Els sants de la pedra, sant Abdó i sant Senent, a Guadassuar

El dia 30 de juliol se celebra la festa dels sants Abdó i Senent, coneguts en les nostres terres com els sants de la pedra, perquè són considerats els protectors dels llauradors i de les seues collites, que protegien de les pedregades.

En el nostre cas, cal remarcar que la destrucció de l’arxiu parroquial en l’any 1936 ens impedeix documentar totes les manifestacions religioses de la parròquia (devocions, cerimònies, etc.), i, per altra banda, cal afegir que l’arxiu municipal també va ser cremat durant la Guerra de Successió i només tenim notícies parcials a partir de 1713. 

Sants  Abdó i Senent (reproducció a la capella de la Mare de Déu del jardí de la Murta d'Alzira)

Per tot això, la major part de les referències documentals són externes, extretes d’altres arxius o de visitants de la població.

En el cas concret dels Sants de la Pedra per les Relacions de 1770-1771, conservades a l’Arxiu Històric Nacional (AHN. CONSEJOS, núm. 7105, Exp. 63, núm. 2. Cofradías y hermandades de los pueblos pertenecientes a la jurisdicción de la provincia de Valencia (1771). CONSEJOS, 7105, Exp. 63, núm. 5.), efectuades a petició del Comte d’Aranda sobre les festes i confraries existents en les poblacions, sabem que la festa es celebrava a Guadassuar de forma destacada, com totes les altres habituals en tots els pobles:

 “En la fiesta de los Santos de la Piedra, que también la hasen celebrar dos Mayordomos que sacan en la Yglesia por boletas, se gastan en la Yglesia en la misa, cera y proseción general ocho libras, tres sueldos y seis, y fuera de la Yglesia en fuegos, sermón y dulsayna nueve libras, que unides a las de la Yglesia, toman suma de 17 libras, 3 sueldos, 6 [dineros]”.

 

Sobre on tenien el seu altar, sembla que no estava ubicat en l’església de Sant Vicent Màrtir sinó en l’Ermita de Sant Roc. L’únic testimoni que tenim és el de Pedro Sucías Aparicio en “Notas útiles para escribir la historia del reino de Valencia” (manuscrit inèdit, cap a 1910, conservat a la Biblioteca Municipal de València de la plaça de Magúncia), que quan visita l’Ermita de sant Roc, en la primera capella a la dreta de l’altar principal dedicat a Sant Roc situa la capella dels Sants de la Pedra Abdó i Senent (actual capella enfront de la del Crist). És a dir, tenien un altar important, davant del Crist de la Penya, principal protector de Guadassuar, mentre que ells protegien els béns dels llauradors del poble. També cal tenir en compte que en al voltant de l’ermita i de la Creu de terme es feia la tradicional benedicció dels camps i dels fruits.

La substitució de la devoció autòctona per la de sant Isidre Llaurador es promou des de la Corona a partir de la Nova Planta; així, per exemple, l’any 1723 el rei ordena celebrar com a festes de precepte en la Corona d’Aragó (AHN. Libro 2.060. Registro de órdenes y Decretos Generales referidos a los Reinos de la Corona de Aragón (1715-1748)) la de sant Antoni de Pàdua, sant Joaquim i la de sant Isidre llaurador.

Després de la guerra civil, quan es va reconstruir l’Ermita, la Germandat de Llauradors i Ramaders l’any 1949 va encomanar la imatge de sant Isidre a l'escultor Antonio Sanjuán Villalba i va construir l’altar. La substitució s’havia completat. 

Annex 

Fitxa d’aprovació de l’Arxiu Diocesà de València:

1281 

OBRA:

Descripció: Decorada amb algun filet d’or, peanya en or.

Mida: 1’30 mts

Matèria: Fusta de pi de Suècia.

Autor-Escultor: SANJUAN VILLALBA, ANTONIO

Taller: C/ Ángel Guimerà, 3 - Baix

Firma: Professor titulat de Dibuix.

Rector: Cotanda Mateu, Salvador

Benedicció: 15 de maig de 1949, pel rector.

Observacions: Encarregada per la confraria constituïda en el si de la Germandat de Llauradors i Ramaders de Guadassuar.

Ubicació: Ermita de Sant Roc.

J. Enric Mut Ruiz

Cronista oficial de Guadassuar