LA GRAN FESTA PATRONAL DE
GUADASSUAR:
LA FESTA DE SANT VICENT MÀRTIR
Després de la conquesta cristiana per Jaume I, els repobladors aragonesos i
navarresos instal·lats a Guadassuar (Osca, Sangüesa, etc.) segurament impulsaren
el culte al màrtir Vicent, un sant molt venerat en aquell temps.
Sabem que primer va existir una església sufragània dependent d'Alzira,
fins que l'any 1341 va ser elevada a la categoria de Rectoria, tot i que a
nivell documental hem d'esperar a la Visita Episcopal de 1401 per saber que el
titular de l'església era sant Vicent Màrtir.
El cos de sant Vicent protegit per un corb
Escena 8 del frontal d'Osca (segle XIII)
Plafó ceràmic del carrer de Santa Llúcia (segle XVIII)
L'antiguitat del patronatge de sant Vicent explica que encara ara repetim
un acte de fortes arrels medievals, com és de la Repartició de la Carn, en
el qual es reparteix menjar per tal que tots els membres de la comunitat puguen
celebrar el dia del patró dignament. En altres llocs es cuinen olles, es
reparteixen coques i altres viandes amb la mateixa finalitat.
Tot això explica la popularitat de la Fira o Fireta de Guadassuar,
en principi un Porrat tradicional, que en un moment determinat s'organitzaria
al voltant del dia del sant, convertint-se en una gran cita anual dels
habitants de la Ribera. Segurament s’expandiria a partir de la segona meitat
del segle XVI, moment de forta expansió generada pel conreu de la morera, quan
podem dir que es refunda el nostre poble i la seua població s'aproxima als mil
habitants.
Aquesta fira arribaria a ser molt popular, possiblement
perquè Alzira no va ocupar aquest espai festiu. Com podem llegir en la primera
referència escrita que tenim (Madoz, Diccionario
geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid,
1845-50), hi acudia molta gent: "El
día 22 de enero, día del santo titular, se celebra una especie de feria, a la
que acuden multitud de gentes de
los pueblos comarcanos, atraídos más bien por las fiestas que se suelen
hacer", tot i que ací se'ns dóna a entendre que en aquest temps tenia
un caràcter més festiu i lúdic que comercial.
La festa de sant Vicent va ser tan popular que l'any 1884 l'ajuntament
decidí fer una important reestructuració de la Fira, amb dues
finalitats: que hi haguera una uniformitat en la fira i que cada firer ocupara
el lloc que per torn li tocara. Ordenaven la col·locació de parades tan
diverses com les següents, ara sí amb finalitat comercial: argenters o platers;
armers; barreters; cadirers i fusters; castanyers; confiters i torroners;
cristallers; datilers; estampers (vistes); ferrers i paellers; guarnimenters;
guitarrers; llanterners; llibrers (fulls solts i històries); margalloners;
quincallers; ramaders; tamborers; torners; venedors de pa, carn, vi, aiguardent,
licors, rifes i jocs autoritzats; i venedors de joguets.
Imatges de la fira de Guadassuar,
finals segle XIX-principis segle XX
Plaça Major (1899)
Placeta del Mercat
o dels Borratxos, lloc per a dinar
Aquesta popularitat es va mantindre durant tot el segle XIX i XX, encara
que a hores d’ara evoluciona cap a una fira cada vegada més local per falta
d'al·licients (atraccions habituals en moltes festes locals, fugida de la Fira
Agrícola, etc.). Vivim en un món globalitzat, amb major facilitat en les
comunicacions, per la qual cosa tot s'ha d'adaptar als nous temps i als interessos
de la gent. En canvi, l'acte que no decau és el de la Repartició de la
carn, per ser el més genuí del nostre poble, així com la dignitat amb
què es fa la processó de sant Vicent, que conserva la tradicional revestida
del clero.
Testimoni d'aquesta popularitat són els versos i dites sobre la fira de
Guadassuar. Així ho manifesta, per exemple, el poeta Lluís Martínez en aquests
versos del poemari "La Fira de
Guadassuar "(1962):
"Fira
de Guadassuar,
fira
alegre i bullangera,
no hi ha
en esta Ribera,
un porrat
tan singular."
La gent acudia des dels pobles veïns (Algemesí,
l’Alcúdia, Carlet…), a peu o amb carro, per passar
pràcticament tot el dia i omplir de gom a gom el poble, i això també era un
gran al·licient: conéixer gent, festejos de xics i xiques, etc. Fins i tot en
molts pobles era dia no lectiu, per tal que pogueren anar a la fira els joves i
xiquets. A més, a partir de l'aparició de les bandes de música, solien fer-se
concerts extraordinaris al carrer, com podem llegir en els anuncis publicats
als diaris o en programes antics, actes que també atreien molta gent del poble
i de fora.
L'ajuntament, fins que es van empedrar els carrers ja al segle XX, havia de
tirar sorra cada any, els dies anteriors, per aplanar els carrers de la fira
(carrer Major, placeta del Mercat, Ravalet...) i evitar el fang els dies de
pluja, cosa que explica l'elevació del nivell del carrer Major en comparació
amb l'església, per exemple.
La festa, com en la majoria de les festes valencianes, sempre ha tingut
dues parts: la Vespra i la Festa, però no sempre ha sigut igual. L'Arxiu
Històric Nacional acaba de digitalitzar uns lligalls sobre l'enquesta
sobre les Germandats, Confraries, Congregacions, Gremis i Festes que se
celebraven en cada poble, ordenada l'any 1770 per l'il·lustrat Comte d'Aranda,
President del Consell de Castella, amb la finalitat de saber quants diners
públics es gastaven. Les autoritats de Guadassuar van remetre un Memorial, que
conté una informació inèdita molt interessant de totes les festes del
Guadassuar del segle XVIII, així com del seu cost.
Concretament se celebraven les següents: Festa del Dolcíssim Nom de Jesús
(3 de gener); Festa de la Germandat de sant Francesc d'Assís (gener?); Festa de
sant Antoni Abat (17 de gener); Festa de sant Vicent Màrtir, patró de
Guadassuar (22 de gener); Festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia (?); Festa
de la Preciosíssima Sang de Jesucrist (1 de juliol); Festa dels sants de la
Pedra, Abdó i Senén (30 de juliol); Festa de l'Assumpció de la Mare de Déu (15
d'agost); Festa de sant Roc (16 d'agost); Festa de la Mare de Déu del Roser (7
d'octubre); Festa de la Sagrada Família (diumenge de l'octava de Nadal); Festa
del Corpus (variable); Festa de santa Bàrbara (4 de desembre). Les de Corpus, santa
Bàrbara i sant Vicent eren considerades festes municipals.
Repartició de la carn (1953): D.
Julio Roig Villalba, frare carmelità Vicente Sais Ballester,
agutzir Salvador Montalvà
Clèries, caporal de la Guàrdia Civil Celso (d'esquerra a dreta)
Sabíem, pel document més antic conservat al nostre arxiu de l'any 1716, que
la festa la portaven endavant diversos majorals o clavaris: "Dit dia, en dit ajuntament, donen los forns
y caritat als majorals de Sant Vicent per a ajuda de gastos per a la festa y
demés.” (12 de febrer) (A.M.G. Minutes d'ajuntaments i altres disposicions de la Universitat de
Guadassuar, sig. 4001, 1713-1717).
En canvi, amb aquest Memorial podem conéixer detalladament per primera
vegada com s'organitzava la festa de sant Vicent: es triaven 3 clavaris o
majordoms, elegits per bolleta, que arreplegaven els donatius per a la festa,
mentre que l'ajuntament es feia càrrec dels actes religiosos: “La del Sor.
Sn. Vicente Mártir, Patrón titular de la Villa, que esta la hasen celebrar tres Mayordomos
que sacan por Boletas, que dichos Mayordomos no gastan en misa, proseción, ni
predicador, por ser dicha fiesta en la Yglesia amortizada, y el Predicador por
tener obligación de predicar dicho día de balde por predicar el de la Quaresma.
Fuera de la Yglesia gastan de sus casas en cera 25 L[liures], en fuegos 40 L.,
dulsayna 25 L., en cuerpo de Música, que la traen de Valencia y asiste la
víspera del sto. a los maytines, el día de mañana a la misa y de tarde va
acompañando la prosesión, se gastan 50 L.. Y en la función de mesa franca, esto
es que acuden anualmente mil y quinientos pobres a comer, que estos se los reparten entre los tres mayordomos a medio día, que se
gastan entre los tres noveinta libras, que juntas con las de arriba toman suma
de 207 L.” (3 desembre 1770). (A.H.N. Consejos (Consejo de Castilla), legajo 7.105, exp. 63, núm. 2
(1770-1771). Cofradías y hermandades de los pueblos pertenecientes a la jurisdicción
de la provincia de Valencia, fol. 26 y ss.).
És a dir, que en aquell
moment la Repartició de la Carn consistia en un dinar molt popular, al qual
acudien més de 1500 persones pobres (segons el Cens d’Aranda, el 1768
Guadassuar tenia 1.808 hab.), celebrat en aquells dies, que pagaven els
clavaris, així com les despeses de cera, dolçaina i, en especial, de música
(portada de València), per als actes religiosos i per a acompanyar la processó.
De totes les festes dels pobles del partit d'Alzira, l'única que va meréixer
la crítica del corregidor d’Alzira va ser la de la festa de sant Vicent de
Guadassuar, per l'excés de despeses, segons les consultes que havia efectuat al
poble: “Únicamente en las relaciones de la Villa de Guadasuar, en su fiesta
a Sn. Vicente Mártir, según los informes reservados que he tomado, encuentro profusión y exesso,
pues a más del coste que les produze las fiestas de Yglesia gastan de sus
propios cada Mayordomo más de cien pesos, que hacen 1500 reales vellón, en dar
mesa franca a los pobres aquellos días, de suerte que esta novedad llama tanto
a esta claze de gentes, que no sólo concurren de los lugares de esta
sircumferencia, si también varias quadrillas del Reyno de Murcia y entrada
de Mancha, lo que redunda en conosido perjuicio de los Mayordomos
nombrados, que queriendo a porfía hacer lo mismo que sus antecesores, aún que
les falten las fuerzas, algunas familias, se han arruinado, y otras sugetas a vivir con atrazo, sin poder
corresponder a sus presisas obligaciones.” (4 setembre 1771) (A.H.N. Consejos (Consejo de
Castilla), legajo 7.105, exp. 63, núm. 5 (1771). Estado de las cofradías de la
Villa de Alcira y pueblos de su partido).
És a dir, que acudien quadrilles de pobres de tot arreu (de Múrcia i de la
Manxa...), atrets per la festa (menjar....), amb la consegüent hipoteca per als
clavaris que fins i tot arribaven a arruïnar-se per voler superar els anteriors
clavaris. Sembla que aquest defecte encara cueja de tant en tant, per
desgràcia, i pot acabar amb la festa, però esperem que el sentit comú s'impose
i puga perdurar uns quants segles més. A més, encara molta gent de la Ribera té
l'hàbit de vindre a Guadassuar, i, per tant, tot és qüestió d’innovar i
promocionar la festa, tot oferint al visitant coses a fer, a veure i a visitar,
de manera que se'n puga anar satisfet de la seua visita a la centenària Fira de
Guadassuar, la Fira de la Ribera per excel·lència.
J. Enric Mut i Ruiz
Cronista Oficial de Guadassuar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada