1.- L'escut de Guadassuar
En el DOGV, núm. 5287, de 23-06-2006, es va publicar la resolució del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques per la qual s’aprovava l’escut oficial de l’ajuntament de Guadassuar, una vegada revisat i corregit. Això va ser degut al fet que el decret de 25 de març de 1955 (BOE, de 02-04-1955), de creació i ús de l’escut heràldic municipal, segons dictamen de la Reial Acadèmia de la Història, no es va aplicar com calia (per exemple, l’Ajuntament de Guadassuar no va eliminar el lleó rampant del centre, que és propi del Regne de Castella).
Posteriorment, l’any
1974 decidiren llevar-lo i col·locar l’estrella més gran que representa el
poble, però ara amb una corona tancada (que tampoc li corresponia). Per això,
l’any 2003 Agustí Roig Barrios, Cronista Oficial, va elaborar un documentat
informe per tal de regularitzar l’escut municipal, que així va ser aprovat en
el 2006.
A la resolució es descriu com un escut quadrilong de punta redona. Truncat. Al primer quarter, en camp d’or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camp d’atzur, cinc estrelles d’argent, la del centre més gran, sobre ones d’argent. Al timbre, corona reial oberta.
En altres paraules, inclou els quatre pals del rei d’Aragó i del Regne de València en la part superior per formar Guadassuar sempre part del Patrimoni Reial, primer integrat dins del terme general d’Alzira i després com a Universitat Reial i Vila Reial.
En la part inferior, el color blau fa referència al fet que el topònim Guadassuar [Wādī Sawwār: el riu dels Sawwār], en part és un hidrònim, ja que conté l’ètim wadi (riu), perquè aquesta alqueria islàmica, habitada per la tribu dels Sawar, estava situada a l’altra part del riu Xúquer. I les ones de plata són un homenatge a la Séquia Reial del Xúquer, que fertilitza el nostre terme des de la seua construcció, ara fa 750 anys.
Les estrelles, per altra banda, representen el nostre poble en el centre i algunes de les alqueries que s’integraren en el seu terme o va administrar, com el Paranxet, Prada, Tarragona i part d’Aurí, Benirrabea, Fentina...
Finalment, la corona reial oberta és la tradicional de la Corona d’Aragó, pròpia per tant del Regne de València, que poden portar els municipis que sempre foren de reialenc com és el cas de Guadassuar, ja que el rei Felip II va erigir el lloc de Guadassuar en Universitat Reial el 1581, separant-la d’Alzira, i Felip V la va declarar Vila Reial el 1731. Amb aquesta mateixa corona oberta podem contemplar en l’arc toral, principal de l’església, un escut parroquial, adaptació barroca (segle XVIII) amb els símbols de Sant Vicent Màrtir (roda, llibre...).
En altres paraules, inclou els quatre pals del rei d’Aragó i del Regne de València en la part superior per formar Guadassuar sempre part del Patrimoni Reial, primer integrat dins del terme general d’Alzira i després com a Universitat Reial i Vila Reial.
En la part inferior, el color blau fa referència al fet que el topònim Guadassuar [Wādī Sawwār: el riu dels Sawwār], en part és un hidrònim, ja que conté l’ètim wadi (riu), perquè aquesta alqueria islàmica, habitada per la tribu dels Sawar, estava situada a l’altra part del riu Xúquer. I les ones de plata són un homenatge a la Séquia Reial del Xúquer, que fertilitza el nostre terme des de la seua construcció, ara fa 750 anys.
Les estrelles, per altra banda, representen el nostre poble en el centre i algunes de les alqueries que s’integraren en el seu terme o va administrar, com el Paranxet, Prada, Tarragona i part d’Aurí, Benirrabea, Fentina...
Finalment, la corona reial oberta és la tradicional de la Corona d’Aragó, pròpia per tant del Regne de València, que poden portar els municipis que sempre foren de reialenc com és el cas de Guadassuar, ja que el rei Felip II va erigir el lloc de Guadassuar en Universitat Reial el 1581, separant-la d’Alzira, i Felip V la va declarar Vila Reial el 1731. Amb aquesta mateixa corona oberta podem contemplar en l’arc toral, principal de l’església, un escut parroquial, adaptació barroca (segle XVIII) amb els símbols de Sant Vicent Màrtir (roda, llibre...).
Anteriorment, com hem dit, havien reproduït en el centre del escut un lleó rampant, però es tractava d’un error perquè és un element de la Corona de Castella estrany en la nostra heràldica. Agustí Roig Barrios, en un documentat treball (Informe sobre modificació de la corona de l’escut heràldic del municipi de Guadassuar), estudiava el canvi de corona realitzat i l’origen d’aquest error que es va originar segons sembla en el segle XIX, quan començaren a encarregar-se tampons amb els escuts municipals i diverses impremtes de València s’inventaven els símbols a demanda.
A l’Arxiu Històric Nacional, de Madrid (AHN, Sigil. Tinta Valencia, 19, Núm. 144), es guarda una reproducció amb una informació sobre el lleó, que encara podem veure a la façana de l’ajuntament i que també es reproduïa en la barana de l’escala, etc.: “Este sello estampado se hizo en 1864 y se tomó de los leones que hay en la escalera de la Casa Capitular, en el acto de entrega el cetro”.
2.- Una
proposta de bandera
L’administració valenciana suggereix des de fa temps la conveniència d’oficialitzar una bandera pròpia municipal, rehabilitant una bandera història d’ús immemorial o creant-ne una de nou.
En el cas de Guadassuar
no tenim constància documental de l’existència d’un bandera pròpia, ja que
l’arxiu municipal de l’època foral fou totalment cremat durant el setge
d’Alzira en la Guerra de Successió, per això s’inicia el 1713, i l’arxiu
parroquial, que es va lliurar en aquesta guerra, va ser cremat pràcticament en la seua totalitat en la Guerra Civil.
Ara bé, podem deduir que en l’època foral s’utilitzaria la bandera d’Alzira per formar part del seu territori fins a 1581. Viciana, quan relata l’atac a Carlet durant la guerra de les Germanies, esmenta l’arribada de gent de l’Alcúdia i de Guadassuar, i posteriorment de les banderes d’Algemesí (encara dins d’Alzira) i d’Alzira.
ATAC AL CASTELL DE CARLET (maig de
1521).
"El
caso del movimiento fue que en Carlet ciertos hombres tiravan con
las escopetas a tercero junto al castillo, de que el señor se enojó contra sus
vassallos, los vassallos con favor de la germanía fueron descomedidos, por
donde de palabras vinieron a las armas. El señor hirió en el rostro a un
vassallo y todos los agermanados cargaron sobre su señor, y él y los suyos
huvieron de entrarse en el castillo. Corrió la nueva a la Alcúdia, que está
junto a Carlet, de donde vino mucha gente. Luego, después, acudieron los de Guadaçuar
con buen número de gente, y todos juntos combatieron furiosamente el castillo,
y metieron fuego a la puerta principal del castillo. Andando el combate
rompieron otra puerta falsa del castillo por la qual entraron dentro. Los del
castillo se defendían i hazían daño a los combatidores. En esta fazón llegaron
las banderas de Algezira i de Algemezí, que pusieron en aprieto a
los cercados. Entonces los clérigos con el Sancto Sacramento acudieron y
procuraron que el señor de Carlet se rindiesse, pues no havía remedio de sallir
del castillo ni escapar hombre bivo de los cercados, porque el castillo de todo
se ardía. En esta hora llegó el Maestre de Montesa y, tratando con los
agermanados, les apaziguó de la manera que luego diremos, que cierto fue su
venida muy buena para redimir la muerte de los cercados y la dessolación del
castillo de Carlet".
Martín de Viciana,
Crónica de la ínclita y coronada Ciudad
de Valencia. València, 1566.
D’Alzira coneixem perfectament el seu escut i bandera històrics.
L’escut reprodueix els
quatre pals dels reis d’Aragó i en el centre la clau que representa la situació
estratègica de la ciutat d’Alzira des del temps de Jaume I, ja que era l’única
ciutat per la qual es podia creuar el riu Xúquer, d’ací el lema Claudo
regnum et adaperio (Òbric i
tanque el Regne). I la bandera històrica, de color roig, també inclou en el
seu centre l’escut municipal.
La bandera té les proporcions 2:3. De carmesi. Al centre l'escut de la ciutat sense timbrar (sense corona). L'escut de la ciutat ocupa el 45 % de l'ample de la bandera.
En els casos d’Algemesí i de Carcaixent, trobem una situació pareguda a la de Guadassuar. Tenen el seus escuts oficials amb la seua simbologia pròpia (Algemesí amb la imatge de sant Jaume, Carcaixent amb un carcaix com a senyal parlant del topònim, encara que no siga el vertader).
 |
Pel
que fa a les banderes, Carcaixent ha presentat diverses opcions, totes seguint
el model tradicional i amb l’escut municipal en el centre (les tres primeres),
que també poden servir per al cas de Guadassuar.
La de Villanueva de Castellón (la quarta), en canvi, que no té a res a veure amb Alzira, ha fet oficial la dels quatre pals d’Aragó, per haver sigut sempre una població reial, amb l’escut del poble en el centre.
Ací en presentem algunes: una
opció és la dels quatre pals de la Corona d’Aragó i del Regne de València,
per ser Universitat i Vila Reial, i l’altra la d'imitar la d'Alzira, amb fons roig, ja que en va formar part del seu terme fins al segle XVI (igual com en els casos d'Algemesí i Guadassuar).
La de Villanueva de Castellón (la quarta), en canvi, que no té a res a veure amb Alzira, ha fet oficial la dels quatre pals d’Aragó, per haver sigut sempre una població reial, amb l’escut del poble en el centre.
Un detall que cal tindre en compte és que la bandera de la Banda de Música, refundada el 1939 per la unió de les dues anteriors, té dues cares: una, amb la bandera de Espanya, i, l'altra, de color roig amb l'escut del lleó en el centre, possiblement cada una en representació de les bandes anteriors. El que no sabem, ni recorda ningú, és si la de color roig responia a una tradició anterior del poble, perquè en algun estendard antic de la parròquia també trobem el color roig (relació amb les Confraries de la Sang...). Per altra banda, també cal fer constar que en la majoria dels pobles les banderes de les bandes de música tradicionalment són de color roig o reprodueixen la bandera espanyola.
Una vegada elegida una opció per l'Ajuntament de Guadassuar, el Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·logia, òrgan consultiu en heràldica i disitncions, podrà fer les seues al·legacions a la proposta que es faça.
J. Enric Mut
Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar
