TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MEDIEVAL 4: GUADASSUAR (1510-1511)

En aquest quart recull dels contribuents de Guadassuar, reproduïm el llistat del cens ordenat per les Corts de Montsó de 1510, en el qual es relaciona poble per poble el nombre de focs o cases existents que pagaven l’impost del fogatge.

Comptabilitzem solament 58 contribuents, tot i que ja assenyala una tímida recuperació després de tot un segle XV en què Guadassuar experimenta una davallada notable que l’encamina al despoblament, com en el cas de l’alqueria de Tarragona, per exemple. Les causes segons la documentació foren les mortaldats i destruccions produïdes per les guerres.

La major part dels llistats fiscals del segle XV no inclouen el llistat nominal dels contribuents, sinó només el nombre total de contribuents reals i exempts. Fixem-nos en la variació experimentada en la tota la centúria:

ANY	FOCS	ANYS	FOCS	ANYS	FOCS
1399-1400	109	1451	57	1499	35
1428	131	1469	62	1505	40
1432-33	78	1481	53	1510	58
1439	98	1493	38

 Sobre  l’alqueria de Tarragona, inclosa en el terme de Guadassuar, en 1469 llegim:

“Tarragona: És cert al racional que en lo dit loch no.y estava nengú en lo temps de la dita col·lecta per causa de la guerra e mortaldat que lavors era en lo present Regne e que no.s podia escriure ni haver morabatí”.

I en 1481 tornem a llegir:

“Tarragona: Ítem, del loch de Tarragona, que és de contribució de la dita Vila de Algezira, no.y faç rebuda alguna en lo present any per quant lo dit loch stà despoblat e no y està algú per causa de les mortaldats e guerres passades”.

La situació va ser tan preocupant que en l’any 1492 les autoritats de la Vila d’Alzira hagueren de concedir franqueses a tots aquells que s’aveïnaren en la ciutat i el seu terme, com en el lloc de Guadassuar, per la gran disminució de la seua població. Al Manual de Consells podem llegir la següent explicació per concedir franqueses:

            “Lo loch de Guadaçuar stigués apoquat e apoquit de gent per les mortaldats e destruhit, e los que hi eren de present, e per la maior part, en punt de anar-se’n a l’Alcúdia e altres parts. E, per ço, fos necessari provehir-hi ab alguna franquea o gràcia favorable en sguart dels qui hi venrien a poblar-hi, perquè fos ocasió que lo dit loch se vingués a poblar a fi que s’augmentàs o, almenys, se conservàs”. (A.M.A Manual de Consells, sig. 03/81, f. 60 (1492-1493)[1].

                               

Pel que fa a l’antroponímia, els noms de persona més usats corresponen a les advocacions religioses tradicionals: Joan, Pere, Antoni, Bernat, Bertomeu... Tots són masculins, excepte en el cas de cinc dones, la major part viudes, esmentades amb el nom del marit o amb el cognom del marit feminitzat (Na Ervasa).

De les 58 entrades, sis contribuents són inscrits només amb el seu cognom (na Ervasa, en Gavarda, d’en Ligalbé, de Pals, de Sentamans, en Tortosa). La resta de noms és la següent:

Andreu	1	Bertomeu	6	Joan	10	Pere	4
Antoni	8	Guillem	1	Lluís	3	Perot	4
Aparici	1	Jaume	2	Miquel	3
Bernat	5	Jeroni	2	Pasqual	2	Total	52

 

També continuen en ús els elements diferenciadors “major/menor”, “lo fill de”, “la muller de”, per tal de distingir les persones amb el mateix nom i llinatge, etc., com en els llistats anteriors. 

Pel que fa als cognoms, tot i les xifres tan migrades, podem afirmar que els predominants (Boïls, Lligalbé, Montalbà, Osca i Perales, tots ells amb cinc casos), a hores d’ara continuen sent molt característics del poble de Guadassuar, si exceptuem el cas de Lligalbé.  L’inventari és el següent: Avellà (1), Balcebre (2), Barberà (1), Boïls (5), Carbó (2), Carbonell (2), Feliu (4), Ferrando (1), Ferrer (1), Garrigues (1), Gavarda (1), Hervàs (1), Lligalbé (5), Llopis (1), Macià (1), Miquel (2), Miró (1), Montalbà (5), Olit (1), Osca (5), Palau (1), Pals (1), Perales (5), Poc (1), Romeu (1), Sentamans (2), Tortosa (1), Vendrell (1), Ximeno (2).

Per finalitzar, cal afegir que trobem alguna vacil·lació ortogràfica (Hosca/Osca), que ha provocat alguna confusió en alguna edició del llistat[2].

Edició del llistat per ordre alfabètic

A.R.V. Reial Cancelleria, núm. 514 – ter. Manifest de cases i bestiars (Corts de Montsó, 1510).

[F. 328r-328v.]

GUADAÇUAR

Avellà, en Pere

Balcebre, en Anthoni

Balcebre, en Perot

Barberà, en Bernat

Boyls, en Joan

Boyls, en Perot

Boyls, fill d’en Jaume, en Perot

Boyls, major, en Joan

Boyls, menor, en Jaume

Carbó, en Berthomeu

Carbó, la muller d’en Anthoni

Carbonell, en Andreu

Carbonell, en Joan

Ervasa, viuda, Na

Eximeno, en Joan

Eximeno, en Miquel

Feliu, en Anthoni

Feliu, en Jherònim

Feliu, en Joan

Feliu, en Perot

Ferrando, en Joan

Ferrer, en Berthomeu

Garrigues, en Joan

Guavarda, en

Hosca, en Berthomeu

Hosca, en Jherònim

Hosca, en Joan

Ligalbé, en Bernat

Ligalbé, en Berthomeu

Ligalbé, en Luís

Ligalbé, los fils d’en

Ligalbé, viuda, la muller d’en Guillem

Lópiz, en Miquel

Macià, en Luís

Miquel, en Pasqual

Miquel, menor, en Pasqual

Miró, en Joan

Muntalbà, en Anthoni

Muntalbà, en Aparici

Muntalbà, en Bernat

Muntalbà, fill de Bernat, en Jaume

Muntalbà, menor, en Bernat

Olit, en Bernat d’

Osca, en Anthoni

Osca, fill d’en Pere, en Anthoni

Palau, en Luís

Pals, viuda, la muller de

Perales, en Berthomeu

Perales, en Joan

Perales, en Pere

Perales, fill d’en Anthoni, en Berthomeu

Perales, viuda, la muller d’en Anthoni

Poch, en Pere

Romeu, en Anthoni

Sentamans, en Miquel

Sentamans, lo fill de

Tortosa, en

Venrell, en Pere

[F. 383r].

Montartal

Lo alcayt

Un castellà, pobre malalt

Tarragona

Nofre Venrell, senyor de Tarragona, lo qual ha jurat no·y té nengun vassall que los que·y són escrits allà d'on són vassalls.

Referències arxivístiques:

ANYS	FOCS	TIPOLOGIA	ARXIU
1399	109	Peita – fiscal	AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/2
1415	Sense dades	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.870
1427	Sense dades	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.871
1428	131	Peita – fiscal	AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/4
1432	74	Peita – fiscal	AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/6
1433	Incomplet	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.872
1433	72	Morabatí - fiscal	ARV. Varia, llibre núm. 36
1433	79	Morabatí - fiscal	ARV. Varia, llibre núm. 195
1439	98	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.873
1451	57	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.874
1463	Sense dades	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.875
1469	62	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.876
1481	53	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.877
1485	Sense dades	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.878
1493	38	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.879
1499	35	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.880
1505	40	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.881
1510	58	Censal	ARV. Reial Cancelleria, núm. 514-ter.
1511	58	Morabatí - fiscal	ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.882

---

[1] Publicat per Juan P. Galiana Chacón i Vicente Pons Alòs, La Carta puebla de Fondos: La Ribera a finales del siglo XV, en Actes de la V Assemblea d’Història de la Ribera. Almussafes, 1988, pp. 63-81.

[2] Fosca per Hosca, en Rafael Valldecabres Rodrigo: El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó (Edició dels llibres registre 514 BIS i 514 TER de la secció de Cancelleria Reial de l'Arxiu del Regne de València). València, Universitat de València, 2002, 568 pàgines.

LA GRAN FESTA PATRONAL DE GUADASSUAR:

LA FESTA DE SANT VICENT MÀRTIR

Després de la conquesta cristiana per Jaume I, els repobladors aragonesos i navarresos instal·lats a Guadassuar (Osca, Sangüesa, etc.) segurament impulsaren el culte al màrtir Vicent, un sant molt venerat en aquell temps.

Sabem que primer va existir una església sufragània dependent d'Alzira, fins que l'any 1341 va ser elevada a la categoria de Rectoria, tot i que a nivell documental hem d'esperar a la Visita Episcopal de 1401 per saber que el titular de l'església era sant Vicent Màrtir.

 El cos de sant Vicent protegit per un corb

Escena 8 del frontal d'Osca (segle XIII)  

 Plafó ceràmic del carrer de Santa Llúcia (segle XVIII)

L'antiguitat del patronatge de sant Vicent explica que encara ara repetim un acte de fortes arrels medievals, com és de la Repartició de la Carn, en el qual es reparteix menjar per tal que tots els membres de la comunitat puguen celebrar el dia del patró dignament. En altres llocs es cuinen olles, es reparteixen coques i altres viandes amb la mateixa finalitat.

Tot això explica la popularitat de la Fira o Fireta de Guadassuar, en principi un Porrat tradicional, que en un moment determinat s'organitzaria al voltant del dia del sant, convertint-se en una gran cita anual dels habitants de la Ribera. Segurament s’expandiria a partir de la segona meitat del segle XVI, moment de forta expansió generada pel conreu de la morera, quan podem dir que es refunda el nostre poble i la seua població s'aproxima als mil habitants.

Aquesta fira arribaria a ser molt popular, possiblement perquè Alzira no va ocupar aquest espai festiu. Com podem llegir en la primera referència escrita que tenim (Madoz, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid, 1845-50), hi acudia molta gent: "El día 22 de enero, día del santo titular, se celebra una especie de feria, a la que acuden multitud de gentes de los pueblos comarcanos, atraídos más bien por las fiestas que se suelen hacer", tot i que ací se'ns dóna a entendre que en aquest temps tenia un caràcter més festiu i lúdic que comercial.

La festa de sant Vicent va ser tan popular que l'any 1884 l'ajuntament decidí fer una important reestructuració de la Fira, amb dues finalitats: que hi haguera una uniformitat en la fira i que cada firer ocupara el lloc que per torn li tocara. Ordenaven la col·locació de parades tan diverses com les següents, ara sí amb finalitat comercial: argenters o platers; armers; barreters; cadirers i fusters; castanyers; confiters i torroners; cristallers; datilers; estampers (vistes); ferrers i paellers; guarnimenters; guitarrers; llanterners; llibrers (fulls solts i històries); margalloners; quincallers; ramaders; tamborers; torners; venedors de pa, carn, vi, aiguardent, licors, rifes i jocs autoritzats; i venedors de joguets.

Imatges de la fira de Guadassuar, finals segle XIX-principis segle XX

Plaça Major (1899)

Placeta del Mercat o dels Borratxos, lloc per a dinar 

Aquesta popularitat es va mantindre durant tot el segle XIX i XX, encara que a hores d’ara evoluciona cap a una fira cada vegada més local per falta d'al·licients (atraccions habituals en moltes festes locals, fugida de la Fira Agrícola, etc.). Vivim en un món globalitzat, amb major facilitat en les comunicacions, per la qual cosa tot s'ha d'adaptar als nous temps i als interessos de la gent. En canvi, l'acte que no decau és el de la Repartició de la carn, per ser el més genuí del nostre poble, així com la dignitat amb què es fa la processó de sant Vicent, que conserva la tradicional revestida del clero.

Testimoni d'aquesta popularitat són els versos i dites sobre la fira de Guadassuar. Així ho manifesta, per exemple, el poeta Lluís Martínez en aquests versos del poemari "La Fira de Guadassuar "(1962):

"Fira de Guadassuar,

fira alegre i bullangera,

no hi ha en esta Ribera,

un porrat tan singular."

La gent acudia des dels pobles veïns (Algemesí, l’Alcúdia, Carlet…), a peu o amb carro, per passar

pràcticament tot el dia i omplir de gom a gom el poble, i això també era un gran al·licient: conéixer gent, festejos de xics i xiques, etc. Fins i tot en molts pobles era dia no lectiu, per tal que pogueren anar a la fira els joves i xiquets. A més, a partir de l'aparició de les bandes de música, solien fer-se concerts extraordinaris al carrer, com podem llegir en els anuncis publicats als diaris o en programes antics, actes que també atreien molta gent del poble i de fora.

L'ajuntament, fins que es van empedrar els carrers ja al segle XX, havia de tirar sorra cada any, els dies anteriors, per aplanar els carrers de la fira (carrer Major, placeta del Mercat, Ravalet...) i evitar el fang els dies de pluja, cosa que explica l'elevació del nivell del carrer Major en comparació amb l'església, per exemple.

La festa, com en la majoria de les festes valencianes, sempre ha tingut dues parts: la Vespra i la Festa, però no sempre ha sigut igual. L'Arxiu Històric Nacional acaba de digitalitzar uns lligalls sobre l'enquesta sobre les Germandats, Confraries, Congregacions, Gremis i Festes que se celebraven en cada poble, ordenada l'any 1770 per l'il·lustrat Comte d'Aranda, President del Consell de Castella, amb la finalitat de saber quants diners públics es gastaven. Les autoritats de Guadassuar van remetre un Memorial, que conté una informació inèdita molt interessant de totes les festes del Guadassuar del segle XVIII, així com del seu cost.

Concretament se celebraven les següents: Festa del Dolcíssim Nom de Jesús (3 de gener); Festa de la Germandat de sant Francesc d'Assís (gener?); Festa de sant Antoni Abat (17 de gener); Festa de sant Vicent Màrtir, patró de Guadassuar (22 de gener); Festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia (?); Festa de la Preciosíssima Sang de Jesucrist (1 de juliol); Festa dels sants de la Pedra, Abdó i Senén (30 de juliol); Festa de l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost); Festa de sant Roc (16 d'agost); Festa de la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre); Festa de la Sagrada Família (diumenge de l'octava de Nadal); Festa del Corpus (variable); Festa de santa Bàrbara (4 de desembre). Les de Corpus, santa Bàrbara i sant Vicent eren considerades festes municipals.

 

Repartició de la carn (1953): D. Julio Roig Villalba, frare carmelità Vicente Sais Ballester,

agutzir Salvador Montalvà Clèries, caporal de la Guàrdia Civil Celso (d'esquerra a dreta)

Sabíem, pel document més antic conservat al nostre arxiu de l'any 1716, que la festa la portaven endavant diversos majorals o clavaris: "Dit dia, en dit ajuntament, donen los forns y caritat als majorals de Sant Vicent per a ajuda de gastos per a la festa y demés.” (12 de febrer) (A.M.G. Minutes d'ajuntaments i altres disposicions de la Universitat de Guadassuar, sig. 4001, 1713-1717).

En canvi, amb aquest Memorial podem conéixer detalladament per primera vegada com s'organitzava la festa de sant Vicent: es triaven 3 clavaris o majordoms, elegits per bolleta, que arreplegaven els donatius per a la festa, mentre que l'ajuntament es feia càrrec dels actes religiosos: “La del Sor. Sn. Vicente Mártir, Patrón titular de la Villa, que esta la hasen celebrar tres Mayordomos que sacan por Boletas, que dichos Mayordomos no gastan en misa, proseción, ni predicador, por ser dicha fiesta en la Yglesia amortizada, y el Predicador por tener obligación de predicar dicho día de balde por predicar el de la Quaresma. Fuera de la Yglesia gastan de sus casas en cera 25 L[liures], en fuegos 40 L., dulsayna 25 L., en cuerpo de Música, que la traen de Valencia y asiste la víspera del sto. a los maytines, el día de mañana a la misa y de tarde va acompañando la prosesión, se gastan 50 L.. Y en la función de mesa franca, esto es que acuden anualmente mil y quinientos pobres a comer, que estos se los reparten  entre los tres mayordomos a medio día, que se gastan entre los tres noveinta libras, que juntas con las de arriba toman suma de 207 L.” (3 desembre 1770). (A.H.N. Consejos (Consejo de Castilla), legajo 7.105, exp. 63, núm. 2 (1770-1771). Cofradías y hermandades de los pueblos pertenecientes a la jurisdicción de la provincia de Valencia, fol. 26 y ss.).

És a dir, que en aquell moment la Repartició de la Carn consistia en un dinar molt popular, al qual acudien més de 1500 persones pobres (segons el Cens d’Aranda, el 1768 Guadassuar tenia 1.808 hab.), celebrat en aquells dies, que pagaven els clavaris, així com les despeses de cera, dolçaina i, en especial, de música (portada de València), per als actes religiosos i per a acompanyar la processó.

De totes les festes dels pobles del partit d'Alzira, l'única que va meréixer la crítica del corregidor d’Alzira va ser la de la festa de sant Vicent de Guadassuar, per l'excés de despeses, segons les consultes que havia efectuat al poble: “Únicamente en las relaciones de la Villa de Guadasuar, en su fiesta a Sn. Vicente Mártir, según los informes reservados  que he tomado, encuentro profusión y exesso, pues a más del coste que les produze las fiestas de Yglesia gastan de sus propios cada Mayordomo más de cien pesos, que hacen 1500 reales vellón, en dar mesa franca a los pobres aquellos días, de suerte que esta novedad llama tanto a esta claze de gentes, que no sólo concurren de los lugares de esta sircumferencia, si también varias quadrillas del Reyno de Murcia y entrada de Mancha, lo que redunda en conosido perjuicio de los Mayordomos nombrados, que queriendo a porfía hacer lo mismo que sus antecesores, aún que les falten las fuerzas, algunas familias, se han arruinado, y otras  sugetas a vivir con atrazo, sin poder corresponder a sus presisas obligaciones.” (4 setembre 1771) (A.H.N. Consejos (Consejo de Castilla), legajo 7.105, exp. 63, núm. 5 (1771). Estado de las cofradías de la Villa de Alcira y pueblos de su partido).

Escenes de la fira (revista Semana Gráfica, any 1929)

És a dir, que acudien quadrilles de pobres de tot arreu (de Múrcia i de la Manxa...), atrets per la festa (menjar....), amb la consegüent hipoteca per als clavaris que fins i tot arribaven a arruïnar-se per voler superar els anteriors clavaris. Sembla que aquest defecte encara cueja de tant en tant, per desgràcia, i pot acabar amb la festa, però esperem que el sentit comú s'impose i puga perdurar uns quants segles més. A més, encara molta gent de la Ribera té l'hàbit de vindre a Guadassuar, i, per tant, tot és qüestió d’innovar i promocionar la festa, tot oferint al visitant coses a fer, a veure i a visitar, de manera que se'n puga anar satisfet de la seua visita a la centenària Fira de Guadassuar, la Fira de la Ribera per excel·lència.

J. Enric Mut i Ruiz

Cronista Oficial de Guadassuar

 (Programa de Festes Guadassuar en Fira, del 21 al 23 de gener 2015. Guadassuar, 2015). 

L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA A GUADASSUAR : 

ELS PROFESSIONALS DE LA SALUT (Segles XVI-XVII)

La XVI Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a la localitat d’Albalat de la Ribera els dies 24, 25 i 26 d’octubre, de 2014, va dedicar les seues sessions monogràfiques al tema de La sanitat a la Ribera del Xúquer.

L’assistència sanitària hui en dia es considera un dels grans pilars, juntament amb el de l’educació, de la societat del benestar, tot i els intents de privatitzar aquesta assistència en aplicació de les teories neoliberals que circulen. Però no sempre ha sigut així, durant segles la capacitat econòmica era la que permetia una assistència superior o inferior. En aquells temps l’esperança de vida se situava entre els 35-40 anys a causa de la incidència d’una taxa de mortalitat infantil elevada, de calamitats, fams, epidèmies, infeccions, etc.

Per al nostre poble només disposem d’informació a partir del segle XVI, quan es produeix una espècie de nova refundació de la població amb l’expansió de la morera. La documentació conservada prové de l’únic Quinque Libri (1590-1612) conservat a la parròquia de Guadassuar i de les fonts notarials. L’increment demogràfic serà espectacular, s’arriba al miler d’habitants i han de construir una nova església a partir de 1560. Per altra banda, seguint el camí de Carcaixent i Algemesí, l’any 1581 obtindran la segregació d’Alzira amb l’adquisició del títol d’Universitat Reial per 5.000 ducats.

 

Pel que podem entendre de la documentació, en principi només tenien metges o físics les viles més grans, mentre que als llogarets i universitats el més freqüent era comptar amb barbers-cirurgians, que resolien tota classe de problemes (dents, ferides, fractures, sagnies, etc.);  comares o madrines, que s’ocupaven d’assistir a les dones en l’embaràs i el part (a més de batejar les criatures, en cas de perill de mort); algun apotecari, que facilitava els remeis a partir de les herbes medicinals (a més de vendre ciris, verins, etc.), i, per últim, algun sanador o sanadora, hereus de la cultura tradicional transmesa de pares a fills. En molts casos sembla que si mancava un professional determinat, un altre ampliava els seus camp. Per exemple, als cirurgians se'ls associa també amb els apotecaris, especiers, droguers..., així llegim a l'Espill de Jaume Roig,  "Ell és aromatari e ungüentari cirurgià" . Finalment, per curar els animals es recorria als menescals o veterinaris, molt necessaris en una comunitat agrària i ramadera.

En aquest sentit tenim un testimoni de 1526 de la contractació d’un metge per la vila d’Alzira, per atendre als malats de la ciutat i dels llocs del seu terme, que ocasiona la protesta dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro perquè no s`havia convocat Consell General i no s’havia conduït o contractat segons les ordinacions de la vila (Annex I). 

Consultar un metge devia ser una cosa molt especial i de famílies ben acabalades. Aixi i tot, documentem la presència de diversos doctors en medicina o metges, a principis del segle XVII, que actuen com a padrins en diversos batejos, possiblement en agraïment o amistat amb la família, com el doctor Bernardí Granja (bateig del fill d’un notari, 1607), Hipòlit Sandoval (1607, 1608), Joan Oriol (1606) i Pere Bernabeu Masó (1610)[1]. Només s’hi indica que són doctors en medicina, la qual cosa no ens permet afirmar que treballaren a la universitat de Guadassuar. Algunes vegades els metges també exercien con a testimonis en l’acte d’atorgament d’un testament per un malalt, com en el cas d’Anna Jornet i d’Esteve, natural de Guadassuar, muller de l’argenter d’Alzira Joan Esteve, on documentem el metge Geroni Garcés, d’Alzira.[2]

El més freqüent, com ja s’ha dit, era comptar amb barbers-cirurgians, ara ja residents a Guadassuar, com en el cas del cirurgià Francés Esteve (bateig dels seus fills i filles, 1599, 1601, 1604, 1606, 1608, 1612)[3], al qual va substituir en l’ofici el seu fill Lluís Esteve, cirurgià de la universitat de Guadassuar (capítols matrimonials amb Nadala Flores, filla del difunt teixidor de lli de Guadassuar, Francés Flores, 5 d’agost; testimoni d’un pagament, 15 d’octubre; procurador del seu germà, 24 d’octubre)[4]. L’any 1735 encara documentem un Joseph Esteve, mestre cirurgià, cosa que ens permet suposar la continuïtat de l’ofici dins de la mateixa família.

No exercia un únic cirurgià, perquè al mateix temps en documentem un altre a Guadassuar: Marc Peron o Perron (reconeixement de deute per compra de teles al mercader de València Joan Coll, 7 de juny; testimoni en una cessió, 14 de juny)[5]. A l’Alcúdia el mateix aquell any documentem el cirurgià de la vila, Batiste Chipitell (testimoni en un pagament, 9 de juny)[6].

Pel que fa a les comares, el seu paper era molt important, perquè elles amb les dones de casa assistien les dones en el part i atenien els nadons. A Guadassuar documentem tres comares o madrines treballant pel mateix temps: Catalina Llopis i de Macià (Na Maciana) (batejos: 1 al 1599; 2 al 1600; 2 al 1601; 2 al 1603; 2 al 1604; 2 al 1605; 1 al 1606; 3 al 1607; 6 al 1608; 2 al 1609; 6 al 1610; 1 al 1611; 4 al 1612); Jerònima Soler i de Magraner (bateig de 1599) i Jerònima Osca i de Ortega (Na Ortega) (bateig de 1598, 1602 i 1607), perquè actuen batejant els xiquets i xiquetes en cas de perill de mort[7]. Sembla que les dones acudien a la seua casa per al part, ja que en alguns casos s’especifica que els xiquets en perill de mort són batejats en casa de la madrina.

A partir del segle XVIII ja tindrem més informació (contractes o condutes, obligacions, etc.)  dels metges-cirurgians, comare,  veterinaris, que treballen al nostre poble, ja que el nostre Arxiu Municipal conté documentació a partir de 1713, després de la Guerra de Successió.

ANNEX I

A.P.P.V. Notari Miquel Jeroni Climent, sig. núm. 11.506 (any 1529).

Alzira. 1529, maig, 13.

Protesta dels llocs de Carcaixent, Guadassuar i Lo Toro per haver contractat un metge sense convocatòria de Consell General.

Die XIII mensis Madii anno a Nativitate Domini MºDºXXVIIIIº.

Anno a Nativitate Domini Millesimo quingentesimo vicesimo nono, die vero intitulata decima tercia mensis madii. Constituhits personalment los honorables en Johan Pujalt e en Pere Osset del loch de Carcaxent; en Anthoni Hosca, en Andreu Perales y en Jaume Boïls del loch de Guadaçuar, e en Pere Balcebre e en Miquel Balcebre del loch del Toro, terme de la Vila de Algezira, davant la presència del magnífich en Geroni Périz, racional de la dita Vila, personalment attrobats en la casa e habitació de aquell, los quals axí en son nom propri com encara, ço és, los dits en Joan Pujalt e en Pere Osset com a procuradors e síndichs de tota la universitat del loch de Carcaxent, e los dits Anthoni Hosca, Andreu Perales y en Jaume Boïls de tota la universitat del dit loch de Guadaçuar, e los dits en Pere e Miquel Balcebre com a procuradors e síndichs del dit loch del Toro, los quals dihuen que com a notícia e sabiduria de aquells sia prevengut que los magnífichs jurats de la dita Vila sens convocació de Consell General ne dels pro[hò]mens dels dits lochs haurien conduhit un metge per a la dita Vila e terme de aquella, lo que per justícia, capítols e ordinacions de la dita Vila no.s pot ne deu fer sens convocació de Consell General, que protesten ells sobredits axí en sos noms propris com encara en noms de ses universitats com a interessats en la present negociació que no consenten en la dita conducció del dit metge, ans penitus hi dissenten. Requerint-li que no assente en pagaments de la dita Vila salari ningú al dit metge, per ço com aquell no sia conduhit juxta los capìtols e ordinacions de la dita Vila, ans si lo contrari feya, dihuen que protesten de tots danys e damnatges, interessos e messions si per la dita causa algunes los ne convenia fer. De les quals coses los sobredits en dits noms, requiren a mi, Miquel Hieroni Climent, notari públich de la ciutat e Regne de València, per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi los ne fonch rebuda en la dita Vila de Algezira los dia e any damunt dits, a la qual foren presents per testimonis lo magnífich en Benet Garcia, ciutadà, y en Gaspar Gil, tender, habitadors de la dita Vila, quant a la ferma dels dits en Joan Pujalt, en Pere Osset, e quant a la ferma dels altres, los honorables en Miquel Gombau, apothecari, en Joan Carrasco, obrer de vila, habitadors de la dita Vila, y en Bernat Gomis de Xàtiva.

---

[1] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).

[2] A.P.P.V. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815, 21-III-1575.

[3] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).

[4] A.P.P.V. Notari Valero Fortuny, sig. 13.744, any 1635.

[5] A.P.P.V. Ibidem.

[6] A.P.P.V. Ibidem.

[7] A.P.G. Quinque Libri (1590-1612).

L’OBRA DE L’ESCULTOR LEONARDO BORRÀS A GUADASSUAR. EN HOMENATGE.

El passat dia 19 de setembre moria als 91 anys el prestigiós escultor d’Algemesí, Leonardo Borràs Artal, professor i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Entre 1983 i 1987 formà part de l’ajuntament d’Algemesí com a regidor.  L’any 2005 va rebre el Guardó d’Honor de la Ciutat d’Algemesí, i dos anys després el Guardó d’Honor de la Ribera per la seua trajectòria en favor de la llengua, cultura i el territori de la comarca.

Compaginà la seua obra artística amb la seua tasca com a catedràtic de Dibuix en diversos centres docents, però especialment en l’institut José Mª Parra d’Alzira, on el coneguérem molts estudiants de la Ribera. Té una obra prolífica i fecunda, tant en mans privades com en espais públics, en especial visible en molt pobles de la Ribera.

A Guadassuar tenim la sort de comptar amb un bell i expressiu treball dedicat als collidors de taronja, un baix relleu en pedra, en el qual observem com queda ressaltada la importància de l’ajuda mútua entre els treballadors.

El nou magatzem de comercialització de la Cooperativa del Santíssim Crist de la Penya de Guadassuar va ser construït l'any 1966 i per rematar les obres es va encarregar al prestigiós escultor Leonardo Borràs, un treball escultòric al·legòric de la cooperativa, en aquell moment presidida per Vicent Barrios Rosell. No sabem com es va fer el contracte, però el ben cert és que  l'any 1967 s'instal·lava. Segons podem llegir a les actes, el relleu està “magníficament instal·lat i dóna prestància a l’esmentada façana". Ara està situat en un extrem, però estava previst que presidira la part central quan es construira un nou magatzem d’adobs al costat i seguira la mateixa línia d’edificació.

L’any 2011 la cooperativa de Guadassuar va commemorar els 100 anys i va remodelar tota la seua imatge corporativa, després de la fusió de les dues cooperatives de la població, passant a anomenar-se Guadacoop Coop. V. Aprofitant l’ocasió es va publicar el llibre 1911-2011, 100 anys unint esforços, en homenatge al cooperativisme a Guadassuar, en el qual es va reproduir en la portada el relleu de Leonardo Borràs, una vegada confirmada l’autoria en les actes de la cooperativa. També es va il·luminar adequadament el relleu.

Si voleu consultar la publicació, ací teniu les entrades:
http://www.guadacoop.eu/llibre_histcoop/

http://www.guadacoop.eu/

Ací volem fer el nostre modest homenatge difonent la imatge d’aquest relleu que conservem a Guadassuar, dedicat al treball de collidors de taronja, perquè puguem valorar el treball del mestre.

Els collidors (1967). Baix relleu de Leonardo Borràs. 

Façana cooperativa agrícola de Guadassuar.

LES DANSES DE GUADASSUAR: Tradició ininterrompuda

Article de Joan B. Boïls
Revista Caramella (Revista de música i cultura popular), núm. 31 (juny-desembre 2014)