MALNOMS DE GUADASSUAR

Ponència presentada a la VI Jornada d'Onomàstica Alzira 2012, publicada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en Actes de la VI Jornada d'Onomàstica Alzira 2012, València, 2013, pp. 65-90. 

Introducció

Guadassuar, municipi valencià de la Ribera del Xúquer de 6.101 habitants (INE, cens 2011), tot i la transformació experimentada per la societat rural valenciana durant l’última part del segle XX cap a un tipus de societat més urbà i uniforme, conserva molts trets definitoris de la seua personalitat com a poble. Entre altres ha sabut mantindre les tradicionals festes d’hivern, al voltant del patró sant Vicent Màrtir (cavalcada de la Repartició de la Carn, porrat i fira...), i d’estiu, després de la festa de sant Roc (participativa i viva setmana de Danses...), així com també el costum d’usar malnoms per tal de distingir certs individus o famílies.

En les últimes dècades ha rebut una important aportació demogràfica procedent dels pobles veïns i d’altres països, en especial un grup de famílies d’Ucraïna, que en general s’ha integrat socialment i lingüísticament bastant bé. No obstant això, la superfície del poble encara permet el reconeixement mutu dels seus habitants i el manteniment del sistema habitual de designació que coneixem com a malnoms. Tot assenyalava a finals del segle XX una progressiva desaparició d’aquest tradicional i efectiu mètode d’identificació i individualització, però el sistema encara continua en ús i es renova constantment sense grans pèrdues. No cal dir que els malnoms són útils per a l’estudi de la psicologia social, de la creativitat humana i de la història de la llengua [1]. 

A la Ribera, els guadassuarencs, que en alguns indrets també han rebut el gentilici col·loquial de vorassuarencs (derivació d’un deformat Vassuar o Vorassuar, per reduccions de les velars [2]), són anomenats carabassots, apel·latiu que la gent de Guadassuar accepta de bon grat [3]. Possiblement això provinga del fet de ser  productors de carabasses en altres temps, ser cabuts o tossuts o, tal vegada, siga un mot despectiu usat pels pobles veïns per referir-se a “persones curtes d’enteniment” [4].

El recull aportat ascendeix a uns 780 malnoms, reunits durant molt de temps a partir del coneixement directe de la gent del poble, de la consulta amb persones majors i de diversos llistats escolars o treballs locals [5].

           

Malnoms històrics

Des de l’època medieval trobem l’ús d’algun element per distingir persones amb el mateix nom i cognom, com puga ser la distinció “major/menor” o el qualificatiu “pobil/pobila” que localitzem als registres fiscals. Però, altres vegades s’afegeix el renom especial que l’identifica en la comunitat, en especial aquells relatius a un ofici singular, etc., que en els textos notarials se sol indicar amb un alias.

Per exemple, de Guadassuar trobem mostres en la documentació administrativa i notarial, com els següents:

- Any 1428: Pere Arnau, texidor;... Pere Salses, papalló [6].
-  Any 1572: Castell, lo moliner [7].
-  Any 1602: Bernat texidor;... lo portugués [8].
-  Any 1638: Joan Roig lo povil; Vicenta Osca povila; Visent lo sastre [9].

- Any 1471: “... e En Bernat Català, alias Roch perayre,...” [10].
- Any 1510: “Ad presentacionem Andree Garrigues, alias Galliçans, vicini dicti loci, tan nomine proprio quam etiam ut donatarii Joannis Garrigues, alias Galliçans, eius fratris, patroni” [11].
- Any 1568: “... Petro Magraner, agricultori dicte Ville Alcudie habitatori, alias nominato lo Príncep...” [12].
-  Any 1577: “Jaume Jornet, llaurador, fill de Jaume, alias de l’ort...” [13].

A l’únic Quinque Libri[14] conservat de la parròquia de Guadassuar de l’època foral, localitzem un interessant recull de malnoms d’aquell temps:

• Jeroni Osca, de Jaume de defront; Pere Jornet de l'hort; Jaume Ximeno de la morera; Jeroni Osca de la reixa; Pere Ximeno de Tarragona; Joan Ximeno de Tarragona [15]; Miquel Boïls lo capità; Pere Hosca lo hereu; Pere Ximeno lo nafrat; Joan Roig lo pobil; Jeroni Roig lo príncep; Pere Sentamans lo ric [16].

En el cas de Miquel Boïls sempre rep el sobrenom del capità [17]; possiblement fóra un descendent de Lluís Boïls, un dels exceptuats del perdó general, concedit per Germana de Foix el 1524, després de les Germanies.

En definitiva, encara que en les fonts escrites els malnoms no solen aparéixer en gran quantitat, els exemples els podem allargar fins al segle XX en tota classe de textos i d’àmbits d’ús, com en els següents casos dels àmbits judicials i privats:

• Bàndol de 14 de juny de 1696:  “[…] dits Pere Cortés y Vicent Ferrer, dit lo Torrentí, fent-se caps de quadrilles, [h]an anat aumentant lo número de aquadrillats; y ab aquells, ab notable escàndel, [h]an divagat y divaguen per diferents viles y llochs del present Regne, en forma y trache de bandits y quadrilla, perpetrant delictes enormíssims […]. Formen part de la quadrilla Jaume Català, dit lo Catalanet, de Guadaçuar; […], Luys Quesada, de Alacant, que vivia a Polinyà; Bernat Periz de Carlet; y Atanaci Gomes, de Alberich […], los quals […] han perpetrat diferents delictes, per los quals són denunciats, y van continuant en la divagació y en perpetrar enormitats” [18].

•  Llibret de memòries personals, segle XIX:

1. "Gacetilla 13: En 5 de Junio del año 1875. Se echó el tuerto del Carletí dos tiros de pistola a su mujer y la mató (siendo mujer de bien).
2. Gacetilla 15: En 7 de Febrero del año 1876. Volcó un carro de la villa de Carlet, en este término de Guadasuar, dentro de la acequia del Molino de la Ermita, frente al tejar de Montoliu, y murieron padre e hijo, llamado de mal nombre Bachoca; esto se calcula que fue por hombres que se vengaron. Según informes, eran buenos hombres y fueron enterrados con música en esta villa de Guadasuar, con un gran acompañamiento de su pueblo de Carlet, y también de esta villa.
3. Gacetilla 22: En 23 de Abril del año 1878. Murió de desgracia con el carro Vicente Clari, hijo delTragante.
4. Gacetilla 3: ... en la parte que tengo comprada del campo de Coll Tort ...” [19].

• Demandes de judici verbal del Jutjat de Guadassuar:

- 6-juliol-1877: José Llopis Tarín, (a) Longinos, de 36 años, casado, labrador...
- 14-desembre-1880: ... para cubrir unas naranjas por orden de Pascual Valero y García, (a) el Carletí, ...
- 4-juliol-1881: ... del campo de Bautista Quilis, (a) Chipó, ...
- 26-juliol-1881: ...han encontrado a José Castañy e Ybiza, (a) Matabroses, ...
-15-desembre-1881: ... Vicente, (a) Cudol  de Benimodo, ...
- 29-octubre-1885: Francisca Pérez Botella, viuda, de 63 años, natural de Millares, ... habitante en casa de Bernardo Vanaclocha, (a) Quitorra, en la partida de la Anguilera, contra Javier Ortega Estarlich, labrador, casado, de 50 años, ... marido de Teresa Roig Mateu, de 54 años, (a) la Riola, por haberse presentado ésta en casa de la primera con una pistola y haberle dicho “puta, te voy a matar”, y cuando la primera le dijo “Teresa, qué vas [a] hacer”, la segunda le torció la mano, torciéndole un dedo...” [20].

Finalment, hem de referir-nos a les dones, en concret al grup que formen les viudes, que solien adoptar feminitzat el cognom del marit com a element distintiu i identificador de forma bastant general:

Any 1433: Na Gizberta, Na Montalbana, Na Terzera [21].
Any 1510: Na Ervasa, viuda [22].
Any 1572: Na Sansa, Na Maciana, Na Balsebra, Na Navarra, Na Verdeja, N’Osquera [23].
Any 1602: viuda Na Hervasa, viuda Na Jorneta, viuda Na Llopa, viuda Na.Squera, viuda Na Renarda, viuda Na Roya, viuda Na Sansa, viuda Na Ximena [24].
Any 1638: viuda na Barberana, viuda Na Crestalva, viuda Na Llòpisa, viuda Na Lluca, viuda Na Monreala, viuda Na Renarda [25].

[1] Emili Casanova: “Sobre els malnoms d’Agullent”, en Xé Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (1r d’Onomàstica Valenciana). València, UV, 1986.
[2] Com també un Huadaçuar documentat al segle XVI en el Quinque Libri parroquial.
[3] M. Sanchis Guarner: Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV (Obra completa, vol. 5). València, 3i4, 1983.
[4] Joaquim Martí Mestre: Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX). València, PUV (Biblioteca lingüística catalana, 29), 2006.
[5] Enquestes a S.M.B. (1923-2009), M.R.C.(1926-2012), etc.; treballs d’Encarna Añó Lafarga i Maruja Boïls (Malnoms de Guadassuar), Pepa Vanaclocha Montañana (Els malnoms de vegades són més que noms...), Enric Roig Vanaclocha (Carrer dels malnoms), Josep Martínez Vidal (De proposta a realitat), Andrea Tortosa Jornet i Sandra Doménech Vivó (En el meu poble hi ha malnoms de persones....) i de Betlem Fito Gregori (Carabassots i una mica més, en Programa de Festes, 2009).
[6] A.M.A. Libre de la Col·lecta de la Peyta de fora la Vila (1428), sig. 230/4.
[7] A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.893. Morabatí 1572.
[8] A.R.V. Mestre Racional, 10.897. Morabatí 1602.
[9] A.R.V. Varia, llibre núm. 172. Morabatí 1638.
[10] A.P.P.V. Notari Jaume Tamargo, núm. 24.200.
[11] A.D.V. Sec. I. Fondo III, Llibre Índex de Col·lacions, 1503-1536, sig. 143/1.
[12] A.P.P.V. Notari Miquel Jeroni Climent, núm. 24.576.
[13] A.P.P.V. Notari Joan Josep Portell, núm. 24.586-24.587.
[14] A.P.G. Quinque libri. Llibre de Batejos, Confirmats i Matrimonis, 1592-1612.
[15] Es refereix a l’alqueria de Tarragona, actual partida d’Oliver del terme de Guadassuar.
[16] Actualment una part de la família Sentamans té el malnom de poma el ric.
[17] En un bateig de 1065 llegim:”... Catalina Boyls, donzella, filla de Miquel Boyls, dit lo capità.” I en una confirmació de 1608: “compares Miquel Boïls, capità, ...”
[18] Reproduït per Sebastià García Martínez (1991): Valencia bajo Carlos II. Bandolerismo, reivindicaciones agrarias y servicios a la monarquía. Ajuntament de Villena, p. 164.
[19] José Marqués Oliver: Gacetillas desde el año 1868 en adelante o sucesos del tiempo discurriente, y Notas curiosas: Apuntes que principian en 1906 (Textos inèdits).
[20] A.M.G. Jutjat. Demandes de juí verbal.
[21] A.R.V. Varia, llibre núm. 195. Morabatí de Guadassuar, Montortal, el Toro, Algemesí, etc. (1433).
[22] A.R.V. Reial Cancelleria, núm 514-ter. Manifest de cases i bestiar (Corts de Montsó, 1510).
[23] A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.893. Morabatí 1572.
[24] A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.897. Morabatí 1602.
[25] A.R.V. Varia, llibre núm. 172. Morabatí 1638.

Malnoms de Guadassuar i classificació

En aquest recull reunim gran part dels malnoms utilitzats pel veïnat des de finals del segle XIX, com a mínim, fins al present. Una part de malnoms desapareix amb l’individu que el porta, quan es tracta d’un apel·latiu exclusiu, però la major part perduren, s’hereten i són coneguts per un parell de generacions com a mínim. En el cas de convertir-se en nom de família, la seua pervivència s’allarga en el temps. 

Per a l’estudi dels malnoms és convenient aplicar una classificació logicosemàntica, que en facilita l’agrupament en diferents àrees significatives, que trobem, més o menys, repetides en la majoria de pobles.

1.- Malnoms procedents de topònims (gentilicis, toponímia urbana i rural)

2.- Malnoms procedents de noms i cognoms

2.1. De noms

2.2. De cognoms

3.- Malnoms descriptius

3.1. Ocupació professional

3.2. Característiques físiques i morals

3.3. Malnoms propis d’un subjecte (anècdotes, fets puntuals, fets de paraula, manies...)

3.4. Comparacions amb personatges coneguts

3.5 Situació familiar de l’individu

3.6 Relació de l'individu amb els colors

3.7 Relació de l'individu amb els menjars

4.- Malnoms que identifiquen les persones amb vegetals i animals

5.- Malnoms derivats d'objectes inanimats

5.1 Instruments musicals

5.2 Objectes diversos

6.- Malnoms amb significat indeterminat

Cal assenyalar, per últim, que no estan recollits, com és obvi, tots els malnoms que s’han creat; a més, certes fronteres són molt difícils de fixar, per exemple en els cas de malnoms procedents de cognoms. Però, tanmateix, les proporcions entre els diversos grups són prou significatives. 

1.- Malnoms procedents de topònims (gentilicis, toponímia urbana i rural) (59)

Alzirenya, l’

Americà, l’

Andalús, l’

Antellanes, les

Antellera, l’

Auia, de l’²⁶

Beneixama

Beneixida

Botiga Nova, de la²⁷

Botiguetes, les

Cabanes

Calabrés, el

Calç, de la

Canari, el

Cano, del²⁸

Caravaca

Carletí, el

Casa blanca, de la²⁹

Casapedres,les³⁰

Catalana, la

Catarroja

Comenque/Comenge, de³¹

Cono, del³²

Cordovesa, la

Cullerot, -s

Forn, del

Fornet, del

Francés, -a

Gallinar/Galliner, del

Guano, del³³

Hostal, de l’³⁴

Madrilenyo, -a

Madriles

Malaguenya, la

Manyo, -a

Maranyenteros, -es

Marjalera, -es

Mata, de la³⁵

Molí Pinet, del

Montortalero, el

Natzaro/Natzaret³⁶

Navaixes

Navarrasino, el

Olives, de les³⁷

Palaciet, del³⁸

Pedreguer, -s

Peix, del³⁹

Perelló

Piles

Poalets, dels⁴⁰

Riolero, el

Roba, de la⁴¹

Roncalero, -a

Tales

Torisano, -a

Toueros/toeros, -es

Xella

Xurra, la

26 Per viure en la casa que tenia el dipòsit d’aigua potable del poble.
27 Obriren una botiga a la Placeta del Mercat.
28 Per viure a la Casa del Cano.
29 Perquè la casa era blanca.
30 Per viure al costat de la Casa de la Pedra, actual Biblioteca Municipal.
31 Per viure, en l’horta, a la Casa Comenge.
32 Venien begudes (vi, aiguardents, etc.) (carrer d’Alzira).
33 Tenien un magatzem d’adobs i guanos (carrer Quevedo)..
34 Tenien l’hostal del carrer Colom.
35 Per viure al molí de la Mata.
36 Procedia del poble de Natzaret.
37 Per viure a la fàbrica de les olives (carrer Canonge Barberà).
38 Per viure en la casa anomenada així (carrer de l’Ermita).
39 Per tindre botiga de peix a la Placeta del Mercat.
40 Per haver viscut al Motor dels Poalets.
41 Per tindre botiga de roba (carrer del mestre Cuevas).

2.- Malnoms procedents de noms i cognoms

           

2.1. De noms (81)

Adolfes, les

Anricot

Bernaets, els

Bernarda, -es

Blais, els

Brunos, els

Carmeletes, les

Catalino

Cecília, la tia

Ceferinos, -es

Cèsares, les

Clàudia, -os

Colau, -a⁴²

Davites, les

Decoroso, -es

Diegues, les

Fabianes, les

Facundo, -a

Felipot, -a

Gabi, -s⁴³

Generoses, les

Gilet, el

Gilo, -a

Gori⁴⁴

Gostinot, -a

Gueda, la⁴⁵

Guiatano⁴⁶

Innocències, les

Ismaeles, les

Jaumot, -a

Jesuset

Jesusos, -es

Jordietes, les

José-Xufa

Juano, -a

Leandra

Liberios, els

Llorences, les

Llúcia, -os

Lucínies, les

Malaena, -es

Marino, -a

Mariol, -a

Martines, les

Mateuet

Melchor, -es

Meregildos, els⁴⁷

Merenciano, -a⁴⁸

Micalets, els

Miguela, la

Mingo, -a

Mingololi, -s⁴⁹

Mingomaio, -s

Narcisos, els

Nardiques, les

Natàlia

Natis, les

Pantaleón

Pasqualeta

Pasqualot

Paulets, els

Pere

Peret

Pola⁵⁰

Polònies, les

Purito⁵¹

Quica⁵²

Quicaco

Rafaeles, les

Ramunda, la⁵³

Ricardet/Ricardete

Roquet, -a

Rosalea

Sidoro

Simeons, els

Soret, -s⁵⁴

Tano/Tanet⁵⁵

Tomasa, -es

Tomaseta, -es

Víctors, els

Xoxima, -es⁵⁶

42 Hipocorístic de Nicolau.
43.Hipocorístic de Gabriel.
44 Hipocorístic de Gabriel.
45 D’Àgueda.
46 Deformació popular de Cayetano-Gaietà.
47 Deformació d’Hermenegildo.
48 Deformació d’Emerenciano.
49 Aglutinació de Domingo de l’oli.
50 Hipocorístic d’Apol·lònia.
51 Sa mare era donya Pura, la mestra, i a la filla l’anomenaren Purita i al germà, Purito.
52 Hipocorístic de Francisca.
53 Deformació de Ramon, nom del besavi.
54 Hipocorístic de Salvador.
55 Hipocorístic aplicat als fills de Cayetano.
56 Aglutinació de So, contracció dialectal de senyora, i el nom Xima.

2.2. De cognoms (38)

Bataller

Bató, -na

Belloca, -es

Boïlets, el tio⁵⁷

Canut

Casanina, la⁵⁸

Castanyo, -s⁵⁹

Cebolles, les

Celdes, les

Cerverona, la

Clari

Colomera, la

Cuqui⁶⁰

Eiximenos, els⁶¹

Gabaldona, la

Galana, la

Godall

Gras

Lledona, la

Macipa, la

Magí/Matxí

Maravilla, -es

Marquesos, els

Montoliua, -es
Mut

Oliveres, les

Palau

Palses, les

Penya⁶²

Petit, -a

Piqueros, els

Pujola, la

Pujolet

Quintanes

Quitoscoms⁶³

Romaguera

Toldrano

Xàfer

57 Home centenari, molt conegut al poble. Diminutiu de Boïls.

58 Femení de Casaní.

59 Derivat del cognom Castany.

60 Diminutiu de Cucarella.

61 Derivat del cognom Gimeno, que recorda l’antic Ximeno.

62 En realitat el seu cognom és Lapeña.

63 Fusió de l’hipocorístic Quito i el cognom Escoms.

3.- Malnoms descriptius

3.1. Ocupació professional (88)

En general, excepte en els castellanitzats, la majoria són oficis antics o tradicionals, relacionats amb el món agrícola o ramader, com en altres llocs.

Abanderado, l’⁶⁴

Abogat, l’

Afaitagats⁶⁵

Alcalde de pot, l’

Alcalde llaganya, l’

Alcalde matxet, l’

Apotecaris, els

Arbolari, l’

Arrosseros, els⁶⁶

Aviador, l’⁶⁷

Basurero, el

Botifarrera, la

Cabrero, el

Cairero, el

Calceteres, les

Calero, -a

Caminero, el

Carboner, el

Carnisser, -a

Carrero, -a

Carretera⁶⁸

Cartero, el

Cementeriero, -a

Civilera, la⁶⁹

Coeter, el

Corretger, el

Ermitano/Ermintanyo, l’

Escolà, l’

Espardenyer, l’

Esportinera, l’

Ferraor, -a

Ferrera, la

Fideuer, el

Flare, el

Foguerer, -a

Formatgera, la

Forneret, el

Forners, els

Fusters, els

Granerer, -a

Graneros, els

Hostaler, -s

Jutge, el

Lejiero, -a⁷⁰

Maestrico, el

Maestro, el

Maquiniste, el

Mariner, el

Mecànic, el

Meleros, els

Mesuraor, el

Mitgero, -a

Molinero, -a

Monesillo, el⁷¹

Olier, l’

Ordenari, l’

Ous, dels

Peixcater, el

Perolero, -a

Persiana

Pianiste, -a

Pintora, la

Platero, -a

Porcater, -a

Portacreua, -es⁷²

Potecaris, els

Puntilleta⁷³

Randero, el

Ratero, el

Retor, el

Retorets, els

Revenaors, els⁷⁴

Sabater, el

Sabatereta, la

Sardinera, la

Sargento, -s

Sastre, -a

Segonero, -a

Sifoner, el

Sotarraores, les

Sucrer, el

Teuler, el

Tintorer, -s

Vaquero, el

Verdulera, la

Veterinari, el

Vicari, el

Vidrier, el

64 Abanderat de la Banda de Música.

65 Per tindre l’ofici de barber.

66 Son pare va administrar el sindicat arrosser.

67 Va ser aviador durant la guerra i se li quedà com a malnom.

68 Per dedicar-se a fer carreteres.

69 Per ser familiar d’un guàrdia civil.

70 Per dedicar-se a vendre “lejía”, ja en castellà.

71 Escolanet.

72 Algun avantpassat devia portar la creu a les processons.

73 Per vendre randes, però ja en castellà.

74 Es dedicaven a revendre gèneres diversos, eres revenedors.

3.2. Característiques físiques i morals (140)

Alegria

Alt, l’

Ancatarrat

Ansuma/Ansumeta⁷⁵

Auelet, l’

Bandera

Barrilet

Beato, el

Bigot

Bo, el

Bobet, el

Bojo, -os

Bomba, la

Bonico, el

Boriol, -a

Bueno, el

Cabota, la

Cabotaes

Caboteta de misto

Cabotí

Cabut, el

Calolo

Cama

Cameta, -es

Canya

Canyeta

Cap de jònec

Cap llarg

Cap torrat

Carassa

Carret, del

Caruda, -es⁷⁶

Catxet, el⁷⁷

Catxo, -a

Ceguet, el

Cella

Coent, -a

Coixet,-a

Coixo, -a

Collet

Conyeta

Cudol

Cudolet

Cul en terra

Culanda, la

Culones, les

Curra, la

Curret, el

Denteta

Dur, el

Fargandan⁷⁸

Flac, el

Galta grossa, la

Garretes de conill

Gastante, el

Gepa

Gitanet, el

Gola de pato

Grande, el

Grenya

Guapet, el

Guerra, la⁷⁹

Guerret, -a

Hàbil, l’

Jàssina

Llagrimal

Llanganya

Llapissera

Llarga, la

Lleugeret, el

Malgeni

Malo, el

Manetes

Mellaüra

Mentira fresca

Mig cabet

Mitja dona

Mocós, el

Monyo arreu

Moquillo

Morenet, el

Moreno, -a

Morrote

Mossegó

Mut, el

Oreja/Orella

Palabras

Pantorrilla

Panxacul

Panxo

Patarra⁸⁰

Patilla, la

Patxet, -s⁸¹

Patxo, el

Patxoles/Patxotes⁸²

Peinao, -s

Pèl de tatxa

Pelaeta, la

Pelat, el

Pelon

Pelosa, la

Pepiolo⁸³

Peque, la

Piga

Pinorro, -a⁸⁴

Ploró, el

Por, la

Pota, la

Quetuta, la⁸⁵

Rabassa

Rapat, el

Ratat, el

Ravatxol⁸⁶

Redó, -na

Rúbia, la

Rullet, -a

Rullo, -a

Sarpes

Sec, -a

Sord, -a

Surdet, el

Taques

Tatarauets, els⁸⁷

Terrible, el

Terruta, la⁸⁸

Tort, el

Tragante, el

Trompicon⁸⁹

Tufarra/Tufarreta⁹⁰

Ulleres

Ullots

Veu de ràdio

Xalalo, -a

Xaparro, -s

Xarpa

Xarraora, la

Xato cuco, el

Xato, el

Xino, el

Xispa

75 Pronunciació valenciana d’ensuma.

76 Amb la cara grossa.

77 S’ha d’entendre en el sentit de persona menuda.

78 Variant de fargandà, persona informal, malfaenera. Paraula ara en dessús a Guadassuar.

79 En el sentit de persona molt entremaliada, que dóna molta faena.

80 Mentida (DCVB). Paraula desconeguda en el valencià de Guadassuar.

81 En el sentit de persona menuda.

82 Deu tractar-se d’un derivat de patxot, lent i feixuc de moviments (DCVB).

83 Variant occidental pipioli, jovenet o home malcriat i presumit /DCVB).

84 Variant de l’augmentatiu de pi, ‘pinarro’ (DCVB).

85 Variant de quietud, feminitzada.

86 Infant entremaliat (DCVB).

87 Paraula no enregistrada als diccionaris. Expressió aplicada a persones xicotetes.

88 Plena de terra (DCVB).

89 Variant de trompicó, en el sentit de persona atrotinada.

90 Deu tractar-se de derivats de tuf, en sentit despectiu.

3.3. Malnoms propis d’un subjecte (anècdotes, fets puntuals, fets de paraula, manies...) (124)

Almendria

Anís⁹¹

Aniset

Bala

Banyera alta

Barandat

Beti, la⁹²

Bolígrafo

Bollero, el

Botons

Braç noet

Brisca d’oros

Bufamarraixes

Calçotets

Calesses, les⁹³

Canoncillo

Cansalà magreta

Cantaora, -es

Cardenal, el

Carxuto

Cassalla

Chaleco

Chicas de oro, las

Conde, el

Conino, el

Corbella

Coronel, el

Correcaminos

Corretja, la

Cotna

Cuchillo

Cupers, els⁹⁴

Dòlar

Dumenges

Elèctric, l’

Fego⁹⁵

Flores, el tio

Fogueret elèctric

Fugà, la⁹⁶

Gafitas

Garres cagaes

Garrotín⁹⁷

Gatillà, el tio⁹⁸

Gatiller, el

Gonissa⁹⁹

Graella

Guajira, la

Guardaespaldas, el

Jaqueta de ferro

Llepa ciris

Lluna

Macària, -es¹⁰⁰

Madre de dios

Maedéu/Mare de déu

Magogo/Mangongo¹⁰¹

Magre

Mague¹⁰²

Mairena¹⁰³

Mamó, -na

Maniu¹⁰⁴

Mengano

Merda

Mig llauró

Millona, la

Moto, la

Mula mecànica, la

Ni pu ni bu¹⁰⁵

Niño Jesús, el

Niño las pasas, el

Nostre Senyor, el

Nyano, -a

Oristela

Pa blanc¹⁰⁶

Paella

Palàcies, les¹⁰⁷

Panarro

Panones

Paseante, -a

Pastís

Pastora, la

Patacó, -na

Patriarca, el

Pecho bueno

Pelegrí¹⁰⁸

Perla, la

Perlita

Pesseta

Pesseteta

Picat de l’abella, el

Pindoleta

Pirulo

Pixera

Poc arròs

Polsera, -es

Poteca

Purissimeta

Pusterol de gallina

Pusterolero, -a¹⁰⁹

Qüentes, les¹¹⁰

Quita jornales

Quitalaca

Rei, el

Reva¹¹¹

Risa de burro

Riseta de burro

Rito, el tio

Sejo¹¹²

Sis pessetes

Sis veus

Sita

Sombra, la

Sòria

Sorret, el

Super, el

Tanga, la¹¹³

Tartanera, la¹¹⁴

Temora¹¹⁵

Tomacateo¹¹⁶

Vedriola

Vinagre

Virgen

Xèrif, el

Xic valent, el

Xico la gorra, el

91 Es dedicava a comprar begudes (anís, aiguardent, etc.).

92 Pel seu paregut amb una artista de cine.

93 Perquè els avantpassats tenien una calessa.

94Tenien una granja anomenada Cuper (Cucarella Perales).

95 Manera especial de pronunciar ferro.

96 Per haver-se fugat amb el nóvio.

97 Per la seua afició al ball de mateix nom.

98 Per la seua afició a la cacera.

99 Reducció de llangonissa, variant de llonganissa.

100 El seu avi es deia Arcadio, però pronunciaven mal el seu nom.

101 Perquè pronunciava així el seu nom, Manolo.

102 Forma deformada de mare.

103 Perquè li agradava el cant flamenc.

104 Un avantpassat va estar a la guerra de Cuba, i parlava de la manigua, la selva tropical.

105 Perquè repetia aquesta expressió de xiquet.

106 Perquè quan no hi havia pa blanc durant la guerra, en demanava.

107 Per viure a la casa coneguda com el Palaciet.

108 Per ser regador del Motor de la Pelegrina.

109 Variant de posterol (DCVB).

110 Deformació de les coentes.

111 Per ser regador de la séquia de la REVA.

112 Perquè canviava l’ordre de les síl·labes, i el seu nom era José.

113 Per l’afició al tango.

114 Perquè havien tingut una tartana.

115 Pronunciava mal tremola.

116 Fusió del seu nom, Timoteo, i el malnom de tomaca.

          

3.4. Comparacions amb personatges coneguts (14)

Billy

Boby

Carrero Blanco

Juana la loca

León de Damasco, el

Peron

Quevedo

Sant Josep

Sant Vicent de Paül

Tarzan

Tarancon

Top

Virgen de los puntales¹¹⁷

Xarlot

117 Aplicat a una dona molt grandota.

           

3.5. Situació familiar de l’individu (8)

Bessó, el

Nano, -a

Nene, el

Obispo, de l’

Tietes, les

Uela, -es

Xatxa, -os¹¹⁸

Xiquet, el

118 Família forastera que pronunciava així “muchacho...”.

3.6. Relació de l'individu amb els colors (14)

Blanco, -a

Blanquet, -a

Blanquillet

Blau, -a¹¹⁹

Negre, el

Negret, el

Pardet

Rogets, els

Roig de burretes, el

Roig de Navaixes, el

Roig, -a

Rojano, -s

Sutja

Verd, -a

119 Família procedent de la comarca de la Marina.

3.7. Relació de l’individu amb els aliments (21)

Armela

Banana

Bollo, -s

Botifarra

Bresquilla

Cacau

Coca, la

Farina

Morella

Oliva

Oliveta

Pelaïlla, la

Poma

Poma el ric

Putxero

Queraïlla

Raïmo, -s

Sardina

Tenca

Tomaca

Tomacos, els

4.- Malnoms que identifiquen les persones amb vegetals i animals (67)

Aranya

Assutzena

Bellota

Borinot

Borinotet

Borrego

Borregueta

Burra, -es

Cabra

Canaris, dels

Caragol, -s

Cebollita, la

Cerdito, -s

Clavellina

Conill

Conillet

Cotorra

Cuc

Cuco, el

Cuquello, -a

Gallineta, -es

Gallo

Garrofet

Garrofo, -a

Gato, -a

Gavilan

Granota

Llebra, -es

Lorito, el

Mariposa

Mataperros

Moixa, -es

Moixeta

Mona/Moneta

Musquerola¹²⁰

Nàvel

Oca

Ovella mocosa

Palomo, -a

Panotxa, la

Pansó, -na

Pansonet

Parra

Parreta

Patata

Pato

Pimentó

Polleta

Porc

Porros, els

Rabosa

Rantella

Rata

Ratolí

Renoc

Sargantana

Serpeta

Serreig

Soca

Terrerola

Teuladí

Tigre, el

Titis, els

Tórtola, la

Verderola, la

Verdolaga

Xaua¹²¹

120 Variant de mosquerola, nom d’una pera petita, roja i esclafada (DCVB).

121 Possiblement derivat de xau i xauet, noms d’un ocell (DCVB).

5.- Malnoms derivats d'objectes inanimats

5.1. Instruments musicals (9)

Campana

Campanilla, -es

Flauta

Flauteta

Flautí

Guitarra

Tambor

Tarara

Trompa

5.2. Objectes diversos (23)

Barrino

Bigòrnia

Bossa

Bosseta, -es

Butxaca

Caena/Cadena

Caldera

Canana

Canyís

Catalítica

Maleta

Maletona

Milotxa

Navaixeta

Perol, -a

Pipa

Pito, -es

Plomall, -s

Rella

Sonajero

Taleca, de

Vela

Ventanal

6.- Malnoms amb significat indeterminat (92)

Incloem en aquest apartat aquells malnoms de l’origen dels quals no tenim una explicació coneguda, tot i que alguns poden ser afegits als apartats anteriors perfectament.

Baltaro

Barili

Bieli

Blaqui

Bollero, el

Brigo, el

Cacarrac

Cadàver

Cagablat¹²²

Calamoc, -a

Calavera

Callaos, els

Camaró

Canyona

Canyot

Capela

Carrerones

Casamires

Casamiret

Cascarrilla, -es

Catatxan

Catix, -a

Catxònia, -es

Catxuf, -a

Clota, la

Colín

Cuentas

Cursos

Dolç, el

Fafalí¹²³

Farra

Farruca

Febra

Fiera

Figa al nas

Folco, el

Furai

Garbetes

Garita

Gofa

Guitre, -a

Hades, les

Jac, el tio

Joc

Joquet

Jota, la

Juguetes, les

Laïca

Llanda, -es

Llosa

Maura, la

Miro

Mundo

Naio, -a

Nava

Niua, niueta

Palique, -a

Palla

Palleta

Pallissa

Pastorillo, -a

Pastrana

Perra, la

Perreta

Pinos

Pispirix, -a

Pito, -nes

Poio, -a

Porreta

Quitaor, -a

Rabet, -a

Ràbies

Rabo

Rapú

Rebanig

Rebuig

Rella

Ronda

Sentana/Santana

Serraüra

Socarrat

Taín

Tàrtaro, -a

Tatanya

Telo

Tobina

Toles

Turreles

Xacarrac

Xaves

Xipote

Xorro, -s

122 Família procedent de l’Alcúdia.

123 Deu tractar-se d’una pronunciació especial de la paraula rafalí.  

CONCLUSIONS

D’entrada comprovem la repetició de fenòmens lingüístics habituals en la majoria d’inventaris realitzats. No cal dir que alguns fenòmens estan relacionats amb la variant valenciana parlada a la Ribera. Entre aquets podem  assenyalar els següents:

   a) Ús dels articles EL i LA com a introductors, però no en tots els casos. També, en casos singulars, ús del mot “tio, -a”: el tio Boïlets.

  b) Canvis morfològics, com la supressió de preposicions, etc. per economia lingüística: “les Casapedres” (= de la casa de la Pedra).

  c) Canvis morfològics generalitzats, com la feminització, masculinització i formació del plural quan es converteixen en nom de casa o col·lectiu:  el Calero,; la Colaua; els Segoneros;  les Martines.

  d) Formació de noms compostos i transformacions fonètiques: el Roig de Navaixes; Quitoscoms, etc.

   e) Ús de morfemes diminutius valencians, però també castellans (-ico, -illo, -ito): el Gilet, la Campanilla.

  f) Ús de variants de paraules (fenòmens de canvis vocàlics, assimilacions, afèresi, apòcope, síncope, etc.): el tio Ancatarrat; Braç noet; Pola; Pusterol de gallina; els Revenaors; Sidoro; Gonissa, etc.

   g) Allargament, hipocorístics: els Bossetes; Garbetes; Quicaco.

   h) Ús de la ironia i d'altres recursos retòrics pel que fa a aspectes físics o morals: la Por;  Cansalà magreta; Panxacul, etc.

  i) Manteniment de paraules valencianes ara en dessús: Fafalí, Fargandan, Patarra, el Randero, la Terruta, Xaua, etc.

  j) Penetració d’alguns castellanismes, en especial al segle XX; els Lejieros, Sonajero, etc. I, en especial, la generalització del sufix –ero: el Ratero, etc.

Observem també que els grups predominants són aquells relacionats amb l’expressivitat pròpia de la llengua oral, és a dir, els malnoms descriptius: Característiques físiques i morals (140), Propis d’un subjecte (anècdotes, fets puntuals, fets de paraula, manies...) (124), Ocupació professional (88), Procedents de noms i cognoms (148), Topònims (59), Vegetals i animals (67), etc. Molts tenen un sentit irònic o burlesc evident.

Per últim, encara que semblava que el sistema de malnominació desapareixeria ràpidament al llarg del segle XX, a hores d’ara continua en ús i està ben viu, amb la incorporació de nous usuaris i noves creacions. El manteniment del sistema, per tant, va lligat a la seua renovació.   

Bibliografia

A.A.D.D. (1980-2012): Articles relatius als malnoms, en especial els reculls valencians, publicats al Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica (SdO)., Barcelona.

A.A.D.D. (2007-2012): Articles relatius als malnoms publicats en les Actes de les Jornades d’Onomàstica (I, Sant Mateu, 2006; II, Oriola, 2007; III, Xàtiva, 2008; IV, Vila-real, 2009; V, Dénia, 2011)), Acadèmia Valenciana de la Llengua, València.

Alcover-Moll, F. de B.: Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca, 10 volums.

Casanova, Emili (1986): “Sobre els malnoms d’Agullent”, en Xé Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (1r d’Onomàstica Valenciana), Universitat de València, València.

Coromines, Joan (1980-1991): Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Curial Edicions Catalanes, Barcelona.

Martí Mestre, Joaquim (2006): Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), PUV (Biblioteca lingüística catalana, 29), València.

Moreu-Rey, Enric (1981): Renoms, motius, malnoms i noms de casa, Millà (Llengua viva, 4), Barcelona.

Sanchis Guarner, Manuel (1983): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV (Obra completa, vol. 5), 3i4, València.

Annex: Llistat alfabètic de malnoms de Guadassuar

abanderado, l’

abogat, l’

adolfes, les

afaitagats

alcalde de pot, l'

alcalde llanganya, l’

alcalde matxet, l'

alegria, -es

almendria, -es

alt, l’

alzirenya

americà, l’

andalús, l’

anís

aniset

anricot

ansuma

ansumeta, -es

antellanes, les

antellera, l'

apotecaris, els

aranya

arbolari, l'

armela

arrossero, -os

assutzena

auelet, l’

auia, de l’

aviador, l'

bala

baltaro

banana

bandera

banyera alta

barandat

barili

barrilet

barrino

basurero

bataller

bató, -na

beato, el

belloca, -es

bellota

beneixama

beneixida

bernaets, els

bernarda, -es

bessó, el

beti

bieli

bigòrnia

bigot

Billy

blais, els

blanco, -a

blanquet, el

blanquillet, el

blaqui

blau, -a

bo, el

bobet, el

boby

boïlets, el tio

bojo, -s

bolígrafo

bollero

bollo, -s

bomba

bonico, el

borinot/borinotet

boriol, -a

borrego

borregueta

bossa

bosseta, -es

botifarra

botifarrera, la

botiga nova, de la

botiguetes, les

botons

braç noet

bresquilla

brigo

brisca d’oros

brunos, els

bueno, el

bufamarraixes

burra, -es

butxaca

cabanes

cabota, la

cabotaes

caboteta de misto

cabotí

cabra, la

cabrero, el

cabut

cacarrac

cacau

cadàver

caena/cadena

cagablat

cairero, -a

calabrés

calamoc, -a

calavera

calç, de la

calceteres, les

calçotets

caldera

calero, -a

calesses, les

calolo

callaos, els

cama

camaró

cameta, -es

caminero, el

campana

campanilla, -es

canana

canari

canaris, el dels

cano, del

canoncillo

cansalà magreta

cantaora, -es

canut

canya

canyeta, -es

canyís

canyona

canyot

cap de jònec

cap llarg

cap torrat

capela

caragol, -s

carassa

caravaca

carboner

cardenal, -a 

carletí

carmeletes, les

carnisser, -a

Carrero Blanco

carrero, -a

carrerones

carret, del

carretera

cartero

caruda, -es

carxuto

casa blanca, de la

casa pedres, les

casamires, les

casamiret

casanina

cascarrilla, -es

cassalla

castanyo, -s

catalana, la

catalino

catalítica

catarroja

catatxan

catix, -a

catxet, el

catxo, -a

catxònia, -es

catxuf. -a

cebolles, els

cebollita

cecília

ceferines, les

ceguet, el

celdes, les

cella

cementeriero, -a

cerdito, -s

cerverona, la

cèsares, les

civilera, la

clari

clàudia, -os

clavellina

clota

coca, la

coent, el

coeter, -a

coixet, -a

coixo, -a

colau, -es

colin

colomera, la

collet

comenque/comenge, de

conde, el

conill

conillet

conino

cono, del

conyeta

corbella

cordovesa, la

coronel, el

correcaminos

corretger

corretja

cotna

cotorra

cuc

cuco, el

cuchillo

cudol

cudolet

cuentas

cul en terra

culanda

culones

cullerot, -s

cúpers, els

cuquello, -a

cuqui

curra, la

curret, el

cursos

chaleco

chicas de oro, las

davites, les

decoroso, -es

denteta

diegues, les

dòlar

dolç, el

dumenges

dur, el

eiximenos, els

elèctric, l’

ermitano/ermitanyo, l’

escolà, l’

espardenyer, l'

esportinera, l'

fabianes, les

facundo, -a

fafalí

fargandan

farina

farra

farruca

febra

fego

felipot, -a

ferraora, la

ferrera, la

fideuer, el

fiera

figa al nas

flac

flare, el

flauta

flauteta

flautí

flores, el tio

foguerer, -a

fogueret elèctric

folco, el

formatgera, la

forn, del

forneret, el

forners, els

fornet, del

francés, -a

fugà, la

furai

fusters, els

gabaldona, la

gabi, -s

gafitas

galana, la

galta grossa, la

gallinar/galliner, del

gallineta

gallo, el

garbetes

garita

garres cagaes

garretes de conill

garrofet

garrofo, -a

garrotín

gastante, el

gatillà, el tio

gatiller, el

gato, -a

gavilan

generoses, les

gepa

gilet, el

gilo, -a

gitanet, el

godall

gofa

gola de pato

gonissa

gori

gostinot

graella

grande

granererer, -a

granero, -os

granota

gras

grenya

guajira, la

guano, del

guapet, el

guardaespaldas, el

gueda, la

guerra, la

guerret, -a

guiatano

guitarra

guitre, -a

hàbil, l’

hades, les

hostal, de l’

hostaler, -s

innocències, les

ismaeles, les

jac, el tio

jaqueta de ferro

jàssina

jaumot, -a, el tio/a

jesuset

jesusos, -es

joc

joquet

jordietes

jose-xufa

jota, la

juana la loca

juano, -a

juguetes, les

jutge, el

laïca

leandra

lejiero, -a

León de Damasco, el

liberios, els

lorito

lucínies, les

llaganya

llagrimal

llanda, -es

llapissera

llarga, la

llebra, -es

lledona, la

llepa ciris

lleugeret, el

llorences, les

llosa

llúcia, -os

lluna

macària, -es

macipa, la

madre de dios

madrilenyo, -a

madriles

maedéu/mare de déu

maestrico, el

maestro, el

magí

magogo/mangongo

magre

mague

mairena

malaena, -es

malaguenya, la

maleta

maletona

malgeni

malo, el

mamó, -a

manetes

maniu

manyo, -a

maquiniste, el

maranyenteros- es

maravilla, -es

mariner, el

marino, -es

mariol, -a

mariposa

marjalera, -es

marquesos, els

martines, les

mata, de la

mataperros

mateuet

maura, la

mecànic, el

melchor, -es

meleros, els

mellaüra

mengano

mentira fresca

merda

meregildos, els

merenciano, -a

mesuraor, el

micalets, els

mig cabet

mig llauró

miguela, la

milotxa

millona, la

mingo, -a

mingololi, -s

mingomaio

miro

mitgero, -a

mitja dona

mocós, el

moixa, -es

moixeta

molí pinet

molinero, -a

mona/moneta

monaes

monesillo

montoliua, -es

montortalero, el

monyo arreu

moquillo

morella

morenet, el

moreno, -a

morrero, -a

morrote

mossegó

moto, la

mula mecànica, la

mundo

musquerola

mut, el

naio, -a

nano, -a

narcisos, els

nardiques, les

Natàlia

natis, les

natzaro/natzaret

nava

navaixes

navaixeta

navarrasino

nàvel

negre, el

negret, el

nene, el

ni pu ni bu

niño Jesús, el

niño las pasas, el

niua, niueta

nostre senyor, el

nyanyo, -a

obispo, de l’

oca, l'

olier, l'

oliva, l'

oliver, l’

oliveres, les

olives, de les

oliveta

ordenari, l’

orella/oreja

oristela

ous, dels

ovella mocosa

pa blanc

paella

palabras

palàcies, les

palaciet, del

palau

palique, -a

palomo, -a

palses, les

palla

palleta

pallissa

panarro

panones

panotxa, la

pansó, -na

pansonet

pantaleón

pantorrilla

panxacul

panxo

pardet

parra

parreta

paseante, -a

pasqualeta

pasqualot

pastís

pastora, la

pastorillo, -a

pastrana

patacó, -na

patarra

patata

patilla, la

pato

patriarca, el

patrono

patxet, -s

patxo, el

patxoles/patxotes

paufa

paulets

pecho bueno

pedreguer, -s

peinao, -s

peix, del

peixcater

pèl de tatxa

pelaeta, la

pelaïlla

pelat, el

pelegrí

pelon

pelosa

penya

pepiolo

peque, la

pera, la

pere

perelló

peret

perla, la

perlita

perol, -a

perolero, -a

Perón

perra, la

perreta

persiana

pesseta

pesseteta

petit, -a

pianiste, -a

picat de l’abella, el

piga

piles

pimentó

pindoleta

pinorro, -a

pinos

pintora, la

pipa

piqueros, -es

pirranya

pirri

pirulo

pispirix, -a

pito, -nes

pixera

platero, -a

plomall, -s

ploró, el

poalets, dels

poc arròs

poio, -a

pola

polònies, les

polsera, -es

polleta

poma

poma el ric

por, la

porc

porcater, -a

porreta

porros, els

portacreua, -es

pota, la

poteca

potecaris, els

pujola, la

puntilleta

purissimeta

purito

pusterol de gallina

pusterolero, -a

putxero

qüentes, les

queraïlla

quetuta, la

Quevedo

quica, la

quicaco

quintanes, les

quita jornales

quitalaca

quitaor, -a

quitoscoms

rabassa

rabet, -a

ràbies

rabo

rabosa

rafaeles, les

raïmo, -s

ramunda, la

randero, -a

rantella

rapat, el

rapú

rata

ratat, el

ratero, el

ratolí

ravatxol

rebanig

rebuig

redó, -na

rei, el

rella

renoc

retor

retorets, els

reva

revenaors, els

Ricardet/Ricardete

riolero, el

risa de burro

riseta de burro

rito, el tio

roba, de la

rogets, els

roig de burretes, el

roig de Navaixes, el

roig, -a

rojano, -s

romaguera

roncalero, el

ronda

roquet, -a

rosalea

rúbia, la

rullet, -a

rullo, -a

sabater

sabatereta, la

sant Josep

sant Vicent de Paül

sardina

sardinera

sargantana

sargento, -s

sarpes

sastre, -a

sec, -a

segonero, -a

Sejo

sentana/santana

serpeta

serraüra

serreig

sidoro

sifoner

simeons

sis pessetes

sis veus

Sita

soca

socarrat

sombra

sonajero

sord, -a

soret, -s

sòria

sorret, el

sotarraores, les

sucrer, el

super, el

surdet, el

sutja

taín

taleca, de

tales

tambor

tanet

tanga, la

taques

Tarancón

tarara

tartanera, -es

tàrtaro, -a

Tarzán

tatanya

tatarauets, els

telo

temora

tenca

terrerola

terrible, el

terruta

teuladí

teuler

tietes, les

tigre, el

tintorer, el

titis, els

tobina

toldrano

toles

tomaca, -os

tomacateo

tomasa, -es

tomaseta, -es

Top

torisano, -a

tort, el

tórtola, la

toueros/toeros, -es

tragante, el

trompa

trompicon

trompó, -na

tufarra, -eta

turreles

uela/es

ulleres

ulllots

vaquero, el

varili

vedriola

vela

ventanal

verd, -a

verderola, la

verdolaga

verdulera, la

veterinari, el

veu de ràdio

vicari, el

víctors, els

vidrier, el

vinagre

virgen

Virgen de los Puntales

xacarrac

xàfer

xalalo, -a

xaparro, -s

Xarlot

xarpa

xarraora, la

xato-cuco

xato, el

xatxa, -os

xaua

xaves

xella

xèrif, el

xic valent, el

xico la gorra, el

xino, el

xipote

xiquet, el

xispa

xorro, -s

xoxima, -es

xurra, la

 Josep Enric Mut Ruiz

FESTES DE GUADASSUAR: LA FESTA DE L'AURORA

LA FESTA DE L’AURORA FINS AL SEGLE XX

En la Relació de les festes de Guadassuar de 1770-1771, confeccionada en contestació a l’ordre de l’il·lustrat Comte d’Aranda, no figura com a tal la festa de la Divina Aurora, però sí la de la Mare de Déu del Roser o del Rosari, de la qual deriva com a manifestació matutina del res del rosari. La relació es va ordenar per saber quants diners públics es gastaven en festes.

La descripció que es fa és la següent:

“La de Nuestra Señora del Rosario, que también la hasen dos mayordomos, que en la Yglesia gastan, en misa, cera y proseción general, ocho libras, tres sueldos y seis, y fuera de la Yglesia en fuegos, sermón y dulsayna catorse libras, que juntas con los gastos de la Yglesia toman suma de 22 L[ibras], 3 &[sueldos],6 [dineros]."

                                                                            
“Gastos de Yglesia  / Id. en exterioridades

Fiesta de Nuestra Señora del Rosario la costean dos Mayorales nombrados anualmente y gastan en Misa, cera, procesión, Sermón, Dulsayna y fuegos... 8 l. 3 s. 6  / 14 l.  s.”

           

Pel que llegim només es refereix a la celebració de la festa (amb missa major, sermó, ciris, processó general, focs d’artifici i dolçainer), per la qual cosa no podem deduir altres manifestacions relacionades amb la festa com els rosaris cantats amb música, etc.

Va ser una advocació propagada pels ordes religiosos regulars, concretament pels Predicadors o Dominicans. La festa litúrgica de la Mare de Déu del Roser va ser proclamada pel Papa Pius V per al dia 7 d’octubre, aniversari de la victòria cristiana de la batalla de Lepanto (1571). Posteriorment s'afegiren en la seua difusió els franciscans i caputxins.

D’esta advocació de la Mare de Déu tenim a Guadassuar prou documentació: Sabem que estava associada a una Confraria i a un benefici eclesiàstic fundat el 1600. Eugenio Muñoz ens diu el següent, cap a 1750:

“Beneficio de Nuestra Señora del Rosario

Otro en la Capilla y bajo la invocación de Nuestra Señora del Rosario, fundado por Cosme y Vicente Añó, hermanos, como herederos de Jayme Añó, según se dice en dicha Visita, con 25 L. de renta y 61 missas de carga, con escritura ante mosén Juan Bautista Almoradí, Notario Apostólico en 9 de septiembre de 1600, y el testamento del fundador lo autorizó Francisco Juan Tolosa, escrivano de Alcira en 24 de mayo de 1597, publicado por el mismo en 30 de octubre del mismo año. El Patronato activo es de la familia Añó por agnación y primogenitura, el pasivo libre.”

Davant del seu altar en la Capella estava el vas o sepultura de la confraria, que sembla ja existia en 1591, segons el llibre Racional de la parròquia. Aquesta confraria, sobretot, va impulsar el res del rosari públic i privat, però a finals del segle XIX desapareix totalment.

Per ser l’advocació mariana principal de la parròquia va presidir l’altar major de la Capella de la Comunió. No tenia la categoria de patrona perquè en aquell moment només existia un patró/patrona com a titular d’una parròquia. Segons la informació de José Arlandis Barberá, gràcies al qual tenim dades extretes de documents que després van ser cremats durant la guerra, la imatge era obra del famós escultor valencià Ignasi Vergara Gimeno.

Pel que fa a l’expansió de la festa de la Divina Aurora, com ens recordava Agustí Roig Barrios al Cançoner de Guadassuar i a altres treballs, hem de tindre en compte que el convent dominicà de l’Anunciata o Anunciació de Carlet organitzava cada any la festa del Roser el primer diumenge d’octubre a la coneguda finca o Heretat dels Frares, de la seua propietat (establiment de 1755 aprox.). És a dir, impulsaren la devoció per la Divina Aurora per atraure la joventut. Segons el Racional de 1755, la seua festa se celebrava el dia 26 de desembre, però durant el segle XIX es va traslladar al dia 23 de gener, a l’endemà de la festa de sant Vicent Màrtir, i la festa del Santíssim Crist de la Penya, que se celebrava aquell dia, va passar a celebrar-se el 6 d’agost, dia de la Transfiguració del Senyor.

El 1843 es va construir una capella nova en l’atzucac de l’església, als peus del campanar, coneguda com la Capella de l’Aurora, per a la Confraria del Roser que de nou és restaurada pel rector Antoni Sanchis el 1849. En aquell lloc havia estat situat el cementeri de la Confraria del Roser. El 1878 seria elevat el sostre i la teulada aprofitant la construcció de la casa veïna, segons podem llegir en l’acord entre l’Ajuntament, custodi de l’edifici, i el veí, signat davant del rector. Inicialment era utilitzada com un traster de la confraria per guardar les llanternes, guió, etc., però l’any 1899 la imatge hi va ser traslladada i la capella beneïda el 29 d’abril de 1900 pel rector Eduardo Alberich Verdejo.

El 26 d’abril 1913 l’arquebisbe de València Victoriano Guisasola Rodríguez va visitar la parròquia de Guadassuar i quedà tan gratament impressionat del rosari públic diari que concedí 100 dies d’indulgència per a tots els assistents i 200 per als portadors del guió de la Mare de Déu, el crucifix, els fanals o qualsevol altre instrument del rosari.

El 14 d'agost de 1924 l'Ajuntament va decidir dedicar un nou carrer obert com a carrer de la Mare de Déu del Roser o del Rosari.

L’any 1945 l’escultor Antonio Sanjuán Villalba va construir una nova imatge de la Divina Aurora, d’excel·lent qualitat, per a presidir aquesta capella, que va ser beneïda el 30 de març de 1945, pel rector Salvador Cotanda Mateu. L’any 1977 va ser assolada totalment esta Capella, part integrant del patrimoni de Guadassuar.

Imatge de la Divina Aurora actual, d'Antonio Sanjuán Villalba

De quina manera s’organitzava la festa a finals del segle XIX i XX?

Primerament, com hem llegit al primer text, dos majorals eren triats a sort per organitzar la festa, com solia ser habitual en totes les festes. Normalment s’elegien en una data destacada en la missa major pel mètode de l’extracció de bolletes d’un saquet (insaculació), per un menor de set anys, igual que es feia durant l’època foral per a l’elecció dels Jurats del poble.

Tot i que al llarg del segle XVIII es va popularitzar el cant de les “Aurores” pel carrer, sembla que al segle XIX és quan a Guadassuar tingué major protagonisme, com també va ocórrer en la majoria de pobles valencians (En este sentit alguns historiadors vinculen l'auge de les Aurores amb la utilització política per part dels carlistes). Això suposava comptar amb més gent encarregada dels rosaris, portadors de llanternes, creu, guió, etc. Però, pel que sembla, la confraria restaurada el 1849 no va perdurar.

   

Per això, per a conéixer l’organització interna hem de recórrer a documentació d’altre tipus, com un Judici Verbal de 1912, que ens proporciona dades molt interessants sobre la gestió de la festa de la Divina Aurora i dels actes associats (rosaris, etc.).

Aquell any quinze joves es presentaren voluntaris a l’Ajuntament per ser clavaris i foren nomenats solemnement des de la trona el dia dos de febrer, festa de la Candelera, “según inmemorial costumbre”, pel rector José Miquel Roig. Des del principi existiren desavinences entre Ajuntament i clavaris, i al final estos denunciaren a l’alcalde, Joaquín Boils Renart, i al regidor síndic, Bernardo Pellicer Arándiga,  el dia 16 de desembre de 1912, perquè els havien requisats els fondos de la festa. Així sabem que era habitual fer col·lectes i plegues públiques, en metàl·lic o en espècie (“el cacahuet que es costumbre dar los cosecheros en dicha época con destino a la fiesta”, i altres productes), pel poble, a més de criar animals per revendre.

Els quinze clavaris eren José Montalvá Salom, Joaquín Barberá Perales, José Cucarella Cerveró, Agustín Oliver Cerveró, Joaquín Añó Ferrer, Vicente Plaza Montalvá, Reginaldo Barberá Marqués, Vicente Varios Añó, José Baldoví Montañana, Vicente Gimeno Añó, José María Roig Añó i Arturo Marqués Clari, majors d’edat, llauradors, veïns, solters, a excepció dels tres últims que eren casats, i també Enrique Rosell Alonso, José María Jornet Añó i Enrique Lafarga, menors d’edat (la majoria d’edat era als 21 anys en hòmens), que no podien participar en la denúncia per ser menors.

El problema és que la festa era supervisada pel síndic de l’ajuntament per evitar que els diners es malgastaren i això va provocar suspicàcies entre ambdues parts. Al final acabaren confiscant-los els diners guardats en la Capella de l’Aurora o que ells havien dipositat a l’Ajuntament. Els joves festers per la seua banda es menjaren algun animal retingut sense pagar... per fer festa.

Així s’explica al procés judicial:

“Existe en este pueblo una Capilla en que se venera a la Divina Aurora, y no obstante la devoción que en este pueblo despierta dicha imagen, no existe hermandad, cofradía ni organización alguna de esta índole previamente constituida y con funcionamiento regular que organice las fiestas que anualmente se celebran en su honor, como ocurre con otras devociones católicas. La carencia, pues, de un régimen constituido, ha dado margen al nacimiento de una costumbre tradicional de recurrir los devotos de la Divina Aurora que desean tomar parte en la organización de los festejos anuales, y previo el consentimiento de la Autoridad,… , reservándose éstas siempre el cargo de depositario, bien desempeñándolo por sí, ya nombrando para el mismo a persona de su confianza, siendo por lo regular éste concejal del Ayuntamiento.”

El judici tingué lloc el dia 23 de desembre de 1912, un mes abans de la festa, presidit pel jutge municipal Joaquín Osca Codina, acompanyat de dos adjunts per a l’ocasió, Enrique Tortosa Rosell i Vicente Boils Renart, i els corresponents lletrats. El judici es va celebrar al Saló de Plenaris i la sentència es va dictar el dia 30 de desembre de 1912.

La sentència salomònica serà objecte d’un pacte entre les parts per salvar l’honor de tots i és la següent:

“Continuación del Acta del Juicio / En la Villa de Guadasuar a treinta de Diciembre de mil novecientos doce:  Siendo la hora señalada y ante el Tribunal Municipal compuesto por el Señor Don Joaquín Osca Codina, Juez municipal, y de los adjuntos Don Vicente Boils Renart y Don Enrique Tortosa Rosell y de mí el Secretario, comparecen las partes para la continuación del juicio verbal, asistidos los demandantes por el letrado Don Salvador Perepérez Belsa y por los demandados el también letrado Don Luis Rosario; y de iniciativa de estos señores al objeto de lograr una avenencia que dejando a salvo el decoro y dignidad de demandantes y demandados, sea al mismo tiempo prenda de armonía entre los mismos. Han transigido la cuestión en los siguientes términos:

Primero: Que el presente año no se celebrarán por nadie los festejos a la Divina Aurora.

Segundo: Que el dinero que, por todos conceptos se ha recaudado y se recaude en lo sucesivo, se entregará al señor Cura párroco de este pueblo para que lo invierta en obras en la Capilla u otras necesidades de su culto que crea necesarias.

Tercero: Los Clavarios del año actual, o sea los demandantes, entregarán a Don Bernardo Pellicer el día seis del presente Enero, trescientas treinta y una pesetas, de las que este Señor se retendrá ciento setenta que anticipó para la compra de los carneros; y las ciento sesenta y una pesetas restantes, que con el producto de las colectas, forman un total de quinientas diez y ocho pesetas, noventa y dos céntimos hasta el día, se entregarán así como lo que se recaude en lo sucesivo hasta el veinte y tres del próximo Enero, al Señor Cura párroco de esta Villa para que como dicho queda, las invierta en obras y reparaciones de la Capilla de la Divina Aurora

Cuarto: Los corderos o reses de que se incautaron los Clavarios demandantes, quedan en la absoluta propiedad de éstos.

Quinta: Por el Señor Cura se satisfarán los gastos ocasionados hasta el día, del depósito que se le entrega o sea el importe de la Música en los actos en que ha tomado parte, que se fija en sesenta y cinco pesetas, debiendo abonar asimismo la cera, pirotécnico y los demás gastos que se hayan ocasionado con motivo de los festejos.

En vista de lo que queda expuesto el señor Juez dio por terminado este auto mandando se extendiera la presente acta que firman todos los comparecientes que saben, de que de todo lo cual yo el Secretario doy fe.

Joaquín Osca (rubricado)
Vicente Boils (rubricado)

Enrique Tortosa /(rubricado)

Vicente Plaza (rubricado)
Reginaldo Barberá (rubricado)

José Montalvá (rubricado)
Arturo Marqués (rubricado)

Joaquín Barberá (rubricado)
Vicente Barios (rubricada)
Agustín Oliver (rubricado)

José Baldoví (rubricado)
José Cucarella (rubricado)

Vicente Gimeno (rubricado)

Joaquín Añó (rubricado)
Bernardo Pellicer (rubricado)

Joaquín Boils (rubricado)
Luis Rosario (rubricado)

Salvador Perepérez (rubricado)
Agustín Gimeno (rubricado)”

En definitiva, aquell any 1913 es va fer la festa sense clavaris o festers, i com podem comprovar durant l’any s’havien fet ja despeses en música, focs d’artifici, ciris... segurament en els actes dels Rosaris de carrer extraordinaris del mes de maig i d’octubre.

 Festa de l'Aurora, anys 46-50 (Joves festers nascuts l’any 1923)

Durant gran part del segle XX es va continuar amb el sistema de joves voluntaris per organitzar la festa, normalment en edats del servici militar, fins que desaparegueren quan s’intentà forçar a fer-la als voluntaris de la festa de Sant Roc, per això acabaren fent-se càrrec les esposes dels Festers de Sant Vicent.

Festers de l’Aurora de 1950

En conclusió, com sempre passa, les festes es reorganitzen segons les noves necessitats, així  de ser una festa organitzada per dos persones, es va passar a ser-ho per un grup més nombrós, elegit per sort o voluntaris, perquè havien d’ocupar-se dels rosaris pel carrer; després de la guerra civil, continuaren sent voluntaris fins que de nou el sistema es reorganitza per falta de candidats i s’adopta la solució de fer-se càrrec de la festa de l’Aurora les dones dels festers de Sant Vicent.

            

J. Enric Mut

Cronista oficial de Guadassuar

FESTES DE GUADASSUAR: SANT ANTONI

Article publicat per Agustí Roig Barrios, cronista oficial de Guadassuar entre el 1954 i el 2006, en "Guadassuar. Boletín Municipal Informativo. Nº 15, Enero-Febrero 1982", sobre la Festa de Sant Antoni amb altres comentaris interessants del nostre poble dels segles XIX i XX. 

Nota. Agrairíem que si algú coneix quin escultor va construir l'actual imatge de Sant Antoni, ens ho fera saber.