L’any passat commemoràvem
els 300 anys de la primera documentació conservada de la festa de Sant Vicent,
de l’existència de majorals (festers) i del repartiment d’aliments a les
persones necessitades (Repartició de la Carn), però com
tots sabem la festa de Sant Vicent és molt més antiga i centenària, igual que
la seua fira i porrat.
Quan parlem de la fira
de Guadassuar, d’entrada cal diferenciar les dos fires que conviuen: una és el PORRAT DE SANT VICENT, la més antiga i
tradicional, i l’altra és la FIRA
COMERCIAl, que també va existir i que ara està en procés de transformació
per adaptar-se a les necessitats actuals.
El Porrat, segons el
Diccionari Normatiu Valencià, és una “Fira o mercat de llepolies, fruita seca o
altres mercaderies, que se celebra en determinades festivitats tradicionals, en
algunes localitats valencianes”. En efecte, en molts pobles
valencians el dia del sant (Sant Antoni, Sant Vicent, Sant Blai, Sant Macià,
Santa Anna, Sant Llorenç, Santa Llúcia...) s’instal·lava un mercat a l’aire
lliure, a la porta de l’església, on es venien normalment productes
tradicionals, aliments no bàsics, com dolços i fruits secs (principalment
cigrons torrats i també avellanes, ametles, prunes seques...), per tal de
commemorar el dia del sant. Allí acudia la gent d’altres pobles en romeria
alegre i festiva, com també es diu en alguna de les dècimes antigues. Alguns
autors atribueixen el seu origen a la veneració que en la societat agrària es
tenia als sant protectors per tal d’aconseguir bones collites i que foren
fèrtils els animals. A moltes comarques
valencianes, com per exemple a la comarca de la Safor, s’estan
recuperant els Porrats tradicionals des de fa temps.
Parades del porrat tradicional
Podem afirmar que el
porrat ha existit a Guadassuar des del principi de la celebració de la festa
del patró, titular de la parròquia des del segle XIV com a mínim, tot i que no podrem
mai precisar una data exacta d’inici.
La Fira té un sentit
més ampli i comercial. Segons el DNV, es tracta d’un “Mercat extraordinari, amb gran concurrència
de venedors i compradors, que se celebra en un mateix lloc en dates
determinades”. I és que a Guadassuar també va existir una fira més
comercial, a l’estil de les fires comercials escampades per tot el territori
valencià, ocupant l’espai d’Alzira.
La tradicional canyamel (producte de luxe medieval) i el margalló (ara espècie protegida en perill)
El
seu origen cal relacionar-lo amb l’expansió que va experimentar Guadassuar
durant el segle XVI, moment també de la segregació administrativa d’Alzira, quan
es va quintuplicar la població i es produeix com una segona refundació del
poble, tot a causa de la riquesa generada pel conreu de la morera i la venda de
madeixes de seda, ex`portades clandestinament a Castella.
Realment
la seda va generar gran quantitat de diners, per això, Guadassuar cresqué demogràficament
i urbanísticament: “Lo dit loch de Guadaçuar és loch molt important y de molta població y
vehins, com en aquell hi hagen docentes cases, vel circa, y en aquell se cull
molt gran número y suma de seda”. Així es declara en el procés de 1564,
en el qual el cavaller Jaume d’Íxer, arrendador dels drets reials i el Procurador
Patrimonial Reial denunciaven alguns veïns de Guadassuar[1] per “haver venut en los anys passats MDLXI,
sexanta-dos, sexanta-tres i en lo present any MDLXIIII, a
diverses persones diverses sumes de sedes e no haver manifestat les dites
vendes de sedes als taulegers dels dits drets reials” ((A.M.A. Plets,
sig. 17/1, 46, any 1564).
Per
altres testimonis, sabem que el 1580 dos torns de filar seda treballaven al
poble nit i dia sense parar. Molta gent de Guadassuar, amb diners en efectiu, així
com la mateixa Universitat de Guadassuar, acabaren invertint o sol·licitant
crèdit en les fires de Medina del Campo,
fira comercial i, sobretot, financera, la més important de la Corona de
Castella, juntament amb la de Medina de
Rioseco i la del Villalón. A
través de procuradors, diverses persones del poble, participaren en aquella
activitat especulativa dinerària.
És
a dir, foren persones emprenedores[2] i van participar en aquest comerç financer
mitjançant les cartes o lletres de canvi, sindicant entre
ells les quantitats, els riscs, etc. El negoci, en gran part, consistia en el
préstec de diners als comerciants participants en les fires, per pagar deutes
en altres llocs, a canvi d’uns interessos., i també jugar amb els canvis de
moneda valenciana /castellana.
Ací presentem algunes
de les 24 operacions monetàries enregistrades pels notaris Valeri Fortuny i
Lluís Perales (APPV,
Notari Valero Fortuny, any 1635, sig. 13.774,
i notari Lluís Perales, any 1637, sig. 4.227), sobre
esta activitat fins ara mai publicada. També reproduïm alguna lletra de canvi
copiada als registres.
Sindicacions de
Guadassuar al segle XVII
DATA
|
ACTORS
|
FET
|
QUANTITAT
|
LLOC
|
1)
19-III-1635
|
Hieroni
Osca, major; Pere Sentamans, menor; Hieroni Montalvà; Francés Boïls; Agostí
Eximeno, llauradors de G.,
|
fan
procurador a Miquel Eximeno, llaurador de G.,
|
per
a negociar 200 llliures de crèdit
a nom de la Universitat de G.,
|
a la Fira de Medina del Campo.
|
4)
19-III-1635
|
Pere
Montalvà; Jaume Inoges; Vicent Montalvà; Pere Vicent Perales; Antoni Torres,
major; Joseph Montalvà; Francés Sentamans; Joan Munyós; Andreu Herbàs; Cosme
Llopis; Vicent Boïls, fill de Hieroni; Joan Colomina; Vicent Roig; Pere Osca;
Miquel Eximeno, menor; Joan Boïls i Hieroni Pals, llauradors de G.,
consiliaris del Consell de 25 persones de la U. de G.,
|
considerant
que Hieroni Hosca, menor; Pere Sentamans, menor; Hieroni Montalvà; Francés
Boïls i Agustí Eximeno, llauradors de G., feren procurador a Miquel Eximeno,
|
s’obliguen amb els anteriors a abonar
les 500 lliures,
|
per a la Fira de Medina del Campo.
|
8)
22-V-1635
|
Joan
Coll, mercader de València,
|
reconeix
haver rebut del Jurats, Justícia i diverses persones de G., per mans de Pere Sentamans, clavari
de les pecúnies i depositari,
|
76
lliures, 9 sous i 8 diners, degudes dels interessos de 3 canvis, per suma de 1300 lliures de cartes de canvi remeses
per Joan Roures de diverses persones, que finalitza el dia 2 d’agost pròxim.
|
|
14)
28-VIII-1635
|
Hieroni
Montalvà; Hieroni Hosca, major; Pere Sentamans, menor; Francés Boïls; Jaume
Inoges, llauradors de G.,
|
fan
procurador a Christòfol Ferrer, notari de València, i a Pere Vicent Perales,
llaurador de G.,
|
per
a rebre a canvi de don Joan Blasco, del Real Consell,
doctor,
700 lliures
|
per
a concórrer a la fira de Medina del Campo al setembre pròxim.
|
Lletres de canvi:
JHS
En
Medina del Campo a 18 de Março 1635. [82 mar., 17 s.]
En dos de mayo próximo pagará Vm. por
esta pra. [primera] de cambio a Mariano Ramos ochenta y dos mar[avedís], 17
sueldos.
Carta de Joan
Roures, ciutadà:
JHS
En Medina del Campo, en 18 de março
1635, 246 cnos, 18 sueldos, 1. Pasará Vmd por esta
primera de cambio en dos de maio próximo a Juan Coll, ducientos quarenta y seis
castellanos, 18 sueldos, 1 de., a 27 sueldos4 por castellano en mi
cambiados y asiéntelo a su cuenta y Christo con todos. Juan Roures.
Lletra de canvi
de Joan Robres:
En Medina del Campo. En
18 de março 1635, 83 cnos, 23 s., 20 de., a 27 sous 4 por castellano
en mi cambiados y asiéntelos a su quenta y Christo con todos. Juan Roures.
Un altre exemple de
l’activitat comercial que existia a Guadassuar és la presència de comerciants
francesos, com el cas de Lluís
Bordelongue (ADV.
Fons IV: Plets i deutes, sig. 162/6 (1764); AHN, Estat, Lista de todos los
comerciantes extrajeros..., lligall 629, c-1(1764-1765; lligall 629, c-3 (1773)),
amb “botiga de roba i altres gèneres
mercantils”, oberta a sa casa. Sabem
que des de 1757 habitava la casa llogada a Joaquim Barberà a la plaça Major,
enfront de l’església, gran casa que acabaria comprant. El 1774 s’enregistra el
comerciant francés Pedro Bordehore com a resident a Guadassuar.
Igualment conservem les
autoritzacions per poder participar en la Fira de Guadassuar del gremi dels argenters o platers de
València, del segle XVIII-XIX, cosa que ens indica que la visitava molta gent.
Es documenta la presència de 14 platers que acudien a vendre els seus
productes.
PRESÈNCIA DE 14
ARGENTERS A LA FIRA DE GUADASSUAR
(1775-1803)
ARGENTER
|
DATA
|
BABI, Joan
Francesc (doc.
1735-1803). Argenter-firer, fill i pare d’argenters.
|
1788, gener, 12: Registres per a
Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
|
BABI, Josep (doc.
1757-1792). Argenter-firer, fill de l’anterior.
|
1788, gener, 12: Registres per
a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
|
BABI, Manuel (doc.
1741-1803). Argenter-firer, germà de Joan Francesc Babi.
|
1788, gener, 12: Registres per
a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
1803, gener, 12: Registres per
a Guadassuar, Fortaleny, Sueca i
Borriana
|
BABI, Vicent (doc.
1766-1832) Argenter-firer, fill de Joan Francesc Babi.
|
1788, gener, 12: Registres per
a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar.
1803, gener, 12: Registres per
a Guadassuar, Fortaleny, Sueca i Borriana
|
BELDA, Josep (doc.
1759-1801). Argenter-firer.
|
1787,
gener, 20: Registre per a Guadassuar
|
BRIÀSTER,
Marià
(doc. 1761-1816). Argenter-firer.
|
1803,
gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
|
CHULVI, Tadeu (doc.
1764-1817) Argenter-firer.
|
1803,
gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
|
CRESPO,
Gregori
(1773-1819). Natural d’Alzira, argenter-firer.
|
1796/97:
Registre de 20 dies per a la fira de Guadassuar.
1803,
gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
|
LÓPEZ, Doménec (1772-1790).
Argenter-firer.
|
1788,
gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar.
|
MARTÍ, Pasqual (doc.
1745-1829). Argenter-firer.
|
1788,
gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar .
1803,
gener, 12: Registres per a les fires de Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
|
PASQUAL, Pere (doc.
1737-1816/17). Argenter-firer.
|
1803,
gener, 12: Registre per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
|
SANZ, Rafael,
major
(doc. 1769-1827). Argenter-firer.
|
1803.
gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
|
VENTO, Pere
Pasqual
(doc. 1766-1833). Argenter-firer.
|
1803,
gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
|
ZAPATA, Josep
(1757-1775/76). Argenter-firer.
|
1775,
gener,
12: El Col·legi li concedeix un permís per a vendre a Fortaleny, Polinyà,
Guadassuar i Sueca per no tenir les seues obres d’argent “eixida en sa casa”.
|
FONT:
Francisco de Paula COTS MORATÓ: Los plateros valencianos en
la Edad Moderna (Siglos XVI-XIX). València,
Universitat de València, 2005.
Amb tot aquest context,
podem deduir que durant el segle XVII igual que ocorregué amb l’organització de
les danses, associada al cicle de
les festivitats d’agost, el Porrat de
sant Vicent degué créixer i convertir-se en una fira comarcal, amb més activitat comercial, tot i que no ho podem
documentar per la destrucció dels arxius. En el Reial Privilegi de concessió
del títol de Reial Universitat de 1581, el rei Felip II va autoritzar la
celebració d’un dia de mercat setmanal (capítol 10), però no s’esmenta res
sobre la celebració d’una fira anual. Tampoc trobem cap referència en la Reial
Provisió de Felip V sobre la concessió del títol de Vila.
En el nostre entorn, per
exemple, en el cas d’Algemesí el rei Felip II el 1608 li concedí el títol de
Vila Reial i també la facultat de celebrar una fira anual (Fira de Sant Onofre). Pel que fa a Carcaixent, el cavaller d’Asfeld
va sol·licitar el 1708 al rei Felip V, entre d’altres coses (annexió dels termes
dels rebels Guadassuar, el Toro, Polinyà, Riola, Corbera, Fortaleny, així com de
Benifaió, Simat, Alcudiola i Barx, a més de Castelló de Xàtiva), la concessió d’una
Fira de Sant Bertomeu per tal de
compensar les calamitats de la guerra a la borbònica Carcaixent, aspiracions que
no se li concedeixen (AHN,
Sección Consejo de Aragón, leg. 6.804, núm. 244).
Banda de música de Guadassuar (finals segle XIX)
A Guadassuar, al segle
XIX, amb una certa davallada econòmica que experimenta el poble (epidèmies,
insalubritat, canvi de conreus, etc.), sembla que decau comercialment la fira,
no festivament, segons deduïm del comentari de Pascual Madoz: “... y el
22 de enero, día del Santo titular, se celebra una especie de feria á la que
acuden multitud de gentes de los pueblos comarcanos, atraídos más bien por las
fiestas que se suelen hacer” (Diccionario
Geográfico, Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia, volum
I. Madrid 1845-1850).
Revista La Semana Gráfica, 1929
De tota manera
continuarà sent una gran fira amb molts visitants de la Ribera, que malgrat tot
tipus de dificultats continuarà sent molt popular durant tot el segle XX fins
als nostres dies. Que continue ben viva i amb molts visitants en el futur,
depén de la implicació i recerca d’idees per part dels veïns de Guadassuar per
millorar-la i potenciar-la.
J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de
Guadassuar
[1] “Los honorables
En Jaume Boïls, Luís Boïls, Matheu Vinyoles, Miquel Sentamans, Jeroni Osca,
Francés Sentamans, Berthomeu Hosca, Anthoni Sentamans, Anthoni Torres (síndic
que gestiona la segregació d’Alzira i primer batle de la nova Universitat de Guadassuar),
Vicent Hosca, Luís Macià, Anthoni Carbó, llauradors, vehins e habitadors del
dit loch de Guadaçuar”.
[2] Aquesta paraula ara ens la volen vendre ara com a nova i com una de
les competències a assolir en l’ensenyament, quan sempre han existit persones atrevides i que s’han
buscat la vida, però serveix per a justificar la marginació de les humanitats.
[Versió ampliada de l'article publicat en el Programa de Festes:
Guadassuar en Fira (del 21 al 23 de gener de 2017). Festers de Sant Vicent, 2017]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada