ARQUITECTES DE GUADASSUAR 3: EL PATRONAT DE MIGUEL COLOMINA BARBERÁ

 

Segons la documentació conservada a l’Arxiu Municipal de Guadassuar, el dia 2 de juny de 1960 la Parròquia de Guadassuar, representada pel vicari Antonio Muñoz Palacios, escripturava l’adquisició dels terrenys (un magatzem de taronja de 739 m2 i un solar de 466 m2) de Vicente i d'Enrique Tortosa Rosell pel sistema de compra-venda, amb l’objectiu de construir un Patronat Parroquial (Escoles Parroquials, etc.), per 65.000 i 15.000 ptes. respectivament.

  Treballadors del Patronat, 1962

Poc després, es va procedir a la construcció de la primera fase de l’edifici (entrada i cinema), de la qual no es conserva cap documentació, tot i que al full del cadastre l’edifici es data l’any 1961. En canvi, sí es conserva el “Projecte d’Escoles de Sant Vicent Màrtir”, datat en març de 1963, segona fase i última, amb els plànols del centre parroquial, però presentat el 26 d’abril de 1965 i aprovat per l’Ajuntament el 21 de maig de 1965. Així sabem que l’arquitecte es deia  Miguel Colomina Barberà.

 1.- L’arquitecte

Miguel Colomina Barberà (València 1915-1994) es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Madrid. L’any 1955 es va traslladar a València, on es va doctorar l’any 1967. Vinculat a l’ensenyament de projectes en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura des de 1968, va obtindre la càtedra de Projectes el 1977. Entre 1973-1977 va ser nomenat Director de l’Escola d’Arquitectura i, després de jubilar-se, continuà com a professor Emèrit. També va actuar com a conseller de Belles Arts entre 1980 i 1983.

El 1991 se li va concedir el premi extraordinari a la trajectòria professional del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

Segons els autors del llibre Miguel Colomina. Arquitecto [1], admirava l’obra de Cordech, Gutiérrez Soto, Khan, Le Corbusier i Wright. Des dels seus inicis va participar dels idearis del Moviment Modern, tot des d’una senzillesa de plantejaments que anaren gestant una figura amb indiscutible ofici.

Com a culminació d’esta primera etapa arquitectònica i inici de la seua obra més rellevant destaca l’edifici de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en l’avinguda Blasco Ibáñez (1962-65), fruit d’un concurs restringit del MOPU.

L’obra de Miguel Colomina parteix de la coherència interna del projecte i respecte a l’entorn. Així, es pot destacar un habitatge unifamiliar a Xàbia per a Juan Colomina (1963), la reforma de l’IES Lluís Vives de València (1975), l’Aulari Universitari de València (1985), reforma façana i ampliació de la Facultat de Psicologia (1986), etc.

En el terreny urbanístic la seua obra més important és la proposta d’Ordenació del Passeig Marítim de València, juntament amb l’arquitecte J. L. Piñón. L’edifici d’oficines per a l’EMT de València va ser el seu últim projecte (1994).

Cronologia d’Obres i Projectes més destacats

1955    Projecte de seu bancària en la Plaça de l’Ajuntament. València. Amb Eugenio Aguinaga. Seu bancària en el carrer de Rusafa. València.

1957    Projecte d’habitatges en l’avinguda Baró de Càrcer. València.

1961    Edifici d’apartaments. Xàbia (Alacant).

1963    Habitatge unifamiliar per a Juan Colomina. Xàbia (Alacant).

1965    Edifici per a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. València.

1966    Edifici d’habitatges en el carrer Cirilo Amorós. València.

1975    Reforma per a l’Institut Lluís Vives. València.

1985    Aulari Universitari per a la Universitat de València. València. Amb I. Bosch i L. Carratalá.

1986    Reforma Facultat de Psicologia (Blasco Ibáñez).

1988    Biblioteca Universitària del Campus de Burjassot (València). Amb L. Carratalá, F. Cadel, I. Bosch i A. Escario.

1989    Proposta d’Ordenació del Passeig Marítim. València. Amb J. L. Piñón.

1994    Edifici d’Oficines per a l’EMT. València.

2.- El Projecte del Patronat

Segons la documentació conservada, es tracta d’una construcció relativament senzilla però funcional.

L’arquitecte en la seua Memòria (AMG. Urbanisme. Projecte del Patronat Parroquial, expedient 640/625, aprovació sessió 21 maig de 1965), presentada per a la realització de la segona fase (aulari i façana exterior), detalla les característiques principals de la construcció:

“L’edifici es projecta amb una estructura de formigó amb forjats plans de 34 cm d’espessor. Amb això s’aconsegueix una gran elasticitat de distribució sense jàssenes aparents a part d’una gran resistència.

Els murs seran de rajola vista tipus Graco de Madrid, color siena, amb distintes gradacions en ½ peu, amb cambra d’aire i barandat.

La fusteria exterior es projecta metàl·lica i la interior amb cercles metàl·lics i portes prefabricades envernissades.

Els paviments, de granit artificial polit, amb rajola de 40x80 en vestíbul i de 20x20 en la resta.

El sistema d’electricitat projectat és de tub Bergman amb fil N.T. Les classes amb llum fluorescent i la resta, incandescent.

La instal·lació de fontaneria és senzilla, d’aigua freda només amb canya galvanitzada i desaigües de plom.”

Com podem observar, es va tenir molt en compte l’entrada de llum en l’aulari, així com la funcionalitat amb una façana geomètrica moderna, que no necessita manteniment (pintura, etc.) per ser de rajola cara vista. En l’actualitat la façana està deformada en la part que va ser destinada a bar, també amb la instal·lació d’aparells d’aire condicionat, trencament d’escalons d’accés a la sala principal, etc.

 

Vestíbul i escala

Aulari de la primera planta

Façana exterior

La llàstima és que no comptem amb el Projecte de la Primera Fase on es descriuria el plantejament de la Sala Principal, destinada a saló d’actes, teatre-cinema, però amb la Memòria conservada de la segona fase podem entendre la filosofia del projecte. No obstant això, sí que podem destacar que es va incorporar un sistema modern de calefacció amb caldera d’aigua calenta.

També podem, confirmar la bona acústica de la sala que va aconseguir amb el traçat elegit, que s’adaptava perfectament al terreny, i amb un sostre acústic absorbent.

L’edifici una vegada finalitzades les obres es va destinar a Escoles Parroquials durant uns anys i a Cinema, tant cobert com d’estiu.  Però amb el pas del temps, les Escoles deixaren de funcionar ja que es va construir el nou Col·legi de Sant Francesc (1970-1972) i, pel que fa al cinema, també deixà de funcionar, després d’uns anys llogat a l'empresa del Cinema Rex.

 3.- El problema del deute acumulat 

Un projecte com aquest va generar un deute important. El dia 3 d’abril de 1963 l’arquebisbat autoritzava un document de reconeixement de deute, per valor de 2.095.240 ptes, a 20 feligresos, a tornar en dos anys, per a la construcció del Patronat.

Va ser molt notable l’aportació de grups com el Grup de teatre “La Antorcha” que amb les seues actuacions aportà diners per a les obres, igual que altres inciatives grupals o individuals.

Festival Juvenil, 1967

L’increment del deute va provocar la substitutció del retor Salvador Cotanda Mateu, que per elevació va ser nomenat cononge de la Seu de Xàtiva. Per intercessió de la Santa Seu, la Parròquia de Guadassuar passà a ser administrada pels Caputxins des del 26 de setembre de 1965 i el P. Estanislao, el nou rector,  hagué d’afrontar el problema ràpidament. Ell mateix ens resumix tot el problema:

A LOS GUADASUARENSES. LIQUIDACIÓN DE LAS CUENTAS DEL PATRONATO…, (text reproduït en Fiestas en honor de nuestra excelsa patrona la Virgen de la Misericordia. Guadasuar - agosto 1990).

“PATRONATO. Al tomar posesión de la Parroquia los Capuchinos el 26 de septiembre de 1965, las deudas del Patronato ascendían a 3.065.640 pesetas. Se hicieron algunos pagos improrrogables y se procuró liquidar los préstamos de las entidades bancarias; a la Caja de Ahorros se han pagado 910.000 pesetas del préstamo y 237.028 de intereses y gastos; a la Cooperativa del Stmo. Cristo de la Peña 1.200.000 ptas. del préstamo y 471.209 de intereses y gastos, y a Vicente Roig Villalba sus facturas por 269.000 ptas. y 45.462 de intereses; también se han pagado a los acreedores que lo han pedido, todos los cuales han perdonado parte de la deuda, algunos toda, en favor del mismo Patronato o del Colegio; ninguno de ellos ha cobrado intereses.

La suma total de todo lo pagado, con gastos e intereses, asciende a 3.942.416 pesetas. Agradecemos de veras a todos los acreedores la paciencia y bondad que han tenido con la Parroquia y la generosidad con que han ayudado a resolver este grave problema económico. Dios se lo pague a todos. La Parroquia hizo público su deseo de que todos los acreedores presentaran los justificantes de lo que se les adeudaba, pero han sido pocos los que lo han hecho, y suponemos que la mayoría lo dejan para el Patronato o Colegio; en caso contrario, pasen por la Abadía y se les atenderá cuando se pueda. Se lo agradecemos sinceramente.”

Guadasuar, 21 de junio de 1973.    Fr. Estanislao Mª de Guadasuar

4.- Una opció frustrada: Auditori Municipal

Segons l’Expedient d’Adquisició dels terrenys del Patronat Parroquial (AMG. Expedient B/15-1991), el 8 de gener de 1991 el rector Vicente Vañó Cerdá va oferir a l’ajuntament la venda del cine d’estiu per 12.815.000 ptes per poder restaurar la Casa Abadia, que presentava un accelerat deteriorament. El vicari general de la diòcesi el 23 de març n’autoritzava la venda. De nou, el rector el 17 d’abril reiterava la proposta de venda, però especificant que només s’hi referia al solar del cine d’estiu.

Durant l’any 1992 la Generalitat Valenciana va posar en marxa el “Programa Música 92”, destinat a la construcció d’Auditoris Municipals i l’Ajuntament de Guadassuar es va acollir i va obtenir una subvenció per a tal objecte. Aleshores pensaren adaptar el Patronat com a Auditori Municipal i Casa de la Música. Es va fer una oferta de 31.290.000 ptes. pel complex. L’arquitecte municipal, José Luis Arnandis Núñez, va procedir a l’alçament dels plànols del Patronat, el 7 de juliol de 1992: 802 m2 del cine i 439 m2 del cine d'estiu.

 

 

 

El Plec de Condicions de la compra del Patronat es va aprovar per l’Ajuntament el dia 28 de maig de 1992 (AMG. Llibre d’Actes d’Ajuntament, 1992). Reproduïm el dos punts de l’ordre del dia sobre l’adquisició del Patronat i sobre el “Programa Música 92”, en versió valenciana.   

“3.4 Plec de condicions Patronat.

Donat compte de l’expedient que es tramita per a l’adquisició d’uns terrenys de la propietat de l’Església Parroquial de Sant Vicent Màrtir d’esta localitat, així com de l’edifici construït per dita entitat en el carrer de Colón, conegut amb el nom de “Patronat”.

Obert el debat, el Sr. M. pregunta sobre si ha tingut lloc alguna conversa al respecte amb la Parròquia i contesta el Sr. Alcalde, V. Roig, sobre els particulars que ja obren en l’expedient.

Examinat el Plec de Condicions que ha de servir de base a la compra-venda que es proposa. Vist el dictamen favorable de la Comissió de Governació que consta en el mateix, l’Ajuntament Ple, després de deliberar, per huit vots a favor i quatre abstencions, dos d’Unió Valenciana i dos del Grup Popular, ACORDA:

1r - Declarar el seu interés en l’adquisició dels terrenys i edifici que la Parròquia de Sant Vicent Màrtir posseeix en esta localitat amb emplaçament en el carrer de Colón, coneguts amb el nom de “Patronat”.

2n - Determinar que l’adquisició d’estos terrenys i edifici s’efectuarà per compra-venda.

3r - Prestar-li aprovació al Plec de Condicions Economicoadministratives reguladores de l’adquisició i que ha de servir de base al contracte administratiu que se celebre.

4t - Prestar-li aprovació al Projecte d’alçaments de Plànols redactat per l’enginyer de Camins, Canals i Ports Municipal Sr. J. L.  Arnandis Núñez, on es detallen, defineixen i concreten els béns projecte d’esta compra-venda.

5é - Que es notifique el present acord a la Parròquia de Sant Vicent Màrtir de la localitat, als efectes que si està interessada en la celebració d’esta compra-venda, així ho manifeste formalment en el terme de quinze dies més, tot proveint el que és necessari d’acord amb el dret canònic per a la celebració de l’alienació.

6é. Que a dita notificació s’acompanyen sengles exemplars dels esmentats Plec de Condicions i Projecte a fi que per l’Òrgan Autoritzant es tinga un complet coneixement de l’operació, la seua extensió i detall.

7é - Autoritzar el Sr. Alcalde per a tota la resta que siga de rigor.

3.4.1. Sol·licitud Ajuda Programa Música 92

Per l’Alcaldia-Presidència es va donar compte de la situació en què es troba la realització del pretés Auditori Musical amb el qual poder satisfer l’afició per este art que senten els veïns de Guadassuar.

Com tots recordaran, digué, la qüestió prengué cos amb la decisió de reconstrucció en el solar de propietat municipal situat en el Gran Via, sorgint amb posterioritat la idea de la seua realització en l’edifici conegut com el “Patronat”. De tots és sabut com d’avançat està l’operació de compra i els avantatges que ofereix esta operació per a l’Ajuntament.

Per altra part, este projecte està inclòs en els Plans de la Conselleria de Cultura, dins del marc del Programa “Música 92”, en el qual s’ha sol·licitat i obtingut una subvenció per a tal fi.

Les possibilitats econòmiques municipals no permeten assumir la diferència entre la despesa total que el projecte suposa ja que ascendeix a més de 31.000.000 pessetes, de les quals s’ha concedit una subvenció, per dit organisme de 10.000.000 pessetes, sent possible la seua realització si per dit organisme es concedeix una Ajuda d’altres 10.000.00 pessetes.

Per tot això, el Sr. Alcalde proposa que enfront de la idea de realitzar el pretés Auditori en un període de quatre anys i a un cost superior, es continue amb l’adquisició del citat edifici i sol·licite la concessió d’esta Ajuda al “Programa Música 92”, ja que, amb esta fórmula, puga passar-se a l’ús immediat de l’immoble.

L’Ajuntament Ple, després de deliberar, per unanimitat ACORDA:

1r - Sol·licitar a la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Comissariat Música 92, la concessió d’una Ajuda Econòmica per import de deu milions (10.000.000) de pessetes per fer front a l’adquisició de l’edifici que ha d’albergar l’Auditori Musical de Guadassuar, el qual puja a més de trenta milions de pessetes.

2n - Remetre certificació d’este acord a l’esmentat organisme sol·licitant que la contestació es realitze en el més breu termini possible, a fi d’ultimar els extrems de l’adquisició de l’esmentat edifici.”

En un primer moment es va acordar que l’aulari continuaria sent propietat de la parròquia, però finalment el 15 de setembre de 1992 es va acordar la compra de tota la propietat. En aquest sentit l'arquebisbat va valorar el preu dels terrenys considerant-ho tot com un solar, perquè l’edifici s’havia construït amb les aportacions dels veïns de Guadassuar. L’Ajuntament, per la seua part, va afegir la clàusula que la parròquia disposaria sempre de l’ús gratuït de les instal·lacions per a la catequesi parroquial.

Però, quan tot semblava ja concertat, l’oposició de certes persones de Guadassuar al projecte de compra completa, va fer variar l’autorització de l’arquebisbat que només autoritzà la venda del solar del cinema d’estiu. Per tot això, l’Ajuntament va decidir construir l’Auditori Municipal al costat del centre de Salut i la Banda de Música va invertir el seus deu milions de pessetes en l’adquisició de la seua Casa de la Música.

5.- Conclusions

L’edifici, com ja hem dit, és una mostra de l’arquitectura moderna en un àmbit rural, projectat per un arquitecte destacat, caracteritzat per l’ús de la rajola cara vista color siena, la geometria de la façana, la preocupació per l’entrada de la llum i una bona sonoritat de la sala principal, etc.

L’edifici, però, ha patit un deteriorament produït pel pas del temps, per la falta de manteniment i per no estar en actiu des de fa anys. A més, tant els materials com el acabats d’aquell temps no són els actuals, pel que fa a l’aïllament del fred i calor, el tipus de finestres i vidres, el sistema elèctric, el tipus de sanitaris, la coberta de l’edifici (uralita o amiant), etc. Mancances que es podrien solventar amb els nous materials i acabats.

Informe elaborat a Guadassuar, 12 de novembre de 2020

Ara ens han anunciat la compra per l'Ajuntament per destinar-lo a Musical,  perquè el recinte del teatre-cinema és una autèntica sala de concerts o auditori a causa del seu disseny i els elements auditius absorbents del sostre que li atorguen una millor qualitat sonora. Una altra cosa és el cost de la compra i de la rehabilitació de l'edifici.

J. Enric Mut Ruiz

Cronista Oficial de Guadassuar

                                   

                       

 

 

 

---

[1] José Luis Piñón, Pablo Martí, Miguel Fisac, Luis Carratalá, Jorge Torres: Miguel Colomina. Arquitecto. València, CTAV (Col·legi Territorial d’Arquitectes de València), 1998.

Joseph Axeres, àlies Joseph Garcia, àlies Joseph Paxares, resident a Guadassuar, casat amb dos dones (1745)

Transcripció completa del document (J. Enric Mut Ruiz)

Arxiu Històric Nacional. Consell de la Inquisició lligall 3.725, expedient núm. 138.: "Valencia. Contra Joseph Axeres, de Guadazuar, por doble matrimonio" (1745)

 El Inquisidor fiscal de Valencia - Contra Joseh Axeres, alias García, alias Pajares, natural y vecino de Guadazuar, de 40 años, labrador – Por casado dos veces. Vide fol. 178.

Carta del cura fol. 2 Carta de María Solís fol. 3               fol. 8                            fol. 12       fol. 14                          fol. 18          fol. 22 fol. 25 y 28             fol. 34                   Comisión fol. 32   Partida primera fol. 39   fol. 113, 116, 121   fol. 40           Carta del reo á María Solís fol. 43         Carta de Almansa fol. 57 Á fol. 52     Partida segunda fol. 69       Marqués fol. 65 Bastero fol. 66 Ximénez fol. 70 Marqués fol. 94   Solís fol. 93, 107    El cura que los casó fol. 49B     Voto á prisión fol. 138         Testigos fol. 147

Tubo principio esta causa día 11 de Maio 745 de una carta, que este día se recibió en este tribunal, escrita por Dn. Juan López Amador, cura de Catarroja, incluiendo otra de María Solís, segunda muger de este reo; en que decía á este cura desde Osuna, que avía llegado á su noticia que este reo, su marido (á quien nombra Joseph García), se allaba casado en Catarroja con Vicenta Lozano: que hacía doce años estaba casado este reo con dicha Solís, de quien tenía tres hijos: que tubo esta noticia de unos sugetos que condugeron caballos al egército, con quienes passó este reo á tierra de Valencia: que deseando salir de esta duda, espera le dirija una fee de matrimonio. En vista de lo dicho por el Secretario Malans se reicibió declaración a dicho cura, que se allaba en Valencia: reconoció su carta, e inclusa, y declaró que aviendo passado este reo con varios compañeros, conduciendo caballos para el egército desde Catarroja, oió decir que varios sugetos muchas veces que este reo avía sido conocido en dicho lugar donde hizo vida maridable con la muger, que oi vivía, y de quien avría 16 años que se ausentó: que también oió el declarante que este reo avía venido a dicho lugar á cohabitar con su primera muger: y que desde dicho lugar passó a vivir á Guadazuar donde vivía al tiempo de esta declaración, que quando passó este reo se divulgó la voz, que avía contrahido segundo matrimonio en Andalucía: que aunque quando recibió la carta de Osuna recorrió los libros de Casados de su lugar con los nombres de Joseph García, y Vicenta Lozano, no los ha allado. Citó este cura otros dos testigos: el uno de ellos que es el familiar Martí, sólo dice que quando passó este reo con dicha conducción fue conocido y corrió la voz de que se allaba casado dos veces, con Vicenta Alapont en dicho lugar,  y con otra fuera. El segundo testigo citado Dn. Joseph Pérez Pregro, dijo que avría 15 años con poca diferencia que este reo casó en Guadazuar con Vicenta Alapont, y que passando con dicha conducción por Valencia fue conocido por un pescador de Catarroja, con quien abló con familiaridad este reo delante de los demás conductores, quienes preguntaron al pescador de qué conocía al reo; á que respondió, que avía años se conocían, y que la muger de este reo Vicenta Alapont aún vivía en dicho lugar: que los conductores replicaron cómo podía ser estubiesse casado el reo en dicho lugar, si se allaba casado en Andalucía con otra de quien tenía dos ó tres hijos: que dicho pescador esparció la voz, por lo que la Vicenta, muger de este reo,  lo siguió y viniendo á dicho lugar vivían juntos: que dicha Vicenta se lamentaba hubiessen quitado el crédito a su marido en cosa tan grave. El pescador en su declaración contestó con la cita antecedente y sólo dijo sería equivocación que el declarante ni abló á los conductores compañeros del reo, ni esparció la voz: que ha oído decir el declarante que Lorenzo Chirivella es quien abló con dichos conductores. Este Chirivella en su declaración dijo que no sólo el declarante sino también Pascual Torres y Agustín Ramón, todos vecinos de dicho Catarroja, tubieron conversación con un andaluz conductor, quien les dijo que este reo se allaba casado en Osuna con una prima suia, de quien tenía hijos: que ellos replicaron, cómo podía ser si estaba casado con dicha Vicenta: Uno de ellos dice que le parece casó este reo en Guadazuar avría 16 años: en lo demás todos tres contestan: como también en que este reo es hijo de Padres no conocidos. Llegó á este tiempo otra declaración voluntaria de un escrivano, que declaró aver tenido con uno de los conductores la misma conversación que los antecednetes y añadió que este reo advirtió á su muger Vicenta no digesse a dichos con//ductores que era su muger, sino hermana, porque si sabía que era su muger lo despidiría su capitán, y que sabe el declarante que á dichos conductores dijo era dicha Vicenta hermana suia: que todo lo dicho asseguró al declarante dicho conductor de vuelta de su conducta, y que iba con ánimo de delatarlo al Santo Oficio en llegando á Andalucía. Diose comisión por el tribunal para que se compulsasse la partida matrimonial de este reo con dicha Villa de Guadazuar, y compulsada.- Consta por ella que este reo Joseph Paxares casó con Vicenta Alapont en 4 de Septiembre de 725 concurriendo testigos y demás formalidades que manda la Iglesia. Los dos testigos matrimoniales y el theniente de cura que los casó, religioso Franciscano, evacuaron en todo la cita de la partida. En este intermedio se recibió en el tribunal carta del tribunal de Sebilla, que decía se allaba delatado en dicho tribunal este reo porque allándose casado en Catarroja avía contrahido matrimonio en Ossuna, á donde escribió este reo á su segunda muger María Solís: que assimismo dicha Solís avía recibido otra carta de Almansa, escrita por Joseh Muñoz, que la decía aver muerto este reo: que dirige dicho tribunal al de Valencia ambas cartas para hechas las averiguaciones, assí del matrimonio primero, como de lo que resultasse, las devuelva: en la carta escrita por este reo á su muger Solís, que la trata de esposa, la dice se detendrá en Valencia algunos días, á lo que antes la tenía comunicado. En vista de esto el tribunal de Valencia escribió al de Sebilla, que justificado el segundo matrimonio, y evacuadas las testificaciones, remitiesse. Assimismo escribió al tribunal de Murcia á fin de que en Almansa hiciesse reconocer la carta, que sonaba escrita por Joseph Muñoz: en dicho lugar de Almansa se recibió declaración á dos Joseph Muñoz, y se vieron los libros de finados, según se expresa en dicha carta, y nada resultó. Del tribunal de Sebilla remitieron la partida segunda matrimonial del que contrajo este reo, que se nombró Joseph García, con María Solís en la villa de Ossuna, en 25 de Diciembre de 733, con todas las formalidades que manda la Iglesia. Assimismo remitieron las voluntarias delaciones de Bartholomé Marqués, Nicolás Bastero, Juan Ximénez: quienes declararon lo que les passó quando iban con la cuerda de caballos por Valencia: recibieron también su declaración á uno de los testigos matrimoniales, y al cura que los casó en Osuna, quien no hace memoria hubiesse casado al reo con Solís. Uno de los testigos de dicho matrimonio fue dicho Marqués, que depuso de su voluntad, y a quien se volvió a recibir segunda declaración y dijo no aver sido testigo en tal matrimonio: á los otros dos testigos no se recibió su declaración, al uno por aver muerto y al otro por ausente. Respecto de que el cura que les casó en Ossuna se allaba en otro lugar distinto del tribunal de Córdoba, se escribió á este tribunal y al de Granada porque la María Solís, segunda muger de este reo, se allaba en Antequera, de donde aviendo llegado dichas testificaciones con otras diligencias, á petición fiscal se votó a prisión en cárceles secretas con embargo de bienes, y que se recorriessen los registros de los demás tribunales. No tubo este voto confirmación del Consejo. De la rec.on de registros, nada resultó. Siendo preso, aunque en sus dos primeras audiencias ordinarias dijo ignoraba la causa de su prisión, en la 3 confessó su culpa y aún nombró y dió señas de los testigos que a su instancia depusieron de su libertad en Ossuna: que fuera de su proprio apellido Ageres puso el de García para maior dissimulo de su culpa. En la acusación se remitió á lo confessado pidiendo misericordia. Nombró Abogado con cuio parecer concluió, y se recibió la causa a prueba: se ratificaron los testigos sin que hubiesse novedad: y hecha la publicación, se remitió á quanto tenía confessado. Conclusa por ambas partes, en definitiba se dió el Voto.

        Valencia contra Joseph Ageres

ELS CEMENTERIS DE GUADASSUAR

 

Durant l’edat mitjana i l’edat moderna el cementeri s’ubicava en la mateixa església i voltants; era conegut com el Fossar de Sant Vicent, segons llegim en el testament de Bernat Barberà de 1515:

“Item, elegesch sepultura al meu cors[1], quant nostre Senyor Déu serà plasent la mia ànima sia separada de aquell, en lo sementeri o fossat del gloriós Sent Vicent del dit loch de Guadaçuar, en la fossa hon són incinerats mos pare, mare e tots los meus.[2]”

Des del campanar a l’hort de l’Abadia s’estenia un fossar exterior, però tot el subsol de l’interior de l’església era un cementeri, en el qual eren soterrats alguns en els diversos vasos (criptes) existents, tant de les confraries com dels particulars, tot depenent de la capacitat econòmica del difunt. Cal reconéixer que els diners també comptaven a l’hora de la mort i amb totes les deixes destinades al destí de l’ànima del difunt (diverses cerimònies religioses) volien assegurar-se que no anirien a l’ìnfern. Existia la crença que les relíquies, les imatges sagrades i el rituals protegien els difunts i els aproximaven al cel, per això tots volien ser soterrats en l’interior de les esglésies i el més prop possible de l’altar major.

Un testimoni dels enterraments a l’interior de l’església ens l’aporta el pare Agustí Bella, en la Vida del Venerable Agustí A. Pasqual (1699), que esmenta el fet que en l’any 1689 fou soterrada en l’interior de l’església la donzella Anna Barberà, després declarada Beata, i que es va col·locar sobre la seua tomba una llosa funerària de marbre pagada per la comunitat (conservada perquè es va reutilitzar després de la guerra civil com a base dels escalons de la porta d’accés al presbiteri des de la sagristia). També s’ha conservat a la parròquia una de les lloses d’entrada a una cripta particular, en este cas amb l’escut de la família Gavarda (1574).

Altres criptes que tenim documentades de la nova església són les següents: el Vas de les Ànimes en l’antic altar al costat de la porta principal (1575), el Vas de la Capella del Roser o Capella de la Comunió (1635), el Vas de la Mare de Déu de l’Esperança (1635), el Vas de Sant Joan Baptista (1638), el Vas de Sant Miquel on ara està Sant Josep (1751), etc. És a dir, que des de cada altar lateral cap al centre del temple hi ha una cripta, normalment de les distintes confraries o advocacions, a més de les particulars. Actualment solament està descoberta l’entrada a una de les criptes situada davall del presbiteri.

A continuació reproduïsc un conjunt de disposicions testamentàries on es detalla el lloc de la sepultura i altres deixes econòmiques, algunes quantioses, destinades al destí de l’ànima del difunt (misses, dobles, aniversaris, etc.), dels segles XVI al XIX. Com podem llegir alguns poden construir-se una tomba particular.

-  Anna Jornet i d’Esteve, muller de Joan Esteve, argenter, habitadors d’Alzira, fa testament i disposa entre altres coses que la porten en processó d’Alzira a Guadassuar (Imagineu l’escena del trasllat pels camins!):

“E primerament, accomanant la mia ànima a mon Senyor Déu Jesuchrist elegisch sepoltura al meu cos fahedora en la sepoltura de Joan Jornet, quondam pare d’ella dita testadriu, construhyda en la església del gloriós Sent Vicent del loch de Guadacuar, a la qual vull ésser acompanyada de la present Vila de Algezira al dit loch de Guadacuar ab sis capellans, los quals hajen de ésser de missa y en lo meu enterrament essent lo cos en lo dit loch y entrevinguen sis frares del orde de Sent Francés, los quals hagen de ésser de missa. Vull que dits capellans e frares sien de missa perquè lo tal dia del meu enterrament aquells diguen misses de rèquiem per la mia ànima, als quals sia pagada la caritat acostumada.

Item, vull, orden e man que lo dia que portaran lo meu cos a la dita (realiter) sepoltura, si serà ans migjorn me sien dites tres misses cantades, missa de cos present, aniversari e cap d’any, y si serà aprés migjorn, vespres de morts, y en lo sendemà, si enpediment no y aurà, me sien dites i celebrades les dites tres misses cantades.” (APPV. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 21 de març de 1575)

- Antoni Perales, llaurador de Guadaçuar, fa testament i disposa:

“E primerament accomanant la mia ànima, etc. elegesch sepoltura al meu cos ésser feta en la sepoltura hon stà soterat mon pare, en la qual sia posat mon cos fins tant sia fet lo vas que havien de fer al costant del vas de Pere Gavarda, ab ses preveres.   

Item, que lo dia que portaran lo meu cos, etc., me sien dites tres misses cantades per ànima mia, missa de cos present, aniversari e cap d’any, e si serà aprés lo migjorn, vespres de morts y en lo sendemà dites tres misses cantades ab sa letania.” (APPV. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 16 de maig de 1575)  

-  Mestre Anthoni Montull, obrer de vila, de l’equip de constructors de la nova església, fa testament i disposa: sepultura en el vas de les Ànimes. Deixa 25 lliures per a la sepultura, capellans, misses, etc. (APPV. Notari Joan Josep Portell, sig. núm. 24.583, 8 de juny de 1575)

-  Cosme Anyó, ciutadà, de la Universitat de G. habitador, fa testament i disposa:

“ En aprés, acomanant la mia ànima a Nostre Senyor Déu, qui aquella ha creada, elegixch cepultura al meu cos ésser feta en la mia pròpria cepultura construïda y fundada dins la parrochial Isgléscia de la present Universitat de Guadasuar, prop la capella de Nostra Senyora del Roser, e vull e man la dita mia cepultura sia feta bé y honrradament segons ma condició e possibilitat y usansa de la present Universitat, a coneguda, emperò, y total dispossitió del dit germà y marmessor meu y ab vot y parer de Vicenta Munyós y de Anyó, muller al present mia, y no altrament ni de altra manera.

E prench de mos béns per ànima y cepultura mia setanta liures reals de València, de les quals vull sia feta la mia cepultura y pagada la charitat de l'àbit davall scrit e la charitat de la dobla davall scrita, eo la fundació de aquella per una vegada tan solament, y dites mises per ànima mia, a coneguda y dispossitió de dit germà y marmessor meu y ab vot y parer de la dita muller mia, y no de altra manera.

Item, vull, orden y man, aprés la mia fi, lo meu cos sia sepellit y soterrat e liurat a dita eclesiàstica cepultura ab lo àbit del pare seràphich St. Francés, de l'orde dels descalsos, e per aquell vull sia pagada la charitat acostumada de dites setanta liures per ànima y cepultura mia preses y no de altres béns meus.

Item, vull, orden y man, aprés la mia fi, de dites setanta liures per ànima y cepultura mia preses, no tocant als altres béns meus, sia presa y treta per lo dit germà y marmessor meu aquella cantitat que justament serà menester per a la fundació de la dobla davall scrita y dita cantitat, quant que sia y serà treta de dites setanta liures, sia carregada a censal en lloch tot y segur, a coneguda dels rector y capellans de dita parrochial isgléscia de la present Universitat de Guadasuar per a que de la annua pensió de dit censal cascun any perpètuament per los dits rector y capellans sia dita y celebrada per ànima mia y  de la dita Vicenta Munyós, muller mia, cascun any en lo dilluns consecutivament aprés del primer diumenge del mes de janer una dobla a honor y glòria de la Mare de Déu del Rosser, ab lo modo y manera que semblants dobles se solen dir y celebrar per los rector y capellans de dita parrochial Isgléscia de la present Universitat  y conforme costum en aquella, ab pacte emperò y con­dició  que los dits rector y capellans de dita parrochial Isgléscia  per rahó de la fundació de dita dobla sien tinguts y obligats de acollir-me y me acullguen ab lo dret de amortització y nova gràcia, si algú o alguna ne tenen, concedit e concedida, per Sa Magestad, y no de altra manera.” (APPV. Notari Valero Fortuny, sig. 13.744, 15 de març de 1635)

-  Maria Ximeno i de Boyls, muller de Pere Boyls, de la Universitat de G. habitadora, fa testament i disposa: sepultura pròpia en el vas de Sant Joan. Deixa 20 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc, missa de rèquiem cantada de cos present i altres misses “per ànima mia e de tots fels difunts y en remisió de mos pecats”. (ARV. Protocols Notarials. Notari Lluís Perales, sig. 4.227, 13 de juny de 1638).

-  Pere Boyls, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura pròpia en el vas de Sant Joan Baptista. Deixa 20 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Bernat d’Alzira, missa cantada de cos present i altres misses. (ARV. Protocols Notarials. Notari Lluís Perales, sig. 4.227, 15 de juny de 1638).

 

- Agostí Ximeno, batle de la Universitat de G., fa testament i disposa:

“Ittem, sepultura en lo vas del gloriós Sent Joan, cosntruït en la parrochial església de la present universitat en la capella de Sent Joan, sepultura pròpria.

Prench per ànima mia y de tots fels difunts y en remissió de mos pecats quaranta lliures moneda reals de València, de les quals vull sia feta la dita mia sepultura, y vull lo meu cos sia vestit ab lo àbit del pare seràfich Sent Francés, del convent y monestir de la gloriosa senta Bàrbera construhit en la Vila de Alsira, pagant la caritat acostumada de les dites quaranta lliures per mi per ànima dexades, y vull així mateix en lo dia de la mia fi se me diguen y celebren per ànima mia dos misses cantades de cos present, la una de Conceptione y l’altra de Sacramento, pagant la caritat acostumada de dites quaranta lliures per mia ànima mia dexades, y si quantitat alguna sobrarà, vull sia distribuïda en fer, dir y celebrar tantes misses de rèquiem resades, a hon a la mia marmesora li parexerà y ben vist li serà.” (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet , sig. 10529, 21 de juliol de 1638)

- Matheu Anyó, llaurador de G., fa testament i ordena: Sepultura en el vas de Nostra Senyora del Roser, en la capella del Roser. Deixa 30 lliures per ànima: sepultura, hàbit de Sant Francesc, tres misses cantades de cos present, “la una de Conceptió e l’altra de Sacramento y l’altra de Rèquiem”, i altres misses de rèquiem. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 12 d’agost de 1638)

- Pere Oste, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Nostra Senyora del Roser. Deixa deu lliures per a la sepultura, missa cantada de cos present i altres misses. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 8 de desembre de 1638)

-  Luís Clérigues, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 40 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc, etc. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 11 de desembre de 1735)

-  Rosa López, esposa de Joseph Gil, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 15 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc de l’Alcúdia, missa cantada. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 12 de desembre de 1735)

-  Francisca Ferrandis, viuda de Joseph Hisona de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Miquel. Deixa 15 lliures per a la sepultura, hàbit de la Mare de Déu del Carme del convent de Santa Bàrbara del camí del València, misses. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 9 de febrer de 1736)

-  Florènsia Ximeno, viuda de Roque Osca d’Antonio, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan Baptista. Deixa 30 lliures per a la sepultura, hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, dos misses cantades (una de cos present i, l’altra, a l’altar de la Mare de Déu del Roser, on el frare que l’atenga diga misses a tres sous: deixa dos lliures) i altres misses. (ARV. Fondos notarials, Notari José Valero Jornet (1735-1738), sig. núm. 10.528, 15 de febrer de 1736)

-  Margarita Clérigues, muller de Joseph Añó i Ortega, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas del Roser, amb hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, amb missa cantada de cos present, amb tot el clergat i confraria de Sant Joachim. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 27 de gener de 1739)

-  Francisca Esquer, viuda de Joseph Navarro, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan Baptista, amb hàbit del Carme que té en “una arca del quarto que [h]abito”, amb tres misses cantades, una de cos present, altra de Sant Joaquim i altra de la M.D. del Roser, amb tot el clergat i confraries. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 11 de febrer de 1739)

-  Francisco Montalvà de Valero, llaurador de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas dels Montalvans, amb hàbit de Sant Francesc de la vila d’Alcúdia, amb dos misses cantades el dia del funeral, una de cos present, i altra de la M.D. del Roser, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 15 de febrer de 1739)

-  Agustín Torres, llaurador de G., fa testament i disposa:  sepultura en el vas de Sant Joan, enfront de dita capella, amb hàbit de Sant Francesc del convent de l’Alcúdia, amb una missa cantada de cos present, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 3 de març de 1739)

-  Prudència Ximeno, esposa d’Antonio Torres, de G., fa testament i disposa: sepultura en el vas de Sant Joan, amb hàbit de Sant Francesc d’Alcúdia, amb una missa cantada de cos present, amb tot el clergat. (ARV. Protocols notarials. Notari José Valero Jornet, sig. 10529, 10 de març de 1739)

En l’últim que presentem ja es fa referència al cementeri nou, ubicat al sud de la població (partida de l’Escorredor). És curiosa la referència a la presència de la música en l’acompanyament i possiblement és la primera constatació de l’existència d’un conjunt de músics o banda en 1830, a no ser que es referisca només a la missa cantada.

 -  Josefa Montoliu Mora, "soltera, mayor de los veinte y cinco años, hija de Ygnacio Montoliu y de Josefa Lorente, consortes ya difuntos, vecina de G." fa testament: 

“Enterrada en el cementerio de la Yglesia Parroquial de dicha Villa, vestida de mortaja, con asistencia del cura y capellanes del reverendo clero, de la música y demás asistentes a ella; con tres misas cantadas, una de cuerpo presente, todas en el altar mayor de San Vicente Mártir: 10 libras para pagar, y lo que sobre, para misas.” (ARV. Notari Mathias Ximeno, sig. 10.773, 12 de febrer de 1830)

Des de finals del segle XVIII ja existia una preocupació per la salubridad i el control de les epidèmies, en especial les causades per les febres tifoïdees terçanes i quartanes, pel còlera, etc. i ja s’havien dictat diverses Reials Ordres pel rei Carles III, com la Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 per la qual prohibia la inhumació en les esglésies, excepte en casos molt concrets (prelats, sacerdots, etc.).

La Reial Cèdula de 1787 recomanava la construcció de “los cementerios fuera de las poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e immediatos a las Parroquias y distantes de las casas de los vecinos y se aprovecharán para capillas de los mismos cementerios las ermitas que existan fuera de los pueblos.” Aconsellava una introducció gradual dels cementeris “comenzando por los lugares en que haya habido o haya epidemias o estuvieran más expuestos a ellas, siguiendo por los más populosos, y por las parroquias de mayor feligresía en que sean más frecuentes los entierros y continuando después por las demás.”

Però a Espanya, en general, fins al segle XIX no es construïren els cementeris fora de les poblacions. Seran les Circulars de 1804, de 28 d’abril (“Activar la construcción de cementerios”), i de 28 de juny (“Reglas para la construcción de cementerios”), les que impulsen definitivament la construcció de cementeris extramurs, tot vencent l’oposició de l’església en particular.

A Guadassuar serà molt important el trasllat del cementeri fora de la població per raons higièniques. Fins l’any 1804 els soterrars es van efectuar en l’interior o al costat de l’església, com era habitual en tots els pobles, però la por a possibles contagis els va fer decidir-se finalment per traslladar-lo al costat de l'Ermita de Sant Roc (1804), per ser un lloc sagrat, però finalment es va instal·lar al sud de la població, a la partida de l'Escorredor (al costat de l'actual carrer de Ramon y Cajal). Aquest cementeri estaria en funcionament fins al 1907, quan es va inaugurar l’actual cementeri.

Llegiu la següent acta de l’Ajuntament de 1804 i entendreu què va passar:

 AMG. Llibre d’Actes d’Ajuntament, sig. 04/05 (anys 1795-1816)

“En la villa de Guadasuar y Sala Capitular de la misma, los señores Félix Boils, Alcalde ordinario primero; Joseph Gosalbes, Vicente Colomina, Bacilio Varó, regidores primero, segundo y tercero en orden (y no Antonio Gomis, regidor quarto, por no haver sido encontrado); Bernardo Barberá, Diputado, y Bautista Colomina, Síndico Procurador General (y no Mariano Osca, Personero, por hallarse ausente de esta villa), componentes el Ayuntamiento de la misma, con asistencia del Rev. Cura Párroco Retor de la Yglesia Parroquial de Sn. Vicente Mártir de la misma, el Dr. Dn. Blas Gresa, con arreglo á la Real Orden comunicada, su fecha 26 Marzo de mil setecientos ochenta uno (x), Dixeron: Que por quanto en esta villa se están observando muchas epidemias de tercianas epidémicas con bastante putrefacción, atribuyéndosele una de las causas más principales la recopilación de cadáveres en las muchísimas sepulturas que hay en la Yglesia, al passo de que en esta se observa evidentemente la putrefacción que exalan, y que en el día haviéndose arruinado una sepultura se haze el edor perceptible en las calles de la Población, amenazando puedan originarse fatales concecuencias á la salud pública del vecindario, Deliberaron: Que se cumpla la Real Orden de su Magestad y que en lo successivo no se entierre cadáver alguno en las sepulturas y se hagan los entierros en el Sementerio de la Sacristía de dicha Parroquial y se empiezen á terraplenar primeramente por la que se ha derruhido. Y firmaron los que supieron.

Felis Boils (rubricado)                 Bautista Colomina                                                                                                       Ante mi            Mathías Ximeno (rubricado)

(x) 20 junio 1783, impreso en Madrid, año 1786….

Com es pot llegir es van prohibir els enterraments en l’interior de l’església i ordenaren terraplenar les criptes i tombes, però mentre es decidia on construir-lo habilitaren com a cementeri la sagristia de l’església i annex. Això explica que actualment es moguen els rajols de la sagristia i, també, la major altura del conegut abans com a corral de les llimeres, ja que allí es dipositaren totes les restes de les criptes.

El metge Pasqual Martines, el dia 20 d’agost de 1804, va proposar que el cementeri s’ubicara al voltant de l’Ermita de Sant Roc. El dia 1 d’abril de 1805 l’ajuntament va aprovar que s’elegira un terreny definitu per instal·lar-lo i que s’encarregara el plànol del nou cementeri, ja que el poble estava envaït per les epidèmies de terçanes i quartanes.  

AMG. Llibre d’Actes d’Ajuntament, sig. 04/05 (anys 1795-1816)

1805, abril, 1. Guadassuar.

“En la Villa de Guadasuar y Sala Capitular de la misma, al primero del mes de Abril de mil ochocientos cinco años: Estando congregados, como lo han de costumbre para tratar y conferir los asuntos de importancia, los señores Bruno Perales, Alcalde ordinario primero; Agustín Montalvá, Rafael Osca y Vicente Osca y Ximeno, regidores primero, segundo y quarto en orden (y no el regidor tercero Manuel Sentamans, por hallarse ausente); Gerónimo Barberá, Síndico Procurador General, y Vicente Asensi, Personero del Común, componentes el Ayuntamiento de la misma, con asistencia del Reverendo Cura Párroco el Dr. Dn. Blas Gresa, haviéndose lehído la Resolución Real de su Magd., de veinte y ocho de Junio de mil ochocientos quatro, que incerta las reglas que deven observarse para la construcción de Sementerios, teniendo precente que esta Villa se halla afligida de muchas epidemias de tercianas y quartanas malignas, que la han arruhinado con muchísima decadencia en el número de vecindario, unánimes y conformes deliberaron se proceda á la elección de terreno, formación de plano y construcción del sementerio con arreglo á lo prevenido en las Reales Órdenes que rigen, librándose testimonio de esta deliberación que se colocará por frente el Expediente de diligencias que se practiquen al intento.

Lo que assí resolvieron y firmaron los que supieron con el dicho Reverendo Sor. Retor = Dr. Blas Gresa, Rr. (rubricado)        Bruno Perales      Agustín Montalvá   Gerónimo Barberá  Visente Asensi                         Ante mi     Mathías Ximeno (rubricado)”

Este cementeri estaria actiu fins a 1907, quan es va inaugurar el nou més allunyant del poble perquè el primer estava ja massa pròxim a la població i no podia ampliar-se.

El projecte va començar el 1904, del qual es conserva tot l’expedient: AMG. Obres Públiques, sig.  05/056, (anys 1886 a 1905).

“Ayuntamiento de Guadassuar- Año de 1904. Expediente de concurso para la adquisición de un campo con destino al emplazamiento de un nuevo Cementerio y de construcción del mismo. (Aparte) Además se acompaña en documentos sueltos, el Proyecto de emplazamiento que contiene los cuatro siguientes: 1º La Memoria. 2º Los Planos. 3º Pliego de las condiciones facultativas. 4º Presupuestos de las obras. Por el arquitecto D. Antonio Ferrer y Gómez.

Proyecto de Cementerio para el pueblo de Guadasuar. Documento núm. 3. Pliego de condiciones facultativas. A continuación estado de cubicaciones, cuadro de precios y presupuesto de contrata.”

El 1904, en aplicació d'una R.O. (16, juliol, 1888), es va adquirir un camp de 640 mts al sud de les últimes cases del poble. El projecte, de gener de 1905, era de l'arquitecte Antonio Ferrer Gómez, fill d'una important família d'arquitectes, que va formar part de la nòmina d'arquitectes de l'eclecticisme que treballaren a València entre 1875 i 1925. Es formà a Madrid i va ser arquitecte d'Hisenda (1877), més tard arquitecte diocesà, de l'Ajuntament de València (1890) i de l'Eixample de la ciutat de València.

Com  podem llegir al plànol comptava amb una capella, un vestíbul o entrada, una sala d’observació i d’autòpsies, l’habitació del conserge i una sala d’efectes funeraris. A més, on ara està la primera porta, es va deixar un mínim espai per a Cementeri Civil. En aquell moment tot el cementeri es considerava Cementeri Catòlic.

 

El veí de Guadassuar José Marqués Oliver, en les seues Notas curiosas: Apuntes que principian en 1906, ens ha deixat la descripció de la inauguració, amb un interessant comentari sobre un antiquíssim Crist crucificat procedent de la parròquia.

13

"En este mismo día 6 de Agosto de 1906, segundo de la solemnísima fiesta del SSmo. Christo de la Peña en esta Villa de Guadasuar, siendo sobre las siete de la mañana, se bendijo y se ynauguró el nuevo sementerio de esta misma villa. 

Eran en esta Villa: Cura, Dn. Eduardo Alberich Verdejo. Vicario, Dn. Arturo Ruiz Perales. Alcalde, Federico Sáiz Osca. Teniente Alcalde, Aurelio Perales Osca. 2º Teniente, Antonio Oliver Barberá, hijo. Consejales: José Gil Giner, Vicente Alonso Ramos, Vicente García Martínez, Joaquín Boil Renart, Vicente Roig Juan, Vicente Marqués Oliver, Joaquín Oliver Llidó. 

Se hizo esta ynauguración con toda solemnidad, é iban con sus revestidas de tres, el Clero, y acompañados del Ayuntamiento; se voltearon las campanas y acompañavan gran parte del pueblo, tanto niños, mugeres y hombres. En este día, tocava la fiesta del Christo la música vieja de Carlet, y no acompañó á este acto por algunas rensillas del pueblo. 

Concluida la bendición de la Ermita del cementerio, acto seguido, el Sor. Cura hizo un discurso, manifestado en breves palabras, la certesa de la resurrección de los hombres en el día del Juicio Final. Y se concluyó esta ceremonia con una Misa resada en la hermita del sementerio, celebrada por el Sor. Vicario, y presedida por el Ayuntamiento. 

El Christo que hay en la hermita del sementerio, data del año 1100, ó sea del siglo 12, según algunos datos del Sor. Vicario, pues es Christo que ocupava el altar que había donde ocupa hoy el Altar de la SSma. Trinidad en esta parroquia y que estava muchos años retirado en algunos puntos de esta Parroquia referida. 

El primero que se enterró en este sementerio fué Gracia María Domingo García, párvula, hija de Joaquín Domingo Gomis y Gracia María García Salvá; residentes en el barrio nuevo del Camino Real (= carretera). 

Este Ayuntamiento antes mensionado, por Real Orden, fué relevado el día 14 de agosto de este mismo año 1906. 

14

El primer cuerpo mayor que se enterró en el cementerio católico de esta Villa de Guadasuar, fué Adela Pelluch Soler, de 21 años de edad, hija de Dn. Francisco Pelluch, médico de esta ya referida Villa, la que falleció en 15 de agosto de 1906.”

El pressupost total de la construcció va pujar a 17.769,80 ptes, a banda de l’adquisició dels terrenys.

 

El 29 de gener de1920 els preveres de Guadassuar Arturo Ruiz i Antonio Barberà sol·licitaren que l’antic cementeri fora convertit en un Via Crucis i espai d'oració, però no va prosperar la prosposta (AMG. Llibre d'Actes Municipals, sig. 04/28, anys 1920-1922).

Posteriorment, l’any 1926 l'arquitecte municipal José Luis Testor Gómez va elaborar el projecte d'ampliació d’este cementeri, que s’ampliaria per la part esquerra, amb l’amplitud que presenta ara. L’arquitecte municipal, José Luis Testor Gómez, ja havia redactat el plànol de l’Eixample de Guadassuar i de Reforma interior (amb la Gran Via, l’estació del tren, etc.), i els projectes de la Casa Quarter, del nou Grup Escolar, etc. i altres projectes privats com el Cinema Quevedo, etc.  Es conserva tot el projecte: AMG. Expedientes varios, sig. 05/067 (any 1928).

 

“Provincia de Valencia Partido de Alcira. Ayuntamiento Constitucional de Guadasuar. Año 1926. Expediente tramitado para la ampliación del Cementerio Católico de esta villa. Alcalde D. Pío Pellicer Arándiga, Secretario D. Eulogio Puig Usina. (Adjunta plànol).

Provincia de Valencia - Distrito de Alcira. Ayuntamiento de Guadasuar. Año 1928, negociado Obras Públicas. Expediente instruido a instancia de Decreto de Alcaldía sobre revisión del coste de las obras de ampliación del Cementerio. Alcalde D. Vicente Marqués, Secretario Don Eulogio Puig.”

Justificaba l’ampliació per l’esquerra per ser la millor opció: “En cambio, se eligió como más factible el terreno objeto del plano por múltiples razones: 1ª. Su dimensión, 2ª. La forma. 3ª Ser de un solo propietario. 4ª. Aprovechameinto máximo del terreno. 5ª. No restarle superficie alguna al mismo. 6ª. Fácil comunicación por el andén central mediante una puerta que se dejó en la tramada de nichos construida, lo que ya prueba que siempre se pensó en la ampliación por ese lado, etc.”

El pressupost total de l’ampliació va pujar a 16.359,98 ptes, tot incloent l’adquisició del terreny.

Una vegada efectuada l’obra va tornar a ser beneït de nou com a Cementeri Catòlic.

A partir d’ací, han continuat les diverses reformes i ampliacions en la part posterior per adequar el cementeri a les noves necessitats.

                                                                                                                                                                 J. Enric Mut Ruiz                                                                                                                                                      Cronista Oficial de Guadassuar

---

[1] DCVB. Grafia antiga de cos.

[2] Si algú vol llegir l’edició del testament de Bernat Barberà de 1515 pot accedir al blog Cròniques de l’Arxiu, del cronista E. Mut: http://cronistaguadassuar.blogspot.com/