LES VISITES DEL PATRIARCA RIBERA A GUADASSUAR (1570 i 1597)
Tots
hem sentit parlar de l'Arquebisbe de València i Patriarca
d'Antioquia, D. Juan de Ribera (Sevilla 1532 - València 1611), un dels
grans bisbes tridentins i contrareformistes, fill natural d'un dels grans
aristòcrates andalusos. Ací ens limitarem a comentar la seua
relació amb Guadassuar, que com a prelat va visitar en un mínim de
dues ocasions segons la documentació conservada.
La
primera visita la va efectuar el dia 15 de setembre de 1570, però
per desgràcia no es conserva a l'Arxiu Diocesà de València perquè
aquest volum va ser cremat el 1936. Per sort, el nostre paisà, el
canonge Antoni Barberà Sentamans,
va copiar algunes notes abans de 1936 que verifiquen la visita:
A.D.V.
Visites Pastorals, volum 27. Anotacions Antoni Barberà Sentamans.
1570,
setembre, 15. València.
“15
septiembre 1570 visitó el lugar de Guadasuar, carrer de Alzira, con
160 casas de cristianos viejos.”
Igualment,
per l'únic Quinque Libri
(1590-1612) conservat
a la nostra parròquia, sabem que de nou visità Guadassuar el dia 11
de gener de 1597, on va confirmar 96 joves. Al llibre podem llegir:
“Divendres,
que contam 11 del mes de jener del present any 1597, a gloria y honra
de nostre Señor, se trobà lo señor Arquebisbe
de València en aquesta parròquia del
benaventurat s. Visent màrtir, y confermà a to<t>s los
infraescriptis en un dia, y per ser axí, etc., dia, añy ut supra.”
També visitaren Guadassuar els seus col·laboradors,
els bisbes auxiliars de València:
1.-
D. Miquel Espinosa, bisbe de Marroc,
que confirmà més de 56 joves (hi ha fulls molts deteriorats i no podem fer un recompte exacte).
Llegim al principi del Llibre de Confirmats el següent:
Llibre dels confermats en la església parrochial
de
Guadasuar, comensant en lo any <...>, sent
rector lo molt reverent senyor mossén Jaume
Roger.
“Dimecres,
que contam XXIII dies del mes de octubre <...>, Miquel
Espinosa, bisbe <...>.”
2.-
D. Alonso de Ávalos, bisbe de Coron,
que confirmà 80 joves el dia 31 de desembre de 1599. Al Llibre de
Confirmats trobem la relació:
Memòria dels Confirmats, a 27 de deembre
de 1599, per lo señor, molt il·lustre y
reverendíssim, don Alonso
de Avalos, Bisbe de Coron, etc., per lo il·lustríssim
señor don Juan de Ribera, Patriarca y arche-
bisbe de València, monsenyor. Essent rector
Juan Pérez, prevere.
...
“Yo,
Juan Pérez, rector de Guadaçuar, fas fee com les sobrescrites
guitanta persones foren confirmades per lo molt il.lustre y
reverendíssim senyor don Alonso de Avalos, bisbe de Coron, en
la sglésia de Guadaçuar, a 31 de deembre de 1599, en fee
del qual fiu lo present a 2 de giner de 1600.
Juan
Pérez, qui supra (rúbrica)”
3.-
Fr. Lorenzo Galatino, bisbe minerbiense,
que
visità Guadassuar el 4 de gener de 1608 per confirmar 155 joves.
L'anotació
diu així:
“A
4 de giner 1608 confirmà en Guadazuar lo señor bisbe don fr.
Laurencio Galatino, obispo minerbiense...“
Per altra banda, la decisió d'expulsar els moriscos
valencians el 1609, presa pel rei Felip III, deixava la porta oberta
al lliurament de xiquets morisquets a famílies valencianes. En el cas
de Guadassuar, documentem el bateig de tres xiquetes, amb
l'autorització del Patriarca Ribera. Al llibre de Batejos de la
parròquia podem llegir les següents inscripcions:
(887)
Esperansa Jusepa
Maria
Gràcia
|
A
17 de octubre 1610, io, el dit rector Yvarra, bategí sub
conditione, de orde
del señor Patriarcha, a dos chiquetes morisquetes, la una se li a
posat nom Esperansa Jusepa, de la qual és compare Jaume Torres y
comare Hisabet Joan Cornejà y de Yvarra, viuda, y a l'altra se li
posà nom Maria Gràcia, de la qual són compares Pere Sentamans,
major, y Catalina Vallsebre y de Boïls, viuda.
|
(910)
Agna Jusepa
Catalina
|
A
10 de febrer 1611, io, el dit rector Yvarra, de manament del sor.
Patriarcha y també de orde del señor don Baltazar de Borja,
vicari general, sede
vacante, bategí, sub
conditione, a Agna Jusepa Catalina, de dotse a tretse añys, la
qual a restat de la expulsió dels moros,
estant ja sufficienter
instructa; compares
Miquel Ximeno de Jaume y Catalina Valsebre y de Boïls, viuda.
|
