750 aniversari de la mort de Jaume I: Els documents de Guadassuar de Jaume I.

Tomba de Jaume I. Panteó reial del Monestir de Santa Maria de Poblet

El 27 de juliol de 1276 moria Jaume I (Montpeller, 2 de febrer de 1208 – Alzira-València, 27 de juliol de 1276) als 68 anys. Va ser soterrat en el presbiteri de la catedral de València, dedicada a Santa Maria, i el 1278 traslladat definitivament al panteó reial del monestir de Santa Maria de Poblet. És la figura històrica més reconeguda pels valencians per ser el conqueridor i creador del regne de València, així com el legislador (Furs de València) i el regulador de la convivència en el nou regne. Per tot això, els valencians hem de recordar- lo i homenatjar-lo per preservar la seua memòria, encara que alguns vulguen ocultar-lo.

Abans de la conquesta de la ciutat de València el 1238 ja començaren les donacions de terres i propietats destinades als nous repobladors cristians per tal d’estimular la seua vinguda. La major part estan recollides en l’anomenat Llibre del Repartiment de València, que en realitat està format per tres volums de documents conservats; per tant, no inclouen totes les donacions realitzades. Per exemple, trobem donacions a Alzira, Aurí, Fentina, Cabanyes, Carlet, Maranyent, Pranxet, etc., però no a Guadassuar. Haurem d’esperar al 1246 per trobar el primer document on apareix escrit el topònim Guadassuar: es tracta de la sentència de Jaume I, dictada a Xàtiva el 18 de juliol i redactada en llatí, en la qual estableix els criteris a seguir per resoldre les diferències entre musulmans i cristians per la possessió de la terra i evitar violències, en la qual ordena entre altres coses que els cristians amb donacions no especificades s’establisquen en set alqueries del terme d’Alzira: Gégena, Albotaina, la Xara, Aurí, Fentina, Guadassuar i Tarragona. De totes elles, l’única que ha perdurat en el temps com a entitat de població és Guadassuar, que l’any 1996 va commemorar el 750 aniversari de la seua existència documental com a poble.

Més important per al nostre poble és el document, datat a València el 12 d’agost de 1270 i redactat en llatí per la Cancelleria Reial, en què Jaume I confirma a 39 caps de família les donacions fetes amb anterioritat i en el present, tant de terres regades de la séquia nova d’Alzira o del Rei com de secà, de manera que tots tinguen tres jovades de terra (108 fanecades). Són donacions franques i lliures, concedides a perpetuïtat, amb la limitació de no poder ser transmeses als eclesiàstics, com establien els Furs de València. Els recorda també que han de contribuir i servir com qualsevol altre hereter del terme d’Alzira. Finalment, com era habitual en els processos repobladors, ordena que no es poden vendre les heretats rebudes fins que no passen deu anys i que han de fer residència personal en l’alqueria de Guadassuar per ser-ne propietaris. En definitiva, podem considerar aquest document com la Carta de Població de Guadassuar.

Qui eren els repobladors? Si llegiu la traducció al valencià podeu fer-vos-en una idea: hòmens i dones procedents del nord (Navarra, Aragó, Catalunya, Gascunya-Occitània...).

“Donem i concedim a vosaltres, Pere Martines d'Olit, Eixemén Navarro, Pere [de] Larraga, Pere Cucaló, Martí de Tudela, Liete [Elisabet] muller del difunt Joan d'Albalat, Berenguer Valls, Ferran del Vall, Martí Martines d'Olit, Pasqual de Larraga, Berenguer de Pax, Vicent del Poyo, Joan Péreç d'Olit, Guillem Esteve d'Almenar, Gomiç de Terol, Toda muller del difunt Eixemén d'Olit, Estefania neboda del difunt Ferran d'Olit, Martí Martines d'Olit, Joan de Tafalla, Domenge d'Olit, Garcia Sanç de Val d'Enzebro, Guillem de Viacamps, Menga Sanç filla del difunt Enneco Navarro, Llorenç Navarro, Açnar de Larraga, Joan de Galvi Sanç, Maria muller del difunt Llop d'Oteiça, Esteve de Calant [Calataiud], Denís de Larraga, Gil d'Olit, Maria dona del difunt Ferran d'Olit, Pere Girona, Joan d'Olit, Maria viuda de Garcia Barien, Garcia d'Olit, Vicent Péreç d'Olit, Estefania de Sagua, Sança Vela i Doménec Gascó, habitadors de Guadaçahárar, alqueria d'Alzira, i als vostres, per sempre, com a heretat pròpia, franca i lliure, a cadascun de vosaltres tres jovades de terra sobre la séquia Nova d'Alzira, juntament amb aquella terra que ja teniu allí tant per davall de la dita séquia Nova com per damunt...."

Cal destacar que entre tots els hòmens trobem nou dones, que segurament havien perdut el marit, el pare, l’oncle, etc. durant el viatge des dels seus llocs d’origen. Elles eren Liete [Elisabet], Toda i tres Maries, viudes; Estefania, neboda; Menga [Domenga], filla, i Estefania i Sança. Els trenta hòmens restants tenen noms habituals als segle XIII: Joan (4), Pere (4), Martí (3), Berenguer (2), Garcia (2), Guillem (2), Vicent (2), Açnar (1), Denís (1), Doménec (1) / Domenge (1), Eixemén (1), Esteve (1), Ferran (1), Gil (1), Gomiç (1), Lllorenç (1), Pasqual (1).

Amb alguna reserva, podem presentar aquesta taula que els agrupa territorialment, que només és una fotografia instantània perquè hi hagueren moltes repoblacions i trasllats de residència:

Recompte per àrea geogràfica

Àrea geogràfica	Topònims / etnònims inclosos	Núm.	%
Navarra	Olite (12), Larraga (4), Navarro (3), Oteiza (1), Tudela (1), Tafalla (1)	22	56,41
Aragó	Poyo (1), Terol (1), Valdecebro (1), Viacamps (1), Calataiud (1), Cucalón (1), Albalat (1)	7	17,951
Catalunya	Valls (1), Vall (1), Pacs (1), Almenar (1), Galvi Sanç (1), Girona (1),  Sagua [Saga] (1)	7	17,95
Gascunya / Occitània	Gascó (1), Barien (1)	2	5,13
Altres / identificació no segura	Vela (1)	1	2,56
Total		39	100,00

Com podem observar el predomini de les famílies de Navarra, en especial del poble d’Olit, és espectacular, però a poc a poc es diluirà. Així, per exemple, en el següent llistat conservat del 1399-1400, els habitadors de Guadassuar arriben ja a 109 caps de família, amb cognoms ja consolidats com els Boïls, Montalbà, Osca, Perales, etc, amb alguns Gallisanç, Girona, Olit, Raga [de la Raga], Vallés, etc.

ARV. Mestre Racional. Morabatí de Guadasuar..., sig. 11.780 (1)(1433).

 En altres documents jaumins de donacions a pobladors d’Alzira, localitzem el topònim Guadassuar amb altres variants medievals; per exemple:

1268, abril, 29 = En la donació de 6 jovades de terra a Guillem d’Aguilar, familiar del Papa, es cita que afronten “ex una parte in senda que vadit de Godazuar ad montaneam ...”.

1270, agost, 29 = En la donació de 5 jovades de terra a Aicard Aberti es diu que “sunt site inter alcariam de Godasaar et rivum Siccum ...”.

1273, desembre, 1 = En la donació de 6 jovades de terra a Pere Garcés d’Olit es diu que “sunt site inter planum de Cabanes et terminum de Monte Regali et Guadaçuar.”

1273, desembre, 2 = En la donació de 6 jovades de terra a Joan Garcés d’Ainsa, de la casa reial, es diu que “sunt site inter terminos de Monte Ortalli et terminos de Guadaçuar...”.

En resum, conservem sis documents del rei Jaume I on es fa referència al nostre poble, que a partir de la conquesta es transforma en un poble cristià, integrat en el terme general d’Alzira, fins que en 1581 obtinga la seua independència jurídica d’Alzira del rei Felip II i el 1731 assolisca la condició de Vila per privilegi del rei Felip V. Per cert el 2031 Guadassuar commemorarà el 450 aniversari de la constitució com a poble independent, amb el titol de Universitat, i el 300 aniversari de l’obtenció del títol de Vila.

J. Enric Mut Ruiz

Acadèmic investigador de l’AVCO

A continuació teniu reproduït el document original de 1270 en què Jaume I confirma la donació de terres als 39 caps de família repobladors de Guadassuar:

Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Registre Cancelleria (Jaume I), núm. 16, f. 204r.

València. 1270, agost, 12.

Títol modern: “Donació als hòmens de Guadassuar, alqueria d’Alzira, de tres jovades de terra sobre la séquia nova d’Alzira.”