dimarts, 17 de març del 2015

TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MEDIEVAL 4: GUADASSUAR (1510-1511)

En aquest quart recull dels contribuents de Guadassuar, reproduïm el llistat del cens ordenat per les Corts de Montsó de 1510, en el qual es relaciona poble per poble el nombre de focs o cases existents que pagaven l’impost del fogatge.

Comptabilitzem solament 58 contribuents, tot i que ja assenyala una tímida recuperació després de tot un segle XV en què Guadassuar experimenta una davallada notable que l’encamina al despoblament, com en el cas de l’alqueria de Tarragona, per exemple. Les causes segons la documentació foren les mortaldats i destruccions produïdes per les guerres.

La major part dels llistats fiscals del segle XV no inclouen el llistat nominal dels contribuents, sinó només el nombre total de contribuents reals i exempts. Fixem-nos en la variació experimentada en la tota la centúria:

ANY
FOCS
ANYS
FOCS
ANYS
FOCS
1399-1400
109
1451
57
1499
35
1428
131
1469
62
1505
40
1432-33
78
1481
53
1510
58
1439
98
1493
38



 Sobre  l’alqueria de Tarragona, inclosa en el terme de Guadassuar, en 1469 llegim:
Tarragona: És cert al racional que en lo dit loch no.y estava nengú en lo temps de la dita col·lecta per causa de la guerra e mortaldat que lavors era en lo present Regne e que no.s podia escriure ni haver morabatí”.
I en 1481 tornem a llegir:
Tarragona: Ítem, del loch de Tarragona, que és de contribució de la dita Vila de Algezira, no.y faç rebuda alguna en lo present any per quant lo dit loch stà despoblat e no y està algú per causa de les mortaldats e guerres passades”.

La situació va ser tan preocupant que en l’any 1492 les autoritats de la Vila d’Alzira hagueren de concedir franqueses a tots aquells que s’aveïnaren en la ciutat i el seu terme, com en el lloc de Guadassuar, per la gran disminució de la seua població. Al Manual de Consells podem llegir la següent explicació per concedir franqueses:

            “Lo loch de Guadaçuar stigués apoquat e apoquit de gent per les mortaldats e destruhit, e los que hi eren de present, e per la maior part, en punt de anar-se’n a l’Alcúdia e altres parts. E, per ço, fos necessari provehir-hi ab alguna franquea o gràcia favorable en sguart dels qui hi venrien a poblar-hi, perquè fos ocasió que lo dit loch se vingués a poblar a fi que s’augmentàs o, almenys, se conservàs”. (A.M.A Manual de Consells, sig. 03/81, f. 60 (1492-1493)[1].
                               
Pel que fa a l’antroponímia, els noms de persona més usats corresponen a les advocacions religioses tradicionals: Joan, Pere, Antoni, Bernat, Bertomeu... Tots són masculins, excepte en el cas de cinc dones, la major part viudes, esmentades amb el nom del marit o amb el cognom del marit feminitzat (Na Ervasa).

De les 58 entrades, sis contribuents són inscrits només amb el seu cognom (na Ervasa, en Gavarda, d’en Ligalbé, de Pals, de Sentamans, en Tortosa). La resta de noms és la següent:

Andreu
1
Bertomeu
6
Joan
10
Pere
4
Antoni
8
Guillem
1
Lluís
3
Perot
4
Aparici
1
Jaume
2
Miquel
3


Bernat
5
Jeroni
2
Pasqual
2
Total
52
 
També continuen en ús els elements diferenciadors “major/menor”, “lo fill de”, “la muller de”, per tal de distingir les persones amb el mateix nom i llinatge, etc., com en els llistats anteriors. 

Pel que fa als cognoms, tot i les xifres tan migrades, podem afirmar que els predominants (Boïls, Lligalbé, Montalbà, Osca i Perales, tots ells amb cinc casos), a hores d’ara continuen sent molt característics del poble de Guadassuar, si exceptuem el cas de Lligalbé.  L’inventari és el següent: Avellà (1), Balcebre (2), Barberà (1), Boïls (5), Carbó (2), Carbonell (2), Feliu (4), Ferrando (1), Ferrer (1), Garrigues (1), Gavarda (1), Hervàs (1), Lligalbé (5), Llopis (1), Macià (1), Miquel (2), Miró (1), Montalbà (5), Olit (1), Osca (5), Palau (1), Pals (1), Perales (5), Poc (1), Romeu (1), Sentamans (2), Tortosa (1), Vendrell (1), Ximeno (2).

Per finalitzar, cal afegir que trobem alguna vacil·lació ortogràfica (Hosca/Osca), que ha provocat alguna confusió en alguna edició del llistat[2].

Edició del llistat per ordre alfabètic
A.R.V. Reial Cancelleria, núm. 514 – ter. Manifest de cases i bestiars (Corts de Montsó, 1510).
[F. 328r-328v.]
GUADAÇUAR
Avellà, en Pere
Balcebre, en Anthoni
Balcebre, en Perot
Barberà, en Bernat
Boyls, en Joan
Boyls, en Perot
Boyls, fill d’en Jaume, en Perot
Boyls, major, en Joan
Boyls, menor, en Jaume
Carbó, en Berthomeu
Carbó, la muller d’en Anthoni
Carbonell, en Andreu
Carbonell, en Joan
Ervasa, viuda, Na
Eximeno, en Joan
Eximeno, en Miquel
Feliu, en Anthoni
Feliu, en Jherònim
Feliu, en Joan
Feliu, en Perot
Ferrando, en Joan
Ferrer, en Berthomeu
Garrigues, en Joan
Guavarda, en
Hosca, en Berthomeu
Hosca, en Jherònim
Hosca, en Joan
Ligalbé, en Bernat
Ligalbé, en Berthomeu
Ligalbé, en Luís
Ligalbé, los fils d’en
Ligalbé, viuda, la muller d’en Guillem
Lópiz, en Miquel
Macià, en Luís
Miquel, en Pasqual
Miquel, menor, en Pasqual
Miró, en Joan
Muntalbà, en Anthoni
Muntalbà, en Aparici
Muntalbà, en Bernat
Muntalbà, fill de Bernat, en Jaume
Muntalbà, menor, en Bernat
Olit, en Bernat d’
Osca, en Anthoni
Osca, fill d’en Pere, en Anthoni
Palau, en Luís
Pals, viuda, la muller de
Perales, en Berthomeu
Perales, en Joan
Perales, en Pere
Perales, fill d’en Anthoni, en Berthomeu
Perales, viuda, la muller d’en Anthoni
Poch, en Pere
Romeu, en Anthoni
Sentamans, en Miquel
Sentamans, lo fill de
Tortosa, en
Venrell, en Pere

[F. 383r].
Montartal
Lo alcayt
Un castellà, pobre malalt
Tarragona
Nofre Venrell, senyor de Tarragona, lo qual ha jurat no·y té nengun vassall que los que·y són escrits allà d'on són vassalls.

Referències arxivístiques:

ANYS
FOCS
TIPOLOGIA
ARXIU
1399
109
Peita – fiscal
AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/2
1415
Sense dades
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.870
1427
Sense dades
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.871
1428
131
Peita – fiscal
AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/4
1432
74
Peita – fiscal
AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/6
1433
Incomplet
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.872
1433
72
Morabatí - fiscal
ARV. Varia, llibre núm. 36
1433
79
Morabatí - fiscal
ARV. Varia, llibre núm. 195
1439
98
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.873
1451
57
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.874
1463
Sense dades
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.875
1469
62
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.876
1481
53
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.877
1485
Sense dades
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.878
1493
38
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.879
1499
35
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.880
1505
40
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.881
1510
58
Censal
ARV. Reial Cancelleria, núm. 514-ter.
1511
58
Morabatí - fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.882





[1] Publicat per Juan P. Galiana Chacón i Vicente Pons Alòs, La Carta puebla de Fondos: La Ribera a finales del siglo XV, en Actes de la V Assemblea d’Història de la Ribera. Almussafes, 1988, pp. 63-81.

[2] Fosca per Hosca, en Rafael Valldecabres Rodrigo: El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó (Edició dels llibres registre 514 BIS i 514 TER de la secció de Cancelleria Reial de l'Arxiu del Regne de València). València, Universitat de València, 2002, 568 pàgines.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada