LA UNIVERSITAT DE GUADASSUAR (1581): 437 aniversari d’autonomia municipal

Terme de la Universitat de Guadassuar (1582). A.M.G. Còpia de 1847

El 22 de desembre de 1581 Felip II signava a Lisboa el Reial Privilegi pel qual el lloc de Guadassuar deixava de ser un lloc o carrer d’Alzira i passava a constituir-se com una entitat administrativa pròpia i autònoma, amb el títol d’Universitat Reial, previ donatiu de 5.000 ducats al Reial Patrimoni. El creixement demogràfic (Guadassuar quintuplicarà la població al llarg del segle XVI i superarà el miler d’habitants), urbanístic i econòmic, gràcies a la morera i l’exportació o venda de seda, legal i moltes vegades fraudulenta, expliquen tota esta evolució. L’aparició d’una poderosa classe dirigent, d'una oligarquia local, impulsarà els canvis.

Guadassuar seguirà el mateix camí iniciat per Algemesí (títol d'universitat de 15 de desembre de 1574, amb 8.000 ducats de donatiu, síndic Bernat Guinovart) i Carcaixent (títol d'universitat d'11 de març de 1576, síndic Bernat Talens). Les tres poblacions, amb notable augment demogràfic i força econòmica, construiran les noves esglésies i obtindran el seu autogovern, com a entitats distintes i separades de la Vila Reial d’Alzira. 

Són processos costosos: per exemple Guadassuar començà el 1560 la construcció de la nau principal de l’església amb un cost de 5.000 lliures, el 1577-1578 continuà amb les façanes exteriors, sagristia i altres elements per 1.170 lliures, i el 1581 farà el donatiu de 5.000 ducats pel títol d’Universitat.  

Evidentment hi ha uns antecedents, unes queixes, per demanar la seua separació: es queixen sobretot d’indefensió per part de les autoritats d’Alzira davant de l’ús abusiu de les aigües de reg de la séquia de Carlet que fa l’Alcúdia; de problemes en les pastures comunals; de l’obligació d’assistir a certs actes religiosos a Alzira; dels deutes carregats sobre Guadassuar per les autoritats d’Alzira; de les contínues denúncies per les vendes i exportació de seda fraudulentes (principals propietaris de Guadassuar, entre ells el síndic Antoni Torres), etc. Ací tenim alguns exemples:

- 1556: Suplicació i recurs d’en Pere Fluvià, llaurador del lloc de Carcaixent, i d’en Benet Perales, llaurador de G., contra el Justícia de la Vila d’Alzira perquè els siguen anul·lades les penes imposades per pasturar els seus bestiars en les hortes d’aquells llocs.

 

- 1563: Procés de la vila d’Alzira contra els rectors, vicaris, llumeners de les esglésies dels llocs d’Algemesí, Guadaçuar, Albalat de Pardines i Pardines, Ternils, Carcaixent i Cogullada per raó de la no assistència a la processó que es feia en dita Vila, amb creu i capes, en el dia de la solemnitat del Corpus Christi. 

- 1564: Procés dels honorables Jaume Boyls i Lluís Boyls i molts altres llauradors del lloc de Guadaçuar (Mateu Vinyoles, Miquel Sentamans, Jeroni Osca, Francés Sentamans, Bertomeu Osca, Antoni Sentamans, Antoni Torres, Vicent Osca, Lluís Macià, Antoni Carbó), contra el noble i magnífic don Jaume d’Íxer, arrendador dels drets de Sa Majestat, i el Procurador Patrimonial de Sa Majestat. Declaració vendes de seda.

 - 1569: Procés del lloc de Guadaçuar contra la noble dona Àngela de Ribelles i de Castellví, senyora de la vila de l’Alcúdia i del lloc del Ressalany, per alterar la jurisdicció de la Vila d’Alzira en els seus termes, terres, aigües i drets, pertorbats pel sequier i veedors de la séquia dita de Carlet.

- 1575: Recurs. Procés dels Jurats de la Vila d’Alzira contra Jaume Anyó i altres veïns de G., per raó de deutes provinents dels llibres col·lectors de l’impost de la Peita.

- 1576: El síndic de Guadaçuar, Antoni Torres, es queixa davant de la Reial Audiència que fa sis anys del plet contra el lloc de l’Alcúdia sobre el repartiment de les aigües de la Séquia de Carlet, sense que actue el Justícia d’Alzira.

- 1576: Antoni Torres, síndic del lloc de G., es queixa que en el llarg plet entre el Justícia i Jurats de la Vila d’Alzira i don Giner de Perellós, sobre pagament d’un censal, s’havia decidir cobrar-lo de la peita de Guadassuar, que controlaven els d’Alzira.

El procediment per obtenir l’autogovern començava amb la presentació dels Capítols organitzatius de la nova Universitat (semblants als d’Algemesí i Carcaixent) i el lliurament d’un donatiu econòmic a la corona. 

El síndic de Guadassuar Antoni Torres va presentar els 34 capítols, que després el rei aprovava (= Plau a sa Majestat) o retocava. En resum, els 34 capítols presentats són els següents:

1.- Es crea una Universitat distinta i separada d’Alzira, amb govern, regiment i administració pròpia. Demanaven quatre Jurats però el rei en concedix tres, elegits en la vigília de Pentecosta pel Consell de la Universitat.

2.- Manté tots els privilegis, franqueses, llibertats, gràcies, immunitats i exempcions que els d’Alzira i, igualment, el Justícia i Jurats de Guadassuar podran concedir cartes de franquesa (exempció de càrregues o impostos).

3.- Els primers Jurats seran nomenats pel Batle General i, després, per elecció del Consell, els quals juraran el càrrec la vespra de Pentecosta davant el Batle local.

4.- Els Jurats seran competents en causes d’emprius (DNV. Dret d'aprofitament comunal d'alguns béns rústics, generalment pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble), cises (DNV. Impost que es cobrava sobre els comestibles i altres mercaderies, llevant una part del pes o de la mesura) i peites (DNV. Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial pels béns seents que es posseïen), etc. igual que en les altres Universitats. El rei limita la jurisdicció en emprius fins 300 sous, i solament en cises i peites. 

5.- Els Jurats podran obrir un Almodí o Cambra de forment i altres grans, obrir forn i posar preu, fer repartiment dels cereals i altres aliments entre els veïns i cobrar per mitjà de ministres. S’accepta però amb el nom de Cambra i no d’Almodí.

6.- Els Jurats podran fer nominació i elecció de Consellers. El rei aprova que vint-i-cinc persones integren el Consell General i nou, el Consell Particular.

7.- El Justícia, els Jurats i Consell poden tindre Casa per reunir-se el Consell, presidit pel Justícia o el seu lloctinent.

8.- Els Jurats, consultat el Consell i el Justícia o lloctinent, poden aprovar ordinacions, estatuts, etc. per al bon govern de la Universitat. El rei accepta amb la condició que no siguen contraris als Furs.

9.- Els Jurats abans de reunir el Consell, proposaran els temes a tractar i el que es propose al Consell General serà deliberat prèviament en el Consell Particular.

10.- També poden tenir un mercat setmanal, igual que la resta d’Universitats Reials.

11.- Els Jurats i Consell podran elegir els oficials necessaris, amb els salaris convinguts: Advocat, síndic, nunci, escrivà i col·lectors. El rei es reserva l’elecció de l’Escrivà del Consell i del Justícia.

12.- Els Jurats i Consell podran elegir cada any un Justícia, un Assessor o Lloctinent del Justícia i un Mostassaf (DNV. Funcionari municipal que tenia al seu càrrec vigilar i contrastar els pesos i les mesures, sancionar els infractors, comprovar la bona qualitat dels aliments i els seus preus, i vetlar per les obres fetes pels particulars en les seues cases).

13.- També podran imposar taxes per pagar els deutes i avituallar la universitat. El rei concedix el capítol, però no poden imposar cises sense permís reial ni carregar censals sense permís del Batle General del Regne de València.

14.- La duració del càrrec de Jurats serà anual i un mes després d’acabat el seu ofici donaran compte als nous Jurats. El rei accepta però els diners els guardarà el Clavari (DNV.  Persona que té al seu càrrec la custòdia de les claus d'un lloc, caixa), que donarà compte als Jurats.

15.- El rei nomenarà un Batle local, que prendrà jurament al Justícia, Mostassaf i lloctinents. Nomenarà els Jurats, Justícia, Mostassaf i lloctinents com és costum en les Universitats Reials.

16.- Els termes generals d’Alzira i Guadassuar continuaran comuns per a tots els seus veïns, per a empriuar, pasturar, portar sal de les salines, anar als rius i a la mar pels seus camins, veredes, com és costum.

17.- D’ara en avant els censals, càrrecs, cises, etc. d’Alzira i Guadassuar queden separats.

18.- Totes les peites i drets que pagaven els veïns de Guadassuar per les seues cases, terres, heretats i possessions seran de la Universitat de Guadassuar. El rei accepta però matisa que les cises només es podran imposar sobre les mercaderies.

19.- Els veïns de Guadassuar respondran dels censals i altres imposicions de la Vila d’Alzira segons el repartiment proporcional que els corresponga.

20.- La taxació i compartiment dels censals i altres imposicions serà feta pel Batle General de València, pel seu assessor i per l’Advocat Fiscal, sense pagar cap salari.

21.- El dit compte i examen es farà prèvia consulta dels Síndics d’Alzira i Guadassuar, que seran oïts i nomenaran un expert per cada part per revisar els comptes.

22.- El Batle General, una vegada revisats els comptes fets pels Síndics, farà la compartició amb igualtat.

23.- El Batle General, en cas de discòrdia, resoldrà amb justícia.

24.- El Justícia de Guadassuar i el seu lloctinent exerciran la jurisdicció civil en primera instància. En la segona, es guardarà allò establit en els Furs.

25.- El Justícia d’Alzira i el de Guadassuar actuaran dins dels seus límits propis.

26.- Les apel·lació, recursos, etc. es faran davant dels respectius Justícies de Guadassuar o d’Alzira. Solament es podrà apel·lar, recórrer, etc. davant d’un jutge en les causes de més de 50 lliures o davant del Governador o altres oficials reials de València.

27.- El Justícia de Guadassuar i el seu lloctinent tindran jurisdicció criminal entre els veïns de Guadassuar i persones que delinquiran en el seu terme fins a la mutilació de membres (Jurisdicció alfonsina). En els casos de mort natural, mutilació de membres i altres es recorrerà al Justícia d’Alzira.

28.- Demanen que el Justícia de Guadassuar i lloctinent puguen tractar tots els casos criminals per evitar la ingerència del Justícia d’Alzira, que comprenguen la pena de fracció de presó, de galeres, de desterro temporal o perpetu, d’assots greus i si convindrà turmentar a qualsevol delinqüent... El rei només els concedix la jurisdicció alfonsina del capítol 27.

29.- Totes les penes o calònies pecuniàries imposades als delinqüents seran aplicades al fisc reial o perdonades pel Justícia de Guadassuar, sense intervenció del Justícia d’Alzira. El rei manifesta que solament s’aplicarà el que es diu al fur del rei Alfons i al fur del rei Martí.

30.- Quan el Justícia d’Alzira condemne o aplique composicions econòmiques per delictes comesos en els límits de Guadassuar, en casos de mort natural o mutilació de membres, les dites penes pecuniàries seran compartides entre els Justícies d’Alzira i de  Guadassuar, segons el fur alfonsí.

31.- El Lloctinent de Justícia de Guadassuar estarà subordinat al Justícia.

32.- El Justícia de Guadassuar podrà  tenir presó i nomenar carceller per a custodiar les persones empresonades per deutes civils o criminals.

33.- El Justícia de Guadassuar podrà nomenar missatges i ministres i podrà erigir costell  (DNV. Columna on s'exposaven els reus condemnats a la vergonya pública) per a punir i castigar els delinqüents.

34.- La jurisdicció civil i criminal del Justícia i el seu lloctinent s’estén per tot el terme de Guadassuar, començant des de les cases de Guadassuar fins al molló entre Algemesí i Guadassuar fins al riu i al terme de l’Alcúdia, seguint la mollonera del Realenc, fins a tornar al mateix molló d’Alginet = “Plau a Sa Magestat concedir-los lo exercisi de la jurisdicció, en los precedents capítols concedida, dins lo lloch, en lo terme y part de térmens que aprés seran senyalats per sa Magestat, o per son llochtinent general y Real Audiència de València, als quals sa Magestat acomet.”

Una vegada adquirida la nova condició administrativa es posava en marxa tota l’estructura pròpia: nomenament dels Jurats, del Justícia, del Batle, del Mostassaf... Calia una casa del Consell, construir la Cambra de Forment i altres cereals (actual Biblioteca), obrir una carnisseria, organitzar el mercat setmanal els dijous, etc.

També s'havia de delimitar el nou terme municipal, per la qual cosa es va procedir l’any 1582 a mollonar el terme. Va actuar com a síndic procurador de Guadassuar el notari Jeroni Ferri i com a expert Alonso Just, obrer de Vila, Es diu que el lloc de Guadassuar tenia 196 cases, “habitat y poblat de llauradors e hòmens que treballen en lo exercisi de agricultura”.

Conservem una còpia del primitiu terme de la Universitat feta l’any 1847 (“Mapa del terme comú de Guadasuar y Alcira segons consta dels antecedens de Bernat Genís y Just de Alcira”). Allí podem llegir que la delimitació del terme es va fer per fases: El doctor Vicent Vidal mollonà la part de llevant (est) l’any 1582, el 1596 el magnífic Vicent Vives mollonà la part de migdia (sud) i el 1628 el doctor Cristòfol Cardona a ponent i tramuntana (oest i nord). El terme seria modificat de nou el 1731 quan Guadassuar adquirisca el títol de Vila.

El jurament dels càrrecs tenia lloc la vespra de la Pentecosta i deu dies després presidien la processó del Corpus, la principal festa dels municipis valencians, amb gran esplendor i manifestació del poder municipal, a més del religiós.

Les dades que tenim sobre els càrrecs de l’època foral són les següents:

BATLES DE GUADASSUAR (representants del Reial Patrimoni, nomenament reial)

Antoni Torres (1582 a 1586, 5 anys)

Jaume Torres, fill i hereu d’Antoni Torres, “que morí” (1587)

Nicolau Climent (1588-1597, 32 anys)

Batiste Ximeno (1598, durant la suspensió de Nicolau Climent)

Nicolau Climent (1600-1621, 22 anys)

Joan Ximeno Tarragona (1622-1630, 9 anys)

Pere Joan Ximeno (1631-1634, 4 anys)

Agostí Ximeno Tarragona (1635-1639, 5 anys)

Josep Ximeno (1640-1662, 23 anys, renuncia per estar impedit)

Vicent Ximeno, nebot de l’anterior (1663-1684, 22 anys )

Pere Barberà (1685-1703, 19 anys)

JURATS EN CAP

1595: Jeroni Boïls                                                                 
1596-1597: Damià Climent.                                             

1631: Gaspar Boïls

JURATS 1582:

Jaume Ximeno, Miquel Sentamans, Lluís Montalbà

JURATS 1591:

Joan Ximeno, Lluís Vallcebre i Joan Cordovés

ESCRIVANIA DEL CONSELL (nomenament reial)

1601-1608: Jeroni Ferri, notari de Guadassuar (arrendada al notari Jaume Llopis)

1608-1620: Domingo (o Miquel) Gamieta, d’Algemesí, notari de Carcaixent (escrivania arrendada al notari Jaume Llopis per 10 lliures anuals)

1620-1636: Jaume Llopis, notari de Guadassuar

ALTRES CÀRRECS:

ANYS	JUSTÍCIA	LLOCTINENT	MUSTAÇAF
1582	Pere Ximeno		Miquel Sentamans
1583	Jaume Anyó		Bertomeu Carbó
1584	Miquel Hieroni Sentamans		Hieroni Boïls
1585	Lluís Montalvà		---
1586	Jaume Osca		Joan Ximeno
1587	Miquel Sentamans		Lluís Perales
1588	Cosme Ximeno		Pere Ximeno
1589	Pere Carbó		---
1590	Johan Sans		Damià Climent
1591	Lluís Montalvà		---
1592	Francés Pals		Lluís Climent
1593	Hyeroni Boïls		Antoni Sentamans
1594	Jaume Osca		Hyeroni Roig
1595	Jaume Ferrando		Vicent Anyó
1596	Lluís Boyls		Batiste Savall
1597	Pere Montalvà		Pere Ferrandis
1598	Antoni Sentamans		Miquel Sentamans
1600	Vicent Boyls	Joan Hyeroni Boyls	Francesc Pals
1601	Hyeroni Boyls	Hyeroni Montalbà	Bernat Montalbà
1602	Damià Climent	Jaume Climent	Miquel Ferrer
1603	Jaume Ximeno	Joan Ximeno	Jaume Osca
1604	Pere Carbó		Lluís Balsebre
1605	Cosme Anyó		Jaume Torres
1606	Hieroni Osca	Joan Osca	Gaspar Boïls
1607	Cosme Anyó	Pere Anyó	Jaume Ferrando
1608	Vicent Montalbà		Joan Roig
1609	Vicent Ximeno		Cosme Anyó
1610	Jaume Roig	Jaume Ferrando	Joan Roig
1611	Miquel Barberà		Jaume Ximeno
1612	Vicent Montalbà de Pere	Pere Montalbà	Joan Boyls
1613	Jaume Ferrando		Joan Boyls
1614	Gaspar Bohils	Jaume Boyls	Miquel Sentamans
1615	Antoni Torres	Vicent Torres	Lluís Boyls
1616	Vicent Ximeno	Pere Sentamans	Miquel Gibert
1617	Pere Sentamans	Joan Cordovés	Vicent Montalbà
1618	Pere Sentamans	Antoni Sentamans	Joan Boïls
1619	Vicent Perales	Antoni Osca	Vicent Ximeno
1620	Antoni Torres	Vicent Torres	Joan Roig
1621	Miquel Ximeno	Antoni Osca	Cosme Anyó
1623	Geroni Osca	Jaume Boïls	Vicent Ximeno
1624	Geroni Osca – Gaspar Boïls- Geroni Montalbà	Josep Montalbà	Joan Roig
1625	Pere Anyó	Cosme Anyó	Miquel Ximeno
1626	Pere Sentamans	Francés Sentamans	Pere Montalbà
1627	Jaume Boïls	Francés Boïls	Vicent Perales
1628	Agustí Ximeno	Antoni Torres	Antoni Torres
1629	Miquel Ximeno	Francés Jornet	Pere Montalbà
1630	Pere Vicent Perales	Vicent Roig	Gaspar Boïls
1631	Jaume Ynoges	Martí Ynoges	Pere Anyó
1632	Vicent Ximeno	Agostí Ximeno	Miquel Ximeno
1633	Miquel Ximeno	Miquel Ximeno, menor	Geroni Osca
1634	Gaspar Boïls	Juame Ynoges	Pere Vicent Perales
1635	Pere Montalbà	Joan Montalbà	Josep Montalbà
1636	Bernat Barberà	Geroni Osca	Jaume Inoges
1637	Andreu Hervàs	Vicent Jornet	Joan Montalbà
1638	Domingo Anyó	Joan Anyó	Joan Cordovés
1639	Francés Boïls	Miquel Ximeno	Pere Montalbà
1640	Joan Ferrer	Antoni Alòs	Antoni Torres
1641	Lluís Climent	Joan Monyós	Miquel Ximeno
1642	Joan Montalbà	Antoni Torres	Andreu Perales
1643	Antoni Alòs	Jaume Montalbà	Bautista Montalbà
1644	Agostí Ynoges	Joan Cordovés	Vicent Jornet
1645	Cosme Llopis	Joan Jornet	Joan Ferrer
1646	Valero Montalbà	Lluís Montalbà	Pere Vicent Perales
1647	Vicent Perales	Pere Vicent Perales	Bautista Montalbà
1648	Andreu Ervàs	Batiste Ervàs	Joan Colomina
1649	Vicent Jornet	Josep Jornet	Vicent Perales
1650	Lluís Montalbà	Valero Montalbà	Vicent Roig
1651	Antoni Osca	Pere Joan Osca	Agustí Ximeno
1652	Vicent Montalbà de Pere	Pere Montalbà	Agostí Ynoges
1653	Joan Ferrer	Pere Joan Ferrandis	Joan Montalbà
1654	Agustí Ynoges	Vicent Belsa	Vicent Perales
1655	Vicent Belsa	Batiste Belsa	Andreu Mas
1656	Joan Montalbà	Miquel Montalbà	Vicent Jornet
1657	Andreu Ervàs	Gaspar Rita	Antoni Osca
1658	Francés Sentamans	Francés Laguia	Pere Joan Ferrandis
1659	Joan Montalbà	Antoni Montalbà	Vicent Perales
1660	Antoni Osca	Pere Joan Osca	Gaspar Rita
1661	Batiste Belsa	Vicent Belsa	Vicent Tosca
1662	Juseph Montalbà	Vicent Hosca	Andreu Ervàs
1663	Geroni Barberà	Pere Barberà	Gaspar Rita
1664	Batiste Belsa	Vicent Belsa	Vicent Osca
1665	Pere Barberà	Agostí Barberà	Andreu Hervàs
1666	Antoni Osca	Pere Joan Osca	Lluís Montalbà
1667	Joan Anyó	Domingo Anyó	Pere Barberà
1668	Pere Barberà	Geroni Barberà	Andreu Ervàs
1669	Theodoro Lucas	Andreu Hervàs	Antoni Osca
1670	Francés Boïls	Antoni Osca	Vicent Belsa
1672	Jaume Magraner	Juseph Fuster	Evaristo Boïls
1673	Evaristo Boïls	Juseph Anyó	Theodoro Mas
1674	Gerardo Figueres	Vicent Perales	Joan Anyó
1680	Pere Barberà	Geroni Barberà	Lluís Clérigues
1681	Juseph Fuster	Lluís Boïls	Melchor Boyls
1682	Vicent Montalbà	Batiste Montalbà	Antoni Alòs
1683	Juseph Ortells	Vicent Hosca de Vicent	Vicent Perales
1684	Vicent Montalbà
1687			Agustí Alòs

(Font: Elaboració pròpia) .

Nota. Les definicions entre parèntesi pertanyen al Diccionari Normatiu Valencià).
                              
J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar