Durant l’edat mitjana i l’edat moderna el cementeri s’ubicava en la mateixa església i voltants; era conegut com el Fossar de Sant Vicent, segons llegim en el testament de Bernat Barberà de 1515:
“Item, elegesch sepultura al meu cors[1], quant nostre Senyor Déu serà plasent la mia ànima
sia separada de aquell, en lo sementeri o fossat del gloriós Sent Vicent del
dit loch de Guadaçuar, en la fossa hon són incinerats mos pare, mare e tots los
meus.[2]”
Des del campanar a l’hort de l’Abadia s’estenia un fossar exterior, però tot el subsol de l’interior de l’església era un cementeri, en el qual eren soterrats alguns en els diversos vasos (criptes) existents, tant de les confraries com dels particulars, tot depenent de la capacitat econòmica del difunt. Cal reconéixer que els diners també comptaven a l’hora de la mort i amb totes les deixes destinades al destí de l’ànima del difunt (diverses cerimònies religioses) volien assegurar-se que no anirien a l’ìnfern. Existia la crença que les relíquies, les imatges sagrades i el rituals protegien els difunts i els aproximaven al cel, per això tots volien ser soterrats en l’interior de les esglésies i el més prop possible de l’altar major.
Un testimoni dels enterraments a l’interior de l’església ens l’aporta el pare Agustí Bella, en la Vida del Venerable Agustí A. Pasqual (1699), que esmenta el fet que en l’any 1689 fou soterrada en l’interior de l’església la donzella Anna Barberà, després declarada Beata, i que es va col·locar sobre la seua tomba una llosa funerària de marbre pagada per la comunitat (conservada perquè es va reutilitzar després de la guerra civil com a base dels escalons de la porta d’accés al presbiteri des de la sagristia). També s’ha conservat a la parròquia una de les lloses d’entrada a una cripta particular, en este cas amb l’escut de la família Gavarda (1574).
Altres criptes que tenim documentades de la nova església són les següents: el Vas de les Ànimes en l’antic altar al costat de la porta principal (1575), el Vas de la Capella del Roser o Capella de la Comunió (1635), el Vas de la Mare de Déu de l’Esperança (1635), el Vas de Sant Joan Baptista (1638), el Vas de Sant Miquel on ara està Sant Josep (1751), etc. És a dir, que des de cada altar lateral cap al centre del temple hi ha una cripta, normalment de les distintes confraries o advocacions, a més de les particulars. Actualment solament està descoberta l’entrada a una de les criptes situada davall del presbiteri.
A continuació reproduïsc un conjunt de disposicions testamentàries on es detalla el lloc de la sepultura i altres deixes econòmiques, algunes quantioses, destinades al destí de l’ànima del difunt (misses, dobles, aniversaris, etc.), dels segles XVI al XIX. Com podem llegir alguns poden construir-se una tomba particular.
- Anna Jornet i d’Esteve, muller de Joan Esteve, argenter, habitadors d’Alzira, fa testament i disposa entre altres coses que la porten en processó d’Alzira a Guadassuar (Imagineu l’escena del trasllat pels camins!):
“E primerament, accomanant la mia ànima a mon Senyor Déu Jesuchrist elegisch sepoltura al meu cos fahedora en la sepoltura de Joan Jornet, quondam pare d’ella dita testadriu, construhyda en la església del gloriós Sent Vicent del loch de Guadacuar, a la qual vull ésser acompanyada de la present Vila de Algezira al dit loch de Guadacuar ab sis capellans, los quals hajen de ésser de missa y en lo meu enterrament essent lo cos en lo dit loch y entrevinguen sis frares del orde de Sent Francés, los quals hagen de ésser de missa. Vull que dits capellans e frares sien de missa perquè lo tal dia del meu enterrament aquells diguen misses de rèquiem per la mia ànima, als quals sia pagada la caritat acostumada.
Item, vull, orden e man que lo dia que portaran lo meu cos a la dita (realiter) sepoltura, si serà ans migjorn me sien dites tres misses cantades, missa de cos present, aniversari e cap d’any, y si serà aprés migjorn, vespres de morts, y en lo sendemà, si enpediment no y aurà, me sien dites i celebrades les dites tres misses cantades.” (APPV. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 21 de març de 1575)
- Antoni Perales, llaurador de Guadaçuar, fa testament i disposa:
“E
primerament accomanant la mia ànima, etc. elegesch sepoltura al meu cos ésser
feta en la sepoltura hon stà soterat mon pare, en la qual sia posat mon cos
fins tant sia fet lo vas que havien de fer al costant del vas de Pere Gavarda,
ab ses preveres.
Item, que lo dia que portaran lo meu cos, etc., me sien dites tres misses cantades per ànima mia, missa de cos present, aniversari e cap d’any, e si serà aprés lo migjorn, vespres de morts y en lo sendemà dites tres misses cantades ab sa letania.” (APPV. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 16 de maig de 1575)
- Mestre Anthoni Montull, obrer de vila, de l’equip de constructors de la nova església, fa testament i disposa: sepultura en el vas de les Ànimes. Deixa 25 lliures per a la sepultura, capellans, misses, etc. (APPV. Notari Joan Josep Portell, sig. núm. 24.583, 8 de juny de 1575)
- Cosme Anyó, ciutadà, de la Universitat de G. habitador, fa testament i disposa:
“
En aprés, acomanant la mia
ànima a Nostre Senyor Déu, qui aquella ha creada, elegixch cepultura al meu cos
ésser feta en la mia pròpria cepultura construïda y fundada dins la parrochial
Isgléscia de la present Universitat de Guadasuar, prop la capella de Nostra
Senyora del Roser, e vull e man la dita mia cepultura sia feta bé y
honrradament segons ma condició e possibilitat y usansa de la present
Universitat, a coneguda, emperò, y total dispossitió del dit germà y marmessor
meu y ab vot y parer de Vicenta Munyós y de Anyó, muller al present mia, y no
altrament ni de altra manera.
E prench de mos béns per ànima y cepultura mia
setanta liures reals de València, de les quals vull sia feta la mia cepultura y
pagada la charitat de l'àbit davall scrit e la charitat de la dobla davall
scrita, eo la fundació de aquella per una vegada tan solament, y dites mises
per ànima mia, a coneguda y dispossitió de dit germà y marmessor meu y ab vot y
parer de la dita muller mia, y no de altra manera.
Item, vull, orden y man, aprés la mia fi, lo
meu cos sia sepellit y soterrat e liurat a dita eclesiàstica cepultura ab lo
àbit del pare seràphich St. Francés, de l'orde dels descalsos, e per aquell
vull sia pagada la charitat acostumada de dites setanta liures per ànima y
cepultura mia preses y no de altres béns meus.
Item, vull, orden y man, aprés la mia fi, de dites setanta liures per ànima y cepultura mia preses, no tocant als altres béns meus, sia presa y treta per lo dit germà y marmessor meu aquella cantitat que justament serà menester per a la fundació de la dobla davall scrita y dita cantitat, quant que sia y serà treta de dites setanta liures, sia carregada a censal en lloch tot y segur, a coneguda dels rector y capellans de dita parrochial isgléscia de la present Universitat de Guadasuar per a que de la annua pensió de dit censal cascun any perpètuament per los dits rector y capellans sia dita y celebrada per ànima mia y de la dita Vicenta Munyós, muller mia, cascun any en lo dilluns consecutivament aprés del primer diumenge del mes de janer una dobla a honor y glòria de la Mare de Déu del Rosser, ab lo modo y manera que semblants dobles se solen dir y celebrar per los rector y capellans de dita parrochial Isgléscia de la present Universitat y conforme costum en aquella, ab pacte emperò y condició que los dits rector y capellans de dita parrochial Isgléscia per rahó de la fundació de dita dobla sien tinguts y obligats de acollir-me y me acullguen ab lo dret de amortització y nova gràcia, si algú o alguna ne tenen, concedit e concedida, per Sa Magestad, y no de altra manera.” (APPV. Notari Valero Fortuny, sig. 13.744, 15 de març de 1635)
- Maria Ximeno i de Boyls, muller de Pere Boyls, de la Universitat de G. habitadora, fa testament i disposa: sepultura pròpia en el vas de Sant Joan. Deixa 20 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc, missa de rèquiem cantada de cos present i altres misses “per ànima mia e de tots fels difunts y en remisió de mos pecats”. (ARV. Protocols Notarials. Notari Lluís Perales, sig. 4.227, 13 de juny de 1638).
- Pere Boyls, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura pròpia en el vas de Sant Joan Baptista. Deixa 20 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Bernat d’Alzira, missa cantada de cos present i altres misses. (ARV. Protocols Notarials. Notari Lluís Perales, sig. 4.227, 15 de juny de 1638).
- Agostí Ximeno, batle de la Universitat de G., fa testament i disposa:
“Ittem, sepultura en lo vas del gloriós Sent Joan,
cosntruït en la parrochial església de la present universitat en la capella de
Sent Joan, sepultura pròpria.
Prench per ànima mia y de tots fels difunts y en
remissió de mos pecats quaranta lliures moneda reals de València, de les quals
vull sia feta la dita mia sepultura, y vull lo meu cos sia vestit ab lo àbit
del pare seràfich Sent Francés, del convent y monestir de la gloriosa senta
Bàrbera construhit en la Vila de Alsira, pagant la caritat acostumada de les
dites quaranta lliures per mi per ànima dexades, y vull així mateix en lo dia
de la mia fi se me diguen y celebren per ànima mia dos misses cantades de cos
present, la una de Conceptione y l’altra de Sacramento, pagant la caritat
acostumada de dites quaranta lliures per mia ànima mia dexades, y si quantitat
alguna sobrarà, vull sia distribuïda en fer, dir y celebrar tantes misses de
rèquiem resades, a hon a la mia marmesora li parexerà y ben vist li serà.” (ARV.
Protocols notarials. Notari José Valero Jornet , sig. 10529, 21 de juliol de
1638)
- Matheu Anyó, llaurador de G., fa testament i ordena: Sepultura en el vas de Nostra Senyora del Roser, en la capella del Roser. Deixa 30 lliures per ànima: sepultura, hàbit de Sant Francesc, tres misses cantades de cos present, “la una de Conceptió e l’altra de Sacramento y l’altra de Rèquiem”, i altres misses de rèquiem. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 12 d’agost de 1638)
- Pere Oste, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Nostra Senyora del Roser. Deixa deu lliures per a la sepultura, missa cantada de cos present i altres misses. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 8 de desembre de 1638)
- Luís Clérigues, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 40 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc, etc. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 11 de desembre de 1735)
- Rosa López, esposa de Joseph Gil, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 15 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc de l’Alcúdia, missa cantada. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 12 de desembre de 1735)
- Francisca Ferrandis, viuda de Joseph Hisona de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 15 lliures per a la sepultura, hàbit de la Mare de Déu del Carme del convent de Santa Bàrbara del camí del València, misses. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 9 de febrer de 1736)
- Florènsia Ximeno, viuda de Roque Osca d’Antonio, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan Baptista. Deixa 30 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, dos misses cantades (una de cos present i, l’altra, a l’altar de la Mare de Déu del Roser, on el frare que l’atenga diga misses a tres sous: deixa dos lliures) i altres misses. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 15 de febrer de 1736)
- Margarita Clérigues, muller de Joseph Añó i Ortega, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas del Roser, amb hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, amb missa cantada de cos present, amb tot el clergat i confraria de Sant Joachim. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 27 de gener de 1739)
- Francisca Esquer, viuda de Joseph Navarro, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan Baptista, amb hàbit del Carme que té en “una arca del quarto que [h]abito”, amb tres misses cantades, una de cos present, altra de Sant Joaquim i altra de la M.D. del Roser, amb tot el clergat i confraries. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 11 de febrer de 1739)
- Francisco Montalvà de Valero, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas dels Montalvans, amb hàbit de Sant Francesc de la vila d’Alcúdia, amb dos misses cantades el dia del funeral, una de cos present, i altra de la M.D. del Roser, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 15 de febrer de 1739)
- Agustín Torres, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan, enfront de dita capella, amb hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, amb una missa cantada de cos present, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 3 de març de 1739)
- Prudència Ximeno, esposa d’Antonio Torres, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan, amb hàbit de Sant Francesc d’Alcúdia, amb una missa cantada de cos present, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 10 de març de 1739)
En l’últim que presentem ja es fa referència al cementeri nou, ubicat al sud de la població (partida de l’Escorredor). És curiosa la referència a la presència de la música en l’acompanyament i possiblement és la primera constatació de l’existència d’un conjunt de músics o banda en 1830, a no ser que es referisca només a la missa cantada.
“Enterrada
en el cementerio de la Yglesia Parroquial de dicha Villa, vestida de mortaja,
con asistencia del cura y capellanes del reverendo clero, de la música y
demás asistentes a ella; con tres misas cantadas, una de cuerpo presente, todas
en el altar mayor de San Vicente Mártir: 10 libras para pagar, y lo que sobre,
para misas.” (ARV. Notari
Mathias Ximeno, sig. 10.773, 12 de febrer de 1830)
Des de finals del segle XVIII ja existia una preocupació per la salubridad i el control de les epidèmies, en especial les causades per les febres tifoïdees terçanes i quartanes, pel còlera, etc. i ja s’havien dictat diverses Reials Ordres pel rei Carles III, com la Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 per la qual prohibia la inhumació en les esglésies, excepte en casos molt concrets (prelats, sacerdots, etc.).
La Reial Cèdula de 1787 recomanava la construcció de “los cementerios fuera de las poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e immediatos a las Parroquias y distantes de las casas de los vecinos y se aprovecharán para capillas de los mismos cementerios las ermitas que existan fuera de los pueblos.” Aconsellava una introducció gradual dels cementeris “comenzando por los lugares en que haya habido o haya epidemias o estuvieran más expuestos a ellas, siguiendo por los más populosos, y por las parroquias de mayor feligresía en que sean más frecuentes los entierros y continuando después por las demás.”
Però a Espanya, en general, fins al segle XIX no es construïren els cementeris fora de les poblacions. Seran les Circulars de 1804, de 28 d’abril (“Activar la construcción de cementerios”), i de 28 de juny (“Reglas para la construcción de cementerios”), les que impulsen definitivament la construcció de cementeris extramurs, tot vencent l’oposició de l’església en particular.
A Guadassuar serà molt important el trasllat del cementeri fora de la població per raons higièniques. Fins l’any 1804 els soterrars es van efectuar en l’interior o al costat de l’església, com era habitual en tots els pobles, però la por a possibles contagis els va fer decidir-se finalment per traslladar-lo al costat de l'Ermita de Sant Roc (1804), per ser un lloc sagrat, però finalment es va instal·lar al sud de la població, a la partida de l'Escorredor (al costat de l'actual carrer de Ramon y Cajal). Aquest cementeri estaria en funcionament fins al 1907, quan es va inaugurar l’actual cementeri.
Llegiu
la següent acta de l’Ajuntament de 1804 i entendreu què va passar:
“En la villa de Guadasuar y Sala Capitular
de la misma, los señores Félix Boils, Alcalde ordinario primero; Joseph
Gosalbes, Vicente Colomina, Bacilio Varó, regidores primero, segundo y tercero
en orden (y no Antonio Gomis, regidor quarto, por no haver sido encontrado);
Bernardo Barberá, Diputado, y Bautista Colomina, Síndico Procurador General (y
no Mariano Osca, Personero, por hallarse ausente de esta villa), componentes el
Ayuntamiento de la misma, con asistencia del Rev. Cura Párroco Retor de la
Yglesia Parroquial de Sn. Vicente Mártir de la misma, el Dr. Dn. Blas Gresa,
con arreglo á la Real Orden comunicada, su fecha 26 Marzo de mil setecientos
ochenta uno (x), Dixeron: Que por quanto en esta villa se están observando
muchas epidemias de tercianas epidémicas con bastante putrefacción,
atribuyéndosele una de las causas más principales la recopilación de
cadáveres en las muchísimas sepulturas que hay en la Yglesia, al passo de
que en esta se observa evidentemente la putrefacción que exalan, y que
en el día haviéndose arruinado una sepultura se haze el edor perceptible en
las calles de la Población, amenazando puedan originarse fatales concecuencias
á la salud pública del vecindario, Deliberaron: Que se cumpla la Real Orden de
su Magestad y que en lo successivo no se entierre cadáver alguno en las
sepulturas y se hagan los entierros en el Sementerio de la Sacristía de dicha
Parroquial y se empiezen á terraplenar primeramente por la que se ha derruhido.
Y firmaron los que supieron.
Felis Boils (rubricado) Bautista Colomina Ante mi Mathías Ximeno (rubricado)
(x) 20 junio 1783, impreso en Madrid, año 1786….
Com es pot llegir es van prohibir els enterraments en l’interior de l’església i ordenaren terraplenar les criptes i tombes, però mentre es decidia on construir-lo habilitaren com a cementeri la sagristia de l’església i annex. Això explica que actualment es moguen els rajols de la sagristia i, també, la major altura del conegut abans com a corral de les llimeres, ja que allí es dipositaren totes les restes de les criptes.
El metge Pasqual Martines, el dia 20 d’agost de 1804,
va proposar que el cementeri s’ubicara al voltant de l’Ermita de Sant Roc. El dia
1 d’abril de 1805 l’ajuntament va aprovar que s’elegira un terreny definitu per
instal·lar-lo i que s’encarregara el plànol del nou cementeri, ja que el poble
estava envaït per les epidèmies de terçanes i quartanes.
AMG.
Llibre d’Actes d’Ajuntament, sig. 04/05 (anys 1795-1816)
1805, abril, 1. Guadassuar.
“En la Villa de Guadasuar y Sala Capitular de la misma, al primero del mes de Abril de mil ochocientos cinco años: Estando congregados, como lo han de costumbre para tratar y conferir los asuntos de importancia, los señores Bruno Perales, Alcalde ordinario primero; Agustín Montalvá, Rafael Osca y Vicente Osca y Ximeno, regidores primero, segundo y quarto en orden (y no el regidor tercero Manuel Sentamans, por hallarse ausente); Gerónimo Barberá, Síndico Procurador General, y Vicente Asensi, Personero del Común, componentes el Ayuntamiento de la misma, con asistencia del Reverendo Cura Párroco el Dr. Dn. Blas Gresa, haviéndose lehído la Resolución Real de su Magd., de veinte y ocho de Junio de mil ochocientos quatro, que incerta las reglas que deven observarse para la construcción de Sementerios, teniendo precente que esta Villa se halla afligida de muchas epidemias de tercianas y quartanas malignas, que la han arruhinado con muchísima decadencia en el número de vecindario, unánimes y conformes deliberaron se proceda á la elección de terreno, formación de plano y construcción del sementerio con arreglo á lo prevenido en las Reales Órdenes que rigen, librándose testimonio de esta deliberación que se colocará por frente el Expediente de diligencias que se practiquen al intento.
Lo que assí resolvieron y firmaron los que supieron con el dicho Reverendo Sor. Retor = Dr. Blas Gresa, Rr. (rubricado) Bruno Perales Agustín Montalvá Gerónimo Barberá Visente Asensi Ante mi Mathías Ximeno (rubricado)”
Este cementeri estaria actiu fins a 1907, quan es va inaugurar el nou més allunyant del poble perquè el primer estava ja massa pròxim a la població i no podia ampliar-se.
El projecte va començar el 1904, del qual es conserva
tot l’expedient: AMG. Obres Públiques, sig. 05/056,
(anys
“Ayuntamiento de Guadassuar- Año de 1904. Expediente de concurso para la adquisición de un campo con destino al emplazamiento de un nuevo Cementerio y de construcción del mismo. (Aparte) Además se acompaña en documentos sueltos, el Proyecto de emplazamiento que contiene los cuatro siguientes: 1º La Memoria. 2º Los Planos. 3º Pliego de las condiciones facultativas. 4º Presupuestos de las obras. Por el arquitecto D. Antonio Ferrer y Gómez.
Proyecto de Cementerio para el pueblo de Guadasuar. Documento núm. 3. Pliego de condiciones facultativas. A continuación estado de cubicaciones, cuadro de precios y presupuesto de contrata.”
El 1904, en aplicació d'una R.O. (16, juliol, 1888),
es va adquirir un camp de 640 mts al sud de les últimes cases del poble. El
projecte, de gener de 1905, era de l'arquitecte Antonio Ferrer Gómez,
fill d'una important família d'arquitectes, que va formar part de la nòmina
d'arquitectes de l'eclecticisme que treballaren a València entre 1875 i 1925.
Es formà a Madrid i va ser arquitecte d'Hisenda (1877), més tard arquitecte
diocesà, de l'Ajuntament de València (1890) i de l'Eixample de la ciutat de
València.
Com podem
llegir al plànol comptava amb una capella, un vestíbul o entrada, una sala d’observació
i d’autòpsies, l’habitació del conserge i una sala d’efectes funeraris. A més,
on ara està la primera porta, es va deixar un mínim espai per a Cementeri Civil.
En aquell moment tot el cementeri es considerava Cementeri Catòlic.
El pressupost total de la construcció va pujar a 17.769,80 ptes, a banda de l’adquisició dels terrenys.
El 29 de gener de1920 els preveres de Guadassuar Arturo
Ruiz i Antonio Barberà sol·licitaren que l’antic cementeri fora convertit
en un Via Crucis i espai d'oració, però no va prosperar la prosposta (AMG. Llibre d'Actes Municipals, sig. 04/28, anys
1920-1922).
Posteriorment, l’any 1926 l'arquitecte municipal José Luis Testor Gómez
va elaborar el projecte d'ampliació d’este cementeri, que s’ampliaria per la
part esquerra, amb l’amplitud que presenta ara. L’arquitecte municipal, José
Luis Testor Gómez, ja havia redactat el plànol de l’Eixample de Guadassuar i de
Reforma interior (amb la Gran Via, l’estació del tren, etc.), i els projectes
de la Casa Quarter, del nou Grup Escolar, etc. i altres projectes privats com
el Cinema Quevedo, etc. Es conserva tot
el projecte: AMG. Expedientes varios,
sig. 05/067 (any 1928).
“Provincia
de Valencia Partido de Alcira. Ayuntamiento Constitucional de Guadasuar. Año
1926. Expediente tramitado para la ampliación del Cementerio Católico de esta
villa. Alcalde D. Pío Pellicer Arándiga, Secretario D. Eulogio Puig Usina.
(Adjunta plànol).
Provincia
de Valencia - Distrito de Alcira. Ayuntamiento de Guadasuar. Año 1928,
negociado Obras Públicas. Expediente instruido a instancia de Decreto de
Alcaldía sobre revisión del coste de las obras de
ampliación del Cementerio. Alcalde D. Vicente Marqués, Secretario Don Eulogio
Puig.”
Justificaba
l’ampliació per l’esquerra per ser la millor opció: “En cambio, se eligió
como más factible el terreno objeto del plano por múltiples razones: 1ª. Su
dimensión, 2ª. La forma. 3ª Ser de un solo propietario. 4ª. Aprovechameinto
máximo del terreno. 5ª. No restarle superficie alguna al mismo. 6ª. Fácil
comunicación por el andén central mediante una puerta que se dejó en la tramada
de nichos construida, lo que ya prueba que siempre se pensó en la ampliación
por ese lado, etc.”
El
pressupost total de l’ampliació va pujar a 16.359,98 ptes, tot incloent l’adquisició
del terreny.
Una vegada efectuada l’obra va tornar a ser beneït de
nou com a Cementeri Catòlic.
J. Enric Mut Ruiz Cronista Oficial de Guadassuar
[1] DCVB. Grafia antiga de cos.
[2] Si algú vol llegir l’edició del
testament de Bernat Barberà de 1515 pot accedir al blog Cròniques de l’Arxiu,
del cronista E. Mut: http://cronistaguadassuar.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada