dilluns, 3 de març del 2014

QUAN LA  TERRA TREMOLA....

El  passat dia 9 de febrer del 2014 es produí un terratrèmol de baixa intensitat (2,3º en l'escala de Richter, segons l'Institut Geogràfic Nacional), amb epicentre en el sud del terme de Guadassuar, que es deixà sentir en els municipis d'Alberic, Benimuslem i Massalavés, sense produir cap dany.
La Ribera del Xúquer és una àrea de sismicitat moderada, però que de quan en quan nota algun moviment menor, pròxim o distant. Antigament tots aquests fenòmens originaven grans temors i interpretacions molt diverses.


Les terratrèmols més destructius en territori valencià estan documentats des de 1396, el primer (amb gran incidència a Tabernes de la Valldigna, que pràcticament destruí tot el monestir, d'una intensitat IX), 1649 (Alcoi, intensitat IX), 1748 (Montesa, intensitat IX, molt destructiu en alguns pobles de la Ribera ), 1829 (Torrevella, intensitat X). Tots ells produïren enderrocaments de tot tipus d'edificis (cases, castells, etc.). Aquests quatre, a més, formen part de la dotzena de terratrèmols més desctructius que s'han produït a Espanya.

A més de tot això, a vegades, també s'han notat els efectes d'altres grans terratrèmols, com el de Lisboa (1 de novembre de 1755), que tingué uns efectes devastadors, perquè tot seguit s'hi produí un maremot (l'epicentre el situen a uns 600 km de la costa mar endins) i un incendi que destruí quasi totalment Lisboa. Calculen que va arribar a la intensitat IX, per això hi moriren entre 60.000 i 100.000 persones.


Doncs bé, els efectes de Lisboa també arribaren a la Ribera i es demanaren informes a les justícies locals per conéixer les incidències. Entre elles tenim el testimoni de les autoritats de Guadassuar, que informaren de danys molt superficials. El professor José Manuel Martínez Solares ha recollit aquesta documentació en el seu treball “Los efectos en España del terremoto de Lisboa (1 de noviembre de 1755)” (Monografía núm. 19. Madrid, Ministerio de Fomento, Dirección General del Instituto Geográfico Nacional, 2001). A continuació reproduïm la carta on es citen alguns pobles de la Ribera (Carxaixent, Cullera, Corbera, Guadassuar i Llombai) i la resposta de Guadassuar:
Documents

[93] ALZIRA (Valencia)
Alzira, 22 de noviembre de 1755.

El Gobernador.
Ilustrísimo Señor:
Paso a manos de V. I. las cinco cartas adjuntas que contienen los informes sobre lo acaecido en punto del terremoto que se sintió en el día primero del corriente mes, que las Justicias de las villas de Carcax.te [= Carcaixent], Cullera, Corbera [= Corbera de la Ribera], Guadasuar [= Guadassuar] y Lombay [= Llombai], comprehendidas en esta Gobernación, han dirigido en consecuencia de la Orden que se les comunicó sobre dicho asunto; y las restantes que faltan, luego que me las envíen, las remitiré a V. I.
Dios guarde a V. I. los muchos años que puede y deseo.
Alzira, y noviembre 22 de 1755.

Ilustrísimo Señor:
Besa la mano de S. I. su más rendido servidor,
Don Miguel de Losada
Ilustrísimo Señor Don Diego de Rojas y Contreras.
(3.173)

[401] GUADASSUAR (Valencia)
Guadasuar.

Muy Ilustre Señor:
En cumplimiento de lo mandado por el Señor Gobernador del Consejo de S. M., que se comunicó al Excelentísimo Señor Duque de Caylús, Gobernador y Capitán General de la ciudad y Reino de Valencia, la que se me ha hecho saber, por vereda, por orden de V. S, en el día 15 del corriente, en asunto al terremoto causado en el día primero del corriente, habiéndome informado de muchas personas, así eclesiásticas como seculares de esta villa, me han participado:

* Que en dicho día primero de este mes de noviembre, siendo como las diez horas de la mañana, vieron un temblor de tierra, y edificios de casas y templo, el que duró por espacio de dos credos, y advirtieron muchas personas que entonces estaban en el templo que cayeron algunos pedazos de yeso de lo alto de la Iglesia. Las lámparas de los altares, en contínuo movimiento.
* Y no ha causado ruina alguna, ni en edificio, ni paredes, ni ha habido muerte ni herida alguna, así de hombres, como de otros vivientes.
* Advirtieron algunos que las aguas de los pozos se removieron algún poco, y tenían algún movimiento.

Que es cuanto debo poner en noticia de V. S.
Dios guarde a V. S. muchos años.
Guadasuar [= Guadassuar], y noviembre 17 de 1755.=

Muy Ilustre Señor:
Besa la mano de V. S. su más seguro servidor,
Miguel Osca (Escribano), por Juan Amo (?) (Alcalde ordinario)

Muy Ilustre Señor Don Miguel de Losada [= Gobernador de Alzira, quien lo remitió el 22-XI-1755].
(3.173)

(Nota: Transcripció de documents de l'Arxiu Històric Nacional, amb indicació entre parèntesi del lligall corresponent)

diumenge, 26 de gener del 2014

TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MEDIEVAL 2: GUADASSUAR (1428)

El segon recull amb el nom dels contribuents de Guadassuar és el de la Col·lecta de la Peita de la Vila d’Alzira (A.M.A., Llibres de la Peita, sig. 230/4), tribut en metàl·lic que pagaven proporcionalment els veïns en funció del seu patrimoni personal. En este llistat tenim reunits un conjunt de 131 contribuents, quantitat que al llarg del segle XV es veurà reduïda dràsticament a causa de la guerra amb Castella, mortaldats i altres calamitats, que feren desaparéixer moltes de les alqueries de la Ribera.

Pel que fa a l’antroponímia, els noms de persona més usats corresponen a les advocacions religioses més arrelades en aquell moment, que són els majoritaris en l'àrea catalana: Joan, Pere, Jaume, Antoni, Bernat, Francesc, Miquel..., com ens recorda Antoni Furió en el seu article “Onomàstica medieval d’Alzira. Noms, cognoms i renoms”. A Alzira, Joan, Pere i Bernat foren hegemònics durant molt de temps. Resulta curiós com a Guadassuar el nom de Vicent, titular de la rectoria, encara és minoritari.

 A Guadassuar, del nom dels 131 contribuents, poder establir la següent classificació:

Nom
Núm.
%
Pere
20
15,27
Antoni
18
13,74
Bernat
17
12,37
Domingo
15
11,45
Joan
12
9,16
Jaume
6
4,58
Andreu
5
3,82
Pasqual
5
3,82
Berenguer
4
3,05
Bertomeu
4
3,05
Arnau
3
2,29
Llorenç
3
2,29
Martí
3
2,29
Ferrer
2
1,53
Garcia
2
1,53
Ramon
2
1,53
Aparici
1
0,76
Bonanat
1
0,76
Francesc
1
0,76
Jordà
1
0,76
Lluís
1
0,76
Macià
1
0,76
Mateu
1
0,76
Miquel
1
0,76
Pedro
1
0,76
Vicent
1
0,76
Total
131
99,97

Pel que fa als cognoms o llinatges, tot i que a finals del segle XIV i durant tot el segle XV, sembla que es van fixar i passaren a ser ja generals, encara detectem cert nombre de llinatges que al·ludeixen a la procedència geogràfica de les famílies. Seria el cas a Guadassuar dels Osca, Olit... Solament tenim un parell d’indicacions d’ofici (teixidor, papalló) i l’aclariment en els cas dels eclesiàstics (rector, prevere).
També cal ressenyar l’ús dels elements diferenciadors “major/menor”, “lo fill de”, “la muller de”, per tal de distingir les persones amb el mateix nom i llinatge, etc. En canvi, no apareix cap nom femení.

De tota manera, cal recordar que la majoria de llinatges actuals de Guadassuar no s’originaren durant l’etapa medieval sinó durant la gran expansió i nova repoblació efectuada al llarg del segle XVI, quan el poble va experimentar un notable creixement lligat al conreu de la morera i el comerç de la seda.

A.M.A. Libre de la Col·lecta de la Peyta de fora la Vila (1428), sig. 230/4.

Guadacuar
Alçamora, la muller d'en Domingo (mun. Lleida)
Alcanyiç, Bernat (mun. Terol)
Alcanyiç, Johan
Alcanyiç, menor, Bernat
Alfonso, Anthoni
Alfonso, Domingo
Alfonso, Johan
Amat, Andreu
Arbecha, Berenguer (mun. Lleida)
Arnau, Anthoni
Arnau, Anthoni
Arnau, fill d'en Arnau, Pere
Arnau, texidor, Pere
Avada, Garcia d'
Aznar, Pere
Bordell, Berenguer
Bosch, Anthoni del
Bosch, Domingo del
Bosch, menor, Domingo del
Bosch, Bernat del
Boylls, Johan
Boylls, Loys
Boylls, menor, Bernat
Brescha, Bernat (ant. poblet de Lleida)
Canyelles, menor, Pere (mun. o barri Barcelona)
Canyelles, Pere
Carbonell, Andreu
Carbonell, Pere
Croens, Arnau
Ferrada, Lorenç
Ferrer, Anthoni
Ferrer, Bernat
Ferrer, major, Pere
Ferrer, menor, Arnau
Floreta, Ramon
Fonfrida, Lorenç
Fonfrida, menor, Domingo (mún. Terol)
Gaçó, Anthoni
Gallisanç, Anthoni (masia i església de Sta. Maria de Voltregà, Barcelona)
Gallisanç, Johan
Garcia, Pere
Garrigues, Berthomeu (com. Lleida)
Garrigues, Johan
Garrigues, Pere
Girona, Jacme (cap. prov.)
Goçalbo, Matheu
Guinaleu, Domingo (mun. Osca, Aguinaliu)
Just, Berenguer
Látzaro, Domingo
Lebià, major, Johan
Lebià, menor, Johan
Levança, la muller d’en Pere
Libià, Ramon (mun. Girona)
Libra, Berthomeu
Libre, Anthoni
Libre, Jacme
Libre, Macià
Ligalbé, Anthoni (torrent de Barcelona)
Ligalbé, Berthomeu
Ligalbé, Bonanat
Ligalbé, fill d'en Bernat, Bernat
Ligalbé, menor, Bernat
Ligalbé, Pasqual
Ligalbé, Pere
Ligalbé, Pere
Ligalbé, Pere
Loreç, menor, Pere
Luís, Anthoni
Maça, Andreu
Maça, Martí
Maça, n’Arnau
Maça, Pere
Martorell, Andreu (mun. Barcelona)
Martorell, Jacme
Messeguer, prevere, Domingo
Monçó, Anthoni (mun. Osca)
Monçó, Anthoni
Montalbà, Aparici (mun. Prineus Orientals, França)
Moya, Anthoni
Navarro, la muller d'en Garcia
Olit, Bernat d' (mun. Navarra)
Olit, Domingo d’
Olit, Miquel d’
Olit, Pasqual d'
Olit, Pasqual d’
Oscha, Andreu d’ (cap. prov.)
Oscha, Anthoni d’
Oscha, Bernat d’
Oscha, Jacme d’
Oscha, Johan d’
Oscha, Pasqual d’
Oscha, prevere, Pere d’
Perales, Anthoni (mun. Terol)
Perales, Anthoni
Perales, Domingo
Perales, Johan
Perales, menor, Martí
Perales, Pasqual
Peralles, Berthomeu
Pérez de València, Johan
Portalés,  Jordà 
Pujol, Bernat
Raga, Domingo (mun. Navarra, Larraga)
Ramo, menor, Domingo
Ravaschal, Anthoni (top. del mun. de l’Aleixar, Tarragona)
Ravaschal, Fransech
Romeu, Bernat
Romeu, Bernat
Romeu, Jacme
Romeu, la muller d'en Bernat
Romeu, rector de Guadaçuar, Mossén Lorenç
Romeu, Vicent
Ruvió, Anthoni (poblets de Lleida)
Ruvió, jac sia d’en Verger, Domingo
Ruvió, Johan
Ruvió, la muller d’en Domingo
Salses, fill d’en Pere, Pere (mun. del Rosselló)
Salses, papalló, Pere
Sànxiz, Bernat
Sànxiz, Martí
Vallés, Berenguer
Vallés, major, Ferrer (com. Barcelona)
Vallés, menor, Ferrer
Venrell, Johan (mun. Tarragona, Vendrell)
Venrell, Bernat
Venrell, Jacme
Venrell, Jacme
Venrell, lo aniversari d’en Pere
Venrell, Pere
Vertes, Domingo de
Vilalba, Pedro (mun. Tarragona)


 Tarragona
Altet, Miquel

Benirabea
Garcia, Domingo

divendres, 27 de desembre del 2013

POETES  JOVES DE GUADASSUAR

Guadassuar ha sigut  tradicionalment un poble agrícola en el qual difícilment podien aparéixer escriptors, ja que l’accés a la cultura era molt restringit. Principalment trobàvem gent formada en els camps de l’administració i de l’església, on saber de lletra era necessari. Ara, en canvi, assistim a una eclosió d’escriptors joves, amb presència femenina inclosa i, també, en la nostra llengua, que, a més a més, ho fan molt bé.

Aquest és el cas d’ALBA CAMARASA, que des de molt xicoteta començà a escriure. Als 16 anys, cursant primer de Batxillerat, ja havia guanyat diversos premis locals i comarcals, normalment en prosa i no en poesia. Havia escrit contes com Carles i les estreles, La dona, Caçadors de destins, Això era una vegada una princesa molt bonica...

A partir d’ací va anar guanyant premis, i ara de poesia, com el  Premi Bancaixa-Universitat de València de Poesia 2008 amb la plaquette Dreceres i naufragis (Publicacions de la Universitat de València, 2008), i el Premi de Poesia Jordi de Sant Jordi Ciutat de la Vall d'Uixó (2008), amb el seu poemari Apologia dels dies (Ed. Brosquil, 2009).

Poema VIII

El temps ho cura tot, i no deuria: 
hauria de deixar algunes ferides enceses.
Com una espècie de memòria històrica.
Com una forma de mantindre’s alerta. 



L’últim poemari publicat ha sigut el de La farina que admeta, publicada per l’editorial Germania d’Alzira (2012), poemari de gran emotivitat i mostra de maduresa de l’autora. Podeu vore la presentació a Guadassuar: https://www.youtube.com/watch?v=kjjeLagXeko

Ha estat antologada per Alfons Navarret al volum Tibar l'arc: Una mirada a la poesia valenciana actual (Tria llibres, 2012), amb pròleg d'Enric Sòria.

Alba Camarasa i Baixauli, nascuda a Guadassuar l'any 1987, és diplomada en Educació Social i, després de fer un Postgrau a la Universitat de València, es va instal·lar a la ciutat de Reus, on treballa d'educadora social. Al seu Twitter: @albacamarasa la podeu seguir.

CARLES ALÒS és un altre jove poeta, nascut a València l’any 1983 però arrelat a Guadassuar. Es reconeix lector des de sempre i escriptor des dels dèsset anys, mogut per impulsos vitals. És estudiant de Filologia Catalana en la Universitat de València. Es considera un apàtrida que escriu sobre tot el que l’envolta, com podeu comprovar al seu bloc: http://goticflamiger.blogspot.com.es/

Al nostre poble, li ha dedicat un interessant poemari titulat Fragments de Guadassuar, que podeu llegir al seu bloc.












Bacs de vidre (Germania, 2012) és el seu primer poemari publicat, de temàtica amorosa amb tocs eròtics i amb el rerefons de la comarca de la Ribera. Als poemes trobem un treball de recuperació i poetització de moltes de les nostres paraules, a vegades amb un resultat sorprenent.

També ha estat inclòs en la mostra poètica Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI. Mostra poètica (Germania, 2012).

Com a mostra de la seua poesia o prosa poètica, el passat nou d’octubre publicava aquest text on podeu trobar referències al poble, a la comarca....
Pont
Ningú al carrer, havíem creuat el pont d’Alzira sobre el Xúquer. Un bocí de pa, les viandes escollides, la carmanyola, el formatge.
Els nens dormien, el Carrer Major a caramull de gent. La voravia estreta, les lleganyes als ulls. Havia arribat la tardor, amb tot el que això implica. Les dones cosien per altri, aviat arribaria Tots Sants. Les cadires al carrer, un Xúquer mil·lenari. La corba de la teua boca, cada dejú ordinari.
El carrer d’Alzira, el cementeri. Una vida que rajava del cos. Els seminaristes tornaven al poble, la pallissa reblerta d’útils, les comandes. Una vida apaivagada, un èxtasi de neules. La son, el sopor, les marraixes mig plenes, la Garrofera, l’autumne als teus ulls.


Finalment també vull referir-me a MIQUEL CATALÀ, pseudònim literari de Miquel Llàtzer, nascut a Algemesí l’any 1961, però assentat a Guadassuar. Tot i ser d’una generació anterior, ara és quan ha publicat la seua obra poètica que durant molts anys havia estat una creació personal.

Miquel Llàtzer és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor des de 1986 als instituts d’Alcoi, Petrer, Oliva, Picassent, Alzira, Alginet, Novelda i Catadau. A més ha participat en els Cursos de Valencià i la seua didàctica de l’ICE, i s’ha dedicat també al treball sindical a l’STPV.



Reconeix que la seua passió és la poesia. Lector des de jove, també ha practicat l’escriptura, sempre per una necessitat interior i pel plaer de fer-ho. Darrerament, compartia poemes propis i fragments d’altres autors al seu bloc personal: lletres en xarxa http://miquelcatala.blogspot.com.es/

El seu poemari publicat s’anomena Poemes de la nina libèl·lula (Germania, 2012), un poemari farcit de tendresa, anhels, petits paradisos, sirenes... A la difusió del poemari li està dedicant molt d’esforç amb múltiples presentacions per tot arreu. I acaba de tindre, ara mateix, una continuació en un altre poemari titulat Poemes de la nina mandarina (Germania, 2013).
"la nena que portes dins
no li agrada aquell cel negre
per çò tanca els ulls i pensa
un desig de benvolença
i bufa tot de llavors
que faran florir les roses,
endur-se la maltempsada
i amb ella totes les noses"

La veritat que és tot un luxe presentar-vos aquest conjunt de treballadors de les paraules, mostra la normalitat de l'ús de la llengua, quan de nou intenten fer-nos retrocedir. Disfruteu-los, que val la pena! Ah, per a mi llengua i història estan íntimament unides i, per això, inclouré temes de llengua i literatura també.

No voldria deixar-me a ningú per esmentar, però si per ignorància ho faig, demane disculpes anticipades.

J. Enric Mut i Ruiz

Com no tinc la seguretat que aquest text aparega en el Programa de Festes, ací el teniu com a regal de Nadal i de Cap d'Any]   

dissabte, 30 de novembre del 2013

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL CANÇONER DE GUADASSUAR


CANÇONER DE GUADASSUAR

Autor: AGUSTÍ ROIG BARRIOS
Editors: Joan B. Boïls i J. Enric Mut
Editorial: Institució Alfons el Magnànim - Diputació de València
Col·lecció: Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, núm. 4
ISBN: 978-84-7822-648-1
València, 2013, 307 pàgines

L'acte de presentació del llibre es farà a Guadassuar el proper dia 22 de desembre, diumenge, a  les 19 h., a l'Auditori Municipal. Comptarem amb diverses col·laboracions musicals, la presència de Fermín Pardo, autor d'una de les introduccions del llibre, el parlaments dels editors, així com d'altres intervencions, tot tancant l'acte la família i l'Alcalde en nom de tot el poble de Guadassuar.

El CANÇONER DE GUADASSUAR, una gran obra d'Agustí Roig Barrios, editat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, compta amb els estudis introductoris de Fermín Pardo, cronista de Requena i gran especialista en música popular, i de Jordi Reig, musicòleg, i un pròleg dels editors.

Al CANÇONER es recullen unes 150 cançons populars de totes les temàtiques. El llibre té tres grans blocs: 
1.- Danses i cançons dansades: danses, bolero i jotes.
2.- Cançons de text valencià: de bressol, de bateig, de noces, de Nadal, de la nit de Reis, de Setmana Santa, de Pasqua, de jocs pasqüers, infantils, romanços, de queixa, amatòries, de ronda, de treball, de venedors, humorístiques, de bevedors i de jocs d'adults.
3.- Cançons religioses de text castellà: el rosari de carrer, rosari de difunts, la despertà i rosari de l'Aurora, cant per les ànimes i gojos.

(El Cançoner de Guadassuar el podeu aconseguir a Instrumentomanía, Gran Via 121, tel. 696 918 393, Guadassuar)

dimarts, 26 de novembre del 2013

LES VISITES DEL PATRIARCA RIBERA A GUADASSUAR (1570 i 1597)

Tots hem sentit parlar de l'Arquebisbe de València i Patriarca d'Antioquia, D. Juan de Ribera (Sevilla 1532 - València 1611), un dels grans bisbes tridentins i contrareformistes, fill natural d'un dels grans aristòcrates andalusos. Ací ens limitarem a comentar la seua relació amb Guadassuar, que com a prelat va visitar en un mínim de dues ocasions segons la documentació conservada.

La primera visita la va efectuar el dia 15 de setembre de 1570, però per desgràcia no es conserva a l'Arxiu Diocesà de València perquè aquest volum va ser cremat el 1936. Per sort, el nostre paisà, el canonge Antoni Barberà Sentamans, va copiar algunes notes abans de 1936 que verifiquen la visita:

A.D.V. Visites Pastorals, volum 27. Anotacions Antoni Barberà Sentamans.
1570, setembre, 15. València.

15 septiembre 1570 visitó el lugar de Guadasuar, carrer de Alzira, con 160 casas de cristianos viejos.”


Igualment, per l'únic Quinque Libri (1590-1612) conservat a la nostra parròquia, sabem que de nou visità Guadassuar el dia 11 de gener de 1597, on va confirmar 96 joves. Al llibre podem llegir:

Divendres, que contam 11 del mes de jener del present any 1597, a gloria y honra de nostre Señor, se trobà lo señor Arquebisbe de València en aquesta parròquia del benaventurat s. Visent màrtir, y confermà a to<t>s los infraescriptis en un dia, y per ser axí, etc., dia, añy ut supra.

També visitaren Guadassuar els seus col·laboradors, els bisbes auxiliars de València:

1.- D. Miquel Espinosa, bisbe de Marroc, que confirmà més de 56 joves (hi ha fulls molts deteriorats i no podem fer un recompte exacte). Llegim al principi del Llibre de Confirmats el següent:

Llibre dels confermats en la església parrochial de
Guadasuar, comensant en lo any <...>, sent
rector lo molt reverent senyor mos­sén Jaume Roger.
...
Dimecres, que contam XXIII dies del mes de octubre <...>, Miquel Espinosa, bisbe <...>.”

2.- D. Alonso de Ávalos, bisbe de Coron, que confirmà 80 joves el dia 31 de desembre de 1599. Al Llibre de Confirmats trobem la relació:

Memòria dels Confirmats, a 27 de deembre
de 1599, per lo señor, molt il·lustre y reverendíssim, don Alonso
de Avalos, Bisbe de Coron, etc., per lo il·lustríssim
señor don Juan de Ribera, Patriarca y arche-
bisbe de València, monsenyor. Essent rector Juan Pérez, prevere.
...
Yo, Juan Pérez, rector de Guadaçuar, fas fee com les sobrescrites guitanta persones foren confirmades per lo molt il.lustre y reve­rendíssim senyor don Alonso de Avalos, bisbe de Coron, en la sglé­sia de Guadaçuar, a 31 de deembre de 1599, en fee del qual fiu lo present a 2 de giner de 1600.
Juan Pérez, qui supra (rúbrica)”

3.- Fr. Lorenzo Galatino, bisbe minerbiense, que visità Guadassuar el 4 de gener de 1608 per confirmar 155 joves. L'anotació diu així:

A 4 de giner 1608 confirmà en Guadazuar lo señor bisbe don fr. Laurencio Galatino, obispo minerbiense...

Per altra banda, la decisió d'expulsar els moriscos valencians el 1609, presa pel rei Felip III, deixava la porta oberta al lliurament de xiquets morisquets a famílies valencianes. En el cas de Guadassuar, documentem el bateig de tres xiquetes, amb l'autorització del Patriarca Ribera. Al llibre de Batejos de la parròquia podem llegir les següents inscripcions:

(887)
Esperansa Jusepa

Maria
Gràcia
A 17 de octubre 1610, io, el dit rector Yvarra, bategí sub conditione, de orde del señor Patriarcha, a dos chiquetes morisquetes, la una se li a posat nom Esperansa Jusepa, de la qual és compare Jaume Torres y comare Hisabet Joan Cornejà y de Yvarra, viuda, y a l'altra se li posà nom Maria Gràcia, de la qual són compares Pere Sentamans, major, y Catalina Vallsebre y de Boïls, viuda.


(910)
Agna Jusepa
Catalina
A 10 de febrer 1611, io, el dit rector Yvarra, de manament del sor. Patriarcha y també de orde del señor don Baltazar de Borja, vicari general, sede vacante, bategí, sub conditione, a Agna Jusepa Catalina, de dotse a tretse añys, la qual a restat de la expulsió dels moros, estant ja sufficienter instructa; compares Miquel Ximeno de Jaume y Catalina Valsebre y de Boïls, viuda.