divendres, 27 de desembre del 2013

POETES  JOVES DE GUADASSUAR

Guadassuar ha sigut  tradicionalment un poble agrícola en el qual difícilment podien aparéixer escriptors, ja que l’accés a la cultura era molt restringit. Principalment trobàvem gent formada en els camps de l’administració i de l’església, on saber de lletra era necessari. Ara, en canvi, assistim a una eclosió d’escriptors joves, amb presència femenina inclosa i, també, en la nostra llengua, que, a més a més, ho fan molt bé.

Aquest és el cas d’ALBA CAMARASA, que des de molt xicoteta començà a escriure. Als 16 anys, cursant primer de Batxillerat, ja havia guanyat diversos premis locals i comarcals, normalment en prosa i no en poesia. Havia escrit contes com Carles i les estreles, La dona, Caçadors de destins, Això era una vegada una princesa molt bonica...

A partir d’ací va anar guanyant premis, i ara de poesia, com el  Premi Bancaixa-Universitat de València de Poesia 2008 amb la plaquette Dreceres i naufragis (Publicacions de la Universitat de València, 2008), i el Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi Ciutat de la Vall d'Uixó (2008), amb el seu poemari Apologia dels dies (Ed. Brosquil, 2009).

Poema VIII

El temps ho cura tot, i no deuria: 
hauria de deixar algunes ferides enceses.
Com una espècie de memòria històrica.
Com una forma de mantindre’s alerta. 



L’últim poemari publicat ha sigut el de La farina que admeta, publicada per l’editorial Germania d’Alzira (2012), poemari de gran emotivitat i mostra de maduresa de l’autora. Podeu vore la presentació a Guadassuar: https://www.youtube.com/watch?v=kjjeLagXeko

Ha estat antologada per Alfons Navarret al volum Tibar l'arc: Una mirada a la poesia valenciana actual (Tria llibres, 2012), amb pròleg d'Enric Sòria.

Alba Camarasa i Baixauli, nascuda a Guadassuar l'any 1987, és diplomada en Educació Social i, després de fer un Postgrau a la Universitat de València, es va instal·lar a la ciutat de Reus, on treballa d'educadora social. Al seu Twitter: @albacamarasa la podeu seguir.

CARLES ALÒS és un altre jove poeta, nascut a València l’any 1983 però arrelat a Guadassuar. Es reconeix lector des de sempre i escriptor des dels dèsset anys, mogut per impulsos vitals. És estudiant de Filologia Catalana en la Universitat de València. Es considera un apàtrida que escriu sobre tot el que l’envolta, com podeu comprovar al seu bloc: http://goticflamiger.blogspot.com.es/

Al nostre poble, li ha dedicat un interessant poemari titulat Fragments de Guadassuar, que podeu llegir al seu bloc.












Bacs de vidre (Germania, 2012) és el seu primer poemari publicat, de temàtica amorosa amb tocs eròtics i amb el rerefons de la comarca de la Ribera. Als poemes trobem un treball de recuperació i poetització de moltes de les nostres paraules, a vegades amb un resultat sorprenent.

També ha estat inclòs en la mostra poètica Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI. Mostra poètica (Germania, 2012).

Com a mostra de la seua poesia o prosa poètica, el passat nou d’octubre publicava aquest text on podeu trobar referències al poble, a la comarca....
Pont
Ningú al carrer, havíem creuat el pont d’Alzira sobre el Xúquer. Un bocí de pa, les viandes escollides, la carmanyola, el formatge.
Els nens dormien, el Carrer Major a caramull de gent. La voravia estreta, les lleganyes als ulls. Havia arribat la tardor, amb tot el que això implica. Les dones cosien per altri, aviat arribaria Tots Sants. Les cadires al carrer, un Xúquer mil·lenari. La corba de la teua boca, cada dejú ordinari.
El carrer d’Alzira, el cementeri. Una vida que rajava del cos. Els seminaristes tornaven al poble, la pallissa reblerta d’útils, les comandes. Una vida apaivagada, un èxtasi de neules. La son, el sopor, les marraixes mig plenes, la Garrofera, l’autumne als teus ulls.


Finalment també vull referir-me a MIQUEL CATALÀ, pseudònim literari de Miquel Llàtzer, nascut a Algemesí l’any 1961, però assentat a Guadassuar. Tot i ser d’una generació anterior, ara és quan ha publicat la seua obra poètica que durant molts anys havia estat una creació personal.

Miquel Llàtzer és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor des de 1986 als instituts d’Alcoi, Petrer, Oliva, Picassent, Alzira, Alginet, Novelda i Catadau. A més ha participat en els Cursos de Valencià i la seua didàctica de l’ICE, i s’ha dedicat també al treball sindical a l’STPV.



Reconeix que la seua passió és la poesia. Lector des de jove, també ha practicat l’escriptura, sempre per una necessitat interior i pel plaer de fer-ho. Darrerament, compartia poemes propis i fragments d’altres autors al seu bloc personal: lletres en xarxa http://miquelcatala.blogspot.com.es/

El seu poemari publicat s’anomena Poemes de la nina libèl·lula (Germania, 2012), un poemari farcit de tendresa, anhels, petits paradisos, sirenes... A la difusió del poemari li està dedicant molt d’esforç amb múltiples presentacions per tot arreu. I acaba de tindre, ara mateix, una continuació en un altre poemari titulat Poemes de la nina mandarina (Germania, 2013).
"la nena que portes dins
no li agrada aquell cel negre
per çò tanca els ulls i pensa
un desig de benvolença
i bufa tot de llavors
que faran florir les roses,
endur-se la maltempsada
i amb ella totes les noses"

La veritat que és tot un luxe presentar-vos aquest conjunt de treballadors de les paraules, mostra la normalitat de l'ús de la llengua, quan de nou intenten fer-nos retrocedir. Disfruteu-los, que val la pena! Ah, per a mi llengua i història estan íntimament unides i, per això, inclouré temes de llengua i literatura també.

No voldria deixar-me a ningú per esmentar, però si per ignorància ho faig, demane disculpes anticipades.

J. Enric Mut i Ruiz

Com no tinc la seguretat que aquest text aparega en el Programa de Festes, ací el teniu com a regal de Nadal i de Cap d'Any]   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada