dissabte, 30 de novembre de 2013

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL CANÇONER DE GUADASSUAR


CANÇONER DE GUADASSUAR

Autor: AGUSTÍ ROIG BARRIOS
Editors: Joan B. Boïls i J. Enric Mut
Editorial: Institució Alfons el Magnànim - Diputació de València
Col·lecció: Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, núm. 4
ISBN: 978-84-7822-648-1
València, 2013, 307 pàgines

L'acte de presentació del llibre es farà a Guadassuar el proper dia 22 de desembre, diumenge, a  les 19 h., a l'Auditori Municipal. Comptarem amb diverses col·laboracions musicals, la presència de Fermín Pardo, autor d'una de les introduccions del llibre, el parlaments dels editors, així com d'altres intervencions, tot tancant l'acte la família i l'Alcalde en nom de tot el poble de Guadassuar.

El CANÇONER DE GUADASSUAR, una gran obra d'Agustí Roig Barrios, editat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, compta amb els estudis introductoris de Fermín Pardo, cronista de Requena i gran especialista en música popular, i de Jordi Reig, musicòleg, i un pròleg dels editors.

Al CANÇONER es recullen unes 150 cançons populars de totes les temàtiques. El llibre té tres grans blocs: 
1.- Danses i cançons dansades: danses, bolero i jotes.
2.- Cançons de text valencià: de bressol, de bateig, de noces, de Nadal, de la nit de Reis, de Setmana Santa, de Pasqua, de jocs pasqüers, infantils, romanços, de queixa, amatòries, de ronda, de treball, de venedors, humorístiques, de bevedors i de jocs d'adults.
3.- Cançons religioses de text castellà: el rosari de carrer, rosari de difunts, la despertà i rosari de l'Aurora, cant per les ànimes i gojos.

(El Cançoner de Guadassuar el podeu aconseguir a Instrumentomanía, Gran Via 121, tel. 696 918 393, Guadassuar)

dimarts, 26 de novembre de 2013

LES VISITES DEL PATRIARCA RIBERA A GUADASSUAR (1570 i 1597)

Tots hem sentit parlar de l'Arquebisbe de València i Patriarca d'Antioquia, D. Juan de Ribera (Sevilla 1532 - València 1611), un dels grans bisbes tridentins i contrareformistes, fill natural d'un dels grans aristòcrates andalusos. Ací ens limitarem a comentar la seua relació amb Guadassuar, que com a prelat va visitar en un mínim de dues ocasions segons la documentació conservada.

La primera visita la va efectuar el dia 15 de setembre de 1570, però per desgràcia no es conserva a l'Arxiu Diocesà de València perquè aquest volum va ser cremat el 1936. Per sort, el nostre paisà, el canonge Antoni Barberà Sentamans, va copiar algunes notes abans de 1936 que verifiquen la visita:

A.D.V. Visites Pastorals, volum 27. Anotacions Antoni Barberà Sentamans.
1570, setembre, 15. València.

15 septiembre 1570 visitó el lugar de Guadasuar, carrer de Alzira, con 160 casas de cristianos viejos.”


Igualment, per l'únic Quinque Libri (1590-1612) conservat a la nostra parròquia, sabem que de nou visità Guadassuar el dia 11 de gener de 1597, on va confirmar 96 joves. Al llibre podem llegir:

Divendres, que contam 11 del mes de jener del present any 1597, a gloria y honra de nostre Señor, se trobà lo señor Arquebisbe de València en aquesta parròquia del benaventurat s. Visent màrtir, y confermà a to<t>s los infraescriptis en un dia, y per ser axí, etc., dia, añy ut supra.

També visitaren Guadassuar els seus col·laboradors, els bisbes auxiliars de València:

1.- D. Miquel Espinosa, bisbe de Marroc, que confirmà més de 56 joves (hi ha fulls molts deteriorats i no podem fer un recompte exacte). Llegim al principi del Llibre de Confirmats el següent:

Llibre dels confermats en la església parrochial de
Guadasuar, comensant en lo any <...>, sent
rector lo molt reverent senyor mos­sén Jaume Roger.
...
Dimecres, que contam XXIII dies del mes de octubre <...>, Miquel Espinosa, bisbe <...>.”

2.- D. Alonso de Ávalos, bisbe de Coron, que confirmà 80 joves el dia 31 de desembre de 1599. Al Llibre de Confirmats trobem la relació:

Memòria dels Confirmats, a 27 de deembre
de 1599, per lo señor, molt il·lustre y reverendíssim, don Alonso
de Avalos, Bisbe de Coron, etc., per lo il·lustríssim
señor don Juan de Ribera, Patriarca y arche-
bisbe de València, monsenyor. Essent rector Juan Pérez, prevere.
...
Yo, Juan Pérez, rector de Guadaçuar, fas fee com les sobrescrites guitanta persones foren confirmades per lo molt il.lustre y reve­rendíssim senyor don Alonso de Avalos, bisbe de Coron, en la sglé­sia de Guadaçuar, a 31 de deembre de 1599, en fee del qual fiu lo present a 2 de giner de 1600.
Juan Pérez, qui supra (rúbrica)”

3.- Fr. Lorenzo Galatino, bisbe minerbiense, que visità Guadassuar el 4 de gener de 1608 per confirmar 155 joves. L'anotació diu així:

A 4 de giner 1608 confirmà en Guadazuar lo señor bisbe don fr. Laurencio Galatino, obispo minerbiense...

Per altra banda, la decisió d'expulsar els moriscos valencians el 1609, presa pel rei Felip III, deixava la porta oberta al lliurament de xiquets morisquets a famílies valencianes. En el cas de Guadassuar, documentem el bateig de tres xiquetes, amb l'autorització del Patriarca Ribera. Al llibre de Batejos de la parròquia podem llegir les següents inscripcions:

(887)
Esperansa Jusepa

Maria
Gràcia
A 17 de octubre 1610, io, el dit rector Yvarra, bategí sub conditione, de orde del señor Patriarcha, a dos chiquetes morisquetes, la una se li a posat nom Esperansa Jusepa, de la qual és compare Jaume Torres y comare Hisabet Joan Cornejà y de Yvarra, viuda, y a l'altra se li posà nom Maria Gràcia, de la qual són compares Pere Sentamans, major, y Catalina Vallsebre y de Boïls, viuda.


(910)
Agna Jusepa
Catalina
A 10 de febrer 1611, io, el dit rector Yvarra, de manament del sor. Patriarcha y també de orde del señor don Baltazar de Borja, vicari general, sede vacante, bategí, sub conditione, a Agna Jusepa Catalina, de dotse a tretse añys, la qual a restat de la expulsió dels moros, estant ja sufficienter instructa; compares Miquel Ximeno de Jaume y Catalina Valsebre y de Boïls, viuda.