dimecres, 3 de gener del 2018

UN CAS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE EXTREMA OCORREGUT A GUADASSUAR (1614)



La Biblioteca Reial de Torí (Biblioteca Reale di Torino), entre les relacions de successos, en conserva una del nostre poble titulada Relación verdadera de un espantoso, y atrocísimo caso, que ha sucedido en el Reyno de Valencia, en un lugar llamado Guadasuar a veynte y uno de Otubre: Sacada de un Proceso, y autos authenticados con fe de Notarios. Es tracta del relat d’un cas de violència extrema de gènere comés per un francés, resident a Guadassuar, que va matar la seua esposa i els seus cinc fills “sens perquè”. El text consta de 6 fulls (205x145), amb una portada il·lustrada amb un gravat, i resumeix el procés seguit i la posterior condemna a mort, segons avala l’advocat fiscal Melcior Sisternes d‘Oblites i autoritza la publicació el doctor Antonio Serra, canonge de Saragossa, oficial i Vicari General de València. 

Va imprimir-se a València, amb llicència, pel conegut impressor Felipe Mey, però sense data explícita (segurament del mateix 1614 o ja del 1615); sembla que siga l’únic exemplar que es conserva. Aquest tipus de textos breus tan populars (fulls solts, plecs, llibrets de cordell, etc.) són un precedent del periodisme contemporani i es van fer molt populars entre els segles XV i XVII; intentaven informar, entretenir i commoure els lectors, perquè incloïen normalment al final una lliçó moral.  



La història relatada, però, ens era ja coneguda per una altra font valenciana perquè també la va recollir el dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València (1589-1628), redactat pel mossén valencià Pere Joan Porcar, beneficial de la parròquia de sant Martí de València, que en l’any 1614 ressenyava la notícia amb bastant fidelitat:

Atenallar a Pere Canut, serrador: “Dissabte, a 8 de noembre 1614, sentenciaren a Pere Canut, de nació francés, habitant en Guadassuar, per haver mort a cinc fills i muller sens perquè. L'atenallaren i llevaren la mà dreta i el penjaren, i havien de fer quartos i portar lo cap a Guadassuar".

A més a més la història tingué tanta difusió que encara la reconeixem, amb alguna alteració, entre els fets profètics protagonitzats per l’agustinià frare Nicolás Canell (+1620), religiós llec del convent de Xàtiva i declarat venerable servent de Déu, el qual va visitar Guadassuar abans del cruel assassinat, segons recull el biògraf de l’orde agustinià Jayme Jordán (1712). Mireu com el nombre de fills s’apuja a set i el pobre serrador convertit en llaurador ara és un home ric.

“ Tuvo espíritu de profecía, con que revelava lo que estava por venir. En una ocasión, haziendo la limosna en el Lugar de Guadasuar, al dársela una devota muger le advirtió el semblante triste y le dixo: -Qué tiene, Padre Canell, que está tan triste? Y echando un sentido suspiro el siervo de Dios, la respondió: - Ha! Si supiera la desdicha que dentro de pocos días ha de suceder en aquella casa -señalándola con el dedo. –Qué sucederá Padre Canell? – replicó la muger, y el siervo del Señor, passando adelante, dixo: -Ya lo veréis, ya lo veréis. Era la casa de un Francés de nación, de los más ricos del Lugar, y sucedió, que de allí a breves días mató una noche el dueño de ella a su muger, y siete hijos que tenía, sin más causa que una diabólica tentación que le vino a la cabeça, fundada en algunos zelos indiscretos. Cometido el delito tan enorme, quiso el bárbaro hombre irse del Lugar, pero no lo consintió la Divina Providencia; porque aunque a su parecer avía caminado toda la noche, al amanecer se halló en las paredes del Lugar, sin poder apartarse de él, donde divulgado el caso por la mañana le prendió la Justicia, y confessando su delito le pagó con la vida, muriendo en el suplicio, para escarmiento de otros.”

Però, quina història ens conta la relació extreta del procés? Primer llegim que és un cas “sucedido en este Reyno de Valencia a 21 de octubre [1614], de un hombre que olvidado de Dios, y de su conciencia, cometió el más grande delito, y homicidio más extraordinario que cupo en humano entendimiento”.

El protagonista Pere-Pedro Canut era natural de Sales [Alta Savòia, Auvergne-Rhône-Alps, França], home “melancólico”, de família tan pobra que hagué d’emigrar a Espanya cap als 11 o 12 anys. Començà a treballar de serrador primer per Barcelona i després per València, i als 24 anys s’instal·là a Alzira on es va casar pobrament amb Esperança, filla de llauradors. Passat un temps traslladà el seu domicili a Guadassuar, “donde viviendo pacíficamente, y con gran quietud con su muger, huvo en ella en espacio de doze años cinco hijos, dos hombres, y tres mugeres, sin que en este espacio de tiempo se viesen entre ellos diferencias, ni riñas, por las quales se recelase lo que después sucedió.”

Segons diversos testimonis “le vehían, y hallavan muchas vezes solo, pensativo, y melancólico sobre manera; apartándose de toda conversación, y trato de otros hombres, como se solía tener...”; amb una vida tan dura, contínuament preocupat per la necessitat d’alimentar la seua família diàriament “determinó de matar a su muger..., halló un impedimento grandíssimo para su imaginación, que eran sus cinco hijos...; se resolvió de cometer el más horrendo delito que en pensamiento diabólico pudo caber: y fue matar por sus manos también a sus cinco hijos.”

Aquell dia després de sopar li va dir a la seua dona que se n’anara a dormir, que ja aniria ell després: “Y haziéndolo ella, él se apartó donde no fuese visto de sus hijos, ni de su muger, y apercibió una aguja de alpargatero muy aguda, y un cuchillo ancho muy amolado, que para este efecto tenía apercibido; y de allí a grande rato entró en el aposento donde estavan su muger, y tres hijos menores acostados en una cama, y en otra pequeña a parte los dos mayores, y llegándose a la cama de su muger hizo como quien se desnudava, y con esto aguardó ocasión que su muger se bolviese de espaldas; la qual como le vio entrar más tarde que otras vezes, porque era ya cerca de media noche, se bolvió assí a él sin osar hablalle palabra; y en bolviéndose de espaldas para dar la teta al hijo más pequeño, que era de edad de onze meses, sacó la aguja, y arremetiendo a su muger, le pasó el cuello con ella por tres partes: la qual girando dixo, ¡qué es esto, Iessús! Respondió él, agora lo veréys, dándole en el cuerpo muchas puñaladas, y sacando el cuchillo ancho le cortó la cabeça, aunque no del todo. La hija mayor, que era de edad de ocho años y meses, començó a dar gritos a su padre, diziéndole: qué era lo que hacía. Y él repitió, agora lo verás tu también: y arremetiendo a ella, la cogió de los cabellos lo que pudo, y con pecho más que de Demonio le dió de puñaladas, y agonizando la niña, antes que acabase le cortó la cabeça. Lo propio hizo con la que estava a su lado. Y bolviendo a la cama donde estava el cuerpo de su muger, llegó a los tres hijos, que estavan llenos de sangre de su madre, el más pequeño echado, y los dos mayorcitos sentados encima de la cama llorando, y les dio a todos de puñaladas, hasta que de todo punto espiraron. Ha confesado después en el suplicio, que con todas fueron las puñaladas que dio a su muger y hijos ciento y cinquenta, sin los golpes que fueron menester para las cabeças que quitó con un cuchillo no muy acomodado para ello.”

Va fugir i va arribar a Banyeres, i a la nit següent continuà fins a la ratlla de Castella. Desesperat i penedit del que havia fet retornà cap a Banyeres, on ja el buscava la justícia. El detingueren i ell confirmà qui era i què havia fet. Ràpidament va ser portat a València i presentat davant de la Reial Audiència per jutjar-lo. Allí va ser sentenciat i executat en novembre de 1614. En aquell temps la justícia havia de ser exemplar i, abans de ser executat, el condemnat havia de patir en aplicació del rescabalament del dolor i de la violència exercida sobre les víctimes.

 Fuele pues hecho el proceso, y constando assí por él, como por su confesión llana, ser el perpetrador del delito, le fue cerrado, y dada sentencia, de que desnudo, atado a un palo encima de un carro, fuese llevado por las calles de Valencia acostumbradas; por las quales fuese atenazado con todo rigor, y trahido a la Plaça de la Iglesia mayor, donde estava un tablado, le fuese quitada la mano derecha, y después fuese trahido al lugar del suplicio, donde fuese ahorcado, y esquartizado, y la cabeça llevada al lugar donde cometió tan grave, y atroz delito. Todo lo qual fue en él executado.”

Les forques de Tyburn, lloc d’execució dels criminals de Londres

El reu penedit acceptà la sentència, “que era muy contento pasar por ella, y que merecía muchíssimo más”.En el lugar donde le fue cortada la mano, dixo después de cortada, y casi del todo desmayado, con palabras mal formadas, que si querían cortalle la otra, que lo sufriría de buena gana.”

Va estar tancat dotze o tretze dies, sentenciat el dia 8 de novembre de 1614, i va morir als 38 anys; havia estat casat més de catorze. I acaba el relat així: “Tienen todos grande confiança que está gozando de Dios en la gloria, a la qual por su infinita misericordia sea tenido de llevarnos. Amén.”

J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar
Fonts consultades:

·       Jayme Jordán: Historia de la Provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños de nuestro gran padre San Agustín: compuesta de quatro Reynos, Valencia, Aragón, Cataluña, y las islas de Mallorca y Menorca: y dividida en quatro partes. Parte  1ª, tomo 2º. València, Imprenta de Antonio Bordazar, año 1712, p. 209.

·       Mossén Pere Joan Porcar: Coses evengudes en la ciutat i regne de València (Dietari 1589-1628. Selecció), a cura de Ferran Garcia Oliver. València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 118.
·       Mossén Pere Joan Porcar: Coses evengudes en la ciutat i regne de València (Dietari 1589-1629), a cura de Josep Lluís Lozano Lerma. València, PUV (Col·lecció Fonts Històriques Valencianes), 2012.

·       Biblioteca Reale di Torino. Raccolta Saluzzo, sig. 313/50: Relación verdadera de un espantoso, y atrocíssimo caso, que ha sucedido en el Reyno de Valencia, en un lugar llamado Guadasuar a veynte y uno de Octubre: Sacada de un Proceso, y autos authenticados con fe de Notarios”. Valencia, Felipe Mey [1614-1615].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada