Un monument redescobert: La Biblioteca de Guadassuar. Alteracions de la seua façana.

 

J. Enric Mut Ruiz

Acadèmic investigador de l’AVCO

Un dels grans enigmes entre els edificis públics de Guadassuar és la datació i autoria, primer, de l’antic almodí, del Convent de Monges i escola, després, i finalment de la Biblioteca (Bé de Rellevància Local), perquè si es documentara podria ser declarada BIC per les traces constructives conservades i tretes a la llum en el seu interior durant la seua restauració per instal·lar la Biblioteca Municipal. Això s’explica perquè no conservem cap documentació a Guadassuar de l’època foral, és a dir, documentació pròpia generada des de la segregació d’Alzira i la seua transformació de lloc o carrer d’Alzira a Universitat distinta i separada (1581) fins la Guerra de Successió i abolició dels Furs i del Regne de València (1707).

    

Arc central interior

 Sabem que durant el setge d’Alzira el 1707 les tropes borbòniques atacaren els pobles pròxims a la vila d’Alzira per fer-la capitular i a Guadassuar va ser cremat tot l’arxiu municipal i atacada l’ermita, que hagué de ser reconstruïda el 1710. Ens ho confirma la Visita d’Amortització de 1716 a l’església parroquial de la Universitat de Guadassuar, en la qual el clero s’excusa de no poder presentar la documentació requerida perquè no la tenien a mà en l’arxiu parroquial:

 

“El licenciado Joseph Añó, presbítero, en nombre del Ecónomo y Beneficiados del Clero de la Yglesia Parrochial de San Vicente Mártir de la Universidad de Guadasuar, … y como en tan corto término no puede dicho clero ni parte, formar dicho memorial por tener rebuelto todo el Archivo que se huvo de vaciar quando fue el sitio de Alzira, y necesita de maior término, lo menos de tres meses…”.[1]

L’arxiu parroquial, però, que es va salvar en aquella guerra, va ser cremat totalment durant una setmana a l’inici de la guerra civil en 1936.

Estem davant d’un edifici gòtico-renaixentista rectangular, amb dos portes encarades per a la càrrega i descàrrega dels cereals, que amb tota probabilitat va ser destinat a almodí o Cambra de forment i altres grans i vitualles,[2] construït totalment amb carreus per evitar la humitat. A l’interior es conserva un potent arc central, d’on penjaria una bàscula, i una columna octogonal; en la planta superior podem admirar els festejadors en tots els finestrals i altres columnes.

 

Arc central i eixida al pati 

Tot açò serveix per explicar que efectivament hem recuperat part de l’estructura interior original, perquè quan va perdre el seu ús de magatzem es va transformar en una casa particular, ocultant tots els elements arquitectònics originals. Així va continuar en peu fins que es va constituir una Junta Fundadora per a la creació d’un Hospital i Escola de pàrvuls, integrada per quatre dones, però representades per hòmens (marits, fills o germans) davant de l’alcalde de Guadassuar i dels rectors de Guadassuar i de l’Alcúdia, i van decidir adquirir un edifici per adaptar-lo a les seues necessitats.[3]

Però, pel que fa a la façana exterior, podem afirmar que es va modificar una vegada convertit en Convent de Monges de la Doctrina Cristiana i Escola de pàrvuls i elemental de xiquetes (1904-1910).[4] Sabíem que les monges ordenaren picar tot l’exterior, lluït i emblanquinat, que donava al carrer, perquè comprovaren que a la part del pati les parets eren de carreus de pedra, però no coneixíem el fet que al mateix temps havien eliminat tota la decoració exterior amb traces gòtiques-renaixentistes (emmarcat de pedra dels finestrals, motllura de pedra…).

Estat original de la primera meitat del segle XX

Detall marc finestra principal

Detall motllura i cornisa superior eliminades

La façana actual presenta dos cossos, sense línia de separació. Originalment era una façana simètrica; la planta baixa presenta una portada central adovellada, formada per un arc de mig punt, amb dos finestes als costats, tot i que se n’afegiren altres que trenquen la simetria. Entre les plantes existia inicialment una moltllura de pedra correguda, ara inexistent. La planta superior disposa de tres finestres, que es corresponen verticalment amb els de la planta inferior; el central estava emmarcat amb elements decoratius de pedra, que foren també picats. És a dir, que es va picar tota la façana i arredonir totes les vores de les finestres, eliminant l’emnarcat de pedra decoratiu. No sabem els motius, si va ser per motius d’austeritat i d’adequació de l’edifici al nou destí com a convent o per altres raons.

Estat actual façana (carrer dels Ortells)

 

Portalada adovellada amb escut de la Congregacio religiosa al damunt

 (abans restauració com a Biblioteca)

L’esquema, per tant, era l’habitual en les façanes gòtico-renaixentistes dels edificis públics valencians, amb èmfasi en les línies horitzontals, que dividien les plantes en pisos diferenciats. Ara ho podem afirmar per la fotografia conservada de la primera mitat del segle XX de l’edifici, on podem comprovar que estava lluïda i emblanquinada i conservava tota la decoració i motllures de pedra originals.

La part posterior de l’edifici sembla que no es va alterar tant, per això la finestra central encara conserva certa decoració.

Finestral central posterior

 

Façana posterior del pati 

Per totes les dades reunides, podem suggerir que la seua construcció va tindre lloc entre finals del segle XVI i els primers anys del segle XVII. Comptem amb referències notarials de 1608 i de 1625 en les quals ja es cita la Plateolam lapidum (la Plaça de les Pedres) i el carrer dit de la Plaça de les Pedres,[5] que correspon a la denominació popular fins al 1896 de la placeta adjunta a l’edifici, conegut com la Casa de la Pedra. En aquell carrer, a més, existia una casa-almàssera.

 

1608: “... quandam domun cum ovili sitam et positam in dicta Universitate de Guadaçuar in vico que ducit a la plateola nuncupata del Forn ad plateolam Lapidum ...” = “Una certa casa amb corral, situada i establerta en la dita Universitat de Guadassuar, al carrer que condueix des de la Placeta anomenada del Forn fins a la Placeta de les Pedres.”

1625: “... dix e respost que deté y posseheix una casa situada e possada en la Universitat de Guadasuar en lo carrer dit de la Plasa de les Pedres...”.

Sobre els seus constructors, hem de partir de l’equip de pedrapiquers establert a Guadassuar per a la construcció de l’església nova (1560-1578), dirigida pel picapedrer Joan Matalí, resident a Guadassuar fins a la seua mort el 1582 (morabatí 1572, etc.) així com el seu fill Vicent Matalí també pedrapiquer. Els altres pedrapiquers col·laboradors, documentats com a residents a Guadassuar, foren Joan Llemosí (acta notarial 1569, morabatí de 1572, morabatí 1590), que participà amb els pedrapiquers Jaume Piquer i Guillem Torres en la construcció de la Casa del Consell de la Vila d’Alzira (1558-1561); també el pedrapiquer Joan Espinós, el mestre Antoni Montull, obrer de vila, natural de la Salzadella (documentat des de 1566 fins a 1575 en què mor), i Francisco-Francesc de Salamanca, obrer de vila (acta 1583, morabatí de 1590, acta 1593), casat amb Esperança Jornet de Guadassuar, dels quals sabem ben poc. Cal afegir Francesc Llemosí, pedrapiquer, possiblement fill de Joan Llemosí, resident a Guadassuar i documentat el 1599, quan es casa a Guadassuar la seua filla Caterina Llemosí amb Francesc Gilart de Cullera.[6]

 

 Al gravat de la Séquia Reial, de Juan de Roxas (1764-1765), a més de l’església, del campanar encara rectangular i de l’ermita de Sant Roc, podem identificar este edifici singular, amb la seua espandanya al cap damunt, que servia per avisar en cas d’incendi.

 

Porta eixida al pati

Porta exterior del pati

En definitiva, per una part podem estar contents de conservar una part importat en l’interior de l’edifici, possiblement l’almodí o cambra de grans i altres cereals de Guadassuar, que es va transformar en una casa particular quan caigué en dessús fins que es va convertir en Biblioteca i es va recuperar la seua estructura original interior, però, per altra, amb els successius canvis i adaptacions perdérem per sempre elements decoratius que ara contribuirien a datar-la i incrementar el seu valor artístic.

 

Columnes de la planta superior

 

Gran columna

Festejador planta alta

Festejador planta alta

 

Façana de la Placeta de les Monges. Espadanya superior.

Escut Germanes de la Doctrina Cristiana, amb la muntanya de Montserrat

[1] Arxiu del Regne de València (ARV), Bailia, Lletra A, Exp. Amortització, núm. 3.410 (anys 1716-1732).

[2] ARV, Reial Cancelleria, Diversorum, 1456; ff. 115v-125r. Capítols Universitat, cap. núm. 5.

[3] Arxiu Municipal de Guadassuar (AMGua), Llibre d’Actes de Beneficència i Sanitat (1861-1907), sig. 5/58.  Acta de constitució de la Junta fundadora i Bases per les quals tant esta com les successives han de regir-se per a la finalitat que es proposen (07/04/1897).

ROIG BARRIOS, Agustí (2004): Centenari de la fundació del Convent i Escoles de Sant Josep de la Congregació Germanes de la Doctrina Cristian, a Guadassuar en Fira 2004, pp. 44-45.

MUT RUIZ, J. Enric (2111): Les monges de la Doctrina Cristina i sor Cecília de Guadassuar, a Guadassuar en Fira 2011, pp. 46-47.

[4] Arxiu de la Universitat de València (AUV), EM, sig. 145/367 (any 1910). Expedient sobre l’obertura d’un Col·legi de pàrvuls per a ambdós sexes i elemental per a xiquetes, situat en el carrer d’Ortells. Directora Sor Cecília de San José (Vicenta Añó Ruiz), germana de la Doctrina Cristiana.

[5] Arxiu de Protocols notarials del Col·legi del Patriarca de València (APPV), Notari Josep Roderic Rocafull, sig. 12161 (1608) i Notari Arnau Joan, sig. 05986 (1625).

[6] Arxiu Diocesà de València (ADV), Liber Licentiarum Curie, sig. 344/1 (1599). Arxiu Parroquial de Guadassuar (APG), Quinque Libri, anys 1590-1612 (Matrimoni 01/08/1599).