dimecres, 12 d’agost de 2020

EL TESTAMENT DE BERNAT BARBERÀ DE GUADASSUAR (1518)

 

1.- Introducció

El dret romà establí el procediment per fer testament en el qual el testador davant testimonis (testament oral o nuncupatiu) regulava el destí de l’herència dels béns entre els hereus. Posteriorment, durant l’edat mitjana, l’església afegí també un sentit religiós al testament amb la incorporació de disposicions pel destí de l’ànima; a això contribuí també el fet que moltes vegades en absència de notari el rector de la parròquia actuava com a fedatari.

Així, a més de ser un document jurídic, es convertí en un document que assegurava la reconciliació de l’ànima del testador amb Déu davant d’una mort imminent i insegura; per això, en la primera part dels testaments s’afegí tot un seguit de disposicions relacionades amb les necessitats espirituals, tot fent una professió de fe i apel·lant a la redempció per la creu de Jesucrist, per la qual mitjançant la celebració de misses, novenes, aniversaris, etc. es podia allunyar l’ànima de les penes de l’infern.

En aquest sentit els testaments són una mostra del tipus de societat existent en cada moment (vida marcada per la por a la mort i a la malaltia, sentiment religiós davant la mort, prevalença dels fills sobre les filles a l’hora d’heretar, tractament masclista del destí de les viudes, etc.). Per altra banda, en el cas dels testaments valencians podem dir que durant molt de temps van tindre, més o menys, la mateixa estructura, amb la repetició de les mateixes frases o expressions, com succeeix en el testament de Bernat Barberà, habitant de Guadassuar.


2.- El testament de Bernat Barberà

Entre els fondos de l’Arxiu del Regne de València (ARV) existeix una secció de pergamins i, entre ells, un grup conforma el Fons Nicolau Primitiu, que comprén un conjunt de pergamins datats entre 1249 i 1901. Ací es troba el testament de Bernat Barberà, habitant de Guadassuar, redactat el 1518, que mesura 36’5 cm per 63’5 cm, escrit sobre pell.

El cognom Barberà hui és habitual al nostre poble, però durant l’edat mitjana encara no hi eren presents. El primer Barberà que trobem residint als nostre poble és precisament Bernat Barberà, que apareix en el Manifest de cases i bestiars [1], ordenat per les Corts de Montsó de 1510. Probablement els Barberà de Guadassuar provenen del poble veí d’Algemesí, perquè eren molt freqüents els matrimonis entre famílies d’ambdós pobles.

En aquell moment el lloc de Guadassuar comptava encara amb molt poques famílies, perquè va perdre molta població a la fi del segle XIV entre guerres i mortaldats: es compatiblitzen 40 contribuents o caps de família en la col·lecta del Morabatí de 1505 [2] i 58 en la col·lecta del Morabatí de 1511 [3], però en la col·lecta del Morabatí de 1535 [4] ja arriben als 93. Al llarg del segle XVI es quintuplica la població per l’expansió de la morera i del negoci seder, amb la vinguda i fixació de nous habitants al poble, erigit en Universitat distinta i separada d’Alzira l’any 1581.

Els fills de Bernat Barberà, Bertomeu i Miquel, continuaran el llinatge a Guadassuar, amb casa al carrer de santa Llúcia. Al recompte fiscal del Morabatí de 1572 [5] ja tornem a documentar un altre Bernat Barberà, possiblement un net. Aquest cognom s’estendrà de manera important durant el segle XVII i encara perdura en els nostres dies amb un nombre importants de portadors.

Bernat Barberà era un llaurador, jurídicament veí d’Alzira i habitant de Guadassuar, ja que Guadassuar encara era un carrer d’Alzira i el seu territori formava part del terme general d’Alzira. Va dictar el testament a sa casa de Guadassuar perquè estava greument malalt. En el testament no es detallen els béns destinats als hereus principals, que sí s’inclourien en l’inventari post mortem realitzat a petició de l’usufructuària, en nom dels fills menors.

La llengua utilitzada en el testament és el valencià, la llengua oficial del regne, excepte a la part final del tancament notarial escrita en llatí, també usat en l’àmbit jurídic. Podem referir-nos a alguns trets lingüístics presents al text:

-  Manteniment de l’ordre sintàctic llatí, pres del model cancelleresc, amb el verb al final en les fórmules estereotipades: “Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables e ningú en carn posat al perill de la mort corporal acanpar no puxa”. Aquestes fórmules jurídiques també es poden llegir als textos literaris per donar versemblança al relat, compareu amb el testament de la princesa Carmesina de la novel·la Tirant lo Blanc: "Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables e degú qui sia en carn posat a la mort scapar no puixa ans li és certa cosa lo morir, e les persones sàvies deuen dispensar e proveir en l'esdevenidor, perquè complir lo temps del peregrinar de aquest miserable món, tornant al seu Creador, ab molta alegria puixa dar bon compte de la sua ànima,. E per amor de açò, yo, Carmesina... [6]."

  Alguna vacil·lació en l’escriptura del grup palatal sord (x, ix): conexeran, lexe/leixe  (deixe), dexant-ho, axí, conexien, conexia, lexat.

 - La perduració de formes verbals medievals: sien (siguen), sia (siga), so (soc), puxa (puga), volrà (voldrà), vulla (vulga), valla (valga), dix (digué), dixeren (digueren).

-   Formes incoatives verbals en -esc i en -isc: elegesch/elegixch, instituhixc/instituexch, substituexch.

Tot seguit podem visualitzar l’esquema del contingut del testament, que a continuació s’edita en versió original:

Primera part:

-  Invocació religiosa i al·lusió a la mort, que sol repetir fórmules estereotipades que s’allarguen en el temps: “Com totes les coses mundanals… puxa”, com comença el present testament; “Com entre totes les coses çertes no sia cosa pus çerta que la mort, ne més inserta que la hora de aquella [7]". “En  nom de nostre Senyor Déu Jhesuchrist y de la  sacratíssima Verge Maria, mare sua y de tots los pecadors spescial advocada..[8]”. S’hi esmenta generalment la certitud de la mort i la incertesa de la seua arribada.

-  Dades de l’atorgant, motius per fer testament (malaltia, vellesa, viatge…), amb les condicions legals exigides (seny, memòria plena, parla…)  i professió de fe, recordant el fet de la redempció per tal que en el judici final siga perdonada la seua ànima lliure de pecats.

-  Verb dispositiu: fas e ordene aquest mon derrer testament e la última derrera voluntat mia..

Segona part:

-  Petició de pagament de deutes i restitució de les injúries comeses.

-  Elecció del marmessor, executor testamentari, ací el seu cosí germà Antoni Frigola.

- Disposicions per l’ànima: extremaunció, missa exequial, 33 misses de sant Amador, novenes, aniversaris, misses de rèquiem, etc.

-  Elecció de sepultura en el cementeri parroquial: ací el cementeri o fossat de sant Vicent en la primitiva església de Guadassuar, anterior a l’actual, en la fossa o vas familiar.

Tercera part:

-  Distribució dels llegats familiars: A Beneta i Caterina, filles seues i menors d’edat, 50 lliures a cadascuna com a dot matrimonial; a la seua filla Úrsula, casada amb Perot Carbó, 5 sous, a més del que havia rebut en casar-se; a Na Elionor, germana seua i esposa d’Andreu Garrigues, 5 sous.

-  Declaració dels hereus generals i universals, i possibles substitucions: en aquest cas del seus fills Bertomeu i Miquel, menors d’edat, amb la condició que si moren passen tots els béns a les seues germanes vives.

-  Declaració d’usufructuària i dona poderosa (plenitud de l’usdefruit sobre tots els béns de l’herència amb la consideració de propietària temporal dels mateixos) de la seua esposa Úrsula, però amb la condició de viure castament com a viuda i sense marit, mentre els seus fills i filles siguen menors. És una fórmula general pròpia d’una societat masclista que regula el futur de l’esposa més enllà de la mort.

Clàusules complementàries:

- Elecció de tutor/tudriu i   curador/curadriu, quan els fills o filles són menors d’edat: en aquest cas de la mare Úrsula, amb les condicions ja esmentades.

-  Revocació d’altres testaments o codicils anteriors.

-  Clàusula final, on signen el testador i els testimonis, així com el notari, que també data el document: document fet a Guadassuar el dia 3 d’abril de 1518, amb signe de Bernat Barberà, testador, i, a continuació, relació dels testimonis presents (Joan Eximeno; Bertomeu Perales, fill d’Antoni; Andreu Miquel i Andreu Magraner, tots llauradors i habitants de Guadassuar).


Publicació del testament:

 A partir del segle XIV es va afegir també l’acte de publicació del testament, com en el nostre testament, publicat díhuit dies després de la mort del testador: el dia 2 de maig de 1518 el notari d’Alzira, Francesc Traucador, rebedor del testament, llig i publica el testament a petició de la viuda, en la casa del testador a Guadassuar,  en presència del marmessor Antoni Frigola, del seu cunyat Andreu Garrigues i d’altres testimonis (Joan Ferrando, major, i Joan Ferrando, menor, llauradors de Guadassuar). En aquest acte marmessor, usufructuària i tudriu i curadriu accepten les disposicions testamentàries.

Part final:

-  Taxes notarials, en llatí.

-  Clausura del document pel notari, que li confereix eficàcia pública: escrit en llatí de la seua pròpia mà, conté el nom del notari, el seu senyal notarial, la referència a l’autoritat reial que l’ha investit, la declaració d’haver rebut i publicat el testament davant testimonis, així com del fet d’haver-lo fet escriure a altre, validant els afegits.


 3.- Edició

Com és habitual en l’edició de textos antics, se separen les paraules segons les convencions actuals. En les elisions vocàliques es regularitza l’ús de l’apòstrof segons la normativa vigent. Quan hi ha una elisió no normativa, es marca amb el punt volat (e·m> e em, que·s> que es, e·n> e en).

Igualment s’accentuen les paraules i s’utilitza la dièresi (loqüela) d’acord amb la normativa vigent. Es regularitza també l’ús de l/l·l (cancel·lant…). S’afegeix puntuació, guions i cometes segons les convencions actuals.

Es regularitza l’ús de majúscules i minúscules. També es restitueixen les hacs que exigeix la normativa actual (m’he penit, l’honorable). Es manté, però, l’ús de tan/tant, quan/quant, on/hon, tot i que no segueixen la norma actual.

També es mantenen les formes lèxiques patrimonials (cors>cos; cars>cas), les formes verbals ara en desús (dix>digué, dixeren>digueren…), etc., amb la finalitat d’acostar un text clàssic al lector actual.

En general, podem dir que és una mostra de la llengua clàssica, amb alguns elements especialitzats de tipus jurídic i alguns arcaismes. Per això, com que està destinat a un públic general, s’edita amb anotacions explicatives, principalment del lèxic no actual o especialitzat. Com a autoritats de referència, es recorre al Diccionari Normatiu Valencia (DNV), editat el 2016, actual i al Diccionari Català, Valencià, Balear (DCVB) d'A. M. Alcover  i F. de B. Moll, publicat entre 1926 i 1962. 

Edició del document 

ARV. Fons Nicolau Primitiu: Pergamins, núm. 427 (1518). Testament de Bernat Barberà, llaurador.

1518, abril, 3. Guadassuar.

Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables [9] e ningú en carn posat al perill de la mort corporal acanpar [10] no puxa [11], per so qualsevol persona sàvia deu dispondre e ordenar dits béns temporals los quals nostre Senyor li ha acomanats [12] per tal que quant sia davant lo tribunal del juhí divinal puxa retre e donar bon compte e rahó de aquells. En per amor de acò conexeran tots com yo, En Bernat Barberà, laurador, vehí de la vila de Algezira e habitant en lo loch de Guadacuar, terme de la dita vila, detengut de greu malaltia [13] de la qual tem morir e estant emperò en mon bon seny, ferma memòria, loqüela [14] íntegra e manifesta, crehent e confessant los sancts articles de la sancta fe catòlica, volent viure e morir en aquella, crehent encara e havent ferma speranca que en nom de nostre senyor Jesu Crist per los mèrits de la sua sagrada passió me haurà mercé e pietat e·m perdonarà la gran multitut dels meus peccats, per los quals molt [cora]lment [15] he pregat a sua Magestat, hon lo suplich los me vulla perdonar e acollir-me ab los seus sancts en glòria. Cassant [16], irritant [17], cancel·lant qualsevol testament o testaments, codicil o codicils e qualsevols altres últims càrrechs, voluntats mies, per mi en dies passats fetes e ordenades en poder de qualsevol notari encara ab qualsevol paraules derogatòries, de les quals al present no so [18] recordant e suscrites hi són, de aquelles m’[h]e penit [19] e vull haver per no dites com si de verbo ad verbum [20] fossen ací scrites e insertades, fas e ordene aquest mon derrer [21] testament e la última derrera voluntat mia, en e per la forma següent:

Primerament, vull, ordene e mane que tots mos torts [22], deutes, injúries sien satisfetes e pagats, aquells emperò que·s mostrarà yo ésser tengut e obligat ab cartes públiques e albarans, testimonis dignes de fe e altres legíttimes proves, for de ànima [23] benignament observat. 

Item, elegesch marmessor [24] meu e de aquest meu derrer testament execudor l’[h]onorable En Antoni Frigola, llaurador, veí de la dita vila de Algezira e habitant en lo dit lloc de Guadassuar, cosin germà meu, al qual done facultat e bastant poder, tants de mos béns puxa vendre, alienar e vers si empare que los preus de aquells basten a inseguir e complir les coses per mi davall escrites e ordenades sens auctoritat de jutge ni de altra persona, mas [25] per llur [26] pròpia auctoritat, sens mal ni dan [27] que a ell ni llurs béns li’n vinga.

Item, me prenc de mos béns deu lliures de moneda reals de València de les quals vull, ordene e mane sien fetes les mies obsèquies [28], ço és extremaunció, la mia sepultura, novena e cap d’any [29] bé e honradament segons ma condició, dexant-ho a coneguda del dit meu marmessor. Més avant vull, ordene e mane sien celebrades per ànima mia les trenta-tres misses apel·lades de Sent Amador en la església del dit lloc de Guadassuar per aquells prevere o preveres que lo dit meu marmessor volrà [30] e ben vist li serà ab ses ofertes e caneles [31] segons és acostumat. Totes les quals coses vull e mane sien pagades de les dites deu lliures e, si res sobrarà de aquelles, vull sia distribuït en celebració misses de rèquiem [32] per la dita ànima mia en la dita església del dit lloc de Guadassuar per los prevere o preveres al dit meu marmessor ben vists.

Item, elegesc sepultura al meu cors [33], quant nostre Senyor Déu serà plasent la mia ànima sia separada de aquell, en lo sementeri o fossat del gloriós Sent Vicent del dit loch de Guadaçuar, en la fossa hon són incinerats mos pare, mare e tots los meus.

Item, done e leixe per dret de legat a Beneta e Catherina, filles mies e de la dona Na Úrsola, muller mia molt amada, en menor edat constituïdes, cinquanta liures de la dita moneda a cascuna de aquelles en contemplació de matrimoni e no en altra manera per qualsevol dret de legíttima trabel·liànica [34] e qualsevol altre dret que en mos béns los pertanga.

Item, done e lexe a Úrsola, filla mia e de la dona Na Úrsola, muller mia, sposada d’en Perot Carbó cinch sous per qualsevol dret de legíttima trabel·liànica e qualsevol altre dret que en mos béns li pertanga com ja li haja donat tot lo que havia y tenia de donar en quant casí aquella.

Item, done e leixe a Na Elionor, muller d’En Andreu Garrigues, jermana mia, cinch sous per qualsevol dret de legíttima trabel·liànica e qualsevol altre dret que en mos béns li pogués pertànyer.

Tots los altres béns meus axí mobles, sehents [35] com semovents [36], drets e actions a mi pertanyents e pertànyer podents e devents ara o en lo sdevenidor e per qualsevol títol, causa, manera e rahó, luny o prop, que sien, done e leixe a Berthomeu e.n Miquel, fills meus e de la dita Na Úrsola, muller mia, en menor edat constituïts, e aquells hereus meus proprys universals y encara generals fas e instituhixch per dret de institució de tots los dits béns e drets meus per eguals parts entre aquells faedores [37], sots [38] tal emperò [39], vincle e condició, que si hu de aquells moria en menor edat de vint anys e sens fills legítims e naturals e de legíttim matrimoni procreats e nats, vull e mane que la part de aquell axí morint vinga a l’altre que sobreviurà, e si los dos moren en la dita forma e manera, lo que Déu no vulla, en tal cars [40] vull, ordene e mane que tots los dits béns meus, drets e actions vinguen a les dites filles mies que en aquell cars vives seran. E aquelles advenint lo dit cas hereues mies pròpies e universals mies juris [41] instituexch, e als dits fills meus substituexch de tots los dits béns e drets meus per eguals parts entre aquelles faedores a for [42] de aquelles a ses planes [43] e líberes [44] voluntats en per tots temps.

Item, lexe usufructuària e dona poderosa [45] la dita Na Úrsola, muller mia, de tots los dits béns e drets de tota la vida, vivint emperò castament e sens marit, enaxí emperò que de lo dit usufruyt aquella sia tenguda pagar tots los càrrechs, co és censos, peytes, cequiatges e altres càrrechs e deutes de la dita heretat mia e calsar e vestir e alimentar e fer tots sos ops [46] als dits fills e filles mies dementre estaran en sa potestat.

Item, elegixch, lexe e assigne tudriu e curadriu [47] dels dits fills o filles mies la dita Na Úrsola, muller mia molt amada, vivint emperò castament e sens marit, a la qual pregue e encarregue regixca e administre les persones e béns de aquelles com a bona tudriu e curadriu e com yo de aquella confie.

Aquest és lo meu derrer testament e la última e derrera voluntat mia, lo qual vull valla [48] per dret de testament, codicil o testament nuncupatiu [49] o per aquell dret, fur, ley e rahó que mils [50] valer e tenir puxa e deja [51], lo qual fonch fet en lo loch de Guadacuar e terme de la vila de Algezira, a tres dies del mes de abril del any de la Nativitat de nostre Senyor mil cinch cents y díhuyt. Se+nyal de mi Bernat Barberà, testador desús [52] scrit, qui lo present meu derrer testament de les coses en aquell scrites, insertades totes aprove, ratifique e conferme de la primera línea fins a la derrera inclusive.

Testimonis foren presents a la confectió del dit testament appel·lats e pregats los honrats En Johan Eximeno; En Berthomeu Perales, fill d’En Anthoni; En Andreu Miquel e En Andreu Magraner, lauradors, vehins de la vila de Algezira e habitants en lo loch de Guadacuar, terme de la dita vila, los quals interrogats per mi, notari deiuscrit [53], si conexien lo dit testador e dixeren que sí, e lo dit testador dix [54] que conexia bé los dits testimonis, nomenant aquells per sos noms e connoms e a mi, dit notari, e yo aquell e los dits testimonis e aquells a mi.

En aprés [55], diumenge comptava dos dies del mes de maig del dit any de la Nativitat de nostre Senyor mil cinch-cents y díhuyt, que fonch díhuyt dies aprés que lo dit testador morí e passà de la present vida en l’altra, a instància e requesta [56] de la dona Na Úrsola, muller quòndam [57] del dit En Bernat Barberà, testador desús scrit, e en presència de aquella e d’En Anthoni Frigola, cosín germà de aquell, e d'En Andreu Garrigues, cunyat seu, e dels testimonis deiús scrits, lo present e desús scrit testament fonch lest [58] e publicat per mi Francesch Traucador, notari, rebedor de aquell en lo dit loch de Guadasuar dins la casa del dit testador en la qual aquell estava e habitava quant vivia e finà [59] ses derrers dies, e, publicat lo dit testament, en continent [60] lo dit En Anthoni Frigola dix que per reverència a nostre Senyor Déu e per amor que tenia al dit testador acceptava la dita marmessoria. E la dita Na Úrsola dix que acceptava los dits usufruyts e usufructuària, e com a tudriu e curadriu desús scrita dix que acceptava los herència e legats als dits lurs fills e filles lexat [61] ab los pactes, vincles e condicions en lo dit testament aposades fent-ne infinides gràcies al dit lur marit. Presents foren per testimonis a la publicació de lo present testament, apel·lats e pregats, En Johan Ferrando, maior de dies, En Johan Ferrando, menor de dies, lauradors, vehins de la dita vila de Algezira e habitants en lo dit loch de Guadacuar, terme de aquella.

Ffiat diffinicio de decem libris per quibus solvit Anthonius Frigola, manumissor, quinque solidos michi fff. solet auditorii.

Sig(senyal)num mei, Francisci Trauquador, regia publici auctoritate notarii per universam terram et dominacionem potentisimi domini Regis Aragonum et Valencie qui confectioni huismodi testamenti et publicacioni eiusdem predistinctis testibus interfui eaque recepi et per alium scribi feci clausique hora, diebus, mensibus et anno prefixis cum supraposito in VI linea ubi legunt “publiques, albarans”.

[Faça’s definició de deu lliures per les quals m’ha pagat Antoni Frigola, marmessor, cinc sous .fff.  acostumat de l’audiència.

Se(signe notarial)nyal meu, de Francesc Traucador, notari públic per autoritat real per tota la terra i domini del potentíssim senyor rei d’Aragó i València, que vaig prendre part en la confecció del present testament i la seua publicació davant els anteriors testimonis i aquest vaig rebre i vaig fer escriure a altre i vaig tancar en l’hora, dies, mesos i any prefixats, amb el sobreafegit en la VI línea on es llig “publiques, albarans”]

 

 BIBLIOGRAFIA

Borràs, Antoni: Els testaments catalans del segle XV, testimoni de la vida religiosa de la burgesia catalana i valenciana d’aquell segle, en Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26, pp. 1051-1062.

Cárcel Ortí, Mª Milagros: Advocaciones religiosas y onomásticas en la diócesis de Valencia (siglo XVI). Medievalia, núm. 10, 1990, pp. 83-113.

Ferrer Mallol, Mª Teresa: L’instrument notarial (segles XI-XV), en Actes del III Congrés d’Història del notariat català (Barcelona, 1998). Barcelona, Fundació Noguera, 2000.

Mikes Jani, Tünde: Legislació històrica de la família catalana medieval i moderna, en Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. XXVIII, 2017, pp. 163-196.

Piqueras Juan, Jaime: La transmisión de los patrimonios y la libertad de testar en la sociedad medieval valenciana a través de la documentación notarial: 1381-1450, en Edad Media, Revista de Historia, núm. 15, Universidad de Valladolid, 2014, pp. 295-318.



[1] ARV. Reial Cancelleria, núm. 514 – ter. Manifest de cases i bestiars (Corts de Montsó, 1510).

[2] ARV. Mestre Racional, sig. 10.881. Morabatí 1505 Guadaçuar.

[3] ARV. Mestre Racional, sig. 10.882. Morabatí 1511 Guadaçuar.

[4] ARV. Mestre Racional, sig. 10.886. Morabatí 1535 Guadaçuar.

[5] ARV. Mestre Racional, sig, 10.893, Morabatí any 1572 Guadaçuar.

[6] Joanot Martorell. Tirant lo Blanc, capítol CCCCLXXVII. Barcelona, MOLC (núm. 100), p. 394.

[7] Arxiu de Protocols Notarials del Col·legi del Patriarca de València (APPV). Notari Joan Josep Portell, any 1575, sig. núm. 24583. Testament de Pare Brossa de Guadassuar.

[8] APPV. Notari Valeri Fortuny, any 1635, sig. núm. 13744. Testament de Cosme Anyó de Guadassuar.

[9] DNV i DCVB. Llenegadís, que s’esmuny.

[10] DNV i DCVB. Salvar-se d’un perill, guardar de la mort.

[11] ‘Puga’, forma medieval del subjuntiu del verb poder.

[12] DCVB. Encomanar, comanar.

[13] DCVB. Detengut de malaltia: impedit per malaltia.

[14] DCVB. Llenguatge.

[15] Lectura dubtosa. DNV. De cor.

[16] DNV. Anul·lar un acte en virtut de la pròpia voluntat.

[17] DCVB. Anul·lar, privar de validesa.

[18] Forma verbal antiga, jo soc.

[19] DNV. Saber mal haver fet o deixat de fer una cosa. Variant antiga del verb penedir.

[20] Locució adverbial llatina: paraula per paraula, al peu de la lletra.

[21] DCVB. Variant antiga de darrer, últim.

[22] DNV i DCVB. Greuge causat indegudament a algú, cosa malfeta, injusta…

[23] DCVB For d'ànima o for de consciència: els dictats de la consciència.

[24] DNV. Persona nomenada pel testador i encarregada de complir i executar la seua última voluntat.

[25] DNV i DCVB. Variant antiga de la conjunció mes, sinó.

[26] DCVB. Llur, d’ell o d’ella, en textos antics.

[27] DCVB. Variant antiga, dany.

[28] DCVB. Variant antiga per exèquies, ceremònies fúnebres fetes a un difunt.

[29] DCVB. Misses d’aniversari.

[30] Forma verbal antiga de voler, voldrà.

[31] DNV. Variant de candela.

[32] DNV. Missa de difunts.

[33] DCVB. Grafia antiga de cos.

[34] TERMCAT. Dret. Quarta part dels béns relictes, una volta deduïts els deutes del causant i les càrregues hereditàries, les llegítimes i els llegats per a fins benèfics, pietosos i docents, que l'hereu fiduciari té dret a detraure dels fideïcomís en concepte de béns lliures.

[35] DNV. Bé seent, bé immoble.

[36] DNV. Bé que consistix en animals.

[37] DNV. Que es pot fer o que s’ha de fer.

[38] DNV. Prep. Sota, davall.

[39] DCVB. Objecció.

[40] DCVB. Variant antiga de cas.

[41] Loc. llatina, de dret.

[42] DCVB. Variant antiga de fur, amb el significat de a la manera, costum de tal o tal cosa.

[43] DCVB. Íntegre, complet.

[44] DCVB. Variant antiga, lliure.

[45] Manera de referir-se a la dona mestressa de casa i del llinatge que passa a controlar el patrimoni i, fins i tot, els enllaços matrimonials dels descendents, una vegada viuda.

[46] DNV i DCVB. Ant. Fer els ops d’algú: atendre les seues necessitats, proveir-lo d’allò que necessita. Necessitat.

[47] DNV i DCVB. Ant. Tutora i curadora, cuidadora, respectivament.

[48] Forma antiga del subjuntiu del ver valer o valdre, valga.

[49] DNV i DCVB. Que s’ha efectuat oralment i públicament davant testimonis, encara que després es reduïsca a escriptura.

[50] DNV i DCVB. Adverbi antic, millor.

[51] Variant ortogràfica per dega.

[52] DNV i DCVB. Adv. i prep. ant, damunt.

[53] DNV i DCVB. Adv. i prep. ant., davall.

[54] Formes verbals antigues del perfet, digueren i digué.

[55] DNV i DCVB. Adv. ant., després.

[56] DNV. Requeriment, demanda.

[57] DNV i DCVB. Que fou, que ja no viu, difunt

[58] DCVB. Variant ant. del participi de llegir, llegit.

[59] DCVB. Ant., Finar sa vida, finar sos dies: morir.

[60] DNV i DCVB. Loc. adv., tot seguit, de seguida.

[61] DCVB. V. ant. lleixar, deixar.