dimecres, 18 de març del 2020

MALNOMS DE GUADASSUAR


Ponència presentada a la VI Jornada d'Onomàstica Alzira 2012, publicada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en Actes de la VI Jornada d'Onomàstica Alzira 2012, València, 2013, pp. 65-90. 


Introducció

Guadassuar, municipi valencià de la Ribera del Xúquer de 6.101 habitants (INE, cens 2011), tot i la transformació experimentada per la societat rural valenciana durant l’última part del segle XX cap a un tipus de societat més urbà i uniforme, conserva molts trets definitoris de la seua personalitat com a poble. Entre altres ha sabut mantindre les tradicionals festes d’hivern, al voltant del patró sant Vicent Màrtir (cavalcada de la Repartició de la Carn, porrat i fira...), i d’estiu, després de la festa de sant Roc (participativa i viva setmana de Danses...), així com també el costum d’usar malnoms per tal de distingir certs individus o famílies.

En les últimes dècades ha rebut una important aportació demogràfica procedent dels pobles veïns i d’altres països, en especial un grup de famílies d’Ucraïna, que en general s’ha integrat socialment i lingüísticament bastant bé. No obstant això, la superfície del poble encara permet el reconeixement mutu dels seus habitants i el manteniment del sistema habitual de designació que coneixem com a malnoms. Tot assenyalava a finals del segle XX una progressiva desaparició d’aquest tradicional i efectiu mètode d’identificació i individualització, però el sistema encara continua en ús i es renova constantment sense grans pèrdues. No cal dir que els malnoms són útils per a l’estudi de la psicologia social, de la creativitat humana i de la història de la llengua [1]. 

A la Ribera, els guadassuarencs, que en alguns indrets també han rebut el gentilici col·loquial de vorassuarencs (derivació d’un deformat Vassuar o Vorassuar, per reduccions de les velars [2]), són anomenats carabassots, apel·latiu que la gent de Guadassuar accepta de bon grat [3]. Possiblement això provinga del fet de ser  productors de carabasses en altres temps, ser cabuts o tossuts o, tal vegada, siga un mot despectiu usat pels pobles veïns per referir-se a “persones curtes d’enteniment” [4].

El recull aportat ascendeix a uns 780 malnoms, reunits durant molt de temps a partir del coneixement directe de la gent del poble, de la consulta amb persones majors i de diversos llistats escolars o treballs locals [5].
           
Malnoms històrics

Des de l’època medieval trobem l’ús d’algun element per distingir persones amb el mateix nom i cognom, com puga ser la distinció “major/menor” o el qualificatiu “pobil/pobila” que localitzem als registres fiscals. Però, altres vegades s’afegeix el renom especial que l’identifica en la comunitat, en especial aquells relatius a un ofici singular, etc., que en els textos notarials se sol indicar amb un alias.

Per exemple, de Guadassuar trobem mostres en la documentació administrativa i notarial, com els següents:
Any 1428: Pere Arnau, texidor;... Pere Salses, papalló [6].
-  Any 1572: Castell, lo moliner [7].
-  Any 1602: Bernat texidor;... lo portugués [8].
-  Any 1638: Joan Roig lo povil; Vicenta Osca povila; Visent lo sastre [9].

Any 1471: “... e En Bernat Català, alias Roch perayre,...” [10].
- Any 1510: “Ad presentacionem Andree Garrigues, alias Galliçans, vicini dicti loci, tan nomine proprio quam etiam ut donatarii Joannis Garrigues, alias Galliçans, eius fratris, patroni” [11].
- Any 1568: “... Petro Magraner, agricultori dicte Ville Alcudie habitatori, alias nominato lo Príncep...” [12].
-  Any 1577: “Jaume Jornet, llaurador, fill de Jaume, alias de l’ort...” [13].

A l’únic Quinque Libri[14] conservat de la parròquia de Guadassuar de l’època foral, localitzem un interessant recull de malnoms d’aquell temps:

  • Jeroni Osca, de Jaume de defront; Pere Jornet de l'hort; Jaume Ximeno de la morera; Jeroni Osca de la reixa; Pere Ximeno de Tarragona; Joan Ximeno de Tarragona [15]; Miquel Boïls lo capità; Pere Hosca lo hereu; Pere Ximeno lo nafrat; Joan Roig lo pobil; Jeroni Roig lo príncep; Pere Sentamans lo ric [16].
En el cas de Miquel Boïls sempre rep el sobrenom del capità [17]; possiblement fóra un descendent de Lluís Boïls, un dels exceptuats del perdó general, concedit per Germana de Foix el 1524, després de les Germanies.

En definitiva, encara que en les fonts escrites els malnoms no solen aparéixer en gran quantitat, els exemples els podem allargar fins al segle XX en tota classe de textos i d’àmbits d’ús, com en els següents casos dels àmbits judicials i privats:

  • Bàndol de 14 de juny de 1696:  “[…] dits Pere Cortés y Vicent Ferrer, dit lo Torrentí, fent-se caps de quadrilles, [h]an anat aumentant lo número de aquadrillats; y ab aquells, ab notable escàndel, [h]an divagat y divaguen per diferents viles y llochs del present Regne, en forma y trache de bandits y quadrilla, perpetrant delictes enormíssims […]. Formen part de la quadrilla Jaume Català, dit lo Catalanet, de Guadaçuar; […], Luys Quesada, de Alacant, que vivia a Polinyà; Bernat Periz de Carlet; y Atanaci Gomes, de Alberich […], los quals […] han perpetrat diferents delictes, per los quals són denunciats, y van continuant en la divagació y en perpetrar enormitats” [18].
  •  Llibret de memòries personals, segle XIX:

  1. "Gacetilla 13: En 5 de Junio del año 1875. Se echó el tuerto del Carletí dos tiros de pistola a su mujer y la mató (siendo mujer de bien).
  2. Gacetilla 15: En 7 de Febrero del año 1876. Volcó un carro de la villa de Carlet, en este término de Guadasuar, dentro de la acequia del Molino de la Ermita, frente al tejar de Montoliu, y murieron padre e hijo, llamado de mal nombre Bachoca; esto se calcula que fue por hombres que se vengaron. Según informes, eran buenos hombres y fueron enterrados con música en esta villa de Guadasuar, con un gran acompañamiento de su pueblo de Carlet, y también de esta villa.
  3. Gacetilla 22: En 23 de Abril del año 1878. Murió de desgracia con el carro Vicente Clari, hijo delTragante.
  4. Gacetilla 3: ... en la parte que tengo comprada del campo de Coll Tort ...” [19].
  • Demandes de judici verbal del Jutjat de Guadassuar:
- 6-juliol-1877: José Llopis Tarín, (a) Longinos, de 36 años, casado, labrador...
- 14-desembre-1880: ... para cubrir unas naranjas por orden de Pascual Valero y García, (a) el Carletí, ...
4-juliol-1881: ... del campo de Bautista Quilis, (a) Chipó, ...
26-juliol-1881: ...han encontrado a José Castañy e Ybiza, (a) Matabroses, ...
-15-desembre-1881: ... Vicente, (a) Cudol  de Benimodo, ...
- 29-octubre-1885: Francisca Pérez Botella, viuda, de 63 años, natural de Millares, ... habitante en casa de Bernardo Vanaclocha, (a) Quitorra, en la partida de la Anguilera, contra Javier Ortega Estarlich, labrador, casado, de 50 años, ... marido de Teresa Roig Mateu, de 54 años, (a) la Riola, por haberse presentado ésta en casa de la primera con una pistola y haberle dicho “puta, te voy a matar”, y cuando la primera le dijo “Teresa, qué vas [a] hacer”, la segunda le torció la mano, torciéndole un dedo...” [20].

Finalment, hem de referir-nos a les dones, en concret al grup que formen les viudes, que solien adoptar feminitzat el cognom del marit com a element distintiu i identificador de forma bastant general:

Any 1433: Na Gizberta, Na Montalbana, Na Terzera [21].
Any 1510: Na Ervasa, viuda [22].
Any 1572: Na Sansa, Na Maciana, Na Balsebra, Na Navarra, Na Verdeja, N’Osquera [23].
Any 1602: viuda Na Hervasa, viuda Na Jorneta, viuda Na Llopa, viuda Na.Squera, viuda Na Renarda, viuda Na Roya, viuda Na Sansa, viuda Na Ximena [24].
Any 1638: viuda na Barberana, viuda Na Crestalva, viuda Na Llòpisa, viuda Na Lluca, viuda Na Monreala, viuda Na Renarda [25].

[1] Emili Casanova: “Sobre els malnoms d’Agullent”, en Xé Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (1r d’Onomàstica Valenciana). València, UV, 1986.
[2] Com també un Huadaçuar documentat al segle XVI en el Quinque Libri parroquial.
[3] M. Sanchis Guarner: Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV (Obra completa, vol. 5). València, 3i4, 1983.
[4] Joaquim Martí Mestre: Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX). València, PUV (Biblioteca lingüística catalana, 29), 2006.
[5] Enquestes a S.M.B. (1923-2009), M.R.C.(1926-2012), etc.; treballs d’Encarna Añó Lafarga i Maruja Boïls (Malnoms de Guadassuar), Pepa Vanaclocha Montañana (Els malnoms de vegades són més que noms...), Enric Roig Vanaclocha (Carrer dels malnoms), Josep Martínez Vidal (De proposta a realitat), Andrea Tortosa Jornet i Sandra Doménech Vivó (En el meu poble hi ha malnoms de persones....) i de Betlem Fito Gregori (Carabassots i una mica més, en Programa de Festes, 2009).
[6] A.M.A. Libre de la Col·lecta de la Peyta de fora la Vila (1428), sig. 230/4.
[7] A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.893. Morabatí 1572.
[8] A.R.V. Mestre Racional, 10.897. Morabatí 1602.
[9] A.R.V. Varia, llibre núm. 172. Morabatí 1638.
[10] A.P.P.V. Notari Jaume Tamargo, núm. 24.200.
[11] A.D.V. Sec. I. Fondo III, Llibre Índex de Col·lacions, 1503-1536, sig. 143/1.
[12] A.P.P.V. Notari Miquel Jeroni Climent, núm. 24.576.
[13] A.P.P.V. Notari Joan Josep Portell, núm. 24.586-24.587.
[14] A.P.G. Quinque libri. Llibre de Batejos, Confirmats i Matrimonis, 1592-1612.
[15] Es refereix a l’alqueria de Tarragona, actual partida d’Oliver del terme de Guadassuar.
[16] Actualment una part de la família Sentamans té el malnom de poma el ric.
[17] En un bateig de 1065 llegim:”... Catalina Boyls, donzella, filla de Miquel Boyls, dit lo capità.” I en una confirmació de 1608: “compares Miquel Boïls, capità, ...”
[18] Reproduït per Sebastià García Martínez (1991): Valencia bajo Carlos II. Bandolerismo, reivindicaciones agrarias y servicios a la monarquía. Ajuntament de Villena, p. 164.
[19] José Marqués Oliver: Gacetillas desde el año 1868 en adelante o sucesos del tiempo discurriente, y Notas curiosas: Apuntes que principian en 1906 (Textos inèdits).
[20] A.M.G. Jutjat. Demandes de juí verbal.
[21] A.R.V. Varia, llibre núm. 195. Morabatí de Guadassuar, Montortal, el Toro, Algemesí, etc. (1433).

[22] A.R.V. Reial Cancelleria, núm 514-ter. Manifest de cases i bestiar (Corts de Montsó, 1510).
[23] A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.893. Morabatí 1572.
[24] A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.897. Morabatí 1602.
[25] A.R.V. Varia, llibre núm. 172. Morabatí 1638.


Malnoms de Guadassuar i classificació

En aquest recull reunim gran part dels malnoms utilitzats pel veïnat des de finals del segle XIX, com a mínim, fins al present. Una part de malnoms desapareix amb l’individu que el porta, quan es tracta d’un apel·latiu exclusiu, però la major part perduren, s’hereten i són coneguts per un parell de generacions com a mínim. En el cas de convertir-se en nom de família, la seua pervivència s’allarga en el temps. 

Per a l’estudi dels malnoms és convenient aplicar una classificació logicosemàntica, que en facilita l’agrupament en diferents àrees significatives, que trobem, més o menys, repetides en la majoria de pobles.

1.- Malnoms procedents de topònims (gentilicis, toponímia urbana i rural)
2.- Malnoms procedents de noms i cognoms
2.1. De noms
2.2. De cognoms
3.- Malnoms descriptius
3.1. Ocupació professional
3.2. Característiques físiques i morals
3.3. Malnoms propis d’un subjecte (anècdotes, fets puntuals, fets de paraula, manies...)
3.4. Comparacions amb personatges coneguts
3.5 Situació familiar de l’individu
3.6 Relació de l'individu amb els colors
3.7 Relació de l'individu amb els menjars
4.- Malnoms que identifiquen les persones amb vegetals i animals
5.- Malnoms derivats d'objectes inanimats
5.1 Instruments musicals
5.2 Objectes diversos
6.- Malnoms amb significat indeterminat

Cal assenyalar, per últim, que no estan recollits, com és obvi, tots els malnoms que s’han creat; a més, certes fronteres són molt difícils de fixar, per exemple en els cas de malnoms procedents de cognoms. Però, tanmateix, les proporcions entre els diversos grups són prou significatives. 

1.- Malnoms procedents de topònims (gentilicis, toponímia urbana i rural) (59)
Alzirenya, l’
Americà, l’
Andalús, l’
Antellanes, les
Antellera, l’
Auia, de l’26
Beneixama
Beneixida
Botiga Nova, de la27
Botiguetes, les
Cabanes
Calabrés, el
Calç, de la
Canari, el
Cano, del28
Caravaca
Carletí, el
Casa blanca, de la29
Casapedres,les30
Catalana, la
Catarroja
Comenque/Comenge, de31
Cono, del32
Cordovesa, la
Cullerot, -s
Forn, del
Fornet, del
Francés, -a
Gallinar/Galliner, del
Guano, del33
Hostal, de l’34
Madrilenyo, -a
Madriles
Malaguenya, la
Manyo, -a
Maranyenteros, -es
Marjalera, -es
Mata, de la35
Molí Pinet, del
Montortalero, el
Natzaro/Natzaret36
Navaixes
Navarrasino, el
Olives, de les37
Palaciet, del38
Pedreguer, -s
Peix, del39
Perelló
Piles
Poalets, dels40
Riolero, el
Roba, de la41
Roncalero, -a
Tales
Torisano, -a
Toueros/toeros, -es
Xella
Xurra, la


26 Per viure en la casa que tenia el dipòsit d’aigua potable del poble.
27 Obriren una botiga a la Placeta del Mercat.
28 Per viure a la Casa del Cano.
29 Perquè la casa era blanca.
30 Per viure al costat de la Casa de la Pedra, actual Biblioteca Municipal.
31 Per viure, en l’horta, a la Casa Comenge.
32 Venien begudes (vi, aiguardents, etc.) (carrer d’Alzira).
33 Tenien un magatzem d’adobs i guanos (carrer Quevedo)..
34 Tenien l’hostal del carrer Colom.
35 Per viure al molí de la Mata.
36 Procedia del poble de Natzaret.
37 Per viure a la fàbrica de les olives (carrer Canonge Barberà).
38 Per viure en la casa anomenada així (carrer de l’Ermita).
39 Per tindre botiga de peix a la Placeta del Mercat.
40 Per haver viscut al Motor dels Poalets.
41 Per tindre botiga de roba (carrer del mestre Cuevas).

2.- Malnoms procedents de noms i cognoms
           
2.1. De noms (81)

Adolfes, les
Anricot
Bernaets, els
Bernarda, -es
Blais, els
Brunos, els
Carmeletes, les
Catalino
Cecília, la tia
Ceferinos, -es
Cèsares, les
Clàudia, -os
Colau, -a42
Davites, les
Decoroso, -es
Diegues, les
Fabianes, les
Facundo, -a
Felipot, -a
Gabi, -s43
Generoses, les
Gilet, el
Gilo, -a
Gori44
Gostinot, -a
Gueda, la45
Guiatano46
Innocències, les
Ismaeles, les
Jaumot, -a
Jesuset
Jesusos, -es
Jordietes, les
José-Xufa
Juano, -a
Leandra
Liberios, els
Llorences, les
Llúcia, -os
Lucínies, les
Malaena, -es
Marino, -a
Mariol, -a
Martines, les
Mateuet
Melchor, -es
Meregildos, els47
Merenciano, -a48
Micalets, els
Miguela, la
Mingo, -a
Mingololi, -s49
Mingomaio, -s
Narcisos, els
Nardiques, les
Natàlia
Natis, les
Pantaleón
Pasqualeta
Pasqualot
Paulets, els
Pere
Peret
Pola50
Polònies, les
Purito51
Quica52
Quicaco
Rafaeles, les
Ramunda, la53
Ricardet/Ricardete
Roquet, -a
Rosalea
Sidoro
Simeons, els
Soret, -s54
Tano/Tanet55
Tomasa, -es
Tomaseta, -es
Víctors, els
Xoxima, -es56

42 Hipocorístic de Nicolau.
43.Hipocorístic de Gabriel.
44 Hipocorístic de Gabriel.
45 D’Àgueda.
46 Deformació popular de Cayetano-Gaietà.
47 Deformació d’Hermenegildo.
48 Deformació d’Emerenciano.
49 Aglutinació de Domingo de l’oli.
50 Hipocorístic d’Apol·lònia.
51 Sa mare era donya Pura, la mestra, i a la filla l’anomenaren Purita i al germà, Purito.
52 Hipocorístic de Francisca.
53 Deformació de Ramon, nom del besavi.
54 Hipocorístic de Salvador.
55 Hipocorístic aplicat als fills de Cayetano.
56 Aglutinació de So, contracció dialectal de senyora, i el nom Xima.

2.2. De cognoms (38)

Bataller
Bató, -na
Belloca, -es
Boïlets, el tio57
Canut
Casanina, la58
Castanyo, -s59
Cebolles, les
Celdes, les
Cerverona, la
Clari
Colomera, la
Cuqui60
Eiximenos, els61
Gabaldona, la
Galana, la
Godall
Gras
Lledona, la
Macipa, la
Magí/Matxí
Maravilla, -es
Marquesos, els
Montoliua, -es
Mut
Oliveres, les
Palau
Palses, les
Penya62
Petit, -a
Piqueros, els
Pujola, la
Pujolet
Quintanes
Quitoscoms63
Romaguera
Toldrano
Xàfer


57 Home centenari, molt conegut al poble. Diminutiu de Boïls.
58 Femení de Casaní.
59 Derivat del cognom Castany.
60 Diminutiu de Cucarella.
61 Derivat del cognom Gimeno, que recorda l’antic Ximeno.
62 En realitat el seu cognom és Lapeña.
63 Fusió de l’hipocorístic Quito i el cognom Escoms.

3.- Malnoms descriptius

3.1. Ocupació professional (88)

En general, excepte en els castellanitzats, la majoria són oficis antics o tradicionals, relacionats amb el món agrícola o ramader, com en altres llocs.


Abanderado, l’64
Abogat, l’
Afaitagats65
Alcalde de pot, l’
Alcalde llaganya, l’
Alcalde matxet, l’
Apotecaris, els
Arbolari, l’
Arrosseros, els66
Aviador, l’67
Basurero, el
Botifarrera, la
Cabrero, el
Cairero, el
Calceteres, les
Calero, -a
Caminero, el
Carboner, el
Carnisser, -a
Carrero, -a
Carretera68
Cartero, el
Cementeriero, -a
Civilera, la69
Coeter, el
Corretger, el
Ermitano/Ermintanyo, l’
Escolà, l’
Espardenyer, l’
Esportinera, l’
Ferraor, -a
Ferrera, la
Fideuer, el
Flare, el
Foguerer, -a
Formatgera, la
Forneret, el
Forners, els
Fusters, els
Granerer, -a
Graneros, els
Hostaler, -s
Jutge, el
Lejiero, -a70
Maestrico, el
Maestro, el
Maquiniste, el
Mariner, el
Mecànic, el
Meleros, els
Mesuraor, el
Mitgero, -a
Molinero, -a
Monesillo, el71
Olier, l’
Ordenari, l’
Ous, dels
Peixcater, el
Perolero, -a
Persiana
Pianiste, -a
Pintora, la
Platero, -a
Porcater, -a
Portacreua, -es72
Potecaris, els
Puntilleta73
Randero, el
Ratero, el
Retor, el
Retorets, els
Revenaors, els74
Sabater, el
Sabatereta, la
Sardinera, la
Sargento, -s
Sastre, -a
Segonero, -a
Sifoner, el
Sotarraores, les
Sucrer, el
Teuler, el
Tintorer, -s
Vaquero, el
Verdulera, la
Veterinari, el
Vicari, el
Vidrier, el


64 Abanderat de la Banda de Música.
65 Per tindre l’ofici de barber.
66 Son pare va administrar el sindicat arrosser.
67 Va ser aviador durant la guerra i se li quedà com a malnom.
68 Per dedicar-se a fer carreteres.
69 Per ser familiar d’un guàrdia civil.
70 Per dedicar-se a vendre “lejía”, ja en castellà.
71 Escolanet.
72 Algun avantpassat devia portar la creu a les processons.
73 Per vendre randes, però ja en castellà.
74 Es dedicaven a revendre gèneres diversos, eres revenedors.

3.2. Característiques físiques i morals (140)


Alegria
Alt, l’
Ancatarrat
Ansuma/Ansumeta75
Auelet, l’
Bandera
Barrilet
Beato, el
Bigot
Bo, el
Bobet, el
Bojo, -os
Bomba, la
Bonico, el
Boriol, -a
Bueno, el
Cabota, la
Cabotaes
Caboteta de misto
Cabotí
Cabut, el
Calolo
Cama
Cameta, -es
Canya
Canyeta
Cap de jònec
Cap llarg
Cap torrat
Carassa
Carret, del
Caruda, -es76
Catxet, el77
Catxo, -a
Ceguet, el
Cella
Coent, -a
Coixet,-a
Coixo, -a
Collet
Conyeta
Cudol
Cudolet
Cul en terra
Culanda, la
Culones, les
Curra, la
Curret, el
Denteta
Dur, el
Fargandan78
Flac, el
Galta grossa, la
Garretes de conill
Gastante, el
Gepa
Gitanet, el
Gola de pato
Grande, el
Grenya
Guapet, el
Guerra, la79
Guerret, -a
Hàbil, l’
Jàssina
Llagrimal
Llanganya
Llapissera
Llarga, la
Lleugeret, el
Malgeni
Malo, el
Manetes
Mellaüra
Mentira fresca
Mig cabet
Mitja dona
Mocós, el
Monyo arreu
Moquillo
Morenet, el
Moreno, -a
Morrote
Mossegó
Mut, el
Oreja/Orella
Palabras
Pantorrilla
Panxacul
Panxo
Patarra80
Patilla, la
Patxet, -s81
Patxo, el
Patxoles/Patxotes82
Peinao, -s
Pèl de tatxa
Pelaeta, la
Pelat, el
Pelon
Pelosa, la
Pepiolo83
Peque, la
Piga
Pinorro, -a84
Ploró, el
Por, la
Pota, la
Quetuta, la85
Rabassa
Rapat, el
Ratat, el
Ravatxol86
Redó, -na
Rúbia, la
Rullet, -a
Rullo, -a
Sarpes
Sec, -a
Sord, -a
Surdet, el
Taques
Tatarauets, els87
Terrible, el
Terruta, la88
Tort, el
Tragante, el
Trompicon89
Tufarra/Tufarreta90
Ulleres
Ullots
Veu de ràdio
Xalalo, -a
Xaparro, -s
Xarpa
Xarraora, la
Xato cuco, el
Xato, el
Xino, el
Xispa


75 Pronunciació valenciana d’ensuma.
76 Amb la cara grossa.
77 S’ha d’entendre en el sentit de persona menuda.
78 Variant de fargandà, persona informal, malfaenera. Paraula ara en dessús a Guadassuar.
79 En el sentit de persona molt entremaliada, que dóna molta faena.
80 Mentida (DCVB). Paraula desconeguda en el valencià de Guadassuar.
81 En el sentit de persona menuda.
82 Deu tractar-se d’un derivat de patxot, lent i feixuc de moviments (DCVB).
83 Variant occidental pipioli, jovenet o home malcriat i presumit /DCVB).
84 Variant de l’augmentatiu de pi, ‘pinarro’ (DCVB).
85 Variant de quietud, feminitzada.
86 Infant entremaliat (DCVB).
87 Paraula no enregistrada als diccionaris. Expressió aplicada a persones xicotetes.
88 Plena de terra (DCVB).
89 Variant de trompicó, en el sentit de persona atrotinada.
90 Deu tractar-se de derivats de tuf, en sentit despectiu.

3.3. Malnoms propis d’un subjecte (anècdotes, fets puntuals, fets de paraula, manies...) (124)


Almendria
Anís91
Aniset
Bala
Banyera alta
Barandat
Beti, la92
Bolígrafo
Bollero, el
Botons
Braç noet
Brisca d’oros
Bufamarraixes
Calçotets
Calesses, les93
Canoncillo
Cansalà magreta
Cantaora, -es
Cardenal, el
Carxuto
Cassalla
Chaleco
Chicas de oro, las
Conde, el
Conino, el
Corbella
Coronel, el
Correcaminos
Corretja, la
Cotna
Cuchillo
Cupers, els94
Dòlar
Dumenges
Elèctric, l’
Fego95
Flores, el tio
Fogueret elèctric
Fugà, la96
Gafitas
Garres cagaes
Garrotín97
Gatillà, el tio98
Gatiller, el
Gonissa99
Graella
Guajira, la
Guardaespaldas, el
Jaqueta de ferro
Llepa ciris
Lluna
Macària, -es100
Madre de dios
Maedéu/Mare de déu
Magogo/Mangongo101
Magre
Mague102
Mairena103
Mamó, -na
Maniu104
Mengano
Merda
Mig llauró
Millona, la
Moto, la
Mula mecànica, la
Ni pu ni bu105
Niño Jesús, el
Niño las pasas, el
Nostre Senyor, el
Nyano, -a
Oristela
Pa blanc106
Paella
Palàcies, les107
Panarro
Panones
Paseante, -a
Pastís
Pastora, la
Patacó, -na
Patriarca, el
Pecho bueno
Pelegrí108
Perla, la
Perlita
Pesseta
Pesseteta
Picat de l’abella, el
Pindoleta
Pirulo
Pixera
Poc arròs
Polsera, -es
Poteca
Purissimeta
Pusterol de gallina
Pusterolero, -a109
Qüentes, les110
Quita jornales
Quitalaca
Rei, el
Reva111
Risa de burro
Riseta de burro
Rito, el tio
Sejo112
Sis pessetes
Sis veus
Sita
Sombra, la
Sòria
Sorret, el
Super, el
Tanga, la113
Tartanera, la114
Temora115
Tomacateo116
Vedriola
Vinagre
Virgen
Xèrif, el
Xic valent, el
Xico la gorra, el


91 Es dedicava a comprar begudes (anís, aiguardent, etc.).
92 Pel seu paregut amb una artista de cine.
93 Perquè els avantpassats tenien una calessa.
94Tenien una granja anomenada Cuper (Cucarella Perales).
95 Manera especial de pronunciar ferro.
96 Per haver-se fugat amb el nóvio.
97 Per la seua afició al ball de mateix nom.
98 Per la seua afició a la cacera.
99 Reducció de llangonissa, variant de llonganissa.
100 El seu avi es deia Arcadio, però pronunciaven mal el seu nom.
101 Perquè pronunciava així el seu nom, Manolo.
102 Forma deformada de mare.
103 Perquè li agradava el cant flamenc.
104 Un avantpassat va estar a la guerra de Cuba, i parlava de la manigua, la selva tropical.
105 Perquè repetia aquesta expressió de xiquet.
106 Perquè quan no hi havia pa blanc durant la guerra, en demanava.
107 Per viure a la casa coneguda com el Palaciet.
108 Per ser regador del Motor de la Pelegrina.
109 Variant de posterol (DCVB).
110 Deformació de les coentes.
111 Per ser regador de la séquia de la REVA.
112 Perquè canviava l’ordre de les síl·labes, i el seu nom era José.
113 Per l’afició al tango.
114 Perquè havien tingut una tartana.
115 Pronunciava mal tremola.
116 Fusió del seu nom, Timoteo, i el malnom de tomaca.
          
3.4. Comparacions amb personatges coneguts (14)


Billy
Boby
Carrero Blanco
Juana la loca
León de Damasco, el
Peron
Quevedo
Sant Josep
Sant Vicent de Paül
Tarzan
Tarancon
Top
Virgen de los puntales117
Xarlot


117 Aplicat a una dona molt grandota.
           
3.5. Situació familiar de l’individu (8)


Bessó, el
Nano, -a
Nene, el
Obispo, de l’
Tietes, les
Uela, -es
Xatxa, -os118
Xiquet, el


118 Família forastera que pronunciava així “muchacho...”.

3.6. Relació de l'individu amb els colors (14)

Blanco, -a
Blanquet, -a
Blanquillet
Blau, -a119
Negre, el
Negret, el
Pardet
Rogets, els
Roig de burretes, el
Roig de Navaixes, el
Roig, -a
Rojano, -s
Sutja
Verd, -a


119 Família procedent de la comarca de la Marina.

3.7. Relació de l’individu amb els aliments (21)

Armela
Banana
Bollo, -s
Botifarra
Bresquilla
Cacau
Coca, la
Farina
Morella
Oliva
Oliveta
Pelaïlla, la
Poma
Poma el ric
Putxero
Queraïlla
Raïmo, -s
Sardina
Tenca
Tomaca
Tomacos, els


4.- Malnoms que identifiquen les persones amb vegetals i animals (67)


Aranya
Assutzena
Bellota
Borinot
Borinotet
Borrego
Borregueta
Burra, -es
Cabra
Canaris, dels
Caragol, -s
Cebollita, la
Cerdito, -s
Clavellina
Conill
Conillet
Cotorra
Cuc
Cuco, el
Cuquello, -a
Gallineta, -es
Gallo
Garrofet
Garrofo, -a
Gato, -a
Gavilan
Granota
Llebra, -es
Lorito, el
Mariposa
Mataperros
Moixa, -es
Moixeta
Mona/Moneta
Musquerola120
Nàvel
Oca
Ovella mocosa
Palomo, -a
Panotxa, la
Pansó, -na
Pansonet
Parra
Parreta
Patata
Pato
Pimentó
Polleta
Porc
Porros, els
Rabosa
Rantella
Rata
Ratolí
Renoc
Sargantana
Serpeta
Serreig
Soca
Terrerola
Teuladí
Tigre, el
Titis, els
Tórtola, la
Verderola, la
Verdolaga
Xaua121


120 Variant de mosquerola, nom d’una pera petita, roja i esclafada (DCVB).
121 Possiblement derivat de xau i xauet, noms d’un ocell (DCVB).


5.- Malnoms derivats d'objectes inanimats

5.1. Instruments musicals (9)


Campana
Campanilla, -es
Flauta
Flauteta
Flautí
Guitarra
Tambor
Tarara
Trompa


5.2. Objectes diversos (23)

Barrino
Bigòrnia
Bossa
Bosseta, -es
Butxaca
Caena/Cadena
Caldera
Canana
Canyís
Catalítica
Maleta
Maletona
Milotxa
Navaixeta
Perol, -a
Pipa
Pito, -es
Plomall, -s
Rella
Sonajero
Taleca, de
Vela
Ventanal


6.- Malnoms amb significat indeterminat (92)

Incloem en aquest apartat aquells malnoms de l’origen dels quals no tenim una explicació coneguda, tot i que alguns poden ser afegits als apartats anteriors perfectament.

Baltaro
Barili
Bieli
Blaqui
Bollero, el
Brigo, el
Cacarrac
Cadàver
Cagablat122
Calamoc, -a
Calavera
Callaos, els
Camaró
Canyona
Canyot
Capela
Carrerones
Casamires
Casamiret
Cascarrilla, -es
Catatxan
Catix, -a
Catxònia, -es
Catxuf, -a
Clota, la
Colín
Cuentas
Cursos
Dolç, el
Fafalí123
Farra
Farruca
Febra
Fiera
Figa al nas
Folco, el
Furai
Garbetes
Garita
Gofa
Guitre, -a
Hades, les
Jac, el tio
Joc
Joquet
Jota, la
Juguetes, les
Laïca
Llanda, -es
Llosa
Maura, la
Miro
Mundo
Naio, -a
Nava
Niua, niueta
Palique, -a
Palla
Palleta
Pallissa
Pastorillo, -a
Pastrana
Perra, la
Perreta
Pinos
Pispirix, -a
Pito, -nes
Poio, -a
Porreta
Quitaor, -a
Rabet, -a
Ràbies
Rabo
Rapú
Rebanig
Rebuig
Rella
Ronda
Sentana/Santana
Serraüra
Socarrat
Taín
Tàrtaro, -a
Tatanya
Telo
Tobina
Toles
Turreles
Xacarrac
Xaves
Xipote
Xorro, -s


122 Família procedent de l’Alcúdia.
123 Deu tractar-se d’una pronunciació especial de la paraula rafalí.  

CONCLUSIONS

D’entrada comprovem la repetició de fenòmens lingüístics habituals en la majoria d’inventaris realitzats. No cal dir que alguns fenòmens estan relacionats amb la variant valenciana parlada a la Ribera. Entre aquets podem  assenyalar els següents:

   a) Ús dels articles EL i LA com a introductors, però no en tots els casos. També, en casos singulars, ús del mot “tio, -a”: el tio Boïlets.
  b) Canvis morfològics, com la supressió de preposicions, etc. per economia lingüística: “les Casapedres” (= de la casa de la Pedra).
  c) Canvis morfològics generalitzats, com la feminització, masculinització i formació del plural quan es converteixen en nom de casa o col·lectiu:  el Calero,; la Colaua; els Segoneros;  les Martines.
  d) Formació de noms compostos i transformacions fonètiques: el Roig de Navaixes; Quitoscoms, etc.
   e) Ús de morfemes diminutius valencians, però també castellans (-ico, -illo, -ito): el Gilet, la Campanilla.
  f) Ús de variants de paraules (fenòmens de canvis vocàlics, assimilacions, afèresi, apòcope, síncope, etc.): el tio Ancatarrat; Braç noet; Pola; Pusterol de gallina; els Revenaors; Sidoro; Gonissa, etc.
   g) Allargament, hipocorístics: els Bossetes; Garbetes; Quicaco.
   h) Ús de la ironia i d'altres recursos retòrics pel que fa a aspectes físics o morals: la Por;  Cansalà magreta; Panxacul, etc.
  i) Manteniment de paraules valencianes ara en dessús: Fafalí, Fargandan, Patarra, el Randero, la Terruta, Xaua, etc.
  j) Penetració d’alguns castellanismes, en especial al segle XX; els Lejieros, Sonajero, etc. I, en especial, la generalització del sufix –ero: el Ratero, etc.

Observem també que els grups predominants són aquells relacionats amb l’expressivitat pròpia de la llengua oral, és a dir, els malnoms descriptius: Característiques físiques i morals (140), Propis d’un subjecte (anècdotes, fets puntuals, fets de paraula, manies...) (124), Ocupació professional (88), Procedents de noms i cognoms (148), Topònims (59), Vegetals i animals (67), etc. Molts tenen un sentit irònic o burlesc evident.

Per últim, encara que semblava que el sistema de malnominació desapareixeria ràpidament al llarg del segle XX, a hores d’ara continua en ús i està ben viu, amb la incorporació de nous usuaris i noves creacions. El manteniment del sistema, per tant, va lligat a la seua renovació.   

Bibliografia

A.A.D.D. (1980-2012): Articles relatius als malnoms, en especial els reculls valencians, publicats al Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica (SdO)., Barcelona.
A.A.D.D. (2007-2012): Articles relatius als malnoms publicats en les Actes de les Jornades d’Onomàstica (I, Sant Mateu, 2006; II, Oriola, 2007; III, Xàtiva, 2008; IV, Vila-real, 2009; V, Dénia, 2011)), Acadèmia Valenciana de la Llengua, València.
Alcover-Moll, F. de B.: Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca, 10 volums.
Casanova, Emili (1986): “Sobre els malnoms d’Agullent”, en Xé Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (1r d’Onomàstica Valenciana), Universitat de València, València.
Coromines, Joan (1980-1991): Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Curial Edicions Catalanes, Barcelona.
Martí Mestre, Joaquim (2006): Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), PUV (Biblioteca lingüística catalana, 29), València.
Moreu-Rey, Enric (1981): Renoms, motius, malnoms i noms de casa, Millà (Llengua viva, 4), Barcelona.
Sanchis Guarner, Manuel (1983): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV (Obra completa, vol. 5), 3i4, València.


Annex: Llistat alfabètic de malnoms de Guadassuar

abanderado, l’
abogat, l’
adolfes, les
afaitagats
alcalde de pot, l'
alcalde llanganya, l’
alcalde matxet, l'
alegria, -es
almendria, -es
alt, l’
alzirenya
americà, l’
andalús, l’
anís
aniset
anricot
ansuma
ansumeta, -es
antellanes, les
antellera, l'
apotecaris, els
aranya
arbolari, l'
armela
arrossero, -os
assutzena
auelet, l’
auia, de l’
aviador, l'
bala
baltaro
banana
bandera
banyera alta
barandat
barili
barrilet
barrino
basurero
bataller
bató, -na
beato, el
belloca, -es
bellota
beneixama
beneixida
bernaets, els
bernarda, -es
bessó, el
beti
bieli
bigòrnia
bigot
Billy
blais, els
blanco, -a
blanquet, el
blanquillet, el
blaqui
blau, -a
bo, el
bobet, el
boby
boïlets, el tio
bojo, -s
bolígrafo
bollero
bollo, -s
bomba
bonico, el
borinot/borinotet
boriol, -a
borrego
borregueta
bossa
bosseta, -es
botifarra
botifarrera, la
botiga nova, de la
botiguetes, les
botons
braç noet
bresquilla
brigo
brisca d’oros
brunos, els
bueno, el
bufamarraixes
burra, -es
butxaca
cabanes
cabota, la
cabotaes
caboteta de misto
cabotí
cabra, la
cabrero, el
cabut
cacarrac
cacau
cadàver
caena/cadena
cagablat
cairero, -a
calabrés
calamoc, -a
calavera
calç, de la
calceteres, les
calçotets
caldera
calero, -a
calesses, les
calolo
callaos, els
cama
camaró
cameta, -es
caminero, el
campana
campanilla, -es
canana
canari
canaris, el dels
cano, del
canoncillo
cansalà magreta
cantaora, -es
canut
canya
canyeta, -es
canyís
canyona
canyot
cap de jònec
cap llarg
cap torrat
capela
caragol, -s
carassa
caravaca
carboner
cardenal, -a 
carletí
carmeletes, les
carnisser, -a
Carrero Blanco
carrero, -a
carrerones
carret, del
carretera
cartero
caruda, -es
carxuto
casa blanca, de la
casa pedres, les
casamires, les
casamiret
casanina
cascarrilla, -es
cassalla
castanyo, -s
catalana, la
catalino
catalítica
catarroja
catatxan
catix, -a
catxet, el
catxo, -a
catxònia, -es
catxuf. -a
cebolles, els
cebollita
cecília
ceferines, les
ceguet, el
celdes, les
cella
cementeriero, -a
cerdito, -s
cerverona, la
cèsares, les
civilera, la
clari
clàudia, -os
clavellina
clota
coca, la
coent, el
coeter, -a
coixet, -a
coixo, -a
colau, -es
colin
colomera, la
collet
comenque/comenge, de
conde, el
conill
conillet
conino
cono, del
conyeta
corbella
cordovesa, la
coronel, el
correcaminos
corretger
corretja
cotna
cotorra
cuc
cuco, el
cuchillo
cudol
cudolet
cuentas
cul en terra
culanda
culones
cullerot, -s
cúpers, els
cuquello, -a
cuqui
curra, la
curret, el
cursos
chaleco
chicas de oro, las
davites, les
decoroso, -es
denteta
diegues, les
dòlar
dolç, el
dumenges
dur, el
eiximenos, els
elèctric, l’
ermitano/ermitanyo, l’
escolà, l’
espardenyer, l'
esportinera, l'
fabianes, les
facundo, -a
fafalí
fargandan
farina
farra
farruca
febra
fego
felipot, -a
ferraora, la
ferrera, la
fideuer, el
fiera
figa al nas
flac
flare, el
flauta
flauteta
flautí
flores, el tio
foguerer, -a
fogueret elèctric
folco, el
formatgera, la
forn, del
forneret, el
forners, els
fornet, del
francés, -a
fugà, la
furai
fusters, els
gabaldona, la
gabi, -s
gafitas
galana, la
galta grossa, la
gallinar/galliner, del
gallineta
gallo, el
garbetes
garita
garres cagaes
garretes de conill
garrofet
garrofo, -a
garrotín
gastante, el
gatillà, el tio
gatiller, el
gato, -a
gavilan
generoses, les
gepa
gilet, el
gilo, -a
gitanet, el
godall
gofa
gola de pato
gonissa
gori
gostinot
graella
grande
granererer, -a
granero, -os
granota
gras
grenya
guajira, la
guano, del
guapet, el
guardaespaldas, el
gueda, la
guerra, la
guerret, -a
guiatano
guitarra
guitre, -a
hàbil, l’
hades, les
hostal, de l’
hostaler, -s
innocències, les
ismaeles, les
jac, el tio
jaqueta de ferro
jàssina
jaumot, -a, el tio/a
jesuset
jesusos, -es
joc
joquet
jordietes
jose-xufa
jota, la
juana la loca
juano, -a
juguetes, les
jutge, el
laïca
leandra
lejiero, -a
León de Damasco, el
liberios, els
lorito
lucínies, les
llaganya
llagrimal
llanda, -es
llapissera
llarga, la
llebra, -es
lledona, la
llepa ciris
lleugeret, el
llorences, les
llosa
llúcia, -os
lluna
macària, -es
macipa, la
madre de dios
madrilenyo, -a
madriles
maedéu/mare de déu
maestrico, el
maestro, el
magí
magogo/mangongo
magre
mague
mairena
malaena, -es
malaguenya, la
maleta
maletona
malgeni
malo, el
mamó, -a
manetes
maniu
manyo, -a
maquiniste, el
maranyenteros- es
maravilla, -es
mariner, el
marino, -es
mariol, -a
mariposa
marjalera, -es
marquesos, els
martines, les
mata, de la
mataperros
mateuet
maura, la
mecànic, el
melchor, -es
meleros, els
mellaüra
mengano
mentira fresca
merda
meregildos, els
merenciano, -a
mesuraor, el
micalets, els
mig cabet
mig llauró
miguela, la
milotxa
millona, la
mingo, -a
mingololi, -s
mingomaio
miro
mitgero, -a
mitja dona
mocós, el
moixa, -es
moixeta
molí pinet
molinero, -a
mona/moneta
monaes
monesillo
montoliua, -es
montortalero, el
monyo arreu
moquillo
morella
morenet, el
moreno, -a
morrero, -a
morrote
mossegó
moto, la
mula mecànica, la
mundo
musquerola
mut, el
naio, -a
nano, -a
narcisos, els
nardiques, les
Natàlia
natis, les
natzaro/natzaret
nava
navaixes
navaixeta
navarrasino
nàvel
negre, el
negret, el
nene, el
ni pu ni bu
niño Jesús, el
niño las pasas, el
niua, niueta
nostre senyor, el
nyanyo, -a
obispo, de l’
oca, l'
olier, l'
oliva, l'
oliver, l’
oliveres, les
olives, de les
oliveta
ordenari, l’
orella/oreja
oristela
ous, dels
ovella mocosa
pa blanc
paella
palabras
palàcies, les
palaciet, del
palau
palique, -a
palomo, -a
palses, les
palla
palleta
pallissa
panarro
panones
panotxa, la
pansó, -na
pansonet
pantaleón
pantorrilla
panxacul
panxo
pardet
parra
parreta
paseante, -a
pasqualeta
pasqualot
pastís
pastora, la
pastorillo, -a
pastrana
patacó, -na
patarra
patata
patilla, la
pato
patriarca, el
patrono
patxet, -s
patxo, el
patxoles/patxotes
paufa
paulets
pecho bueno
pedreguer, -s
peinao, -s
peix, del
peixcater
pèl de tatxa
pelaeta, la
pelaïlla
pelat, el
pelegrí
pelon
pelosa
penya
pepiolo
peque, la
pera, la
pere
perelló
peret
perla, la
perlita
perol, -a
perolero, -a
Perón
perra, la
perreta
persiana
pesseta
pesseteta
petit, -a
pianiste, -a
picat de l’abella, el
piga
piles
pimentó
pindoleta
pinorro, -a
pinos
pintora, la
pipa
piqueros, -es
pirranya
pirri
pirulo
pispirix, -a
pito, -nes
pixera
platero, -a
plomall, -s
ploró, el
poalets, dels
poc arròs
poio, -a
pola
polònies, les
polsera, -es
polleta
poma
poma el ric
por, la
porc
porcater, -a
porreta
porros, els
portacreua, -es
pota, la
poteca
potecaris, els
pujola, la
puntilleta
purissimeta
purito
pusterol de gallina
pusterolero, -a
putxero
qüentes, les
queraïlla
quetuta, la
Quevedo
quica, la
quicaco
quintanes, les
quita jornales
quitalaca
quitaor, -a
quitoscoms
rabassa
rabet, -a
ràbies
rabo
rabosa
rafaeles, les
raïmo, -s
ramunda, la
randero, -a
rantella
rapat, el
rapú
rata
ratat, el
ratero, el
ratolí
ravatxol
rebanig
rebuig
redó, -na
rei, el
rella
renoc
retor
retorets, els
reva
revenaors, els
Ricardet/Ricardete
riolero, el
risa de burro
riseta de burro
rito, el tio
roba, de la
rogets, els
roig de burretes, el
roig de Navaixes, el
roig, -a
rojano, -s
romaguera
roncalero, el
ronda
roquet, -a
rosalea
rúbia, la
rullet, -a
rullo, -a
sabater
sabatereta, la
sant Josep
sant Vicent de Paül
sardina
sardinera
sargantana
sargento, -s
sarpes
sastre, -a
sec, -a
segonero, -a
Sejo
sentana/santana
serpeta
serraüra
serreig
sidoro
sifoner
simeons
sis pessetes
sis veus
Sita
soca
socarrat
sombra
sonajero
sord, -a
soret, -s
sòria
sorret, el
sotarraores, les
sucrer, el
super, el
surdet, el
sutja
taín
taleca, de
tales
tambor
tanet
tanga, la
taques
Tarancón
tarara
tartanera, -es
tàrtaro, -a
Tarzán
tatanya
tatarauets, els
telo
temora
tenca
terrerola
terrible, el
terruta
teuladí
teuler
tietes, les
tigre, el
tintorer, el
titis, els
tobina
toldrano
toles
tomaca, -os
tomacateo
tomasa, -es
tomaseta, -es
Top
torisano, -a
tort, el
tórtola, la
toueros/toeros, -es
tragante, el
trompa
trompicon
trompó, -na
tufarra, -eta
turreles
uela/es
ulleres
ulllots
vaquero, el
varili
vedriola
vela
ventanal
verd, -a
verderola, la
verdolaga
verdulera, la
veterinari, el
veu de ràdio
vicari, el
víctors, els
vidrier, el
vinagre
virgen
Virgen de los Puntales
xacarrac
xàfer
xalalo, -a
xaparro, -s
Xarlot
xarpa
xarraora, la
xato-cuco
xato, el
xatxa, -os
xaua
xaves
xella
xèrif, el
xic valent, el
xico la gorra, el
xino, el
xipote
xiquet, el
xispa
xorro, -s
xoxima, -es
xurra, la
 Josep Enric Mut Ruiz






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada