L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA A GUADASSUAR :
ELS PROFESSIONALS DE LA SALUT (Segles XVI-XVII)
La
XVI Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a la localitat d’Albalat de la
Ribera els dies 24, 25 i 26 d’octubre, de 2014, va dedicar les seues sessions
monogràfiques al tema de La sanitat a la
Ribera del Xúquer.
L’assistència
sanitària hui en dia es considera un dels grans pilars, juntament amb el de
l’educació, de la societat del benestar, tot i els intents de privatitzar
aquesta assistència en aplicació de les teories neoliberals que circulen. Però
no sempre ha sigut així, durant segles la capacitat econòmica era la que permetia
una assistència superior o inferior. En aquells temps l’esperança de vida se
situava entre els 35-40 anys a causa de la incidència d’una taxa de mortalitat
infantil elevada, de calamitats, fams, epidèmies, infeccions, etc.
Per
al nostre poble només disposem d’informació a partir del segle XVI, quan es
produeix una espècie de nova refundació de la població amb l’expansió de la
morera. La documentació conservada prové de l’únic Quinque Libri (1590-1612)
conservat a la parròquia de Guadassuar i de les fonts notarials. L’increment
demogràfic serà espectacular, s’arriba al miler d’habitants i han de construir
una nova església a partir de 1560. Per altra banda, seguint el camí de
Carcaixent i Algemesí, l’any 1581 obtindran la segregació d’Alzira amb
l’adquisició del títol d’Universitat Reial per 5.000 ducats.
Pel
que podem entendre de la documentació, en principi només tenien metges
o físics les viles més grans, mentre que als llogarets i universitats
el més freqüent era comptar amb barbers-cirurgians, que resolien
tota classe de problemes (dents, ferides, fractures, sagnies, etc.); comares
o madrines, que s’ocupaven d’assistir a les dones en l’embaràs i el part (a
més de batejar les criatures, en cas de perill de mort); algun apotecari, que facilitava els remeis a
partir de les herbes medicinals (a més de vendre ciris, verins, etc.), i, per
últim, algun sanador o sanadora,
hereus de la cultura tradicional transmesa de pares a fills. En molts casos sembla que si mancava un professional determinat, un altre ampliava els seus camp. Per exemple, als cirurgians se'ls associa també amb els apotecaris, especiers, droguers..., així llegim a l'Espill de Jaume Roig, "Ell és aromatari e ungüentari cirurgià" . Finalment, per curar els
animals es recorria als menescals o
veterinaris, molt necessaris en una comunitat agrària i ramadera.
En
aquest sentit tenim un testimoni de 1526 de la contractació d’un metge per la vila d’Alzira, per atendre
als malats de la ciutat i dels llocs del seu terme, que ocasiona la protesta
dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro perquè no s`havia convocat
Consell General i no s’havia conduït o contractat segons les ordinacions de la
vila (Annex I).
Consultar
un metge devia ser una cosa molt especial i de famílies ben acabalades. Aixi i
tot, documentem la presència de diversos doctors
en medicina o metges, a principis del segle XVII, que actuen com a padrins
en diversos batejos, possiblement en agraïment o amistat amb la família, com el
doctor Bernardí Granja (bateig del
fill d’un notari, 1607), Hipòlit
Sandoval (1607, 1608), Joan Oriol
(1606) i Pere Bernabeu Masó (1610)[1].
Només s’hi indica que són doctors en medicina, la qual cosa no ens permet
afirmar que treballaren a la universitat de Guadassuar. Algunes vegades els
metges també exercien con a testimonis en l’acte d’atorgament d’un testament
per un malalt, com en el cas d’Anna Jornet i d’Esteve, natural de Guadassuar,
muller de l’argenter d’Alzira Joan Esteve, on documentem el metge Geroni Garcés, d’Alzira.[2]
El
més freqüent, com ja s’ha dit, era comptar amb barbers-cirurgians, ara ja residents a Guadassuar, com en el cas
del cirurgià Francés Esteve (bateig
dels seus fills i filles, 1599, 1601, 1604, 1606, 1608, 1612)[3], al
qual va substituir en l’ofici el seu fill Lluís
Esteve, cirurgià de la universitat de Guadassuar (capítols matrimonials amb
Nadala Flores, filla del difunt teixidor de lli de Guadassuar, Francés Flores,
5 d’agost; testimoni d’un pagament, 15 d’octubre; procurador del seu germà, 24
d’octubre)[4].
L’any 1735 encara documentem un Joseph
Esteve, mestre cirurgià, cosa que ens permet suposar la continuïtat de
l’ofici dins de la mateixa família.
No exercia un únic cirurgià, perquè al mateix temps en
documentem un altre a Guadassuar: Marc
Peron o Perron (reconeixement de deute per compra de teles al mercader de
València Joan Coll, 7 de juny; testimoni en una cessió, 14 de juny)[5]. A l’Alcúdia
el mateix aquell any documentem el cirurgià de la vila, Batiste Chipitell (testimoni en un pagament, 9 de juny)[6].
Pel
que fa a les comares, el seu paper
era molt important, perquè elles amb les dones de casa assistien les dones en
el part i atenien els nadons. A Guadassuar documentem tres comares o madrines treballant pel mateix temps: Catalina Llopis i de Macià (Na Maciana)
(batejos: 1 al 1599; 2 al 1600; 2 al 1601; 2 al 1603; 2 al 1604; 2 al 1605; 1
al 1606; 3 al 1607; 6 al 1608; 2 al 1609; 6 al 1610; 1 al 1611; 4 al 1612); Jerònima Soler i de Magraner (bateig de
1599) i Jerònima Osca i de Ortega (Na
Ortega) (bateig de 1598, 1602 i 1607), perquè actuen batejant els xiquets i
xiquetes en cas de perill de mort[7].
Sembla que les dones acudien a la seua casa per al part, ja que en alguns casos
s’especifica que els xiquets en perill de mort són batejats en casa de la
madrina.
A
partir del segle XVIII ja tindrem més informació (contractes o condutes,
obligacions, etc.) dels
metges-cirurgians, comare, veterinaris,
que treballen al nostre poble, ja que el nostre Arxiu Municipal conté
documentació a partir de 1713, després de la Guerra de Successió.
ANNEX I
A.P.P.V. Notari Miquel Jeroni Climent,
sig. núm. 11.506 (any 1529).
Alzira.
1529, maig, 13.
Protesta
dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro per haver contractat un metge
sense convocatòria de Consell General.
Die XIII mensis Madii anno a Nativitate
Domini MºDºXXVIIIIº.
Anno a Nativitate Domini Millesimo
quingentesimo vicesimo nono, die vero intitulata decima tercia mensis madii. Constituhits personalment los honorables en Johan
Pujalt e en Pere Osset del loch de Carcaxent; en Anthoni Hosca, en Andreu
Perales y en Jaume Boïls del loch de Guadaçuar, e en Pere Balcebre e en Miquel
Balcebre del loch del Toro, terme de la Vila de Algezira, davant la presència
del magnífich en Geroni Périz, racional de la dita Vila, personalment attrobats
en la casa e habitació de aquell, los quals axí en son nom propri com encara,
ço és, los dits en Joan Pujalt e en Pere Osset com a procuradors e síndichs de
tota la universitat del loch de Carcaxent, e los dits Anthoni Hosca, Andreu
Perales y en Jaume Boïls de tota la universitat del dit loch de Guadaçuar, e
los dits en Pere e Miquel Balcebre com a procuradors e síndichs del dit loch
del Toro, los quals dihuen que com a notícia e sabiduria de aquells sia
prevengut que los magnífichs jurats de la dita Vila sens convocació de Consell
General ne dels pro[hò]mens dels dits lochs haurien conduhit un metge per a la dita Vila e terme de
aquella, lo que per justícia, capítols e ordinacions de la dita Vila no.s pot
ne deu fer sens convocació de Consell General, que protesten ells sobredits axí
en sos noms propris com encara en noms de ses universitats com a interessats en
la present negociació que no consenten en la dita conducció del dit metge, ans penitus hi dissenten. Requerint-li que
no assente en pagaments de la dita Vila salari ningú al dit metge, per ço com
aquell no sia conduhit juxta los
capìtols e ordinacions de la dita Vila, ans si lo contrari feya, dihuen que
protesten de tots danys e damnatges, interessos e messions si per la dita causa
algunes los ne convenia fer. De les quals coses los sobredits en dits noms,
requiren a mi, Miquel Hieroni Climent, notari públich de la ciutat e Regne de
València, per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi los ne fonch
rebuda en la dita Vila de Algezira los dia e any damunt dits, a la qual foren
presents per testimonis lo magnífich en Benet Garcia, ciutadà, y en Gaspar Gil,
tender, habitadors de la dita Vila, quant a la ferma dels dits en Joan Pujalt,
en Pere Osset, e quant a la ferma dels altres, los honorables en Miquel Gombau,
apothecari, en Joan Carrasco, obrer de vila, habitadors de la dita Vila, y en
Bernat Gomis de Xàtiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada