BUSCAR-SE  LA VIDA A NOVA YORK (1920)

Finalitzada la primera guerra mundial, els EEUU durant la major part de la dècada dels anys 20 van viure un període de prosperitat, amb la reducció del desequilibri de la balança de pagaments i el creixement dels guanys industrials, fins l’arribada de la crisi de 1929.

Açò afavorirà l’arribada d’immigrants de molts països europeus (alemanys, irlandesos, italians, polonesos... i, també, alguns hispans), atrets per l'American way of life. Però l’entrada als EEUU no era fàcil, primer calia superar tots els tràmits legals i mèdics a l’illa d’Ellis.

L’illa d’Ellis va ser la duana per on passaven tots els immigrants abans d’entrar en territori americà. Entre 1890 i 1940 es calcula que passaren 12 milions d’immigrants, dels quals un 2% va ser retornat al seu país.

Per allí passaven els viatgers de tercera, perquè els de primera i segona desembarcaven en al ciutat directament. Les revisions mèdiques i els diversos tràmits legals podien durar unes 5 hores o alguns dies, fins poder entrar als EEU .

Illa d’Ellis. Font: domini públic

Aquest illot començà a funcionar el 1850 com a centre gestor de la immigració de l’estat de Nova York. A partir de 1892 es convertí en un gran centre federal, tot renovant les seus instal·lacions l’any 1900. Actualment és un museu associat al de l’Estàtua de la Llibertat.

Pels llistats del govern nord-americà, conservats a l’arxiu de Washington, coneixem ara l’entrada de molts valencians als EEUU. Ací reproduïm el llistat dels veïns de Guadassuar que anaren a buscar-se la vida l’any 1920, bé en grup o bé individualment.

IMMIGRANTS DE GUADASSUAR

(“New York, Passenger Arrival Lists (Ellis Island), 1892-1924”,

 United States National Archives, Washington, D.C.

Nom	Data d’arribada	Edat	Port d’eixida	Estat	Nom del vaixell
AÑÓ OLIVER, Agustín	17-07-1920	36 anys	Le Havre	casat	France
CLERIES, Juan	17-07-1920	33 anys	Le Havre	casat	France
GIMENO PASTOR, José	17-07-1920	28 anys	Le Havre	casat	France
FAYOS GONZÁLEZ, Salvador	13-08-1920	29 anys	Le Havre	casat	Rochambeau
MESEGUER CELARES, Julio	13-08-1920	28 anys	Le Havre	casat	Rochambeau
VILLALBA MARQUÉS, Salvador	13-08-1920	29 anys	Le Havre	solter	Rochambeau
SALOM, Eduardo	30-08-1920	38 anys	Le Havre	casat	La Savoie
GRAU, Vicente	05-09-1920	33 anys	Le Havre	casat	France
ALBENTOSA, Daniel	18-09-1920	36 anys	Bordeus	casat	Caroline
ALBENTOSA MOSCARDÓ, Irene	18-09-1920	23 anys	Bordeus	casada	Caroline
ALBENTOSA, Vicente	18-09-1920	29 anys	Bordeus	casat	Caroline
CALERO, Maria	18-09-1920	29 anys	Bordeus	casada	Caroline
CALERO, Rosa	18-09-1920	4 anys	Bordeus	solter	Caroline
COLOMER, Salvador	18-09-1920	23 anys	Bordeus	casat	Caroline
COLOMER PIQUER, Teresa	18-09-1920	23 anys	Bordeus	casada	Caroline
DOMINGO, Vicente	18-09-1920	17 anys	Bordeus	solter	Caroline
FERRER, Vicente	18-09-1920	33 anys	Bordeus	viudo	Caroline
GONZÁLEZ, Carmen	18-09-1920	27 anys	Bordeus	casada	Caroline
GONZÁLEZ, Carmen	18-09-1920	14 anys	Bordeus	soltera	Caroline
ROIG, Joaquín	18-09-1920	27 anys	Bordeus	casat	Caroline

Ara que molts joves se'n van a Europa a guanyar-se la vida, podem recordar aquests pioners, alguns dels quals sabem que no pogueren suportar la distància i les diferències culturals i lingüístiques i al mes se'n tornaren.

Instal·lacions de la immigració (1904). Font: domini públic.

UNES GRANS ESCOLES PER A GUADASSUAR (1926)

L'any 1926 el nou arquitecte municipal de Guadassuar, José Luis Testor Gómez, presentava per a la seua aprovació el Projecte de construcció de les primeres Escoles de Guadassuar. El projecte seria aprovat, però no es van inaugurar fins l'any 1934 a causa de les dificultats econòmiques derivades de la crisi del 29, amb l'ajuda de la Diputació de València. D'aquesta manera els xiquets i xiquetes de Guadassuar tindrien unes instal·lacions modernes i amb condicions higièniques, acabant amb l'eterna precarietat, insalubritat i amenaces de ruïna.

Ací teniu el plànols conservats a l'Arxiu de la Diputació de València. Són un reflex de l'estil racionalista de l'època, que combina diversos estils i té en compte la utilitat que se li donarà a l'edifici. Els primers alumnes que hi assistiren quedaren bocabadats per la llum que entrava a les aules, per tindre un gran pati i perquè tenien vàters amb aigua... Posteriorment s'afegirien dues aules en la part davantera a cada costat.

Fixeu-vos en el detall de la tanca exterior  (que mai va construir-se així), que tancava tot el conjunt escolar.

GUADASSUARENCS  ALS  CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS

Molta gent no sap que als camps de concentració d'extermini nazis també moriren valencians, sobretot a la localitat austríaca de Mauthausen (Àustria) i al seu satèl·lit Gusen, on anaren a parar els deportats més febles i va morir el 90% dels presoners treballant a la pedrera, quasi sense menjar. 

Allí deportaren, a més dels espanyols (uns 9000), presoners polonesos, alemanys, austríacs, també sacerdots i un contingent d'uns 4000 intel·lectuals per a reeducar, però pràcticament tots foren exterminats. 

Ara que alguns volen minimitzar aquests fets, volem condemnar de manera radical la ideologia nazi amb el record de les víctimes vinculades amb Guadassuar, de les quals sabem ben poc:

• Eduardo RIBES CRUZ (o LA CRUZ), nascut a Guadassuar el 25 de juny de 1908, fill de Jaime Ribes Alabau i de Vicenta (la) Cruz Climent (c/ Colom, 33 de Guadassuar). El presoner núm. 51500 va arribar a Mauthausen el dia 3 de març de 1941 (matrícula 3661). El dia 20 d’octubre de 1941 va ser traslladat a Gusen (matrícula 13420), on va morir un mes després, el dia 29 de novembre de 1941, als 33 anys i 8 mesos.

• Ramon MOYA TORRES, guadassuarenc nascut a Guadassuar el 24 de juny de 1914, fill de Ramon Moya Garcia i casat amb Carme Rocosa (c/ Mestre Serrano, 17 de Guadassuar). El presoner núm. 14080 va arribar a Mauthausen el 31 d’agost de 1941 (matrícula 4565). I el mateix dia 20 d’octubre de 1941 va ser traslladat a Gusen (matrícula 14372), on va morir el dia 14 de juliol de 1942, als 28 anys i 11 mesos. En les relacions oficials figura que és natural de València, però l'acta de naixement es conserva a l'arxiu del nostre registre civil.

Com podem comprovar els dos coincidiren a Mauthausen i foren traslladats el mateix dia a Gusen, on moriren temps després. Del primer, sabem que la seua família va rebre una carta de la Creu Roja que els informava de la mort del seu familiar, però no els comunicava en quines condicions havia mort, etc. Del segon no podem assegurar res més, només que la seua esposa residia al poble. Eren joves amb ideals republicans, sense delictes de sang, que marxaren a França i lluitaren contra el nazisme fins a perdre la vida.

Ara, segons els articles periodístics publicats pel diari Levante, s'ha sabut que el govern francés l'any 2004 va aprovar un decret de "reparació" que vol compensar d'alguna manera el patiment dels orfes amb una indemnització de 27.440 euros, ja que foren capturats per ser membres de l'exèrcit francés. La investigadora Pilar Pardo, de l'Associació de Memòria Històrica d'Andalusia, s'està ocupant d'informar poble per poble per si queda algun descendent directe amb dret (fills). En el cas valencià, es calcula que foren unes 400 persones (388) les que foren víctimes de l'horror nazi.

No cal dir res més. Qui estiga interessant en saber més coses, pot consultar els següents llibres:

• Últim llibre (novetat): 
• Ximo Vidal i Carles Senso: La ignomínia de l'oblit: Els valencians de la Ribera als camps d'extermini nazis. València, Universitat de València, 2016.

• Carlos Hernández de Miguel: Los últimos españoles de Mauthausen. Barcelona, Ed. B, 2015.
• Mercedes Vilanova: Mauthausen, después: Voces de españoles deportados. Madrid, Cátedra, 2014.
• Ignacio Mata Maeso: Memorias de un republicano en el holocahusto. Barcelona, Ed. B, 2007.
• Mauthausen des de la perspectiva espanyola. València, Ajuntament de València (Quadern dels Museus Municipals de València, 1), 2005.

• Montserrat Roig. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Ed. 62, 1980.