divendres, 6 de gener de 2017

ANTECEDENTS DE LA FIRA DE GUADASSUAR: UNA EXPLICACIÓ HISTÒRICA



L’any passat commemoràvem els 300 anys de la primera documentació conservada de la festa de Sant Vicent, de l’existència de majorals (festers) i del repartiment d’aliments a les persones necessitades (Repartició de la Carn), però com tots sabem la festa de Sant Vicent és molt més antiga i centenària, igual que la seua fira i porrat.

Quan parlem de la fira de Guadassuar, d’entrada cal diferenciar les dos fires que conviuen: una és el PORRAT DE SANT VICENT, la més antiga i tradicional, i l’altra és la FIRA COMERCIAl, que també va existir i que ara està en procés de transformació per adaptar-se a les necessitats actuals.

El Porrat, segons el Diccionari Normatiu Valencià, és una “Fira o mercat de llepolies, fruita seca o altres mercaderies, que se celebra en determinades festivitats tradicionals, en algunes localitats valencianes”. En efecte, en molts pobles valencians el dia del sant (Sant Antoni, Sant Vicent, Sant Blai, Sant Macià, Santa Anna, Sant Llorenç, Santa Llúcia...) s’instal·lava un mercat a l’aire lliure, a la porta de l’església, on es venien normalment productes tradicionals, aliments no bàsics, com dolços i fruits secs (principalment cigrons torrats i també avellanes, ametles, prunes seques...), per tal de commemorar el dia del sant. Allí acudia la gent d’altres pobles en romeria alegre i festiva, com també es diu en alguna de les dècimes antigues. Alguns autors atribueixen el seu origen a la veneració que en la societat agrària es tenia als sant protectors per tal d’aconseguir bones collites i que foren fèrtils els animals. A moltes comarques  valencianes, com per exemple a la comarca de la Safor, s’estan recuperant els Porrats tradicionals des de fa temps.

Parades del porrat tradicional

Podem afirmar que el porrat ha existit a Guadassuar des del principi de la celebració de la festa del patró, titular de la parròquia des del segle XIV com a mínim, tot i que no podrem mai precisar una data exacta d’inici.

La Fira té un sentit més ampli i comercial. Segons el DNV, es tracta d’un “Mercat extraordinari, amb gran concurrència de venedors i compradors, que se celebra en un mateix lloc en dates determinades”. I és que a Guadassuar també va existir una fira més comercial, a l’estil de les fires comercials escampades per tot el territori valencià, ocupant l’espai d’Alzira.



 

La tradicional canyamel (producte de luxe medieval) i el margalló (ara espècie protegida en perill) 


El seu origen cal relacionar-lo amb l’expansió que va experimentar Guadassuar durant el segle XVI, moment també de la segregació administrativa d’Alzira, quan es va quintuplicar la població i es produeix com una segona refundació del poble, tot a causa de la riquesa generada pel conreu de la morera i la venda de madeixes de seda, ex`portades clandestinament a Castella.

Realment la seda va generar gran quantitat de diners, per això, Guadassuar cresqué demogràficament i urbanísticament: “Lo dit loch de Guadaçuar és loch molt important y de molta població y vehins, com en aquell hi hagen docentes cases, vel circa, y en aquell se cull molt gran número y suma de seda”. Així es declara en el procés de 1564, en el qual el cavaller Jaume d’Íxer, arrendador dels drets reials i el Procurador Patrimonial Reial denunciaven alguns veïns de Guadassuar[1] per “haver venut en los anys passats MDLXI, sexanta-dos, sexanta-tres i en lo present any MDLXIIII, a diverses persones diverses sumes de sedes e no haver manifestat les dites vendes de sedes als taulegers dels dits drets reials” ((A.M.A. Plets, sig. 17/1, 46, any 1564).

Per altres testimonis, sabem que el 1580 dos torns de filar seda treballaven al poble nit i dia sense parar. Molta gent de Guadassuar, amb diners en efectiu, així com la mateixa Universitat de Guadassuar, acabaren invertint o sol·licitant crèdit en les fires de Medina del Campo, fira comercial i, sobretot, financera, la més important de la Corona de Castella, juntament amb la de Medina de Rioseco i la del Villalón. A través de procuradors, diverses persones del poble, participaren en aquella activitat especulativa dinerària.

És a dir, foren persones emprenedores[2] i van participar en aquest comerç financer mitjançant les cartes o lletres de canvi, sindicant entre ells les quantitats, els riscs, etc. El negoci, en gran part, consistia en el préstec de diners als comerciants participants en les fires, per pagar deutes en altres llocs, a canvi d’uns interessos., i també jugar amb els canvis de moneda valenciana /castellana.

Ací presentem algunes de les 24 operacions monetàries enregistrades pels notaris Valeri Fortuny i Lluís Perales (APPV, Notari Valero Fortuny, any 1635, sig. 13.774,  i notari Lluís Perales, any 1637, sig. 4.227), sobre esta activitat fins ara mai publicada. També reproduïm alguna lletra de canvi copiada als registres.

Sindicacions de Guadassuar al segle XVII
DATA
ACTORS
FET
QUANTITAT
LLOC
1)

19-III-1635
Hieroni Osca, major; Pere Sentamans, menor; Hieroni Montalvà; Francés Boïls; Agostí Eximeno, llauradors de G.,
fan procurador a Miquel Eximeno, llaurador de G.,
per a negociar 200 llliures de crèdit a nom de la Universitat de G.,
a la Fira de Medina del Campo.
4)

19-III-1635
Pere Montalvà; Jaume Inoges; Vicent Montalvà; Pere Vicent Perales; Antoni Torres, major; Joseph Montalvà; Francés Sentamans; Joan Munyós; Andreu Herbàs; Cosme Llopis; Vicent Boïls, fill de Hieroni; Joan Colomina; Vicent Roig; Pere Osca; Miquel Eximeno, menor; Joan Boïls i Hieroni Pals, llauradors de G., consiliaris del Consell de 25 persones de la U. de G.,
considerant que Hieroni Hosca, menor; Pere Sentamans, menor; Hieroni Montalvà; Francés Boïls i Agustí Eximeno, llauradors de G., feren procurador a Miquel Eximeno,
s’obliguen amb els anteriors a abonar les 500 lliures,
per a la Fira de Medina del Campo.
8)

22-V-1635
Joan Coll, mercader de València,
reconeix haver rebut del Jurats, Justícia i diverses persones  de G., per mans de Pere Sentamans, clavari de les pecúnies i depositari,
76 lliures, 9 sous i 8 diners, degudes dels interessos de 3 canvis, per suma de 1300 lliures de cartes de canvi remeses per Joan Roures de diverses persones, que finalitza el dia 2 d’agost pròxim.

14)

28-VIII-1635
Hieroni Montalvà; Hieroni Hosca, major; Pere Sentamans, menor; Francés Boïls; Jaume Inoges, llauradors de G.,
fan procurador a Christòfol Ferrer, notari de València, i a Pere Vicent Perales, llaurador de G.,
per a rebre a canvi de don Joan Blasco, del Real Consell,
doctor, 700 lliures
per a concórrer a la fira de Medina del Campo al setembre pròxim.

Lletres de canvi:
JHS
En Medina del Campo a 18 de Março 1635. [82 mar., 17 s.]
En dos de mayo próximo pagará Vm. por esta pra. [primera] de cambio a Mariano Ramos ochenta y dos mar[avedís], 17 sueldos.

Carta de Joan Roures, ciutadà:
JHS
En Medina del Campo, en 18 de março 1635, 246 cnos, 18 sueldos, 1. Pasará Vmd por esta primera de cambio en dos de maio próximo a Juan Coll, ducientos quarenta y seis castellanos, 18 sueldos, 1 de., a 27 sueldos4 por castellano en mi cambiados y asiéntelo a su cuenta y Christo con todos. Juan Roures.

Lletra de canvi de Joan Robres:
En Medina del Campo. En 18 de março 1635, 83 cnos, 23 s., 20 de., a 27 sous 4 por castellano en mi cambiados y asiéntelos a su quenta y Christo con todos. Juan Roures.

Un altre exemple de l’activitat comercial que existia a Guadassuar és la presència de comerciants francesos, com el cas de Lluís Bordelongue (ADV. Fons IV: Plets i deutes, sig. 162/6 (1764); AHN, Estat, Lista de todos los comerciantes extrajeros..., lligall 629, c-1(1764-1765; lligall 629, c-3 (1773)), amb “botiga de roba i altres gèneres mercantils, oberta a sa casa. Sabem que des de 1757 habitava la casa llogada a Joaquim Barberà a la plaça Major, enfront de l’església, gran casa que acabaria comprant. El 1774 s’enregistra el comerciant francés Pedro Bordehore com a resident a Guadassuar.

Igualment conservem les autoritzacions per poder participar en la Fira de Guadassuar del gremi dels argenters o platers de València, del segle XVIII-XIX, cosa que ens indica que la visitava molta gent. Es documenta la presència de 14 platers que acudien a vendre els seus productes.

PRESÈNCIA DE 14 ARGENTERS A LA FIRA DE  GUADASSUAR (1775-1803)
ARGENTER
DATA
BABI, Joan Francesc (doc. 1735-1803). Argenter-firer, fill i pare d’argenters.
1788, gener, 12:  Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
BABI, Josep (doc. 1757-1792). Argenter-firer, fill de l’anterior.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
BABI, Manuel (doc. 1741-1803). Argenter-firer, germà de Joan Francesc Babi.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny, Sueca  i Borriana
BABI, Vicent (doc. 1766-1832) Argenter-firer, fill de Joan Francesc Babi.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny, Sueca i Borriana
BELDA, Josep (doc. 1759-1801).  Argenter-firer.
1787, gener, 20: Registre per a Guadassuar
BRIÀSTER, Marià (doc. 1761-1816). Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
CHULVI, Tadeu (doc. 1764-1817) Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
CRESPO, Gregori (1773-1819). Natural d’Alzira, argenter-firer.
1796/97: Registre de 20 dies per a la fira de Guadassuar.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
LÓPEZ, Doménec (1772-1790). Argenter-firer.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar.
MARTÍ, Pasqual (doc. 1745-1829). Argenter-firer.

1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar .
1803, gener, 12: Registres per a les fires de Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
PASQUAL, Pere (doc. 1737-1816/17). Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registre per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
SANZ, Rafael, major (doc. 1769-1827). Argenter-firer.
1803. gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
VENTO, Pere Pasqual (doc. 1766-1833). Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
ZAPATA, Josep (1757-1775/76). Argenter-firer.
1775, gener, 12: El Col·legi li concedeix un permís per a vendre a Fortaleny, Polinyà, Guadassuar i Sueca per no tenir les seues obres d’argent eixida en sa casa”.
FONT: Francisco de Paula COTS MORATÓ: Los plateros valencianos en la Edad Moderna (Siglos XVI-XIX). València, Universitat de València, 2005.

Amb tot aquest context, podem deduir que durant el segle XVII igual que ocorregué amb l’organització de les danses, associada al cicle de les festivitats d’agost, el Porrat de sant Vicent degué créixer i convertir-se en una fira comarcal, amb més activitat comercial, tot i que no ho podem documentar per la destrucció dels arxius. En el Reial Privilegi de concessió del títol de Reial Universitat de 1581, el rei Felip II va autoritzar la celebració d’un dia de mercat setmanal (capítol 10), però no s’esmenta res sobre la celebració d’una fira anual. Tampoc trobem cap referència en la Reial Provisió de Felip V sobre la concessió del títol de Vila.

En el nostre entorn, per exemple, en el cas d’Algemesí el rei Felip II el 1608 li concedí el títol de Vila Reial i també la facultat de celebrar una fira anual (Fira de Sant Onofre). Pel que fa a Carcaixent, el cavaller d’Asfeld va sol·licitar el 1708 al rei Felip V, entre d’altres coses (annexió dels termes dels rebels Guadassuar, el Toro, Polinyà, Riola, Corbera, Fortaleny, així com de Benifaió, Simat, Alcudiola i Barx, a més de Castelló de Xàtiva), la concessió d’una Fira de Sant Bertomeu per tal de compensar les calamitats de la guerra a la borbònica Carcaixent, aspiracions que no se li concedeixen (AHN, Sección Consejo de Aragón, leg. 6.804, núm. 244).

 Banda de música de Guadassuar (finals segle XIX)

 A Guadassuar, al segle XIX, amb una certa davallada econòmica que experimenta el poble (epidèmies, insalubritat, canvi de conreus, etc.), sembla que decau comercialment la fira, no festivament, segons deduïm del comentari de Pascual Madoz: “... y el 22 de enero, día del Santo titular, se celebra una especie de feria á la que acuden multitud de gentes de los pueblos comarcanos, atraídos más bien por las fiestas que se suelen hacer” (Diccionario Geográfico, Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia, volum I. Madrid 1845-1850).

 Revista La Semana Gráfica, 1929

De tota manera continuarà sent una gran fira amb molts visitants de la Ribera, que malgrat tot tipus de dificultats continuarà sent molt popular durant tot el segle XX fins als nostres dies. Que continue ben viva i amb molts visitants en el futur, depén de la implicació i recerca d’idees per part dels veïns de Guadassuar per millorar-la i potenciar-la.
J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar


[1] “Los honorables En Jaume Boïls, Luís Boïls, Matheu Vinyoles, Miquel Sentamans, Jeroni Osca, Francés Sentamans, Berthomeu Hosca, Anthoni Sentamans, Anthoni Torres (síndic que gestiona la segregació d’Alzira i primer batle de la nova Universitat de Guadassuar), Vicent Hosca, Luís Macià, Anthoni Carbó, llauradors, vehins e habitadors del dit loch de Guadaçuar”.
[2] Aquesta paraula ara ens la volen vendre ara com a nova i com una de les competències a assolir en l’ensenyament, quan  sempre han existit persones atrevides i que s’han buscat la vida, però serveix per a justificar la marginació de les humanitats.

[Versió ampliada de l'article publicat en el Programa de Festes:  
Guadassuar en Fira (del 21 al 23 de gener de 2017). Festers de Sant Vicent, 2017]