divendres, 4 d’octubre del 2013

GUADASSUARENCS  ALS  CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS

Molta gent no sap que als camps de concentració d'extermini nazis també moriren valencians, sobretot a la localitat austríaca de Mauthausen (Àustria) i al seu satèl·lit Gusen, on anaren a parar els deportats més febles i va morir el 90% dels presoners treballant a la pedrera, quasi sense menjar. 

Allí deportaren, a més dels espanyols (uns 9000), presoners polonesos, alemanys, austríacs, també sacerdots i un contingent d'uns 4000 intel·lectuals per a reeducar, però pràcticament tots foren exterminats. 

Ara que alguns volen minimitzar aquests fets, volem condemnar de manera radical la ideologia nazi amb el record de les víctimes vinculades amb Guadassuar, de les quals sabem ben poc:


  • Eduardo RIBES CRUZ (o LA CRUZ), nascut a Guadassuar el 25 de juny de 1908, fill de Jaime Ribes Alabau i de Vicenta (la) Cruz Climent (c/ Colom, 33 de Guadassuar). El presoner núm. 51500 va arribar a Mauthausen el dia 3 de març de 1941 (matrícula 3661). El dia 20 d’octubre de 1941 va ser traslladat a Gusen (matrícula 13420), on va morir un mes després, el dia 29 de novembre de 1941, als 33 anys i 8 mesos.
  • Ramon MOYA TORRES, guadassuarenc nascut a Guadassuar el 24 de juny de 1914, fill de Ramon Moya Garcia i casat amb Carme Rocosa (c/ Mestre Serrano, 17 de Guadassuar). El presoner núm. 14080 va arribar a Mauthausen el 31 d’agost de 1941 (matrícula 4565). I el mateix dia 20 d’octubre de 1941 va ser traslladat a Gusen (matrícula 14372), on va morir el dia 14 de juliol de 1942, als 28 anys i 11 mesos. En les relacions oficials figura que és natural de València, però l'acta de naixement es conserva a l'arxiu del nostre registre civil.
Com podem comprovar els dos coincidiren a Mauthausen i foren traslladats el mateix dia a Gusen, on moriren temps després. Del primer, sabem que la seua família va rebre una carta de la Creu Roja que els informava de la mort del seu familiar, però no els comunicava en quines condicions havia mort, etc. Del segon no podem assegurar res més, només que la seua esposa residia al poble. Eren joves amb ideals republicans, sense delictes de sang, que marxaren a França i lluitaren contra el nazisme fins a perdre la vida.

Ara, segons els articles periodístics publicats pel diari Levante, s'ha sabut que el govern francés l'any 2004 va aprovar un decret de "reparació" que vol compensar d'alguna manera el patiment dels orfes amb una indemnització de 27.440 euros, ja que foren capturats per ser membres de l'exèrcit francés. La investigadora Pilar Pardo, de l'Associació de Memòria Històrica d'Andalusia, s'està ocupant d'informar poble per poble per si queda algun descendent directe amb dret (fills). En el cas valencià, es calcula que foren unes 400 persones (388) les que foren víctimes de l'horror nazi.

No cal dir res més. Qui estiga interessant en saber més coses, pot consultar els següents llibres:


  • Últim llibre (novetat): 
  • Ximo Vidal i Carles Senso: La ignomínia de l'oblit: Els valencians de la Ribera als camps d'extermini nazis. València, Universitat de València, 2016.



  • Carlos Hernández de Miguel: Los últimos españoles de Mauthausen. Barcelona, Ed. B, 2015.
  • Mercedes Vilanova: Mauthausen, después: Voces de españoles deportados. Madrid, Cátedra, 2014.
  • Ignacio Mata Maeso: Memorias de un republicano en el holocahusto. Barcelona, Ed. B, 2007.
  • Mauthausen des de la perspectiva espanyola. València, Ajuntament de València (Quadern dels Museus Municipals de València, 1), 2005.
  • Montserrat Roig. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Ed. 62, 1980.

1 comentari: