HISTÒRIES DE LA BANDA

UN ROBATORI EN LA BANDA (GUADASSUAR, 1891)

Encara que no ho parega no es tracta de cap relat policíac, sinó que és un fet històric que va ocórrer a Guadassuar l’any 1891.

El dia 15 de juny de 1891, la Junta directiva de la Música de Guadassuar presentava una denúncia contra el seu dipositari perquè tenia en el seu poder 230 ptes. procedents de la venda d’un saxòfon, dos fiscorns i una caixa tambor, propietat de la Música, a més li reclamaven altres quantitats que poguera tindre i el pagament de les costes.

La junta estava integrada per Llorenç Ruiz Osca, mestre de Primera Instrucció i músic, de 40 anys; Francisco Canet Salom, llaurador, de 41 anys; Agustí Lafarga Arlandis, llaurador, de 59 anys, i Cándido Añó Montalvà, llaurador, de 42 anys, tots ells casats i veïns de Guadassuar.

El  mestre Llorenç Ruiz i Osca (Guadassuar 1851-1897) va destacar com a  pedagog, escriptor, compositor i fundador de bandes de música. Exercí el magisteri a Sumacàrcer, Sollana, Canet lo Roig, Faura, l’Alcúdia i Guadassuar. A Faura fundà una banda de música infantil i a Guadassuar també ho va fer. Va compondre misses, motets, nadales, cançons infantils i peces per a teatre. Lligat en certa manera al moviment de la Renaixença valenciana, ens ha deixat també poemes en valencià, dedicats sobretot a les festes i tradicions locals (la fira, la repartició de la carn, etc.), però sense oblidar l'actualitat (la guerra de Cuba, per exemple).

LA FIRA DE GUADASSUAR A la grupa i en tartanes, en carros d'aigua i a peu, acudix des de les deu multitud de caravanes. La xica que té prou ganes de tastar el bon torró li diu al nóvio: - Simó, què em compres? - Oi, salero, en cinc cèntims un touero ens donarà un margalló.

FIRA I GUERRA Quanta gent, Mare de Déu! No es coneix que hi ha guerra; els peus no em toquen terra; ací tirarem el lleu; de cridar no em queda veu; els xics ens inflen el cap... És segur que a este porrat li faça jo la creu!

En efecte, el mestre Llorenç ensenyava música als seus deixebles de l'escola pública i havia fundat en 1886 la "música nova", que portava per nom el de Sociedad Filarmónica Santa Cecilia de Guadasuar, rival de la societat Ateneo Musical, la “música vella”, fundada l’any 1881 i dirigida pel mestre Francesc Roig Torres, hereva alhora de la banda més antiga coneguda a Guadassuar, la Compañía Filarmónica de Instrumentos Militares de Guadasuar, amb notícies des de 1835 com a mínim. 

L’any 1926 l'ajuntament li va dedicar un carrer, per tal d'honorar aquest insigne mestre i músic, carrer que després canviari de nom, per la qual cosa li tornaren a dedicar un nou carrer a finals del segle passat. També porta el seu nom una de les agrupacions corals de la població, la Coral Mestre Llorenç Ruiz.           

Tornant al judici verbal, aquest va començar el dia 17 de juny de 1891, a les 11 hores, davant del jutge de Guadassuar, Joaquín Castells Barberá, i del secretari, Teodoro Gimeno. El denunciat, J.C.B., llaurador, casat, de 28 anys, es va presentar amb el procurador del Jutjat de Primera Instància del partit, Andrés Cerdá Camaró, casat, de 28 anys, d’Alzira, que el representaria.

Cada part va exposar la seua postura, però el demandat va al·legar que, a més, havia venut un bombardó per valor de 150 pessetes, per la qual cosa tot ascendia a 380 pessetes i com que el jutjat del poble només podia tractar casos fins a 250 pessetes, era incompetent i devia ventilar-se un judici de major quantia, amb les consegüents despeses en judicis... La Música només demanava, de moment, la quantitat primera per fer-se càrrec de les obligacions immediates, fins que es fera balanç de l’estat de comptes de l’entitat. I així va acabar la sessió.

Al dia següent el jutge va fer comunicar a les parts el seu veredicte d’inhibició, per no ser competent, tot deixant fora el dret de les parts a recórrer davant l’autoritat superior del partit i, damunt, carregant les despeses ocasionades a la part demandant per no haver-hi cap condemna. No sabem, per tant, com acabà tot, o es posaren d’acord o acudiren als Jutjats d’Alzira. Tot i això, el document ens proporciona informació inèdita d’una de les Bandes de Música que ha tingut Guadassuar.

J. Enric Mut i Ruiz

Cronista oficial

Documentació:

A.M.G. Jutjat de Pau. Demandes de judici verbal, expedient núm. 10/1891.

Bibliografia:

§  BARBERÀ SENTAMANS, Antonio, “Un ilustre maestro de Guadasuar. D. Lorenzo Ruiz Osca (1851-1897)” en Diario de Valencia. València, 1926. (Reproduït al Programa de Fira i Festes de 1992).

§  ROIG BARRIOS, Agustí, “Lorenzo Ruiz Osca (1851-1897). Un maestro amante de la música y de la escuela” en Programa de Fira i Festes. Guadassuar, 1996.

§  ROIG BARRIOS, Agustí (2013): Cançoner de Guadassuar. València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 307.