en Geroni Périz, racional de la dita Vila, personalment attrobats en la casa e habitació de aquell, los quals axí en son nom propri com encara, ço és, los dits en Joan Pujalt e en Pere Osset com a procuradors e síndichs de tota la universitat del loch de Carcaxent, e los dits Anthoni Hosca, Andreu Perales y en Jaume Boïls de tota la universitat del dit loch de Guadaçuar, e los dits en Pere e Miquel Balcebre com a procuradors e síndichs del dit loch del Toro, los quals dihuen que com a notícia e sabiduria de aquells sia prevengut que los magnífichs jurats de la dita Vila sens convocació de Consell General ne dels pro[hò]mens dels dits lochs haurien conduhit un metge per a la dita Vila e terme de aquella, lo que per justícia, capítols e ordinacions de la dita Vila no.s pot ne deu fer sens convocació de Consell General, que protesten ells sobredits axí en sos noms propris com encara en noms de ses universitats com a interessats en la present negociació que no consenten en la dita conducció del dit metge, ans penitus hi dissenten. Requerint-li que no assente en pagaments de la dita Vila salari ningú al dit metge, per ço com aquell no sia conduhit juxta los capìtols e ordinacions de la dita Vila, ans si lo contrari feya, dihuen que protesten de tots danys e damnatges, interessos e messions si per la dita causa algunes los ne convenia fer. De les quals coses los sobredits en dits noms, requiren a mi, Miquel Hieroni Climent, notari públich de la ciutat e Regne de València, per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi los ne fonch rebuda en la dita Vila de Algezira los dia e any damunt dits, a la qual foren presents per testimonis lo magnífich en Benet Garcia, ciutadà, y en Gaspar Gil, tender, habitadors de la dita Vila, quant a la ferma dels dits en Joan Pujalt, en Pere Osset, e quant a la ferma dels altres, los honorables en Miquel Gombau, apothecari, en Joan Carrasco, obrer de vila, habitadors de la dita Vila, y en Bernat Gomis de Xàtiva.




[1] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).
[2] A.P.P.V. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 21-III-1575.
[3] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).
[4] A.P.P.V. Notari Valero Fortuny, sig. 13.744, any 1635.
[5] A.P.P.V. Ibidem.
[6] A.P.P.V. Ibidem.
[7] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).