ELS  ARXIUS DE GUADASSUAR

Amb l’adquisició del títol d’Universitat, distinta i separada de la Vila d’Alzira, per part del rei Felip II l’any 1581, Guadassuar passa a tindre terme, govern, regiment i administració pròpies. A més, al capítol 7 se li concedeix la facultat de poder tindre Casa del Consell, on poder reunir-se el Justícia, els Jurats i Consells del municipi. Allí, per tant, s’instal·laria l’arxiu municipal.

Actualment, però, no conservem cap document de l’època foral i els primers documents daten de 1713, època posterior a la Guerra de Successió. L’explicació és molt senzilla: segurament tot l’arxiu fou destruït durant el setge d’Alzira, igual que l’ermita de sant Roc.

En canvi, l’arxiu eclesiàstic es va salvar. En un expedient d’amortització de la Parròquia de Sant Vicent Màrtir de 1716 (A.R.V. Bailia. Lletra A, Exp. Amortització, núm. 3.410. Anys 1716-32), quan el jutge ordena reunir la documentació en deu dies, al·leguen el següent: “El licenciado Joseph Añó, presbítero, en nombre del Ecónomo y Beneficiados del Clero de la Yglesia Parrochial de San Vicente Mártir de la Universidad de Guadasuar, … y como en tan corto término no puede dicho clero ni parte, formar dicho memorial por tener rebuelto todo el Archivo que se huvo de vaciar quando fue el sitio de Alzira, y necesita de maior término, lo menos de tres meses…”.

Amb la qual cosa es produeix la paradoxa que l’Arxiu Municipal actual reuneix documentació a partir de 1713 i l’Arxiu Parroquial, des de 1860, perquè va ser cremat l’any 1936. En efecte, segons fonts orals, durant una setmana va estar encesa la foguera perquè els llibres de l’arxiu parroquial tenien cobertes de pell i de fusta i no es cremaven. Solament tenim alguns llibres sagramentals (un Quinque Libri de 1590-1612, i alguns llibres del segle XIX salvats del foc).

Arxiu Parroquial de Guadassuar, Quinque Libri, 1590-1612