dimarts, 13 de gener del 2015

LA GRAN FESTA PATRONAL DE GUADASSUAR:
LA FESTA DE SANT VICENT MÀRTIR

Després de la conquesta cristiana per Jaume I, els repobladors aragonesos i navarresos instal·lats a Guadassuar (Osca, Sangüesa, etc.) segurament impulsaren el culte al màrtir Vicent, un sant molt venerat en aquell temps.

Sabem que primer va existir una església sufragània dependent d'Alzira, fins que l'any 1341 va ser elevada a la categoria de Rectoria, tot i que a nivell documental hem d'esperar a la Visita Episcopal de 1401 per saber que el titular de l'església era sant Vicent Màrtir.

 El cos de sant Vicent protegit per un corb
Escena 8 del frontal d'Osca (segle XIII)  

 Plafó ceràmic del carrer de Santa Llúcia (segle XVIII)

L'antiguitat del patronatge de sant Vicent explica que encara ara repetim un acte de fortes arrels medievals, com és de la Repartició de la Carn, en el qual es reparteix menjar per tal que tots els membres de la comunitat puguen celebrar el dia del patró dignament. En altres llocs es cuinen olles, es reparteixen coques i altres viandes amb la mateixa finalitat.

Tot això explica la popularitat de la Fira o Fireta de Guadassuar, en principi un Porrat tradicional, que en un moment determinat s'organitzaria al voltant del dia del sant, convertint-se en una gran cita anual dels habitants de la Ribera. Segurament s’expandiria a partir de la segona meitat del segle XVI, moment de forta expansió generada pel conreu de la morera, quan podem dir que es refunda el nostre poble i la seua població s'aproxima als mil habitants.

Aquesta fira arribaria a ser molt popular, possiblement perquè Alzira no va ocupar aquest espai festiu. Com podem llegir en la primera referència escrita que tenim (Madoz, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1845-50), hi acudia molta gent: "El día 22 de enero, día del santo titular, se celebra una especie de feria, a la que acuden multitud de gentes de los pueblos comarcanos, atraídos más bien por las fiestas que se suelen hacer", tot i que ací se'ns dóna a entendre que en aquest temps tenia un caràcter més festiu i lúdic que comercial.

La festa de sant Vicent va ser tan popular que l'any 1884 l'ajuntament decidí fer una important reestructuració de la Fira, amb dues finalitats: que hi haguera una uniformitat en la fira i que cada firer ocupara el lloc que per torn li tocara. Ordenaven la col·locació de parades tan diverses com les següents, ara sí amb finalitat comercial: argenters o platers; armers; barreters; cadirers i fusters; castanyers; confiters i torroners; cristallers; datilers; estampers (vistes); ferrers i paellers; guarnimenters; guitarrers; llanterners; llibrers (fulls solts i històries); margalloners; quincallers; ramaders; tamborers; torners; venedors de pa, carn, vi, aiguardent, licors, rifes i jocs autoritzats; i venedors de joguets.

Imatges de la fira de Guadassuar, finals segle XIX-principis segle XX


Plaça Major (1899)

Placeta del Mercat o dels Borratxos, lloc per a dinar 

Aquesta popularitat es va mantindre durant tot el segle XIX i XX, encara que a hores d’ara evoluciona cap a una fira cada vegada més local per falta d'al·licients (atraccions habituals en moltes festes locals, fugida de la Fira Agrícola, etc.). Vivim en un món globalitzat, amb major facilitat en les comunicacions, per la qual cosa tot s'ha d'adaptar als nous temps i als interessos de la gent. En canvi, l'acte que no decau és el de la Repartició de la carn, per ser el més genuí del nostre poble, així com la dignitat amb què es fa la processó de sant Vicent, que conserva la tradicional revestida del clero.

Testimoni d'aquesta popularitat són els versos i dites sobre la fira de Guadassuar. Així ho manifesta, per exemple, el poeta Lluís Martínez en aquests versos del poemari "La Fira de Guadassuar "(1962):
"Fira de Guadassuar,
fira alegre i bullangera,
no hi ha en esta Ribera,
un porrat tan singular."

La gent acudia des dels pobles veïns (Algemesí, l’Alcúdia, Carlet…), a peu o amb carro, per passar
pràcticament tot el dia i omplir de gom a gom el poble, i això també era un gran al·licient: conéixer gent, festejos de xics i xiques, etc. Fins i tot en molts pobles era dia no lectiu, per tal que pogueren anar a la fira els joves i xiquets. A més, a partir de l'aparició de les bandes de música, solien fer-se concerts extraordinaris al carrer, com podem llegir en els anuncis publicats als diaris o en programes antics, actes que també atreien molta gent del poble i de fora.

L'ajuntament, fins que es van empedrar els carrers ja al segle XX, havia de tirar sorra cada any, els dies anteriors, per aplanar els carrers de la fira (carrer Major, placeta del Mercat, Ravalet...) i evitar el fang els dies de pluja, cosa que explica l'elevació del nivell del carrer Major en comparació amb l'església, per exemple.

La festa, com en la majoria de les festes valencianes, sempre ha tingut dues parts: la Vespra i la Festa, però no sempre ha sigut igual. L'Arxiu Històric Nacional acaba de digitalitzar uns lligalls sobre l'enquesta sobre les Germandats, Confraries, Congregacions, Gremis i Festes que se celebraven en cada poble, ordenada l'any 1770 per l'il·lustrat Comte d'Aranda, President del Consell de Castella, amb la finalitat de saber quants diners públics es gastaven. Les autoritats de Guadassuar van remetre un Memorial, que conté una informació inèdita molt interessant de totes les festes del Guadassuar del segle XVIII, així com del seu cost.

Concretament se celebraven les següents: Festa del Dolcíssim Nom de Jesús (3 de gener); Festa de la Germandat de sant Francesc d'Assís (gener?); Festa de sant Antoni Abat (17 de gener); Festa de sant Vicent Màrtir, patró de Guadassuar (22 de gener); Festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia (?); Festa de la Preciosíssima Sang de Jesucrist (1 de juliol); Festa dels sants de la Pedra, Abdó i Senén (30 de juliol); Festa de l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost); Festa de sant Roc (16 d'agost); Festa de la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre); Festa de la Sagrada Família (diumenge de l'octava de Nadal); Festa del Corpus (variable); Festa de santa Bàrbara (4 de desembre). Les de Corpus, santa Bàrbara i sant Vicent eren considerades festes municipals.
 


Repartició de la carn (1953): D. Julio Roig Villalba, frare carmelità Vicente Sais Ballester,
agutzir Salvador Montalvà Clèries, caporal de la Guàrdia Civil Celso (d'esquerra a dreta)

Sabíem, pel document més antic conservat al nostre arxiu de l'any 1716, que la festa la portaven endavant diversos majorals o clavaris: "Dit dia, en dit ajuntament, donen los forns y caritat als majorals de Sant Vicent per a ajuda de gastos per a la festa y demés.” (12 de febrer) (A.M.G. Minutes d'ajuntaments i altres disposicions de la Universitat de Guadassuar, sig. 4001, 1713-1717).

En canvi, amb aquest Memorial podem conéixer detalladament per primera vegada com s'organitzava la festa de sant Vicent: es triaven 3 clavaris o majordoms, elegits per bolleta, que arreplegaven els donatius per a la festa, mentre que l'ajuntament es feia càrrec dels actes religiosos: “La del Sor. Sn. Vicente Mártir, Patrón titular de la Villa, que esta la hasen celebrar tres Mayordomos que sacan por Boletas, que dichos Mayordomos no gastan en misa, proseción, ni predicador, por ser dicha fiesta en la Yglesia amortizada, y el Predicador por tener obligación de predicar dicho día de balde por predicar el de la Quaresma. Fuera de la Yglesia gastan de sus casas en cera 25 L[liures], en fuegos 40 L., dulsayna 25 L., en cuerpo de Música, que la traen de Valencia y asiste la víspera del sto. a los maytines, el día de mañana a la misa y de tarde va acompañando la prosesión, se gastan 50 L.. Y en la función de mesa franca, esto es que acuden anualmente mil y quinientos pobres a comer, que estos se los reparten  entre los tres mayordomos a medio día, que se gastan entre los tres noveinta libras, que juntas con las de arriba toman suma de 207 L.” (3 desembre 1770). (A.H.N. Consejos (Consejo de Castilla), legajo 7.105, exp. 63, núm. 2 (1770-1771). Cofradías y hermandades de los pueblos pertenecientes a la jurisdicción de la provincia de Valencia, fol. 26 y ss.).

És a dir, que en aquell moment la Repartició de la Carn consistia en un dinar molt popular, al qual acudien més de 1500 persones pobres (segons el Cens d’Aranda, el 1768 Guadassuar tenia 1.808 hab.), celebrat en aquells dies, que pagaven els clavaris, així com les despeses de cera, dolçaina i, en especial, de música (portada de València), per als actes religiosos i per a acompanyar la processó.

De totes les festes dels pobles del partit d'Alzira, l'única que va meréixer la crítica del corregidor d’Alzira va ser la de la festa de sant Vicent de Guadassuar, per l'excés de despeses, segons les consultes que havia efectuat al poble: “Únicamente en las relaciones de la Villa de Guadasuar, en su fiesta a Sn. Vicente Mártir, según los informes reservados  que he tomado, encuentro profusión y exesso, pues a más del coste que les produze las fiestas de Yglesia gastan de sus propios cada Mayordomo más de cien pesos, que hacen 1500 reales vellón, en dar mesa franca a los pobres aquellos días, de suerte que esta novedad llama tanto a esta claze de gentes, que no sólo concurren de los lugares de esta sircumferencia, si también varias quadrillas del Reyno de Murcia y entrada de Mancha, lo que redunda en conosido perjuicio de los Mayordomos nombrados, que queriendo a porfía hacer lo mismo que sus antecesores, aún que les falten las fuerzas, algunas familias, se han arruinado, y otras  sugetas a vivir con atrazo, sin poder corresponder a sus presisas obligaciones.(4 setembre 1771) (A.H.N. Consejos (Consejo de Castilla), legajo 7.105, exp. 63, núm. 5 (1771). Estado de las cofradías de la Villa de Alcira y pueblos de su partido).

Escenes de la fira (revista Semana Gráfica, any 1929)




És a dir, que acudien quadrilles de pobres de tot arreu (de Múrcia i de la Manxa...), atrets per la festa (menjar....), amb la consegüent hipoteca per als clavaris que fins i tot arribaven a arruïnar-se per voler superar els anteriors clavaris. Sembla que aquest defecte encara cueja de tant en tant, per desgràcia, i pot acabar amb la festa, però esperem que el sentit comú s'impose i puga perdurar uns quants segles més. A més, encara molta gent de la Ribera té l'hàbit de vindre a Guadassuar, i, per tant, tot és qüestió d’innovar i promocionar la festa, tot oferint al visitant coses a fer, a veure i a visitar, de manera que se'n puga anar satisfet de la seua visita a la centenària Fira de Guadassuar, la Fira de la Ribera per excel·lència.

J. Enric Mut i Ruiz
Cronista Oficial de Guadassuar

 (Programa de Festes Guadassuar en Fira, del 21 al 23 de gener 2015. Guadassuar, 2015).